13 d’agost de 1939

La crisi polonesa:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler i el comte Galeazzo Ciano varen mantenir una segona conversació després de la d’ahir. El resultat va ser el mateix que el del dia anterior, en Hitler estava decidit a envair Polònia i volia que Itàlia també participés en el conflicte. El comte Ciano estava molt preocupat per les possibles reaccions de França i la Gran Bretanya, però en Hitler insistia en que no es preocupés per les potències occidentals perquè creia que no intervindrien. En un discurs que va durar més d’una hora, el líder alemany li va dir que havia reconsiderat tota la situació i li va explicar dues conclusions que havia arribat: La primera conclusió era efectuar un atac imminent a Polònia i la segona conclusió era obligar a Polònia a definir les seves intencions polítiques si les democràcies occidentals estaven disposades a actuar contra l’Eix, però que no esperaria tres o quatre anys per dur a terme el seu pla. Per en Hitler la millor manera era tancar el tema polonès ràpidament i va explicar que Alemanya tenia que seguia l’antiga ruta alemanya cap a l’est, que considerava també desitjable per raons econòmiques. El ministre Joachim von Ribbentrop va afegir que si resolien els dos problemes mencionats en les conversacions del dia anterior, Itàlia i Alemanya tindrien les espatlles cobertes per lluitar contra occident. En Hitler va dir a més a més que Polònia havia de ser abatuda per què per espai de 50 anys no estigués en condicions de lluitar. Llavors, en Hitler ressaltar la importància d’arribar a un acord amb la Unió Soviètica, tot i que per en Ciano aquell acord era inviable. Quan en Hitler va acabar, va ser el torn del ministre Joachim von Ribbentrop, que li va senyalar que els soviètics havien sigut informats de les intencions alemanyes respecte a Polònia. Resignat, en Ciano els va contestar que des de petit havia somiat amb una aliança entre Alemanya i Itàlia, i que considerava que potser tenien més raó que ells. En aquells moments en Ciano li va donar les gràcies per la seva clara exposició de la realitat i va dir que per la seva part no tenia res més que afegir i que li transmetria a en Benito Mussolini tot els detalls. Després va demanar informació més detallada sobre un punt concret per què en Mussolini pogués tenir tots els fets davant seu. Un cop acabada la reunió es va servir te i es va posar música de l’últim disc que havia posat l’Eva Braun al gramòfon en la seva última visita al Berghof.

Després de la reunió, el comte Ciano va marxar cap a Roma per explicar els plans de Hitler al dictador Benito Mussolini. En Ciano va anotar en el seu diari que havia tornat a Roma fastiguejat d’Alemanya, d’en Hitler i de les seves formes. Un cop a la capital italiana, en Ciano li va explicar en el seu sogre que els plans d’en Hitler eren una bogeria, ja que en Hitler estava disposat a anar a una guerra en 15 dies, i li va demanar que Itàlia s’havia de desmarcar de la política militar alemanya, però en Mussolini, que també opinava com el seu gendre, creia que tenia un pacte d’honor amb Alemanya que l’obligava a estar al costat dels alemanys.

Published in: diari on 13 agost 1939 at18:46 Comments (0)


The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1939/08/13/13-dagost-de-1939/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Feu un comentari