Home // 1942 // Juny (Page 3)

9 de juny de 1942

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín es va celebrar el funeral d’Estat d’en Reinhard Heydrich. L’Adolf Hitler va estar tota l’estona del funeral abatut, recordant la figura del líder del SD, a qui considerava un amic i un fidel subordinat. Heinrich Himmler va afirmar que tenien el sagrat deure de venjar la seva mort, de continuar el seu treball i d’aniquilar sense compassió als enemics del poble alemany sense cap mostra de debilitat.  A la nit, un Hitler trist i nostàlgic es va reunir en privat amb el ministre Joseph Goebbels per recordar els primers temps del NSDAP. El ministre va anotar en el seu Diari que aquells records feien molt feliç a en Hitler perquè per ell era un paradís comparat amb la situació actual.

Aprofitant que hi havia tots els líders de les SS per fer acte de presència en el funeral d’en Heydrich, a la nit, Heinrich Himmler els va explicar que tindrien que completar la migració dels jueus en qüestió d’un any. Precisament, aquell dia en el gueto de Lódz ja havien sigut assassinats al voltant de 55.000 jueus. Himmler també va declarar que el cristianisme era la pitjor de les plagues i va explicar que la moralitat verdadera no consistia en exaltar l’esperit de l’individu sinó en dedicar-se de manera abnegada al servei de la raça.


El ministre de l’Aire, Hermann Göering, va ser designat per encapçalar el Consell d’Investigació del Reich per tal d’augmentar la investigació de l’energia nuclear. Fins llavors els alemanys no havien destinat suficients recursos a la investigació nuclear.


Hans Frank, que també es trobava a la capital pel funeral del cap del SD, va fer un discurs a la Universitat de Berlín. El governador va dir que mai havia sigut imaginable un Imperi sense Dret o contra el Dret i va va advertir als estudiants que mai podien tolerar que en un Estat es prengués l’honor, la llibertat, la vida o la propietat en qualsevol membre de la comunitat. Frank, que havia sigut acusat al març de corrupció, sobretot a la seva dona, va dir que no es podia condemnar a ningú sense que l’acusat tingués dret a manifestar-se d’aquestes acusacions. 

La massacre de Lídice:

A Bohèmia i Moràvia, al matí, com a represàlia per l’assassinat d’en Reinhard Heydrich, un destacament de la divisió SS Príncep Eugeni, sota el comandament del SS hauptsturmführer Max Rostock, va dur a terme la Massacre de Lídice, un poble situat a una trentena de quilòmetres de Praga. L‘endemà, els nazis varen assassinar a la població minera de Lídice i varen enviar les dones al camp de concentració de Ravensbrück i els nens als orfenats. 90 d’ells varen ser enviats al camp de concentració de Gneisenau, a Polònia. Per ordres de la Gestapo, la ciutat va ser rodejada per soldats alemanys que havien arribat en deu gran camions procedents de la població de Slany. Qui volia podia entrar al poble, però els alemanys no deixaven sortir a ningú. A la nit varen tancar els homes majors de 16 anys en els subterranis i en els estables de la família Horak, nom de l’alcalde del poble, i les dones i els nens al col·legi. L’endemà començaria la massacre.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, a la zona de Bir Hakeim, les forces italianes, que estaven atacant a les tropes franceses del comandant Pierre Koenig i envoltaven la fortalesa, varen recórrer a una unitat de l’Afrikakorps per atacar Bir Hakeim. Amb el suport dels alemanys, a la matinada la infanteria italiana va llançar un nou atac. Al migdia, la 90º Divisió lleugera, que fins llavors havia donat suport a l’avanç dels grups de combat al nord i al sud de la fortalesa, es va unir a l’assalt. A les vuit del vespre, després d’una aferrissada defensa francesa, l’unitat d’avantguarda va arribar a 200 metres del fort de Bir Hakeim. Al sud, el general britànic Neil Ritchi va llançar un dèbil atac de distracció contra els elements que protegien la 90º Divisió, però els italians i els alemanys varen rebutjar l’atac sense problemes.

En el front oriental:

A Crimea, els alemanys varen fracassar en la primera temptativa per ocupar la ciutat de Sebastopol.

A les Filipines:

A Leyte, després de la rendició nord-americana del 24 de maig de 1942, les poques unitats que combatien aïlladament també es varen rendir davant dels japonesos.

8 de juny de 1942

A Berlín es va celebrar el funeral d’Estat per Reinhard Heydrich. L’orquestra filharmònica de la ciutat va interpretar una marxa fúnebre del Götterdämmerung de Richard Wagner, i Adolf Hitler va dipositar una corona de llorer al taüt.

A Líbia, a la zona de Bir Hakeim, les forces de l’Eix varen continuar atacant a les tropes franceses de Pierre Koeing que estaven envoltades a la seva fortalesa. A la nit, les forces de l’Eix varen llançar coets i varen metrallar les posicions franceses per impedir que descansessin.

7 de juny de 1942

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler es va felicitar per haver atacat als Testimonis de Jehovà i va dir que se’ls havia de deixar morir de gana. Al migdia, en Hitler i en Martin Bormann varen explicar que estaven preocupats per la situació espanyola. El dictador alemany va dir que les activitats de l’Església a Espanya eren massa influents en el règim franquista, i estava convençut de que hi hauria un enfrontament entre l’Església i el règim d’en Francisco Franco pel control de l’Estat. Durant al sopar, en Hitler va ser informat de que durant la processió del Corpus Christi, a Barcelona, el governador civil, en Correa Véglison, havia prohibit portar l’uniforme de la Falange en els convidats a l’acte. Per en Hitler era un nova prova de que Espanya estava condemnada al fracàs i creia que era possible que tornés a esclatar una nova Guerra Civil. També va dir que el ministre d’Afers Exteriors espanyol, en Ramón Serrano Súñer, era una persona repulsiva i ignorant que servia únicament als interessos de l’Església.

A la França ocupada:

L‘estrella groga va ser imposada per tots els jueus. Pocs varen desobeir aquesta ordre pel risc que comportava.

En el front oriental:

A Ucraïna, la Wehrmacht va dur a terme una important ofensiva. A Khàrkiv, els alemanys varen atacar a les tropes soviètiques capturant a 248.000 soldats. A Crimea, al matí, l’Erich von Manstein va llançar els seus tancs contra la ciutat de Sebastopol. L’artilleria va tornar a disparar amb els seus canons Dora, el morter més gran del món, i la infanteria va avançar protegida pel foc de l’artillera. El 30ª Cos de l’exèrcit alemany atacava a l’oest i al sud de la ciutat juntament amb l’11ª Exèrcit alemany. Els defensors soviètics varen continuar resistint tot hi el bombardeig i varen rebutjar l’atac alemany.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, a la zona de Bir Hakeim, després d’envoltar el dia anterior les tropes d’en Pierre Koenig en la seva fortalesa, al matí la infanteria de l’Eix varen tornar a atacar, però novament sense èxit. Només al nord de Bir Hakeim alguns grups de combat es varen infiltrar al dispositiu francès.

En el Pacífic:

La Batalla de Midway, començada el 4 de juny de 1942, va acabar amb una derrota de les tropes japoneses. Els japonesos varen perdre quatre portaavions, en canvi els Estats Units només en varen perdre un de portaavions, que va ser enfonsat aquell mateix dia.

6 de juny de 1942

Dissabte:

En el Reich:

Felix Kersten, que portava unes setmanes a Roma tractant al seu amic Galeazzo Ciano, va ser reclamat per en Heinrich Himmler perquè tornés a Berlín. Felix va quedar amb en Ciano i el secretari d’aquest, en Guido Buffarini, que tornaria a la tardor.


El Hauptsturmführer Theodor Dannecker, representant de l‘Adolf Eichmann a París, va anunciar a Berlín de que el govern francès havia autoritzat l’entrega dels jueus apàtrides. Tot i que es varen enviar 12.000 jueus de París, a les províncies no es varen enviar els jueus que demanaven els alemanys.  

