EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

En el quarter general del Grup d’Exèrcits A de Gerd von Rundstedt, a Charleville, a uns 200 quilòmetres a l’est del Canal de la Mànega, Heinrich Himmler li va proposar a Adolf Hitler deportar els jueus a una colònia africana. Al principi Hitler es va entusiasmar amb la idea d’enviar a quatre milions de jueus a Madagascar, però de seguida va veure que el pla era massa complicat i perillós pel fet de travessar aigües controlades per la Royal Navy. Després d’aquesta reunió, el dictador va escriure una carta pel dictador Benito Mussolini per informar-los dels últims moviments en la Batalla per França, però, curiosament, va confondre en la carta a Leon Degrelle pel feixista flamenc Joris van Severen, que havia sigut afusellat feia poc pels francesos, i el coronel no feixista J. A. Mussert amb el seu germà Anton, el Lider del NSB holandès, al qui havia conegut el 1936.

Des de Madrid, l’ambaixador alemany a Espanya va enviar a Berlín un informe del ministre d’Afers Exteriors espanyol sobre una conversació entre el mariscal Philippe Pétain i l’ambaixador espanyol a París, José Félix Lequerica. En l’informe s’explicava que Pétain volia buscar la pau amb els alemanys, però que pensava que l’Adolf Hitler no l’escoltaria. El dictador Francisco Franco va voler que els alemanys estiguessin al corrent d’aquella informació per si els interessava posar-se en contacte amb Pétain a través de Lequerica.

En la Batalla per França:

En el bàndol alemany:

Durant aquell dia Walther von Brauchitsch es va presentar en el quarter general amb la intenció d’ordenar l’avanç dels carros de combat a les planures. Però Hitler es va oposar als seus plans argumentant que els tancs no eren adequats pel terreny de Flandes, ja que estava ple de canals, però va deixar la decisió a mans de Von Rundstedt, que va rebutjar la proposta degut a la necessitat de tenir els carros de combat a punt per les pròximes operacions en el sud. Von Brauchitsch i Franz Halder estaven consternats davant l’ordre del dia anterior d’aturar els tancs quan tenien acorralats als britànics i els francesos a Dunkerque.

A França:

les tropes alemanyes varen ocupar les ciutats de Boulogne-sur-Mer, Calais i Menin, mentre les tropes aliades s’anaven replegant cap a Dunkerque, d’on fugirien cap al port de Dover. Els francesos ja no tenien cap possibilitat de sortir victoriosos. En una reunió militar del gabinet francès per parlar de la batalla, on hi havia el general de divisió Edward Spears, un dels oficials de Georges Blanchard. aquest va dir que França necessitava capitular i Maxime Weygand va afegir que tot plegat era una bogeria. A la nit, el general John Gort, sota al comandament de la Força Expedicionària Britànica, va prendre la decisió de que el pla de Maxime Weygand, que consistia en atacar des de la costa del Canal de la Mànega direcció sud mentre un cos de l’exèrcit francès atacaria en direcció nord, havia fracassat i que l’única opció que tenien era dirigir-se cap el mar i els ports de Calais i Dunkerque.

Tot i l’ordre que tenia el 4º Exèrcit d’aturar-se, una petita unitat de combat de la Divisió Torenkopf de les SS, sota les ordres del capità Harrer, va creuar el Canar d’Aire a prop de Béthuna, del qual s’havien retirat el dia anterior.

Gràcies a que varen capturar a un cotxe de l’Estat Major alemany que contenia documents sobre els plans alemanys per aprofitar la bretxa que havien obert, el comandant Gort va enviar-hi a dues divisions que estaven preparades per atacar a una altra zona. Eren les divisions que havien de pressionar cap al sud.

Tal i com s’havia acordat, la Luftwaffe va enviar a tots els seus avions que tenia disponibles a atacar les instal·lacions dels ports de Zeebrugge, Blankenberge, Ostende, Nieuwpoort i Dunkerque. Hermann Göering va ordenar bombardejar amb la màxima intensitat Ostende. 

A Bèlgica:

El rei Leopold III va exhortar a les seves tropes a continuar la batalla amb tenacitat perquè va assegurar que havia arribat l’hora i va recordar-los que estaven lluitant en el mateix terreny en el qual varen derrotar a l’invasor alemany el 1914 durant la Primera Guerra Mundial. 

Tweet