Home // 1943 // Gener (Page 3)

11 de gener de 1943

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va presidir unes reunions entre el ministre d’Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop, el ministre d’Afers Exteriors de Romania, Mihai Antonescu, el ministre d’Economia Walther Funk i el president del Banc del Reich. La guerra estava molt desfavorable pels alemanys i això els obligava a enviar noves tropes a Romania, país aliat dels alemanys, cosa que els obligava a mantenir hospitals de campanya i bases de provisions. Al final de la reunió varen arribar a un acord per entregar a Romania 30 tones d’or, uns 84 milions de Reichmarks, per tal de que continués la seva aliança amb el Reich.


El SS Sturmbannführer Hermann Höfle, un dels organitzadors de l’Operació Reinhard, va anotar detalladament el número de persones que havien mort en cada un dels camps fins a finals de 1942: 24.733 a Maïdanek, 101.370 a Sobibor, 434.508 a Belzec i 713.555 a Treblinka; en total 1.274.166 persones assassinades. Aquest telegrama va ser trobat l’any 2000 entre els arxius custodiats en la Public Record Office de Londres.

En el front oriental:

A Stalingrad, la situació en el Kessel encara va empitjorar encara més després de l’ofensiva soviètica del dia anterior. A les set del matí es va radiar un informar a l’Erich von Manstein per dir-li que els soviètics havien penetrat a l’est de Zibenko en un front de més de sis quilòmetres d’amplitud i que ells s’estaven debilitant ràpidament. Els soldats alemanys havien començat a desertar en massa i molts oficials de campanya havien perdut les ganes de dirigir la situació.


A Leningrad, el general soviètic Leonid Govorov va començar l‘Operació Xispa amb l’objectiu de trencar el bloqueig que feien els alemanys a la ciutat. El general estava molt motivat després de tenir informacions de l’èxit de l’Operació Anell del dia anterior a Stalingrad.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va dir davant del Gabinet de Guerra que la situació marina era molt greu per culpa dels submarins alemanys, i que degut els combats que es produïen a les costes franceses s’havia d’avisar a la població francesa perquè abandonés les seves costes. Anthony Eden va explicar que s’havia d’avisar als francesos tres o quatre dies abans de que hi hagués un atac, i el cap de l’Estat Major de l’Aire Charles Portal va advertir de que si s’avisava a la població local s’augmentaria el risc de ser atacats. Veient que tenia raó, Churchill va acabar comentant que només avisarien amb una advertència general d’abandonar les zones costeres i va demanar als seus departaments que aconseguissin la cooperació amb aquesta política amb els Estats Units. Llavors, es va mofar dels alemanys dient que fugien quan es topaven amb els seus bucs de superfícies i va afirmar que era la cosa més deshonrosa de la història d’Alemanya.

10 de gener de 1943

En el front oriental:

Al matí, després de que els soviètics bombardegessin amb 7.000 peces d’artilleria la ciutat de Stalingrad el dia anterior, on el 6º Exèrcit alemany estava atrapat, en Konstantin Rokossovsky va ordenar a les forces soviètiques llançar una gran ofensiva contra l’est, el nord i el sud del perímetre de la ciutat en l’Operació Anell o Operació Ring. L’objectiu de l’operació era eliminar els soldats alemanys que encara resistien dins de la ciutat, i dividir-los en grups i aïllar-los perquè no poguessin rebre ajuda. A les vuit del matí, els soldats alemanys que estaven esperant l’esmorzar comentaven el fet de que els soviètics haguessin estat massa tranquils durant les últimes 24 hores. Dos minuts després, quan estaven mastegant els trossos de pa negre i es bevien el cafè aigualit, varen sentir els 7.000 canons, llançagranades i morters  soviètics, i les fortificacions del 6º Exèrcit de la vall Karpovka varen ser els primers en caure sota el foc soviètic. Juntament amb l’artilleria varen aparèixer els avions soviètics que volaven a gran velocitat i a poca altura sobre les línies alemanyes.

A Pitomnik, els projectils soviètics varen caure sobre les pistes d’enlairament i varen disparar al personal que estava descarregant els subministraments dels avions. Després de dues hores d’atac, el perímetre alemany va deixar d’existir i els carros soviètics T-34 varen sortir de cop acompanyats per les tropes muntades. En el nord havien obert una bretxa entre la 113º i la 76º. A l’oest, la 44º Divisió austríaca va desaparèixer després de ser atacada per l’artilleria soviètica. Al mateix va passar amb les divisions alemanyes 376º i 384º. Tota la zona occidental del front es va enfonsar pels alemanys i el poble de Dmitrevka va caure ràpidament sota el poder dels blindats soviètics. En el sud, la 297º Divisió de l’Albert Pflüger va quedar destrossada entre Zibenko i Peschanka, i els soviètics varen poder continuar avançant sense trobar una seriosa resistència. Només en la cantonada sud-oriental, en el sortint de Marinovka, la resistència alemanya va poder aguantar momentàniament als soviètics. Allí, el principal atac soviètic es va concentrar sobre la vall del riu Karpovka, on el 6º Exèrcit havia construït búnquers en els costats del barracó. Sense aturar-se, els soviètics varen atacar a través de la cima del turó del Cosaco i centenars de carros anaven tant ràpid com podien amb banderes comunistes onejant a les torretes dels tancs.

Mentre els soviètics atacaven, el 6º Exèrcit alemany viva en unes condicions deplorables: els soldats estaven en un estat molt dèbil pel fred i la gana, i ja no es podien defensar per la falta de municions. A més, molts d’ells no podien disparar la seva arma perquè tenien els dits de la mà congelats. Tot i que no estava en condicions per lluitar de tu a tu amb els soldats soviètics, els soldats alemanys varen lluitar amb valentia. En acabar el dia, el 6º Exèrcit fugia cap a les ruïnes de Stalingrad però estava atrapat.

Per altra banda, en Joseph Goebbels va negar a la proposta de l’Estat Major de l’Exèrcit de garantir a tots els russos de les zones ocupades una declaració d’igualtat de drets, una autonomia administrativa i el restabliment de la propietat privada. El ministre alemany va al·legar la seva negativa perquè presentava una falsa valoració del caràcter nacional eslau.

En el nord d’Àfrica:

A Argel, a les sis del matí varen ser detinguts en Henri d’Astier i l’abat Cordier, acusats d’haver participat en l’assassinat d’en François Darlan el 24 de desembre de 1942.

A França:

Un decret alemany delegava a en Joseph Darnand, el nou cap de la policia francesa, el comandament conjunt de totes les forces de la policia francesa.

9 de gener de 1943

En el front oriental:

A Stalingrad, els soviètics havien ofert el dia anterior al 6ª Exèrcit alemany, atrapat a la ciutat, la possibilitat de que es rendissin amb unes condicions, però els alemanys no varen poder acceptar la rendició perquè l’Adolf Hitler no va permetre mai que cap dels seus exèrcits es rendís. Com a resposta a la negativa alemanya, el general soviètic, en Konstantin Rokossovski, va llançar l’Operació Ring, que consistia en bombardejar les tropes alemanyes atrapades a la ciutat.

Mentrestant, el general Hans Hube va aterrar a l’aeròdrom de Pitomnik provinent del quarter general del Grup d’Exèrcits del Don a Novovherkassk. De seguida es va dirigir cap a la ciutat i va arribar al búnquer del quarter general del 6ª Exèrcit de Gumrak, on l’esperaven en Friedrich Paulus i l’Arthur Schmidt. De seguida que el va veure, en Paulus li va dir que li era impossible resistir durant gaire més temps, però en Hube el va interrompre per dir-li que els carros estaven arribant de França i li va demanar paciència.

En el sector nord, a les afores de la ciutat de Leningrad, els soviètics varen posar en marxa l’Operació Spark obrin un camí que conduïa a la ciutat, que estava des de feia mesos aïllada i envoltada per les tropes alemanyes.

A l’Àsia:

A la Xina, el govern xinès controlat pels japonesos varen declarar la guerra als Estats Units i a la Gran Bretanya.

8 de gener de 1943

Divendres:

En el Reich:

A la Sala de Sessions del Reich hi va tenir lloc una important reunió sobre la producció d’armament. El ministre de PropagandaJoseph Goebbels, i el ministre d’EconomiaWalther Funk, estaven d’acord amb el ministre d’Armament, Albert Speer, que s’havia d’aconseguir més treballadors per les empreses d’armament. Una de les propostes de Speer era que les dones alemanyes es posessin a treballar en les fàbriques de producció bèl·lica. Però el ministre de l’Interior, Wilhelm Frick, el cap de la Cancelleria, Hans Lammers i Fritz Sauckel no estaven d’acord amb les propostes de Speer. Sauckel va explicar que ell podia proporcionar tota la mà d’obra que volguessin, així com especialistes estrangers i, per tant, creia que no era necessari utilitzar les dones. Estava clar en la reunió que tant Sauckel com Speer tenien una molt mala relació fins el punt de contradir-se un de l’altre.


