Home // diari // 21 d’agost de 1939

21 d’agost de 1939

En la crisi polonesa:

A la tarda, el comte Galeazzo Ciano va trucar a en Joachim von Ribbentrop per demanar-li que es reunís amb ell a Brenner. En Ciano volia explicar-li que Itàlia no entraria en guerra, però en Von Ribbentrop li va dir que no el podia contestar perquè estava esperant un important missatge de Moscou després de que el dia anterior haguessin enviat un telegrama a la capital soviètica demanant un dia perquè es pogués reunir amb en Iosif Stalin.

A la nit, l’Adolf Hitler estava sopant a la seva casa de muntanya, el Berghof, a Obersalzberg, quan va rebre una nota per tèlex. En Hitler la va llegir ràpid i de cop va salta content i va donar un cop de puny a la taula amb tanta força que les copes de la taula es varen moure, i va exclamar eufòric: Els tinc! Els tinc!. Ningú dels presents va gosar dir-li res i el sopar va continuar. Un cop va acabar el sopar, en Hitler va demanar que els homes del seu cercle més íntim es reunissin amb ell en privat i que es portés xampany, que ell no va tocar com a abstemi. Un cop reunits, els va explicar que havia arribat a un pacte amb en Iosif Stalin de no agressió i els va ensenyar el tèlex del propi Stalin en el que confirmava el pacte i acceptava que en Von Ribbentrop es dirigís a Moscou el 23 d’agost de 1939. El tèlex anava dirigit personalment a en Hitler i era l’acord d’unió amistosa. Un cop varen comentar la jugada, varen projectar una pel·lícula que mostrava desfilades de l’exèrcit soviètic davant de Stalin. En Hitler va mirar la pel·lícula satisfet pensant que aquell exèrcit poderós era ara un seu aliat. Mentre els homes es reunien, les senyores dels convidats a la casa estaven apartades de la reunió però de seguida varen saber la gran notícia de l’acord. A mitjanit, en Hitler estava eufòric, no es podia creure que els seus plans de conquesta li anessin tant bé i va sortir a la terrassa del Berghof i varen mirar amb els seus convidats un estrany espectacle de la naturalesa, una aurora boreal extraordinàriament intensa. No deixant de mirar-la, en Hitler es va dirigir a l’oficial de la Luftwaffe, en Nicolaus von Below, i li va dir que allò significava molta sang i que aquesta vegada no es podria evitar la violència.

Per la seva part, el ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, va difondre a les onze de la nit en una roda de premsa retransmesa per totes les emissores de ràdio alemanyes la notícia del pacte, i va ordenar a totes les redaccions dels diaris que publiquessin la notícia a primera pàgina. Després, en Hitler li va demanar per telèfon que l’informés de les reaccions dels representants de la premsa estrangera. En Goebbels li va explicar que les campanes de les esglésies de l’exterior havien començat a sonar, i que el representant de la premsa britànica creia que era un dia fúnebre per l’Imperi britànic.

Per altra banda, a la base de Wilhelmshaven, en el Mar del Nord, varen salpar el cuirassat Admiral Graf Spee, acompanyat del petrolier Altmark i el Deutschland, i el Westerwald, encarregat d’aprovisionar-lo de combustible, per dirigir-se a l’Atlàntic Central. Un tercer cuirassat, el Admiral Scheer, va quedar-se al port a l’espera de que el remodelessin.

A la Gran Bretanya, el govern britànic va rebre un missatge críptic d’Alemanya indicant que en Hermann Göering volia visitar Gran Bretanya i veure a en Neville Chamberlain. Es va disposar en secret que volés el dimecres 23 d’agost de 1939 i que fos dut a la mansió de Chequers, la casa de camp oficial dels primers ministres britànics. En Göering mai va volar a la Gran Bretanya



Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: