23 de maig de 1940
Dijous:
En el Reich:
Adolf Hitler es va entrevistar en privat amb el seu ministre Hermann Göering, que aquest li va assegurar durant la reunió que la Luftwaffe estava preparada per eliminar les forces britàniques tota sola.
A Alemanya:
A Berlín, Joseph Goebbels va continuar amb la seva campanya de terror cap al poble francès i estava disposat a difondre el rumor de que els francesos patien una epidèmia de còlera. L’objectiu era que els francesos no beguessin aigua potable.
Un informe del Servei de Seguretat de les SS arribava a la conclusió que l’admiració davant les gestes de les tropes alemanyes no tenia límits i que ara fins i tot ho sentia la gent que mantenia certa distància i escepticisme en l’inici de la campanya.
En la Batalla per França:
A França:
Les divisions del general Georg-Hans Reinhardt es varen situar a la dreta d’Abbeville, a la línia de Beaumetz-lès-Aire-Saint-Omer, a 30 quilòmetres de Dunkerque, per atrapar als exèrcits britànics, francesos i belgues a Bèlgica i a Flandes. D’aquesta manera, els alemanys varen aconseguir el primer objectiu de l’Operació cop de falç, i el 1º Exèrcit francès, l’exèrcit belga i la BEF (British Experditionary Force) varen quedar separats del gruix de l’exèrcit francès i varen quedar atrapats enmig dels Grups d’Exèrcits A i B alemanys. Els alemanys varen calcular erròniament que 100.000 soldats havien quedat envoltants, una quarta part del número real.
Molts tancs Renault R-35 varen ser destruïts a la mateixa localitat d’Aire-Sur La Lys. En ser clarament superats, els Aliats es varen veure obligats a replegar-se cap al port de Dunkerque, l’únic que quedava capaç d’acollir una evacuació important de tropes. Però, tot i que semblava que els Aliats serien aixafats a Dunkerque sense temps per fugir, el comandant del 4º Exèrcit alemany, el general Günther von Kluge, li va dir al comandant del Grup d’Exèrcits, Gerd von Rundstedt, que les seves tropes estaven esgotades i que no tenien energia suficient per arriscar-se a llançar un potent atac contra les tropes aliades rodejades a Dunkerque per por a un contraatac. Quan els seus tancs només estaven a 20 quilòmetres de Dunkerque, Von Rundstedt va ordenar a les sis de la tarda, després de consultar-ho amb Hitler, aturar el 4º Exèrcit en el canal Aa per esperar a les seves posicions. Però, sense el consentiment d’en Hitler, el OKH va revocar a Von Rundstedt com a comandant de l’Exèrcit perquè volien que els blindats estiguessin sota la comandància del Grup d’Exèrcits B per tal de que la pinça que s’estava produint a Dunkerque estigués sota un únic comandament. L’endemà, Hitler anul·laria aquesta destitució.
Continuant al nord de França, les tropes de Heinz Guderian varen conquerir Boulogne i Gravelines i es varen apropar a les tropes de Georg-Hans Reinhardt al Canal de la Mànega.
A la nit, les forces britàniques i franceses varen tenir les primeres disputes. Amb les divisions britàniques 5º i 50º en unes situacions insostenibles a prop d’Arras, John Gort va ordenar la retirada, però no va informar al general Georges Blanchad, el nou comandant en cap del 1º Grup d’Exèrcits Aliats, i Paul Reynaud i Maxime Weygand es varen enfadar molt amb el comandant britànic.
Durant la batalla de Blaregnies, a prop de Valenciennes, el príncep prussià Guillem Olaf va ser ferit greument per tres impactes de bala que li provocaran la mort al cap de tres dies.
A Bèlgica:
A Ypres va morir després de no recuperar-se de les seves ferides en un accident de cotxe el comandant del 1º Grup d’Exèrcits del nord francès, el general Henri Gaston Billotte.
A la Gran Bretanya:
La policia, després de detenir la nit anterior al líder del partit feixista britànic, Oswald Mosley, que se’l va acusar de traïció, es varen detenir a 747 membres més del partit feixista, incloses 96 dones i lady Diana Mitford.
A la nit, Winston Churchill es va reunir amb el rei Jordi VI en el palau de Buckingham i li va dir que si el pla francès presentat per Weygand no funcionava tindria que ordenar al Cos Expedicionari britànic que tornés al país.
En els Estats Units:
El president Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs on va dir que la flota britànica i l’exèrcit francès havien sigut fins llavors la seva muralla i, que, per tant, tenien que pensar en termes nord-americans i cada cop més de ràpid.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1940/05/23/23-de-maig-de-1940/trackback/