A Berlín, els líders opositors al règim nazi es varen reunir a la casa d’en Peter Yorck von Wartenburg. Entre ells hi havia en Ludwig Beck, en Carl Goerdeler, en Helmuth James von Moltke i l’Ulrich von Hassell, però no es varen posar d’acord en planejar plans per combatre el règim.


El Reglament provisional de Servei per al HSSPF deia que tots els militants de les SS estaven subordinats al HSSPF pel que feia al seu comportament ordinari, ordres i instruccions en el terreny professional, però només les Direccions generals podien donar ordres tàctiques als seus respectius subalterns. 

En el front oriental:

A Stalingrad, el comandant del Front del Don, el general Konstantin Rokossovski, va llançar pamflets a la ciutat oferint un ultimàtum de rendició al 6º Exèrcit alemany garantint la seva seguretat, ser retornats en acabar la guerra i els va prometre assistència mèdica als soldats ferits. Després, Rokossovski va enviar emissaris al general i cap del 6º Exèrcit Friedrich Paulus amb un oferiment de rendició, que va rebutjar davant l’ordre de l’Adolf Hitler de no rendir-se i perquè desconfiaven dels soviètics. En tenir una resposta negativa, els soviètics varen estrènyer encara més el perímetre de la ciutat i varen capturar l’únic aeròdrom que els servia als alemanys de connexió amb el món exterior, el de Pitomnik. Els alemanys varen tenir que reconstruir el de Gumrak, greument danyat per ells mateixos, per continuar seguint rebent ajuda.

A Novocherkassk, a la tarda, Erich von Manstein va rebre a uns quants generals, entre ells en Hans Hube, que acabava de tornar de Rastenburg, i en Nicolàs von Below, que havia sigut evacuat de Stalingrad el setembre per una icterícia. A la nit, durant el sopar, Hube els va parlar sobre la promesa de l’arribada de panzers, però cada cop que demanava l’opinió d’en Von Manstein, aquest canviava ràpidament de tema perquè sabia que no arribarien aquests esperats panzers. Després de sopar varen prendre unes quantes copes amb els oficials de l’Estat Major del Grup d’Exèrcits del Don, i en aquell moment  Von Below va entendre per què Von Manstein no volia parlar d’aquell tema quan va saber que el pont aeri a Stalingrad transportava menys de 100 tones diàries. Per oblidar la situació en què es trobaven, el coronel es va passar la resta de la nit bevent grans dosis d’alcohol.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, un destacament de la columna del comandant Philippe Leclerc va ocupar la ciutat de Murzuk.

7 de gener de 1943

En el front oriental:

El ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, estava molt preocupat per la situació del 6º Exèrcit alemany a Stalingrad i creia que no podien fer res per ajudar-los. A Stalingrad, els soviètics varen enviar a tres emissaris a la ciutat per exigir la rendició del 6º Exèrcit. El comandant Friedrich Paulus va enviar d’immediat les condicions a l’Adolf Hitler, que va ordenar que resistissin i va prohibir la rendició.

Per altra banda, un batalló recent organitzat de tancs Tiger va impedir que els soviètics arribessin a Rostov i tallessin la línia de ferrocarril i la carretera per on es volia fer retirar el 1º Exèrcit blindat.

En els Estats Units:

A Nova York, a l’habitació 3.327 del Hotel New Yorker, oblidat i abandonat va morir als 86 anys en Nikola Tesla, l’inventor, enginyer mecànic i físic, que va ser el promotor més important del naixement de l’electricitat comercial.

6 de gener de 1943

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va rebre una nota de l’oficial Walter Schellenberg que, segons li havien confirmat fonts suïsses, la RAF estava planejant una campanya de bombardejos destinada a tancar el pas del Brenner, entre Àustria i Itàlia.


A Lituània, en el gueto de Kovno, el governador adjunt de la ciutat, Keiffler, es va reunir amb dos membres del Consell jueu del gueto per ordenar-los que volia que a partir d’aquell moments siguessin els jueus qui tiressin dels carros enlloc dels cavalls perquè, segons el governador, el sistema de transport funcionava massa bé. Bàsicament era una mesura per humiliar encara més als jueus.


