Home // 1939 // Agost (Page 2)

21 d’agost de 1939

En la crisi polonesa:

A la tarda, el comte Galeazzo Ciano va trucar a en Joachim von Ribbentrop per demanar-li que es reunís amb ell a Brenner. En Ciano volia explicar-li que Itàlia no entraria en guerra, però en Von Ribbentrop li va dir que no el podia contestar perquè estava esperant un important missatge de Moscou després de que el dia anterior haguessin enviat un telegrama a la capital soviètica demanant un dia perquè es pogués reunir amb en Iosif Stalin.

A la nit, l’Adolf Hitler estava sopant a la seva casa de muntanya, el Berghof, a Obersalzberg, quan va rebre una nota per tèlex. En Hitler la va llegir ràpid i de cop va salta content i va donar un cop de puny a la taula amb tanta força que les copes de la taula es varen moure, i va exclamar eufòric: Els tinc! Els tinc!. Ningú dels presents va gosar dir-li res i el sopar va continuar. Un cop va acabar el sopar, en Hitler va demanar que els homes del seu cercle més íntim es reunissin amb ell en privat i que es portés xampany, que ell no va tocar com a abstemi. Un cop reunits, els va explicar que havia arribat a un pacte amb en Iosif Stalin de no agressió i els va ensenyar el tèlex del propi Stalin en el que confirmava el pacte i acceptava que en Von Ribbentrop es dirigís a Moscou el 23 d’agost de 1939. El tèlex anava dirigit personalment a en Hitler i era l’acord d’unió amistosa. Un cop varen comentar la jugada, varen projectar una pel·lícula que mostrava desfilades de l’exèrcit soviètic davant de Stalin. En Hitler va mirar la pel·lícula satisfet pensant que aquell exèrcit poderós era ara un seu aliat. Mentre els homes es reunien, les senyores dels convidats a la casa estaven apartades de la reunió però de seguida varen saber la gran notícia de l’acord. A mitjanit, en Hitler estava eufòric, no es podia creure que els seus plans de conquesta li anessin tant bé i va sortir a la terrassa del Berghof i varen mirar amb els seus convidats un estrany espectacle de la naturalesa, una aurora boreal extraordinàriament intensa. No deixant de mirar-la, en Hitler es va dirigir a l’oficial de la Luftwaffe, en Nicolaus von Below, i li va dir que allò significava molta sang i que aquesta vegada no es podria evitar la violència.

Per la seva part, el ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, va difondre a les onze de la nit en una roda de premsa retransmesa per totes les emissores de ràdio alemanyes la notícia del pacte, i va ordenar a totes les redaccions dels diaris que publiquessin la notícia a primera pàgina. Després, en Hitler li va demanar per telèfon que l’informés de les reaccions dels representants de la premsa estrangera. En Goebbels li va explicar que les campanes de les esglésies de l’exterior havien començat a sonar, i que el representant de la premsa britànica creia que era un dia fúnebre per l’Imperi britànic.

Per altra banda, a la base de Wilhelmshaven, en el Mar del Nord, varen salpar el cuirassat Admiral Graf Spee, acompanyat del petrolier Altmark i el Deutschland, i el Westerwald, encarregat d’aprovisionar-lo de combustible, per dirigir-se a l’Atlàntic Central. Un tercer cuirassat, el Admiral Scheer, va quedar-se al port a l’espera de que el remodelessin.

A la Gran Bretanya, el govern britànic va rebre un missatge críptic d’Alemanya indicant que en Hermann Göering volia visitar Gran Bretanya i veure a en Neville Chamberlain. Es va disposar en secret que volés el dimecres 23 d’agost de 1939 i que fos dut a la mansió de Chequers, la casa de camp oficial dels primers ministres britànics. En Göering mai va volar a la Gran Bretanya

20 d’agost de 1939

Diumenge:

En la crisi polonesa:

En el Berghof, l’Adolf Hitler va enviar personalment un telegrama a en Iosif Stalin a través de l’ambaixada alemanya a Moscou demanant-li que rebés a en Joachim von Ribbentrop el dia 22 o 23 d’agost.


Preparant la invasió de Polònia, el cuirassat alemany Schleswig-Holstein va abandonar Kiel per dirigir-se a Danzig amb la missió d’atacar les fortificacions de la Westerplatte el 26 d’agost de 1939, tot i que ho acabaria fent l’1 de setembre de 1939.


