Home // diari // 20 d’abril de 1939

20 d’abril de 1939

Dijous:

L’aniversari de l’Adolf Hitler:

Adolf Hitler va celebrar els seus 50 anys a Berlín i a partir d’aquell dia el seu aniversari es va declarar festa nacional. Per l’eix Est-Oest, la primera artèria acabada de la futura capital del Reich, Germània, es va organitzar una espectacular desfilada militar i es va fer molta propaganda a la figura del dictador. En les dues bandes de l’avinguda es varen col·locar àguiles de ferro fos amb la corona de la victòria a les urpes sobre robustes columnes segons el projecte de l’escenògraf Benno von Arent. L’objectiu d’aquesta demostració era provocar l’admiració i el temor. Mentre el públic es concentrava en les voreres de l’eix Est-Oest per veure la desfilada, Hitler estava a la Cancelleria del Reich rebent regals. Sota l’atenta mirada d’en Josef Dietrich i en Karl WolffHeinrich Himmler li va regalar un valuós retrat eqüestre del monarca Frederic el Gran pintat pel pintor l’Adolf von Menzel. L’arquitecte Albert Speer li va regalar una maqueta de quatre metres de la nova Berlín que volien construir segons els esbossos que Hitler havia dibuixat en els anys 20. Però el regal més curiós el va fer l’editor Max Amann li va entregar el diari Frankfurter Zeitung després de que l’empresa química I.G. Farben, que en tenia el 98% de les seves accions després de que l‘1 de juny de 1934 la família jueva del fundador del diari Leopold Sonnemann en vengués les accions, venguessin en secret l’any passat el control del diari a l’editorial del NSDAP Eher Verlag. Des de feia temps que els lectors del diari, que havia sigut considerat de tendència liberal, havia baixat. Finalment, el diari va ser tancat el 1943.

Després de rebre els regals, Hitler va sortir de la Cancelleria del Reich i va passar amb el seu gran Mercedes negre davant les formacions agrupades al llarg de la gran avinguda Est-Oest, entre el Lustgarten i l’estació del Tiergarten. En arribar al punt on veuria la desfilada, a la tribuna oficial alçada a la plaça superior tècnica de Charlottenburg, va saludar les tropes que desfilaven des de les onze del matí. Els últims homes a desfilar ho varen fer a les tres de la tarda. Entre els que varen desfilar també hi havia les seves SS.  Hitler va contemplar els seus homes dempeus, immòbil, sense apartar la vista de l’immens exèrcit en marxa. La desfilada va passar també per davant dels diplomàtics estrangers, que es miraven aquella escena amb temor i preocupació. Hitler li havia demanar al ministre Joachim von Ribbentrop que convidés a aquells diplomàtics perquè en prenguessin nota. La desfilada també va servir per una edició especial del noticiari Wochenschau de la Ufa, que el ministre Joseph Goebbels havia encarregat amb motiu de l’aniversari de Hitler.

Per celebrar l’aniversari del líder alemany, l‘Església catòlica va ordenar fer sonar les campanes i va demanar pregar per en Hitler durant la missa del diumenge següent. Durant els actes de celebració es va promulgar una amnistia, però només es varen alliberar a uns quants asocials dels camps de concentració. La resta es varen tenir que quedar dins dels camps indefinidament. El Berliner Illustrierte va sortir publicat amb una fotografia a mitja pàgina amb el titular:

Les mans del Führer, celebrem la pau, al voltant nostre brama el món.

En el Reich:

Constantin von Neurath va declarar que després de la Primera Guerra Mundial se’ls havia relegat a un segon terme, però que ara s’havien convertit en la potència de la que depenia el destí d’Europa.


En el camp de concentració de Buchenwald, les SS, agafant de pretext l’aniversari del dictador, varen suprimir el conegut Calabós Negre, una ala del bloc 3 del camp, que havia sigut enfosquida i tancada per complet i sense calefacció. El vigilant del calabós, Sommer, visitava sovint el presoner empresonat allí per torturar-lo. Les racions d’aliments per al condemnat allà eren mínimes i els supervivents en sortien com si fossin esquelets.

A la Gran Bretanya:

En un consell de ministre sobre Palestina, Neville Chamberlain va afirmar que era d’immensa importància que la Gran Bretanya tingués al món musulmà de la seva part i va deixar clar de que havien d’ofendre abans als jueus que als àrabs.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: