EL TERCER REICH

Divendres:

En la Batalla per França:

A França:

A la matinada, les tropes de la Wehrmacht van conquerir totalment la ciutat de Boulogne. A primera hora, el Grup d’Exèrcits A i el Grup d’Exèrcits B, i les seves divisions Panzer alemanyes, tant les de Georg-Hans Reinhardt com les de Heinz Guderian, van unir les seves forces a la riba del canal Aa, al sud de les posicions britàniques, per avançar amb força cap a Dunkerque deixant les tropes britàniques i franceses sense cap sortida per una retirada que no fos pel mar.

Els Aliats cada vegada tenien un racó més petit de terreny, la bossa de Bèlgica, que anava de Gravelines a Bruixes, però Adolf Hitler, que va tenir la possibilitat d’esclafar els seus enemics, va aterrar a Charleville, a uns 200 quilòmetres a l’est del Canal de la Mànega, per visitar el quarter general del comandant Gerd von Rundstedt a la Maison Blairon, un petit poble a Charleville-Méizières. Hitler va aprovar durant aquell dia la seva Directriu Número 13 en la que ordenava que el següent objectiu era aniquilar a les forces franceses, britàniques i blegues que estaven rodejades a Artois i Flandes a través d’un atac concèntric del flanc septentrional i ocupant ràpidament aquesta part de la costa del Canal de la Mànega. 

Quan va saber que el OKH l’havia destituït sense el seu consentiment el dia anterior, el dictador va declarar que totes les ordres del OKH quedaven nul·les i sense efecte i va rehabilitar l’ordre de Von Rundstedt a les 11:24 d’aturar els tancs del 4º Exèrcit, deixant via lliure a les tropes britàniques i franceses perquè fugissin. Les raons per les quals va donar aquella ordre, que es va conèixer com la trucada Halt Order de Hitler o Hitlers Halt-Befehl vor Dünkirschen, no es coneixen del cert. Es diu que Hitler va pensar que com que les seves tropes portaven més de dues setmanes lluitant sense descans, de fet estaven esgotades com es va saber el dia anterior, va creure que era millor que descansessin ja que Dunkerque no era el lloc ideal per utilitzar els tancs. Hitler creia que era millor reservar els carros de combat per les pròximes operacions en el sud i estava convençut que continuar amb l’avanç limitaria la capacitat d’acció de la Luftwaffe.

D’aquesta manera, els Panzer de Paul von Kleist es van aturar quan es trobaven a només 30 quilòmetres de Dunkerque i no van sobrepassar la línia Lens-Béthune-Saint Omer-Gravelines. El general Wilhelm von Thoma, cap de la secció de tancs del OKH, es trobava just a primera línia i des de la seva posició podia arribar a veure el port de Dunkerque. En veure que podia aconseguir fàcilment la victòria, Von Thoma va enviar missatges per ràdio al OKH insistint de que els tancs havien de continuar avançant. Josef Dietrich va desobeir les ordres i poques hores després ja estava a l’altra riba del Canal. Avançant amb força, el seu regiment d’Infanteria va fer fugir als Aliats. La Leibstandarte va marxar cap a la França meridional per impedir que les tropes franceses aixequessin una línia de resistència en el Loira i la Divisió Totenkopf de les SS va tenir que fer una petita retirada a l’altra banda del Canal d’Aire. Els britànics, en adonar-se del moviment alemany, varen començar una intensa descàrrega d’artilleria, durant la qual varen morir 42 homes de les SS. 

Però tot i tenir les tropes aturades, l’aviació alemanya va continuar atacant tal i com havia ordenat Hitler i aquell dia, davant la costa de Dunkerque, els alemanys varen enfonsar l’embarcació francesa Chacal. Davant les costes de Calais, on la guarnició britànica va quedar aïllada dins del perímetre de Dunkerque, els alemanys també varen enfonsar el destructor Wessex i el destructor polonès Bzura va quedar greument danyat, mentre bombardejaven les posicions alemanys de la costa. 

Franz Halder, no estan gens d’acord amb l’ordre d’aturar-se, a la nit va enviar una autorització a Von Rundstedt perquè ataqués Dunkerque, però aquest si va negar i li va dir que primer havia que deixar que els grups blindats es recuperessin. 

Erwin Rommel, segur de la victòria, li va escriure a la seva esposa Lucie que segons els seus càlculs guanyarien la guerra en quinze dies. 

Els alemanys varen penetrar en el Lys.

A l’altra banda de la Batalla, els comandants francesos estaven pensant en fer un contraatac a la part inferior del riu Somme, entre Amiens i el Canal de la Mànega, però la batalla ja estava perduda. Un miler de britànics varen embarcar des de Boulogne-sur-Mer per retornar al seu país. 200 homes es varen quedar a la ciutat, que va ser ocupada el dia següent pels alemanys. 

En el Reich:

A Alemanya:

Representants del Ministeri d’Afers Exteriors, el Pla Quadriennal, el Reichsbank, el Ministeri d’Economia i diferents empresaris es varen reunir per discutir com s’establiria el Nou Ordre econòmic que imposarien. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va proposar una operació naval definitiva a Noruega que duria el nom clau de Pau. L’operació consistia en sembrar mines en els accessos al port suec de Lulea per tal de que les embarcacions alemanyes que transportessin mineral de ferro no poguessin travessar facilment el Bàltic. Els britànics, a més, varen autoritzar l’evacuació de Narvik un cop fos conquerida. La data de retirada seria el 8 de juny com a molt lluny.

A partir d’aquell dia, els missatges més importants que interceptaven de l’Enigma eren transmesos directament de Bletchley Park al quarter general del Cos Expedicionari britànic i al de la RAF.

Tweet