L’atac ja estava preparat i Mehlhorn es va reunir amb els homes que havien d’assaltar l’estació radiofònica de Gleiwitz en una sala de l’escola del SD i va dirigir-los unes paraules sobre el caràcter secret de l’operació. Després, els homes varen tornar en camions militars tancats als seus llocs. 

19 d’agost de 1939

Dissabte:

En la crisi polonesa:

Alemanya i la Unió Soviètica varen firmar un acord comercial en què s’atorgava a Alemanya accés a productes agrícoles i al petroli soviètic, i a la Unió Soviètica se li concedia accés a moderns equipaments militars i maquinària alemanya. Després de que es firmés l’acord, en el Berghof, Adolf Hitler va demanar si el ministre Joachim von Ribbentrop es podia dirigir a Moscou per negociar un acord i, just en aquell moment, va arribar un teletip que anunciava que el dictador Iosif Stalin estava disposat a firmar un pacte de no agressió. Però Iosif Stalin no volia pactar amb els alemanys per només ajudar-los. Aquell dia va pronunciar un discurs davant dels seus col·laboradors on va dir que estaven plenament convençut de que Alemanya no ocuparia Polònia si els polonesos firmaven un pacte amb la Gran Bretanya i França. Stalin els va explicar que si pactaven amb els alemanys i Alemanya atacava a Polònia, França i la Gran Bretanya entrarien en el conflicte. El dictador soviètic va dir que preferia pactar amb els alemanys perquè creia que els deixaria aïllats del conflicte i podrien esperar el seu torn. Stalin desitjava la guerra, i volia que durés molts anys perquè els altres es desgastessin mentre ells es prepararien per quan acabés la guerra.


Les primeres unitats alemanyes varen començar a desplaçar-se cap a la frontera polonesa. Es varen mobilitzar un total de 5.000 trens carregats amb tropes destinades a l’est. Aquell mateix dia el OKW va traslladar una ordre d’en Hitler a la inspecció del VT on deia que les unitats armades de la reserva estratègica de les SS, les VT, quedarien subordinades amb efectes immediats al comandament suprem de l’Exèrcit i que les seves missions serien ordenades pel comandant suprem d’acord amb les seves recomanacions.


Els capitans dels submarins alemanys van rebre un missatge sobre la data d’una reunió d’oficials. Es tractava d’una ordre en clau perquè prenguessin posicions al voltant de la Gran Bretanya i esperessin una acció imminent. Des del port de Wilhelmshaven va salpar el U-39, un submarí oceànic del tipus IXA, el més gran dels fabricats. S’havia de situar a mar obert, pròxim a les illes britàniques, i allí tenia que esperar instruccions.


L’empresari suec Birger Dahlerus, que feia d’intermediari entre britànics i alemanys, es va reunir amb l’ambaixador britànic Neville Henderson per posar-lo al corrent sobre les seves últimes informacions.

18 d’agost de 1939

El govern alemany va aprovar una circular en què obligava als metges i infermeres a denunciar al comitè del Reich els nens anormals.

17 d’agost de 1939

Dijous:

En el Reich:

L’almirall Wilhelm Canaris, preocupat per si les potències occidentals anirien a la guerra, es va reunir amb el general Wilhelm Keitel, que li va dir que estava absolutament segur de que Gran Bretanya es mantindria al marge del conflicte. Canaris no s’ho va creure i li va indicar els riscos especialment els riscos d’un bloqueig britànic.

Tot eren especulacions dins de la cúpula militar i pocs sabien què pensava fer Adolf Hitler. Un dels que ho sabia era el cap de l’Estat Major Franz Halder, que va escriure aquesta nota xifrada:

Canaris… Dept.I, Himmler, Heydrich, Obersalzberg. Cent cinquanta uniformes polonesos amb accessoris… Alta Silèsia.

El missatge significava que sabia per l’almirall Canaris els plants d’en Hitler, que Reinhard Heydrich i Heinrich Himmler s’havien reunit amb en Hitler a Obersalzberg per parlar de la qüestió, que es duria a terme a l’Alta Silèsia i requeria 150 uniformes polonesos.

Precisament, aquell dia la 2º Divisió de Seguretat del OKW va escriure en el seu diari que havien rebut una ordre d’en Hitler que deia que havia donat les instruccions a l’almirall Canaris perquè entregués 250 uniformes polonesos per una operació d’en Heinrich Himmler.


El ministre de Cultura Hanns Kerrl va declarar que no existia una filosofia cristiana i tampoc una moral cristiana.

A la Unió Soviètica:

El ministre Viatxeslav Mólotov va presentar a l’ambaixador alemany a Moscou, el comte Friedrich von Schulenburg, un esborrany d’un tractat de no agressió en un protocol polític secret.

16 d’agost de 1939

Dimecres:

En el Reich:

Joachim von Ribbentrop va proposar fer una visita a Moscou per intentar negociar un pacte entre els dos països. L’ambaixador alemany a Moscou, el comte Werner von de Schulenburg, va parlar d’aquesta visita amb el ministre Viatxeslav Mólotov, que no en va fer gaire cas a la proposició dels alemanys perquè entenia que era inconcebible una aliança entre el bolxevisme i el nacionalsocialisme. En aquell moment que semblava que no hi hauria possibilitat d’un pacte, però Iosif Stalin va ordenar a Mólotov que comuniqués a l’ambaixador alemany que el seu govern estava disposat a rebre a Von Ribbentrop per arribar a un pacte.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret polonès va entregar al Servei Secret britànic l’últim model d’una màquina Enigma reconstruïda.

15 d’agost de 1939

Alfred Helmut Naujocks, l’home encarregat de dur a terme l’operació Himmler provocant un incident a la frontera polonesa per tal de tenir un justificant per atacar Polònia, es va dirigir a Gleiwitz, a l’Alta Silèsia, a prop de la frontera polonesa, per esperar un missatge xifrat de Reinhard Heydrich per desencadenar l’agressió. Naujocks sabia que per l’atac li posarien a les seves ordres uns alemanys disfressats amb uniformes polonesos.

Aquell dia, Benito Mussolini estava convençut de que hi hauria guerra a Europa i creia que Itàlia no estava preparada per entrar al conflicte el costat d’Alemanya, i per això va prendre la decisió de no lluitar amb els alemanys però no va trencar les relacions entre els dos països.

14 d’agost de 1939

A Berchtesgaden, Adolf Hitler va convocar als comandant generals i a Hermann Göering en una conferència de guerra. El líder alemany va afirmar que els líders britànics no eren del calibre necessari per la guerra, que Polònia havia de ser derrotada en el plaç d’una setmana i que la Unió Soviètica estava interessada en la delimitació de les esferes d’interès. Per aconseguir arribar a un acord amb els soviètics, Joachim von Ribbentrop va donar ordres a l’ambaixador alemany a Moscou, Friedrich Werner von der Schulenberg, de que entregués al nou ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viacheslav Molótov, una proposta alemanya per la delimitació de les esferes d’influència entre el mar Bàltic i el Mar Negre. En ella s’al·ludia a l’oposició comú contra les democràcies capitalistes occidentals i es prometia a la Unió Soviètica un enorme botí.

13 d’agost de 1939

La crisi polonesa:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler i el comte Galeazzo Ciano varen mantenir una segona conversació després de la d’ahir. El resultat va ser el mateix que el del dia anterior, en Hitler estava decidit a envair Polònia i volia que Itàlia també participés en el conflicte. El comte Ciano estava molt preocupat per les possibles reaccions de França i la Gran Bretanya, però en Hitler insistia en que no es preocupés per les potències occidentals perquè creia que no intervindrien. En un discurs que va durar més d’una hora, el líder alemany li va dir que havia reconsiderat tota la situació i li va explicar dues conclusions que havia arribat: La primera conclusió era efectuar un atac imminent a Polònia i la segona conclusió era obligar a Polònia a definir les seves intencions polítiques si les democràcies occidentals estaven disposades a actuar contra l’Eix, però que no esperaria tres o quatre anys per dur a terme el seu pla. Per en Hitler la millor manera era tancar el tema polonès ràpidament i va explicar que Alemanya tenia que seguia l’antiga ruta alemanya cap a l’est, que considerava també desitjable per raons econòmiques. El ministre Joachim von Ribbentrop va afegir que si resolien els dos problemes mencionats en les conversacions del dia anterior, Itàlia i Alemanya tindrien les espatlles cobertes per lluitar contra occident. En Hitler va dir a més a més que Polònia havia de ser abatuda per què per espai de 50 anys no estigués en condicions de lluitar. Llavors, en Hitler ressaltar la importància d’arribar a un acord amb la Unió Soviètica, tot i que per en Ciano aquell acord era inviable. Quan en Hitler va acabar, va ser el torn del ministre Joachim von Ribbentrop, que li va senyalar que els soviètics havien sigut informats de les intencions alemanyes respecte a Polònia. Resignat, en Ciano els va contestar que des de petit havia somiat amb una aliança entre Alemanya i Itàlia, i que considerava que potser tenien més raó que ells. En aquells moments en Ciano li va donar les gràcies per la seva clara exposició de la realitat i va dir que per la seva part no tenia res més que afegir i que li transmetria a en Benito Mussolini tot els detalls. Després va demanar informació més detallada sobre un punt concret per què en Mussolini pogués tenir tots els fets davant seu. Un cop acabada la reunió es va servir te i es va posar música de l’últim disc que havia posat l’Eva Braun al gramòfon en la seva última visita al Berghof.

Després de la reunió, el comte Ciano va marxar cap a Roma per explicar els plans de Hitler al dictador Benito Mussolini. En Ciano va anotar en el seu diari que havia tornat a Roma fastiguejat d’Alemanya, d’en Hitler i de les seves formes. Un cop a la capital italiana, en Ciano li va explicar en el seu sogre que els plans d’en Hitler eren una bogeria, ja que en Hitler estava disposat a anar a una guerra en 15 dies, i li va demanar que Itàlia s’havia de desmarcar de la política militar alemanya, però en Mussolini, que també opinava com el seu gendre, creia que tenia un pacte d’honor amb Alemanya que l’obligava a estar al costat dels alemanys.

12 d’agost de 1939

En la crisi polonesa:

Després de la reunió del dia anterior i d’esmorzar a l’hotel Osterreichischer-Hof, el comte Galeazzo Ciano, l’Arturo Attolico, en Paul Schmidt, en Joachim von Ribbentrop, l’intèrpret Eugenio Dollmann i l’encarregat de negocis Hewel es varen dirigir a Obersalzberg per reunir-se amb l’Adolf Hitler. En el gran saló de la casa de muntanya d’en Hitler, el Berghof, a Obersalzberg, el dictador alemany els va explicar davant d’un mapa la situació militar. El líder alemany va posar especial èmfasis en la fortalesa de les fortificacions alemanyes a l’oest, i va exposar la seva decisió d’atacar Polònia i els va manifestar els seus desitjos que els països neutrals com els Països Baixos i Bèlgica desapareguessin per poder ocupar aquells territoris que tant desitjava per protegir-se de França i de la Gran Bretanya. El líder alemany li va senyalar de nou la vulnerabilitat de la Gran Bretanya des de l’aire. Respecte a França, en Hitler va observar que en un conflicte general després de la conquesta de Polònia, que preveia executada en un plaç breu, Alemanya estaria en condicions de reunir 100 divisions en el Mur de l’Oest, que obligarien a França a concentrar en la Línia Maginot totes les seves forces disponibles, fent-les venir de les colònies, de la frontera amb Itàlia i de qualsevol altre part per lliurar la batalla a vida o mort que s’iniciaria llavors. Segons la seva opinió, els francesos no podrien enfrontar-se a les fortificacions italianes amb millor sort que la que tindrien davant del Mur de l’Oest. En aquest punt el ministre italià va mostrar signes de gran incredulitat. Parlant del tema de Danzig, en Hitler li va explicar que era impossible cedir en aquest punt. El comte va respondre a les explicacions del dictador manifestant davant de tot la gran sorpresa dels italians davant la inesperada gravetat de la situació. Amb l’ajuda d’un mapa, en Ciano va explicar la posició d’Itàlia en l’inici d’un conflicte general i li va dir que creia que un conflicte amb Polònia no quedaria restringit a aquest país, sinó que evolucionaria cap a una guerra general europea. En Hitler li va comentar a en Ciano que no veuria malament que Itàlia pogués conquerir Iugoslàvia. Però el ministre italià es va manifestar contrari a les idees d’en Hitler i li va dir que la guerra seria terrible pel poble italià. En aquells moments el líder alemany no el va voler ni escoltar, veia que les opinions de l’italià diferien respecte a aquests punt, ja que estava convençut que les democràcies occidentals acabarien fent-se enrere abans de precipitar-se en un conflicte general. El comte es va limitar llavors a replicar-li que esperava que tingués raó, però que ell no ho veia de la mateixa manera. Amb l’ajuda de xifres, el comte va demostrar com havia sigut l’esforç material d’Itàlia, en especial en la Guerra Civil espanyola, per demostrar-li que les existències de matèries primes a Itàlia ara estaven esgotades. En arribar a aquest apartat, en Hitler li va fer veure que la Gran Bretanya i França contarien amb nous cuirassats de 35.000 i 40.000 tones. Llavors, el comte Ciano va insistir en la gran longitud de la costa italiana, que era difícil de defensar, i en les nombroses bases de que disposaven les flotes britàniques i franceses, en particular en els ports grecs. En relació amb el projecte d’en Benito Mussolini d’insistir en que les potències de l’Eix tenien que fer un gest que renovés la voluntat de pau d’Alemanya i d’Itàlia, el comte va explicar que en Mussolini pensava en fer una conferència, però que, conscient dels recels d’en Hitler, pensava en altres suggerències. Llavors, en Hitler va declarar que en les futures reunions no seria possible excloure a la Unió Soviètica. El comte li va replicar que en Mussolini entenia que qui triomfés en una conferència seria qui estaria disposat a que aquesta fracassés si era necessari i acceptar la guerra com un resultat possible. Esperant el seu torn de paraula, el dictador alemany li va replicar que no hi hauria temps que perdre per solucionar el problema polonès, que quan més avançat estigués la tardor més difícils serien les operacions militars a l’Europa oriental. Veient que no hi havia més volta de full, el comte va preguntar-li per quina data estaven previstes aquestes operacions i en Hitler li va respondre que, d’una forma o d’una altra, hauria d’estar decidida pels últims dies d’agost. Llavors, el comte Ciano va preguntar per quan s’havia d’esperar aquesta mesura contra Polònia per preparar Itàlia. A aquesta pregunta, en Hitler va respondre que calia esperar que en qualsevol moment es produís un atac contra Polònia. Durant aquest intercanvi de paraules, li varen ser entregats a en Hitler un telegrama de Moscou i un altre de Tòquio. Llavors, la reunió es va interrompre.

Al vespre, el dictador alemany estava nerviós perquè les conversacions amb els italians no anava tal i com ell esperava, a més de que patia molta calor aquells dies d’estiu, cosa que no podia aguantar, i no parava de recórrer els passadissos de la casa amunt i avall. Després de reflexionar-hi una estona, va ordenar que es suspengués el congrés del Dia del Partit i de la Pau a Nuremberg. Veient que les negociacions no anaven per bon camí, en Hewel es va dirigir cap a en Von Ribbentrop i li va murmurar alguna cosa. El ministre alemany va mirar sorprès al seu voltant i es va posar al telèfon, on li varen dir que els soviètics estaven disposats a negociar amb ells. Exultant, el ministre alemany va trucar a en Hitler, que continuava reunit amb en Ciano, per explicar-li la gran notícia. Quan en Hitler va tornar a la reunió amb en Ciano ho va fer amb un somriure a la boca i va cridar en els seus intèrprets per anunciar-li a en Ciano i a la resta que els russos havien donat la seva conformitat per negociar un tractat. Els italians varen quedar molt sorpresos davant d’aquell anunci i en un principi no s’ho varen creure. En Von Ribbentrop va afegir que els russos coneixien les intencions d’Alemanya respecte a Polònia. Que ell mateix, per ordre d’en Hitler, els havia informat a un encarregat de negocis rus. En veure la cara d’estranyesa d’en Ciano, en Hitler li va dir en el seu intèrpret que li digués que l’endemà es tornarien a reunir amb ell per parlar de tot i aclarir-ho.

En Hitler ja havia fixat el dia 26 d’agost de 1939 com la data més probable de la invasió a Polònia. Per començar a preparar l’atac a Polònia, l’Erich von Manstein va ser nombrat cap d’Estat Major del Grup d’Exèrcits del Sud. Per la seva part, militars francesos i britànics varen negociar a Moscou amb el mariscal soviètic Kliment Woroschilof per concretar un pacte entre les potències occidentals i la Unió Soviètica. Els francesos i els britànics desitjaven aquell pacte per protegir Polònia i espantar a en Hitler per què no llancés noves conquestes, però les negociacions varen quedar en punt mort.

css.php