Home // 1943 // Gener (Page 2)

21 de gener de 1943

Dijous:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler es va reunir durant dues hores amb l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima. El dictador li va assegurar que obtindrien la victòria, però li va demanar un cop de mà per eliminar els soviètics.


l’ex ministre de Finances del Reich Hjalmar Schacht va deixar de ser ministre sense cartera per les seves diferències amb el règim nazi, i no va tornar mai més a la cúpula nazi i es va retirar de la política.


Aquella tarda, Joseph Goebbels es va entrevistar amb el ministre del Partit del dictador Francisco Franco, José Luis de Arrese, per parlar de les relacions entre els dos països. Goebbels va sortir de la reunió amb bones impressions, tot i que sabia que els espanyols es limitarien a donar suport verbal a Alemanya però no suport pràctic.

A Itàlia:

A Roma, Benito Mussolini va qualificar de tendencioses les paraules del dictador Ion Antonescu del 19 de gener de 1943 i va confirmar el seu desig de lluitar al costat d’Alemanya fins al final. Segons explicava Mussolini, amb només 500 tancs Tiger, 500.000 homes que hi havia de reserva i un nou canó alemany modificarien la situació bèl·lica.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, a la regió Tripolitània, el 8º exèrcit britànic del comandant Bernard Law Montgomery es va enllaçar amb la columna del comandant francès Philippe Leclerc, que havia ocupat la ciutat de Mizda, a pocs quilòmetres al sud de Trípoli.

En el Pacífic:

A Nova Guinea, després de conquerir Sanananda, els nord-americans varen preparar un avanç cap el nord-oest per expulsar als japonesos de Salamua i Lae. El control nord-americà sobre el mar i l’aire al voltant de Papua-Nova Guina obligava als japonesos a abandonar finalment l’illa.

20 de gener de 1943

Dimecres:

En el Reich:

A Berlín es va tornar a celebrar una altra reunió de ministres però hi va haver molt mal ambient perquè el ministre Joseph Goebbels no havia sigut elegit per dirigir una comissió per la mobilització de la població per la guerra. Amb el suport dels arguments dels ministres Walther Funk i Albert Speer, el ministre alemany va defensar les seves idees radicals, mentre en Hans Heinrich Lammers, que presidia la reunió, i Wilhelm Frick s’hi oposaven. Durant quatre hores, Goebbels va lluitar per les seves mesures que no va poder imposar finalment. L’afirmació d’en Fritz Sauckel de que podia aportar la quantitat exigida de mà d’obra, inclús qualificada, de l’estranger va anul·lar part de les mesures de mobilització laboral proposada per en Goebbels, però no li va fer perdre la seva determinació.


A Alemanya, el ministre del dictador Francisco Franco, José Luis de Arrese, va visitar una fàbrica d’avions de Berlín, l’Estadi Olímpic i va entrevistar-se amb en Robert Ley.


A França, per reprimir les activitats de la Resistència, els alemanys varen aprovar una nova llei en quèe s’instituïa els Consells de Guerra i es va establir que els noms dels tres jutges, no magistrats, dels tribunals es mantinguessin en secret, que es poguessin reunir a porta tancada a l’interior de les presons, i que les seves sentències siguessin executades d’immediat. A les presons no hi havia ni procuradors ni advocats.

En el front oriental:

A Stalingrad, Friedrich Paulus va exposar a l’Alt Comandament que degut el fred, la gana i les epidèmies era humanament impossible continuar amb la lluita. Però l’Alt Comandament es va limitar a respondre-li que la capitulació era impossible. Mentrestant, els soviètics varen avançar per tot el front, de Voronezh al Caucas.

A Hongria:

El comandant en cap del Oberkommando de la Wehrmacht va exigir que s’expulsessin als jueus de tots els cossos armats d’Hongria.

A Croàcia:

Croàcia va firmar la Convenció de Ginebra, per tant va ser reconeguda com un país bel·ligerant.

19 de gener de 1943

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, el ministre d’en Francisco Franco, en José Luis Arrese, es va reunir primer amb en Joachim von Ribbentrop i després amb l’Adolf Hitler i en Martin Bormann. L’Arrese li va entregar a en Hitler una carta d’en Franco en què li explicava que amb l’entrega d’armament l’exèrcit espanyol incrementaria el seu poder defensiu. Quan en Hitler va haver acabat de llegir la carta es va decebre perquè encara pensava que en Franco podia entrar a la guerra al costat dels alemanys i, un cop més, en Franco no li va mencionar aquesta possibilitat.

En el gueto de Varsòvia, després de la resistència jueva del dia anterior, els jueus varen continuar cavant trinxeres per defensar-se de l’ofensiva alemanya. Els alemanys els volien dur als camps de concentració per ser exterminats.

En el front oriental:

A Stalingrad, al matí va aterrar a l’aeròdrom de Gumrak un oficial de la Luftwaffe, el comandant Thiel, per examinar la situació. En baixar de l’avió l’oficial va quedar horroritzat en veure l’estat de les pistes. Tretze avions estaven destrossats per les pistes d’aterratge i estava ple de cràters. Ràpidament es va dirigir al búnquer de comandament, on es va reunir amb en Friedrich Paulus, l’Arthur Schmidt o en Heitz, a més d’altres ajudats. De seguida tots varen criticar el paper de la Luftwaffe en la batalla i en Paulus es va queixar davant en l’oficial de la Luftwaffe de que tenia els seus homes sense menjar i que ja no podien recuperar cap posició perquè els homes es desmaiaven per esgotament. En Paulus li va relatar que ja s’havien menjat els últims cavalls i que els seus homes s’havien llançat sobre un cadàver mig podrit d’un cavall, li havien arrencat el cap i l’havien devorat cru. A la nit, el comandant Thiel va tornar al seu avió i va abandonar el Kessel convençut de que era impossible ajudar al 6ª Exèrcit. Durant les nou hores que va estar allí ningú havia descarregat els subministraments del bombarder Heinkel.

A Romania:

En Ion Antonsecu estava de retorn del Quarter General alemany quan va manifestar a un interlocutor italià que Alemanya es trobava en unes condicions tràgiques, i va expressar que Itàlia i Romania necessitaven contactar amb els Aliats.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, va començar la retirada de les tropes alemanyes i italianes de Trípoli, i els Aliats van anunciar que havien sigut enfonsats 14 vaixells de l’Eix carregats de proveïments per Trípoli, i tres més havien siguts danyats.

18 de gener de 1943

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va crear una comissió tripartit formada per en Martin Bormann, en Hans Lammers i en Wilhelm Keitel per prendre les mesures necessàries per mobilitzar obligatòriament a la població alemanya per la guerraJoseph Goebbels, que era l’instigador d’aquella mobilització, va quedar molt decebut per aquella decisió ja que només se li va concedir una funció consultiva quan ell pensava presidir la comissió.


En el gueto de Varsòvia, com era costum les SS varen rodejar el gueto per seleccionar a un grup de jueus per portar-los als camps de concentració per ser assassinats. Els alemanys varen ordenar a tots els habitants del gueto que es presentessin davant d’ells, però ningú els va fer cas. Aquesta vegada els jueus es varen rebel·lar, el Consell Jueu es va amagar i uns quants varen treure les seves armes que havien obtingut amb el contraban i varen disparar contra els homes de les SS. L’alt cap de les SS i de la policia, Ferdinand von Sammern-Frankenegg, va organitzar una batuda i va ordenar disparar peces d’artilleria pesada contra unes quantes cases, però no van aconseguir detenir als organitzadors de la rebel·lió. Durant tot el dia la població jueva es va dedicar a cavar trinxeres per resistir els atacs alemanys.

En el front oriental:

En el sector nord, l‘exèrcit soviètic va trencar el un segon intent de bloqueig de l’exèrcit alemany a la ciutat de Leningrad i varen establir una via terrestre d’accés a la ciutat. Més de 15.000 soldats alemanys varen morir en aquell atac. Fins llavors, la ciutat havia quedat aïllada i bloquejada per l’exèrcit alemany, que l’havia rodejada el setembre de 1941 per tal de deixar morir de gana la població tal i com volia Hitler.