En la Batalla de Midway:

Després de la derrota japonesa del 4 de juny de 1942, a un quart de tres de la matinada un submarí nord-americà va localitzar les embarcacions japoneses a 165 quilòmetres a l’est de Midway. L’almirall Raymond Spruance, que no havia sigut capaç de localitzar el cos principal de l’esquadra de l’almirall Isoroku Yamamoto, va pensar que es tractava d’aquestes embarcacions i va sortir en la seva direcció. Però era la flota enviada a bombardejar Midway, composta per quatre creuers i dos destructors, que poc després varen rebre l’ordre de retirar-se de la zona i unir-se a mar obert amb la resta de la flota de batalla d’en Yamamoto. De seguida els nord-americans varen perseguir-los i un submarí nord-americà va llançar els seus torpedes. El portaavions Mikuma, que havia aconseguit escapar-se el dia anterior, va ser bombardejat pels avions de l’illa fins que va ser enfonsat i el Mogami va ser danyat greument. Però la victòria nord-americana no va ser completa perquè un submarí japonès va enfonsar al Yorktown, que estava incendiat de la Batalla de Midway i, en veure’s amenaçats, la flota nord-americana va abandonar la persecució dels japonesos que fugien cap a l’oest. L’almirall Chester W. Nimitz va anotar en un comunicat que Pearl Harbor havia sigut parcialment venjat, però que la venjança no es completaria fins que el poder naval japonès hagués sigut reduït al no res.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, a la zona de Bir Hakeim, a les onze del matí la 9º Divisió lleugera alemanya va tornar a atacar a les tropes comandades per en Pierre Koenig, que estaven atrinxerades a la ciutat de Bir Hakeim. Les forces avançades alemanyes varen arribar a 800 metres del fort i, després de l’ofensiva, varen ser aturades per les defenses franceses. A la nit, l’assalt alemany va ser interromput mentre es tancava el cercle al voltant de la fortalesa. Un cop envoltada, la fortificació va ser sotmesa a un intens bombardeig per l’artilleria i l’aviació.


Al sud, a Bir el Harmat, els alemanys varen detenir al tinent coronel britànic Desmond Young i el varen portar davant de l’Erwin Rommel.

5 de juny de 1942

Divendres:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va rebre un informe sobre la decisió del dictador Francisco Franco de concedir honors de mariscal de camp a la Patrona de Segòvia per haver ajudat a la defensa de la ciutat de Segòvia durant la Guerra Civil espanyola. En l’informe també es comentava que una santa havia sigut nombrada general per haver impedit l’explosió d’una bomba en una església. Quan Hitler es va llegir tot aquell informe es va avergonyir de la situació d’Espanya i va comentar que no estava seguint l’evolució d’Espanya perquè s’havia fet a la idea de com era aquell país. Avergonyit d’aquell país, també va dir que aniria a visitar diferents països d’Europa durant la seva vida però que mai aniria a Espanya.


A Berlín, la comissaria central de la policia berlinesa de la Gestapo, situada en la Grunerstrasse 12, va enviar en el president d’altes finances una llista amb els noms dels jueus que havien sigut arrestats durant una acció especial el 27 de maig de 1942 i que havien mort. En la llista s’ajuntava les corresponents declaracions de béns.


A Polònia, els nazis varen inaugurar el camp de presoners de Kobierzyn, a uns quants quilòmetres al sud de Cracòvia. Els nazis continuaven amb el seu pla d’eliminar als jueus i, segons un informe de l’oficina principal de Seguretat del Reich, des de desembre de 1941 s’havien assassinat a Chelmo un total de 97.000 jueus.

En el front oriental:

En el sector sud, les tropes del mariscal Erich von Manstein varen bombardejar Sebastopol. Durant l’atac, els alemanys varen utilitzar per primer cop el canó d’artilleria més gran utilitzat durant la Segona Guerra Mundial, el Gustav, també conegut com Schwere Gustav (El gran Gustau), que rebia aquest nom en honor al seu fabricant, Gustav Krupp.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, a la zona de la ciutat de Bir Hakeim, durant aquell matí la 15º Divisió Panzer va atacar a les tropes franceses del general Pierre Koenig des del sud de Bir el Harmat. Llavors, el general britànic Neil Ritchi va realitzar un atac amb els seus homes, però va ser un desastre i varen veure disminuir la seva potència ofensiva. A la línia de Gazala, els britànics varen atacar amb un atac violent a les tropes de l’Erwin Rommel, però es varen tornar a trobar amb una forta resistència de les armes antitanc i els britànics varen perdre a 230 tancs.

En el Pacífic: 

A Midway, després dels forts combats del dia anterior, a les tres de la matinada els japonesos es varen començar a replegar. A les vuit del matí, els nord-americans varen tornar a bombardejar-los, però els portaavions Mogami i el Mikuma varen aconseguir escapar del foc nord-americà. Durant aquell dia, la Hypo va descobrir que els bucs de guerra de l’almirall Isoroku Yamamoto estaven a prop de l’escenari, de manera que els grups de portaavions nord-americans varen tenir que retirar-se en una prudent maniobra i varen deixar d’atacar.

 

4 de juny de 1942

La mort d’en Reinhard Heydrich:

En Reinhard Heydrich va morir a l’hospital Bulovka de Praga a causa d’un atemptat contra ell a les afores de Praga que li va causar unes greus ferides després de rebre l’impacte d’una bomba que li va caure al seu cotxe descapotable al 27 de maig de 1942. L’atemptat va ser provocat per un grup de comandos txecs expressament entrenats a Londres per complir aquesta missió. Tot i que en Heinrich Himmler va enviar els seus millors metges, com en Karl Gebhardt, un cirurgià de les SS i un amic seu de la infància, i després d’una intervenció quirúrgica on se li va amputar un braç, no es va poder fer res per salvar-li la vida. L’autòpsia va revelar que la causa de la mort va ser per una septicèmia causada per un bacteri i unes toxines de pèl de cavall, i fragments del seient del cotxe que se li van introduir a la sang amb fragments de la bomba. Alguns metges varen afirmar que la verdadera causa de la mort va ser la injecció de sèrum de després de l’operació. Quan l’Adolf Hitler va tenir la notícia de la mort d’en Heydrich quan marxava del quarter general de Rastenburg per anar-se’n a Finlàndia i va maleir la seva costum d’anar amb cotxes descapotables i sense escorta, i va cridar que era una estupidesa i d’insensat. Després de relaxar-se va comentar que fins que no haguessin eliminat els seus enemics no es podien descuidar de cap mesura de prudència.

En el Reich:

En Hitler va visitar Finlàndia per festejar el 75ª aniversari d’en Carl Gustav von Mannerheim, tot i que l’objectiu de la visita era reforçar la solidaritat finlandesa amb Alemanya recordant-li a en Von Mannerheim l’amenaça del bolxevisme, al mateix temps volia advertir als finlandesos de que no pensessin en abandonar l’aliança amb Alemanya per temptejar un apropament amb la Unió Soviètica o amb els Aliats occidentals. La reunió entre els dos líders no va tenir cap conseqüència ja que es va mantenir tot status quo. El dictador alemany estava convençut de que tenia el suport dels finlandesos i va retornar feliç cap al seu quarter general de Rastenburg, on hi arribaria el ministre de la Luftwaffe, en Hermann Göering, per parlar de l’atac que van patir el 30 de maig de 1942 a Colònia. Tot i que en Hitler el dia anterior havia maleït a en Göering per haver mentit en les xifres i per no haver instal·lat més defenses antiaèries, varen tenir una conversa habitual i cordial i no es va parlar més de l’atac a la ciutat alemanya.

A Harnackhaus, el centre berlinès de la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft, a la tarda es va celebrar una conferència sobre la desintegració de l’àtom i el desenvolupament de l’urani i el ciclotró. En la conferència hi varen assistir els tres representants de les diferents armes de l’Exèrcit; l’Erdhard Milch, en Friedrich Fromm i en Karl Witzell, a més del ministre d’Armament, l’Albert Speer. L’objectiu era fer-se una idea de l’estat de les investigacions nuclears a Alemanya. Els científics Otto Hahn i Werner Heisenberg varen ser els encarregats d’informar sobre els processos de la desintegració atòmica i del desenvolupament de l’urani i el ciclotró. En Heisenberg es va lamentar durant la reunió de que el Ministeri d’Educació no s’ocupés de fomentar la investigació nuclear i es va queixar de la falta de diners i de material. També es va queixar de que la falta d’incorporació de científics havia fet que la ciència alemanya retrocedís en un camp que abans dominava. En aquest sentit els nord-americans portaven molta més avantatge i començaven a desenvolupar l’energia atòmica. Després de la conferència, Speer li va preguntar en privat a en Heisenberg com es podia fer perquè la física nuclear servís per fabricar bombes atòmiques. El científic li va explicar que la solució científica ja s’havia trobat però el problema era que es tardaria com a mínim dos anys per preparar-ho tot si es prestava tota l’ajuda que es sol·licitava a partir d’aquell moment. L’altre problema en què es trobaven per fer la bomba atòmica era que l’únic ciclotró es trobava a París i funcionava malament. Speer va veure que si es construïen les bombes atòmiques aconseguirien dominar la guerra i, per això, li va demanar a en Heisenberg que recorregués a la seva autoritat com a ministre d’Armament per construir ciclotrons com els que hi havia en els Estats Units. Però el científic li va explicar que era impossible el seu pla per la falta d’experiència que tenien i perquè només en podrien construir un model petit. De totes maneres, el general Fromm va prometre llicenciar a un centenar de col·laboradors científics i Speer va convidar als investigadors a que l’indiquessin com havien de prendre les mesures per fomentar la investigació nuclear i també els va demanar que li especifiquessin quins materials i diners necessitaven.

En la Batalla de Midway

A Midway, de dos quarts de cinc del matí a dos quarts de set del matí va començar la Batalla de Midway entre les tropes japoneses, amb 11 cuirassats, 8 portaavions, 22 creuers, 65 destructors i 21 submarins, i els nord-americanes en la batalla aeronaval més gran del conflicte. L’almirall Nagumo va fer enlairar 108 avions japonesos, que  varen atacar l’illa de Midway a les 6:20, on els nord-americans hi tenien 3 portaavions, 8 creuers i 17 destructors, causant greus danys a les instal·lacions militars de l’illa. Al mateix temps que s’enlairaven els 108 avions japonesos, 6 avions de reconeixement japonesos varen enlairar-se per buscar la flota nord-americana, juntament amb caces A6M Zero per patrullar l’espai aeri que rodejava la zona. Alguns pilots nord-americans que estaven a la base varen intentar defensar l’atol amb els avions Grumman F4F Wildcat i Brewster F2A Buffalo, però varen patir nombroses baixes. Tot i això, l’artilleria antiaèria estava apunt i va aconseguir destruir 33 avions atacants. Els avions de reconeixement japonesos, enviats per avaluar l’estat de les defenses de Midway després de l’atac, varen transmetre un missatge a l’almirall en el que l’hi explicaven que seria necessària una altre missió de bombardeig per neutralitzar-les abans de que les tropes desembarquessin el dia 7 de juny, tal i com estava previst.

En el mar, de seguida que varen veure que serien atacats els almiralls Frank Jack Fletcher i Raymond A. Spruance varen ordenar en els seus bombarders nord-americans atacar als 8 portaavions japonesos que els atacaven. El xoc entre les dues formacions era inevitable. Dels 41 aparells torpedes enviats contra els japonesos, 35 varen ser destruïts sense que un sol torpede aconseguís atacar. El Naulitis va llançar els seus torpedes contra als creuers japonesos d’en Nagumo. A les set del matí, els avions del Horne i del Enterprise, uns Grumman TBF Avenger, varen atacar a la flota japonesa i, entre les vuit i les vuit i vint, els nord-americans varen continuar atacant a la flota d’en Nagumo. A dos quarts de nou varen atacar els avions del Yorktown. Però els japonesos varen destruir per complet aquells avions nord-americans amb l’artilleria antiaèria i els Zero japonesos. Llavors, en Nagumo va decidir guardar els seus avions i quan varen contraatacar va aturar les operacions en curs per la presència d’embarcacions nord-americanes a l’est i va esperar més informació. Els seus subordinats varen insistir en que llancés un atac sobre els portaavions nord-americans amb les reserves que encara tenia a bord, però en Nagumo va preferir esperar.

A dos quarts de deu, els nord-americans varen començar una segona onada de bombardejos amb els avions Douglas TBD Devastator. El segon assalt va acabar de la mateixa forma, però va desorganitzar la formació japonesa i va consumir la munició dels caces i el seu combustible. Mentre els caces atacaven, dos esquadrons bombarders varen atacar en picat des del nord-est i sud-oest als portaavions japonesos, que es trobaven en unes condicions vulnerables amb les cobertes plenes d’avions carregats de combustible i armament per iniciar el contraatac. A les 10:26 del matí, els portaavions japonesos Akagi, Kaga i Soryu varen ser durament bombardejats i, en només cinc minuts, la sort del conflicte en el Pacífic va canviar a favor de les forces nord-americanes ja que tres del quatre portaavions japonesos estaven cremant. En Nagumo només contava en aquells moments amb el Hiryu, que els seus avions havien sigut llançats contra el Yorktown, i estava immòbil després de ser tocat per tres bombes.

A tres quarts de tres del migdia, el portaavions Yorktown va ser durament bombardejat pels bombarders japonesos Aichi D34 que sortien del portaavions Hiryu i van incendiar el portaavions. A les cinc de la tarda, avions del Enterprise varen localitzar el Hiryu i el varen destrossar, sent enfonsat a les nou del vespre. A les set de la tarda, el Soryu va ser enfonsat després de ser incendiat i, al cap de vint-i-cinc minuts, també es va enfonsar el Kaga, que també havia sigut incendiat. A la nit, els dos bàndols varen fer plans per continuar els atacs. En Fletcher, convençut de que no podria conduir de forma adequada la seva formació, va traspassar el comandament de la flota a l’almirall Raymond Spruance, que va continuar perseguint a la flota d’en Nagumo. L’Isoroku Yamamoto va pensar igual que els nord-americans i va decidir continuar amb la lluita i va intentar ocupar l’illa de Midway mentre els seus poderosos cuirassats i creuers buscaven els portaavions nord-americans. Els japonesos confiaven abans de la batalla en el factor sorpresa, però les forces nord-americanes ja sabien que serien atacades gràcies a que varen interceptar missatges japonesos amb la màquina Magic.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, a la nit, a la zona de la ciutat de Bir Hakeim, la 15ª Divisió Panzer va prendre posicions al sud de Bir el Harmat per començar l’endemà una ofensiva.

3 de juny de 1942

Dimecres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer es va dirigir al quarter general de l’Adolf Hitler a Rastenburg, Prússia Oriental, on tothom estava preocupat pels danys que havien ocasionat els atacs dels bombarders britànics a la ciutat de Colònia del 30 de maig de 1942. Speer va informar a en Hitler de la conversa telefònica que havia mantingut el 31 de maig de 1942 amb el ministre de l’Aire Hermann Göering i amb el cap regional de la zona de Colònia, i de seguida varen veure que els números que els hi havia donat el mariscal Göering eren més baixos dels que donava la premsa estrangera i d’aquesta manera varen saber que el ministre alemany havia mentit. Quan Hitler va veure la mentida del seu ministre es va enfadar molt i va començar a cridar enfurismat de ràbia. Després de calmar-se va afirmar davant dels seus convidats que el millor soldat era el que tenia els mitjans tècnics més moderns.


A Praga, la salut d’en Reinhard Heydrich va empitjorar considerablement. El metge Gebhardt, amic de la infància i metge d’en Heinrich Himmler, i el doctor Sauerbruch varen ser enviats a Praga per curar-lo però no varen poder aturar la infecció i Heydrich moriria el dia següent. El pla curatiu que li varen aplicar va ser molt discutible.

A Finlàndia:

El país es va preparar per l’arribada l’endemà del dictador Hitler per visitar al mariscal i baró Carl Gustav von Mannerheim amb la idea de reforçar la solidaritat finlandesa amb Alemanya. Al mateix temps es volia advertir als finlandesos sobre qualsevol idea que poguessin tenir d’abandonar la protecció alemanya i temptejar un apropament amb la Unió Soviètica.

En el front oriental:

A Crimea, l’Erich von Manstein va començar un violent assalt sobre la ciutat de Sebastopol.

En el Pacífic:

En el nord de Midway, a les nou del matí, al Pacífic, la flota japonesa de l’almirall Nagumo va descobrir una flota nord-americana composta per 3 portaavions, 8 creuers i 17 destructors. Però els nord-americans també varen descobrir la flota japonesa gràcies a un hidroavió Catalina amb base a Midway, que els va trobar a 200 milles al nord-oest de Midway. A les quatre de la tarda, uns 25 B-17, que eren tot el contingent de Midway, varen ser enviats per atacar als japonesos. Quan estaven a l’aire els japonesos varen llançar el seu propi atac aeri i varen bombardejar a Midway, tot i que no varen produir danys a les instal·lacions varen aconseguir destruir tots els avions nord-americans que estaven a terra, excepte a dos, abans de que poguessin causar un sol impacte en les embarcacions japoneses. Els caces Zero eren molt superior als antiquats caces nord-americans. A les sis de la tarda, els portaavions nord-americans i japonesos es varen posar en posició d’atacar. L’almirall Nagumo, que comandava el contingent de 4 portaavions, va ordenar que es preparés la reserva d’avions per un segon atac a Midway, però en aquell moment tornava la primera onada en els portaavions per rearmar-se i va ser llavors quan els bombarders nord-americans els varen atacar. Però molts dels bombarders nord-americans varen ser destruïts pels caces Zero, tot i que amb aquell atac els nord-americans varen aconseguir retardar el rearmament japonès i l’atac a Midway.

2 de juny de 1942

Dimarts:

En el Reich:

956 bombarders de la RAF varen bombardejar la ciutat d’Essen.


A la tarda, el Dresdner NN va publicar la notícia de que Alemanya acabava de donar a Turquia 100 milions de reis per comprar armes alemanyes.

En el front oriental:

Els alemanys varen iniciar un massiu bombardeig artiller i aeri a Sebastopol.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, les forces de l’Eix varen atacar la zona de la ciutat de Bir Hakeim deixant-la envoltada i sense possibilitat que les forces franceses aliades escapessin.

En el Pacífic:

Els avions del portaavions Enterprise varen enfonsar el portaavions japonès Akagi, l’orgull de l’almirall Nagumo. Per altra banda, les forces d’en Hosogaya varen bombardejar Dutsch Harbour a les Aleutianes.

1 de juny de 1942

En el Reich:

L’Adolf Hitler va volar cap a Poltava per participar en una conferència dels comandants en cap en el front del Grup d’Exèrcits Sud, on hi havia entre altres en Friedrich Paulus. Fent ús de la seva oratòria, el dictador alemany va declarar que si no conquerien els jaciments de petroli de Maikop i Grozny llavors hauria d’acabar amb la guerra. Com sempre, els generals no varen fer cap objecció o cap crítica, ja que ignoraven les deficiències de personal i d’equip, i es creien que l’exèrcit soviètic estava en un estat pèssim.

A Crimea, l’Erich von Manstein va pujar a un creuer de guerra italià per observar el sud de Crimea per conèixer personalment el traçat de la carretera per on passaria les seves tropes per dirigir-se al sud de Sebastopol. De cop, mentre observaven la zona, varen aparèixer avions soviètics que els varen començar a disparar. El capità de l’embarcació, en Joachim von Wedel, que estava assentat al costat d’en Von Manstein, va ser tocat de ple i va morir. Poc després els avions soviètics varen marxar.

A Alemanya, la RAF va bombardejar el Ruhr i Essen. Orgullosos dels atacs a Alemanya, a la Gran Bretanya en Winston Churchill va felicitar en el Gabinet de Guerra a en Charles Portal i a l’Arthur Harris pel bombardeig a Colònia del 30 de maig de 1942.

Per altra banda, els nazis varen obligar en els jueus de França i d’Holanda a dur l’Estrella Groga.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, en rebutjar els atacs britànics, els alemanys varen ocupar la posició defensiva a Sidi Muftah, a la línia de Gazala. A la nit, la 90º Divisió lleugera italiana i la divisió Trieste varen avançar en direcció a Bir Hakeim.

En el Pacífic:

L’esquadrilla de l’almirall Chuichi Nagumo que es dirigia a Midway va interceptar nombrosos informes que deien que els nord-americans ja sabien que estaven avançant cap a Midway.

css.php