Home // 1939 // Agost (Page 3)

11 d’agost de 1939

Divendres:

En la crisi polonesa:

L’Adolf Hitler va celebrar una conferència amb en Carl J. Burckhardt, l’Alt comissari de la Societat de Nacions per Danzig, i l‘Albert Forster, el gauleiter de la ciutat de Danzig. Al matí, en Burckhardt i en Forster varen agafar un avió a Danzig per dirigir-se cap a Salzburg. Forster estava tant animat per aquella reunió que no parava d’explicar historietes de baralles de cerveseries durant l’època que intentaven pujar al poder. Quan varen aterrar varen picar una mica de menjar i després varen agafar un cotxe que els va dur cap al Niu de l’Àguila, l’espectacular Casa de Te recentment construïda. En arribar al Niu es varen trobar amb en Hitler. Només començar la conferència, en Burckhardt li va preguntar si havia de deixar els seus fills a Danzig, i en Hitler li va contestar que estarien millor a Suïssa. Durant la reunió, el dictador alemany els va explicar que estava decidit a entrar en guerra i va cridar que estava decidit a eliminar Polònia del mapa i va acusar a la Gran Bretanya i a França de posar-se en els seus assumptes quan havia presentat unes propostes raonables per Polònia. Després de la reunió, Burckhardt es va dirigir a la seva casa de Basilea, Suïssa, on es va reunir amb els representants de la Gran Bretanya, en Roger Makins, i de França, en Pierre Arnal, i els va transmetre el missatge d’en Hitler de conquerir Polònia.


Molt a prop d’on eren ells, al migdia l‘Arturo Attolico i el traductor Paul Schmidt, que s’havien reunit el dia anterior, es varen dirigir al palau que el ministre Joachim von Ribbentrop tenia a la riba del Fuschlsee, el Kehlstein, a prop de Salzburg. El comte Galeazzo Ciano, vestit implacablement, també es va dirigir al palau de Salzburg per informar-se de les intencions de l’Adolf Hitler respecte a Polònia. Durant la reunió i varen intervenir en Joachim von Ribbentrop i en Ciano. El ministre alemany va informar del desig d’Alemanya d’entrar en guerra i va afirmar que la conquesta de Polònia seria imminent. El comte Ciano li va preguntar si volien Danzig o tot el corredor polonès, i el ministre alemany li va respondre que ho volien tot i que desitjaven la guerra. Després de dinar es varen tornar a reunir, i en Ciano li volia fer veure a en Von Ribbentrop el punt de vista del dictador Benito Mussolini de dialogar amb les potències occidentals, però el ministre ni el va escoltar, volia la guerra a qualsevol preu, i li va explicar que si atacaven Polònia, tant França com la Gran Bretanya no farien res i romandrien neutrals. Després d’una llarga discussió, Von Ribbentrop va veure que no podia convèncer en el ministre italià i li va proposar una aposta; si França i la Gran Bretanya continuaven com a països neutrals li hauria d’entregar una valuosa pintura italiana, però si les dues potències ajudaven a Polònia li va prometre que li donaria una col·lecció completa d’armes antigues. Després, els dos ministre varen anar a sopar junts però no es varen dir cap paraula perquè desconfiaven l’un de l’altre.

En el Reich:

La Policia alemany va dictar una ordre que obligar als jueus de les ciutats menors del Protectorat de Bohèmia i Moràvia a dirigir-se a Praga. Uns 8.000 jueus varen anar a la capital txecoslovaca fent augmentar el número de residents a la ciutat de 35.435 membres a 46.170.

A la Unió Soviètica:

El ministre Viatxeslav Mólotov va fer saber que existia la possibilitat d’un acord entre Alemanya i la Unió Soviètica.

 

10 d’agost de 1939

Dijous:

En la crisi polonesa:

Reinhard Heydrich va citar al sturmbannführer de les SS, Alfred Helmut Naujocks, al seu despatx de la Prinz-Albrechtstrasse per ordenar-li que estudiés una simulació d’un atac a l’estació de ràdio alemanya a prop de Gleiwitz, a l’Alta Silèsia, molt a prop de la frontera amb Polònia. L’objectiu era fer veure que l’atac l’havien efectuat les forces poloneses per llavors poder declarar la guerra a Polònia. Heydrich li va dir que necessitaven proves materials d’aquesta agressió polonesa per la premsa estrangera i la propaganda alemanya. Llavors, Naujocks va escollir a sis homes del SD per efectuar aquella operació, l’anomenada Operació Himmler. L’atac simulat s’havia de produir just al moment en que les forces alemanyes ataquessin Polònia perquè volien mostrar en el món que havien sigut els polonesos qui havien començat l’atac i que ells només s’estaven defensant. Com encarregat d’executar l’operació, Heydrich va escollir a l’expert ex cap de policia i general de les SS, Heinrich Müller, que tenia que elegir a un parell de dotzenes de presoners dels camps de concentració per disfressar-los de membres de les SS per assassinar-los per alemanys disfressats de policies polonesos per tal de fer veure que havien sigut els polonesos qui havien assassinats aquells falsos SS. Heydrich li va dir que l’atac a Polònia es produiria els següents dies i que la clau d’aquesta operació era conserves.

Naujocks va marxar aquell mateix dia cap a Glewitz amb cinc dels seus homes de la seva unitat més un intèrpret i es varen allotjar en dos hotels. Naujocks va reservar una habitació en el Haus Oberschlesien. Després va estudiar el terreny i va localitzar l’emissora que havia de ser atacada. Es trobava a fora la ciutat, en la carretera de Tarnowitz, darrera un filat de dos metres, i estava poc vigilada. 


L’intèrpret Paul Schmidt va ser cridat urgentment quan estava de permís a Norderney i un avió especial el va passar a recollir. El pilot no sabia on havien d’anar i va informar a Schmidt que rebrien instruccions en ple vol. El JU-52 en què anaven va aterrar finalment a l’aeròdrom de Salzburg, on s’havia de produir una reunió entre el ministre Joachim von Ribbentrop i l’ambaixador italià Arturo Attolico l’endemà. Un automòbil va traslladar el doctor Schmidt a l’hotel Osterreichischer Hof, on l’esperava Attolico. L’ambaixador li va dir que podien estar segurs de que la Gran Bretanya i França aquest cop estarien disposades a entrar en guerra en el cas que Alemanya volgués ocupar Polònia, i Schmidt li va respondre que ja ho sabia.


A Danzig, l’Albert Forster va trucar a en Carl Burckhardt, l’Alt Comissionat de la Societat de Nacions a Danzig, per comunicar-li que l’Adolf Hitler el volia veure a Obersalzberg a les quatre de la tarda del dia següent i li va posar a disposició un avió per l’endemà a primera hora.

8 d’agost de 1939

Dimarts:

La crisi polonesa:

Després de la reunió del dia anterior a Sönke Nissen Koog, Hermann Göering va convidar a l’industrial suec Birger Dahlerus a l’illa de Sylt, on hi passava uns dies de vacances, per continuar debatent la forma com es podia evitar la guerra. Al mateix temps, Karl Bodenschatz va volar a Berchtesgaden per informar a l’Adolf Hitler sobre aquella reunió del dia anterior.

En el Reich:

Els nazis varen obrir el camp de concentració de Mauthausen.


Rudolf Hess va rebatejar l’antiga escola privada de les SA, l’Institut Nacionalsocialista del llac Starnberger, com Escola del Reich Feldafing del NSDAP, que per llavors s’havia convertit en la de més èxit de les escoles de l’elit nazi. Dividida en 40 mansions, algunes d’elles confiscades als seus propietaris jueus, l’escola estava sota el control de la Lliga Nazi de Mestres, i tots els alumnes i professors es convertien automàticament en membres de les SA.

7 d’agost de 1939

En la crisi polonesa:

A les vuit del matí, en Hermann Göering va arribar des de Berlín a Bredstedt en un tren especial per reunir-se amb set emissaris britànics, tots eren comerciants britànics sota la direcció d’en Charles Spencer, que ja havien arribat al lloc de reunió, a la finca Sönke Nissen Koog, a Schleswig-Holstein, a prop de la frontera danesa, el dia anterior per negociar una solució a la crisi de Polònia. La finca on es varen reunir era propietat de l’esposa de l’industrial suec Birger Dahlerus, que va ser qui va tenir la idea de celebrar la reunió. El ministre alemany anava acompanyat pel conseller ministerial Goernert, el secretari d’Estat Koerner, el general Bodenschatz i un intèrpret. En Dahlerus va ser l’encarregat d’iniciar la conferència, però ho va fer molt tens ja que la nit anterior no havia pogut dormir pels nervis. En seguit, en Göering va demanar als britànics que formulessin les seves peticions i els va explicar detalladament perquè tenien la sensació de que la Gran Bretanya els era freda i hostil i no entenia els canvis d’Europa. Els britànics no varen dubtar en dir que l’imperi britànic ajudaria a Polònia en el cas de que Alemanya intentés ocupar-la per la força i varen criticar l’actitud de l’Adolf Hitler alhora de tractar amb les minories dintre d’Alemanya. En Göering els va donar la seva paraula d’honor de que faria tot el possible per evitar la guerra. A l’hora de dinar, el ministre alemany va pronunciar un discurs a favor de la pau i varen fer un brindis en honor a la pau. A dos quarts de set de la tarda va abandonar la finca i els participants britànics varen estar convençuts de que la reunió havia sigut un èxit i que havien aconseguit mantenir la pau, i varen marxar al Foreign Office per exposar les seves impressions. El general d’aviació Bodenschatz es va dirigir a Berchtesgaden, Obersalzberg, per informar a l’Adolf Hitler del resultat de la reunió.

Precisament, aquell dia va arribar a Berchtesgaden l’Albert Forster per reunir-se amb en Hitler. Allí se li varen donar ordres perquè anunciés que a en Hitler se li havia acabat la paciència amb els polonesos després de l’incident del 4 d’agost de 1939 a Danzig.

6 d’agost de 1939

Set emissaris britànics, sota la direcció de Charles Spencer, es varen dirigir amb automòbil des d’Hamburg fins a Sönke Nissen Koog per reunir-se l’endemà amb els seus homòlegs alemanys per intentar negociar una solució a la crisi de Polònia.

A Itàlia, Benito Mussolini es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per parlar de la crisi a Polònia. Els dos estaven plenament d’acord en intentar trobar una solució per no acabar amb una guerra que no desitjaven. Ciano li va dir que la ruta alemanya portava a la guerra i que ells no estaven preparats per entrar en un conflicte d’escala mundial. A continuació li va demanar poder-se reunir amb Joachim von Ribbentrop per intentar frenar l’escalada bèl·lica, i Mussolini va acceptar l’oferta del seu gendre.

5 d’agost de 1939

Un negociador comercial alemany va sugerir la possibilitat d’afegir un protocol polític secret a qualsevol acord econòmic entre Alemanya i la Unió Soviètica. Es va sugerir que es podia adjudicar a la Unió Soviètica una esfera d’interès a Romania, els estats bàltics i Polònia.

4 d’agost de 1939

En la crisi polonesa:

Quan els inspectors polonesos es varen dirigir a la duana de Danzig es varen trobar amb un funcionari alemany que no els hi va permetre treballar. Llavors, els inspectors varen amenaçar en tancar el port a l’entrada de productes alimentaris fent esclatar una greu crisi local. Llavors, els alemanys varen deixar treballar als inspectors polonesos de mala gana.

3 d’agost de 1939

A la Unió Soviètica:

En Viatxeslav Mólotov es va reunir amb en Werner von Schulenburg i es va mostrar evasiu i una mica negatiu amb firmar amb Alemanya un pacte d’entesa entre els dos països. Però en Von Schulenburg li va explicar alguns detalls sobre l’acord que l’Adolf Hitler, en Joachim von Ribbentrop i l‘Ernst von Weizsäcker havien arribat a finals de juliol per aconseguir un pacte amb la Unió Soviètica com el del repartiment de Polònia i el dels Estats del Bàltic.

2 d’agost de 1939

A Obersalzberg, Adolf Hitler va comunicar en els alts caps nazis, entre ells Hermann Göering, que esclataria el conflicte entre Alemanya i Polònia.

Aquell dia, Joachim von Ribbentrop li va dir al delegat comercial soviètic, Gueorgui Astajov, que podien arribar a acords pels interessos d’Alemanya i de la Unió Soviètica des del Bàltic al mar Negre.

Aquell dia, el científic Albert Einstein va enviar una carta al president nord-americà, Franklin Delano Roosevelt, per explicar-li que era probable construir una bomba extremadament poderosa a través d’una reacció nuclear en cadena en una gran massa d’urani, i li va demanar que posés en marxa un programa d’investigació. Einstein també li va explicar que els alemanys s’estaven interessant en construir aquesta nova arma.

css.php