A França, Caeser von Hofacker va escriure un document on constatava que els alemanys no tenien cap intenció d’establir relacions d’igualtat amb França. Von Hofacker va subratllar també que l’anglofòbia a França estava el 1940 en el seu punt culminant pel dèbil suport militar dels britànics i, segons ell, era el moment ideal perquè Alemanya busqués un apropament amb França, per crear l’eix ParísBerlín i convertir-lo en el primer pas d’una Europa occidental unificada.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, la columna del general Philippe Leclerc va ocupar la ciutat de El Qatrun i Brak.

5 de gener de 1943

En el Reich:

A Berlín, en Joseph Goebbels va anunciar en els seus col·laboradors més propers que el trio format per en Martin Bormann, en Hans Heinrich Lammers i ell mateix probablement elaborarien un pla d’acció per la realització de la guerra total que s’havia d’entregar a Adolf Hitler el més aviat possible.

En el front oriental:

Des del quarter general de Rastenburg, en Hitler va insistir en que en Hermann Hoth s’havia d’aturar i conservar la seva zona. En saber que havien contradit les seves ordres de retirar-se del Càucas, l’Erich von Manstein va enviar un breu telegrama a Rastenburg en el que oferia la seva renúncia. Sabent que no podia perdre el millor comandant que tenia, el dictador alemany es va fer enrere i va permetre que el general Hoth continués amb la seva retirada tal i com s’havia planejat.

En el bàndol Aliat:

La Comissió Interaliada per Crims de Guerra va comunicar que les autoritats nazis s’estaven expropiant dels bens particulars en els països ocupats.

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, es va formar el 5ª Exèrcit nord-americà sota les ordres d’en Mark Clark. Al mateix temps, les forces aliades varen formar una línia des del cap Serrat en el Mediterrani fins a Gafsa, en el sud.

4 de gener de 1943

A Berlín, en una conferència ministerial, Joseph Goebbels va explicar en els seus col·laboradors la difícil situació en què es trobaven, si bé va subratllar al mateix temps que estava feliç de que ara sobrés pas a la seva demanda d’una estratègia bèl·lica total. El ministre alemany també va assegurar que només es podia derrotar als soviètics a través de mitjans brutals, i per aquest fet demanava la mobilització total de totes les forces i reserves alemanyes.

Per altra banda, la WVHA, l’Oficina Central Econòmica i Administrativa de les SS, va informar a tots els comandants dels camps de concentració que, per raons tècniques, encara no havia sigut possible crear una fàbrica per la recuperació industrial dels cabells dels presoners.

A Líbia, al nord de Kurizo, el propi Philippe Leclerc va dirigir l’atac amb una de les seves columnes contra la ciutat de Umm el Araneb, i els italians finalment no varen tenir cap més remei que rendir-se.

3 de gener de 1943

En el Reich:

Després de rebre un massatge, en Heinrich Himmler va participar en diverses reunions. Un cop acabades les reunions va parlar amb la seva esposa i amb la seva filla i va sopar amb oficials de les SS. Al voltant de mitjanit, va ordenar la mort de 10 policies polonesos i va enviar al camp d’extermini a les famílies dels policies que no volien lluitar contra els partisans locals.

En el front oriental:

Els soldats soviètics varen avançar pel Caucas.

A Itàlia:

A Sicília, torpedes humans britànics Chariot varen causar greus danys al creuer italià Ulpio i a un petrolier en el port de Palerm.

En el Pacífic:

Al nord de Nova Guinea, a Kokoda, els nord-americans i els australians varen assaltar Buna.

2 de gener de 1943

En el front oriental:

A Stalingrad, preveient que aviat farien molt presoners, en Konstantin Rokossovski va escriure un document sobre el seu tractament. En ell, el comandant soviètic deia que els presoners de guerra estaven massa temps dins de les unitat de l’exèrcit soviètic i que havien de recórrer amb ell entre 200 i 300 quilòmetres sense rebre aliments. Per intentar solucionar el mal estat en què arribaven, en Rokossovski ordenava que els presoners havien de rebre atencions mèdiques i que els ferits, malalts, els exhausts o els congelats no podien anar a peu reduint les marxes diàries a 25-30 quilòmetres. A més, ordenava instal·lar zones de parades per passar la nit, donava dret als presoners a rebre menjar calent, aigua i totes les facilitats per escalfar-se, demanava deixar-los la roba, sabates, roba interior, i utensilis per menjar. Però quan el document va ser enviat als comandants en forma de telegrama, aquest va ser passat per alt.

En el Pacífic:

A Nova Guinea, gràcies a que varen utilitzar els carros de combats, les forces nord-americanes varen liquidar la bossa japonesa de Buna, a la costa oriental, on els japonesos resistien.

css.php