En el sector sud, a Stalingrad, l’aeroport de Pitomnik, controlat pels soviètics, en aquells moments estava ple de ferits procedents de tot el Kessel. Els metges treballaven en torns de 18 hores atenent als seus pacients que estaven estirats al gèlid terra. Quan la temperatura va baixar a 20 graus sota zero, els ferits varen cridar de dolor sol·licitant ajuda.


Els soviètics varen avançar direcció Dönets.

A Marroc:

A Casablanca, davant la negativa d’en Charles de Gaulle de participar en la conferència de Casablanca, Winston Churchill li va enviar un missatge en què li deia que la seva negativa comportaria conseqüències negatives tant per ell com pel seu moviment, la França Lliure, i que l’opinió pública condemnaria la seva decisió. Churchill també li va explicar que si no venia a Marroc seria més difícil que el seu moviment fos acceptat pels nord-americans i el va avisar de que seguirien amb el guió planejat sense ell. Finalment De Gaulle es va dirigir a Casablanca el 22 de gener de 1943.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, el 14º Cos d’exèrcit del general Alexander Patch va començar una sagnant ofensiva en el mont Austen.

17 de gener de 1943

Diumenge:

En el Reich:

Mentre l’Adolf Hitler decidia en el quarter general de Rastenburg qui s’encarregaria de la comissió tripartit per mobilitzar a tota la població alemanya per la guerraJoseph Goebbels, confiat en sí mateix, va dir als quatre vents que ell seria un dels elegits per ser una de les persones influents d’en Hitler i per ser l’artífex d’aquella mesura. L’endemà s’enduraria una forta patacada.


Com el dia anterior, a dos quarts de nou de la nit va sonar a Dresden l’alarma antiaèria i com l’últim cop no va passar res i al cap d’una hora i mitja va cessar l’alarma.

En el front oriental:

A Stalingrad, els soviètics ja havien ocupat dos terços de la seva bossa i anaven estrenyent el cercle del 6º Exèrcit alemany.

16 de gener de 1943

Dissabte:

En el Reich:

A la nit, la RAF va bombardejar la ciutat de Berlín. A dos quarts de nou de la nit, a la ciutat de Dresden va sonar l’alarma antiaèria, però tot i que l’artilleria antiaèria va disparar no va passar res i al cap d’una hora i mitja va cessar l’alarma.

En el front oriental:

Després d’un llarg període on no es va informar a la població, va sortir un informe del comandament suprem de la Wehrmacht que explicava que les tropes alemanyes estaven tenint una lluita defensiva heroica en la Batalla de Stalingrad, ja que els soviètics els estaven atacant per totes bandes. Llavors es varen donar instruccions a la premsa de que parlés sobre l’enorme i commovedor sacrifici que les tropes envoltades a Stalingrad estaven oferint a la nació alemanya. Tot i les lloances que els hi poguessin oferir, des d’aquell dia els soldats del 6º Exèrcit varen veure com se’ls hi reduïa considerablement les provisions que arribaven des de fora la ciutat.


Des del centre de Moscou, el director d’espionatge soviètic va felicitar per la ràdio a la xarxa Lucía, que operava a Suïssa, que per la seva ajuda s’havia derrotat els alemanys a Stalingrad. Però aquella radiació va ser escoltada pels suïssos i el cap de la xarxa, Rudolph Rossler, va ser descobert com espia per la policia i va ser empresonat durant un temps.

 

15 de gener de 1943

Divendres:

En el front oriental:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler estava desesperat per tal i com estava avançant la Batalla de Stalingrad. Dins d’aquella desesperació, el dictador va donar en el mariscal Erhard Milch un poder especial perquè prengués mesures respecte tant a l’aviació militar com la civil per ajudar al 6º Exèrcit alemany atrapat a Stalingrad. Volia que sigués Milch qui realitzés les mesures necessàries per enviar provisions a Stalingrad, 300 tones diàries de subministraments, sense la intervenció del ministre de l’Aire Hermann Göering, que era vist com un incompetent. Gràcies a en Milch es varen produir més vols d’ajuda a Stalingrad i es varen poder evacuar a uns quants ferits, però no va ser suficient per parar els soldats soviètics.


A les nou de la nit, el capità Winrich Behr, que el 13 de gener havia escapat de Stalingrad per ordres del comandant Friedrich Paulus, es va reunir amb en Hitler. En entrar a la sala de reunions es va posar nerviós, ja que hi havia els generals Alfred Jodl, Adolf Heusinger i Rudolf Schmundt, el mariscal de camp Wilhelm Keitel i el secretari Martin Bormann. Quan Hitler se li va apropar per saludar-lo els nervis se li varen passar de cop pensant en la delicada situació del 6º Exèrcit. El dictador va ser encantador amb ell i es va interessar pel seu llarg vol. Quan li va demanar que parlés en total llibertat, el capità va explicar detalladament la situació descrivint com 200.000 homes morien per l’abandonament oficial. Després de la seva intervenció va parlar en Hitler, que es va inclinar sobre una taula i va moure la mà d’una banda a l’altra sobre un mapa. Tot i que va admetre que s’havien comès errors, li va assegurar que havia demanat que una altra expedició trenqués el bloqueig soviètic per arribar al 6º Exèrcit en unes setmanes. Creia que el pont aeri seria capaç de permetre a en Paulus resistir abans no vingués l’expedició. Sabent que no era la mesura adequada, Behr li va contestar que el pont aeri no donaria resultat. Perplex, Hitler li va explicar que els informes de la Luftwaffe demostraven les suficients sortides com per mantenir el 6º Exèrcit a un nivell superior a la inanició. Però Behr anava fent que no amb el cap i, en aquells moments, es va adonar que Keitel l’assenyalava amb un dit perquè callés. Intimidat, el capità va continuar dient que molts d’aquells avions no arribaven al seu destí per culpa del foc soviètic o pel mal temps i va afegir que els avions llançaven els aliments en paracaigudes caient, la majoria d’ells, en les línies soviètiques. Sabent que no tenia res a perdre, va exigir-li a en Hitler que informés al 6º Exèrcit sobre la quantitat de subministraments que rebrien i li va repetir que estaven en una situació límit i que s’havia de ser clar sobre si es podia comptar o no amb l’assistència i el suport de l’exterior durant les pròximes 48 hores. Mirant-lo fixament, tothom pensava que Hitler el castigaria per la seva impertinència, el dictador va sospirar i amb un somriure a la boca li va dir que volia discutir l’assumpte immediatament amb els seus consellers. Convençut de que havia fet el correcte, Behr el va saludar rígidament i va abandonar la sala.


A Stalingrad, el front alemany al llarg del riu Rossoshka es va trencar per l’ofensiva soviètica, que no varen tardar en arribar a Pitomnik, el principal aeròdrom alemany dins de la bossa. Per substituir aquell aeròdrom que feia de pont aeri, els alemanys varen fer entrar en servei el de Gumrak, que tenia pistes disponibles per aterratges nocturns.

Per altra banda, l’exèrcit soviètic, per motius de disciplina, moral i facilitat d’integració, va aprovar reintroduir en els rangs militars representats per xarreters o altres signes similars de graduació.

En el nord de l’Àfrica:

En la Conferència de Casablanca, començada el dia anteriorDwight D. Eisenhower es va unir a la conferència després d’un viatge molt arriscat. Harold Alexander va exposar clarament en la reunió la situació al nord de l’Àfrica i va dir que esperava ocupar Trípoli el 26 de gener de 1943 i desplegar sis divisions davant la línia Mareth a mitjans de març.

A Suïssa:

Max-Egon Hohenlohe-Langenburg, àlies Paul pels nord-americans, i un cap del SD, enviats per en Walter Schellenberg, varen començar negociacions amb el delegat nord-americà Allen Dulles per tal de negociar una pau. El delegat nord-americà li va insistir de que no era possible una pau amb Hitler i, per tant, li aconsellava que el fessin desaparèixer.

En els Estats Units:

A Washington es va inaugurar el Pentàgon.

14 de gener de 1943

Dijous:

En el Reich:

En el quarter general d’en Heinrich Himmler, el líder de les SS va rebre la vista de l’oficial de les SS Gottlob Berger i del doctor Felix Kersten, que havien estat junts a la casa del doctor a Hartzwalde. Com sempre, el doctor va tractar a en Himmler a les deu del matí i per la tarda es va reunir amb en Berger.

En el front oriental:

A Stalingrad, Friedrich Paulus va ordenar entregar tots els presoners de guerra soviètics a les autoritats soviètiques per tal de poder negociar una sortida de la seva situació desesperada. Per la seva part, els soviètics varen ocupar Pitomnik i el seu aeròdrom.

A Marroc:

Aquell dia va començar la Conferència de Casablanca entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt sense la presència del dictador Iosif Stalin. En aquella Conferència, que va acabar el 24 de gener de 1943, es va decidir el desembarcament Aliat a Sicília, la intensificació dels bombardejos massius sobre Alemanya i la seva capitulació sense condicions. El primer ministre havia arribat a Casablanca el 12 de gener de 1943 i el President aquella tarda. Quan es varen reunir els dos caps d’Estat es varen saludar amistosament i cordialment, i es notava que entre ells dos hi havia una excel·lent relació.

A Nova Guinea:

Les forces aliades varen ocupar Sanananda.

13 de gener de 1943

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va firmar un decret redactat pel ministre Joseph Goebbels, Hans Lammers, el secretari Martin Bormann i Albert Speer en el que s’exigia a tots els homes, dones i nens que es mobilitzessin obligatòriament per fer tasques de defensa. Sobretot es demanava a les dones d’entre 17 i 50 anys que es presentessin per al seu desplegament en l’esforç bèl·lic. Tot i firmar el document, que mai es va publicar, Hitler no va nombrar encara als membres de la comissió tripartit que s’havia de crear per aquesta mobilització.


A Auschwitz, durant aquell dia varen arribar tres transports amb jueus. De 1.210 persones que provenien de Berlín varen quedar registrades 127 homes. La resta, 1.083, varen ser envidades a les cambres de gas. Dels jueus dels Països Baixos del camp de Westerbork, 88 homes i 101 dones varen quedar registrades i 561 varen ser enviades a les cambres. Al voltant de 2.000 persones més varen ser deportades del gueto de Zambrów. Després de la selecció, 148 homes i 50 dones varen quedar registrades, i unes 1.802 persones varen ser assassinades a les cambres de gas.


Amb motiu de la commemoració dels 470 anys de la Universitat de Munic, el discurs del gauleiter Paul Giesler en el saló de congressos del Museu Alemany va provocar revoltes i protestes entre els estudiants, on hi havien els membres de la Rosa Blanca. Referint-se a la situació militar, Giesler va dir que els estudiants haurien de deixar de rondar per la Universitat i donar a llum cada any un fill, un futur soldat del Führer. El públic, indignat, el va escridassar fins al punt de que Giesler va tenir que interrompre el seu discurs. En acabar l’acte es varen poder sentir a fora diversos càntics de protesta, fins que els estudiants varen ser dissolts per la policia. 

En el front oriental:

A Stalingrad, a dos quarts de deu del matí, el 6º Exèrcit va enviar un radiotelegrama per explicar que ja no tenien municions i que les tropes estaven esgotades. Al mateix temps, els soviètics atacaven a l’aeròdrom de Pitomnik, cosa que va provocar que un avió alemany de transport no pogués aterrar i es veiés obligat a volar en cercles esperant que la situació es calmés. Els controladors de terra varen netejar la pista perquè es pogués aterrar. Quan els avions alemanys, els Junkers i els Heinkels, aterraven, els ferits es dirigien cap als avions per poder marxar. Alguns inclús oferien 10.000 Reichsmarks per poder marxar. Entre els que varen marxar hi havia el capità Winrich Behr, que tenia ordres del comandant Friedrich Paulus perquè li expliqués a Hitler la veritat sobre la situació. Portant el Diari de guerra del 6º Exèrcit, Behr es va enlairar a les cinc de la tarda i al cap d’una hora ja era a Novocherkassk, on va descansar una estona abans de dirigir-se a Rastenburg.

La Batalla de Stalingrad estava perduda pels soldats alemanys del 6º Exèrcit. Vuit divisions, la 3º, la 44º, la 60º, la 76º, la 113º, la 297º, la 376º i la 384º ja havien sigut destruïdes. Només la 29º Divisió Motoritzada conservava algunes forces per combatre en el costat occidental de la bossa. Al vespre aquesta Divisió només disposava de quatre carros però això no va fer que no es llancés un atac sota les ordres del general Ernst Leyser. Centenars d’alemanys ferits varen sortir dels seus refugis i varen seguir al general Leyser en un atac contra els sorpresos soviètics, que en un primer moment es varen retirar.

En el Pacífic:

A Nova Guinea, els japonesos varen perdre finalment el control del camí de Kokoda, una important ruta a través de la serra d’Owen Stanley que anava fins a Port Moresby, que pretenien utilitzar com a base.

En els Estats Units:

A Waterloo, Iowa, oficials nord-americans varen comunicar a la família Sullivan que els seus cinc fills havien mort després d’un atac japonès el 14 de novembre de 1942 en l’embarcació de guerra a la qual anaven els seus fills, el USS Juneau. A partir d’aquest dia, el govern nord-americà va ordenar de forma taxativa que no hi hagués germans entre la tripulació.

12 de gener de 1943

En el Reich:

Tot i les hores complicades per l’exèrcit alemany en tots els fronts, en Hermann Göering va trobar oportú celebrar el seu 50è aniversari amb una impressionant recepció amb una gran quantitat de regals valuosos i obres d’art que venien de tot arreu. En Joseph Goebbels li va enviar un esborrany per felicitar-lo.

En el front oriental:

En el sector nord, en el preparatius de l‘Operació Iskra, l’operació destinada a alliberar la ciutat de Leningrad, l’exèrcit soviètic va atacar al Voljov sobre les posicions del 18ª Exèrcit d’Infanteria alemanya.

A Stalingrad, després de 112 dies de combat, els soldats soviètics es van fer amb el control dels enormes dipòsits d’aigua en el vessant del turó. A les set del matí, els soviètics varen continuar bombardejant a l’interior del Kessel  i des de les vuit atacaven al llarg de totes les línies del front amb nombrosos carros. Els comandants alemanys ordenaven als seus homes que lluitessin fins l’última bala.

A Pitomnik, un únic carro T-34 va ser suficient per perforar el perímetre de les línies defensives alemanyes i va entrar en les pistes d’aterratge i d’enlairament. En veure’l, els alemanys varen baixar dels avions i els ferits varen marxar de l’hospital per dirigir-se cap a l’est pel camí de Gumrak a Stalingrad. En sentir la notícia de l’aparició d’aquell carro, l’Arthur Schmidt va trucar i va començar a insultar a crits a mitja dotzena d’oficials responsables de la protecció del camp. Quan els oficials varen ordenar atacar aquell carro de combat soviètic, aquest havia desaparegut en la boira.

A la nit, en Friedrich Paulus va acomiadar a un dels seus generals de més confiança per demanar ajudar, en Wolfgang Pickert, el cap de la 9ª Divisió Antiaèria, que va volar a través d’una terrible tempesta de neu fins a Novocherkassk. De seguida que va aterrar va córrer a reunir-se amb el Grup d’Exèrcits del Don sobre les possibilitats d’un ràpid augment dels subministraments.

En el nord de l’Àfrica:

Al sud-oest de Líbia, un destacament de la columna d’en Philippe Leclerc va conquerir la ciutat de Sebha, la capital del Fezzan, capturant 700 presoners, 40 canons i 18 tancs.

A la Gran Bretanya:

En Winston Churchill va agafar un avió per dirigir-se a Marroc per ser present a una conferència a Casablanca amb en Franklin Delano Roosevelt. Les delegacions nord-americanes i britàniques es varen allotjar a un gran hotel en el barri d’Anfa, a Casablanca.

css.php