Home // diari // 26 d’abril de 1938

26 d’abril de 1938

Dimarts:

En el Reich:

El govern alemany es trobava en una situació molt complicada econòmicament; es gastaven grans quantitats de diners amb temes militars. Per això, aquell dia es va aprovar un decret (Decret de les propietats dels jueus), firmat pel ministre Hermann Göering i el Ministeri de l’Interior, on s’obligava a les esposes, jueves o no jueves, d’un jueu a declarar detalladament a les oficines d’Hisenda totes les seves propietats en el territori nacional i a l’estranger sempre que el seu valor fos més alt de 5.000 RM (Reichsmarks). Els jueus de nacionalitat estrangera només havien de declarar i avaluar els seus béns a l’estranger. Els béns havien de ser declarats separadament per cada persona obligada a declarar. Tenien temps per fer-ho fins al 30 de juny d’aquell any, tot i així es va allargar fins al 31 de juliol degut a la lenta distribució dels formularis. A partir de llavors, els jueus tenien que notificar si el seu patrimoni s’alterava en qualsevol sentit i, així, el govern va poder controlar tots els moviments de la població jueva. El règim nazi creia que els jueus alemanys i austríacs posseïen una riquesa d’uns 8.000 milions de RM en béns, per tant, esperaven recaptar grans quantitats de Reichsmarks en les seves arques i varen accelerar la política d’apropiar-se del patrimoni jueu. Qualsevol jueu que volgués amagar els seus béns materials se l’amenaçava en expropiar tot el que tenia i ser condemnat a una pena de 10 anys de presó. El resultat final era, a més de recaptar molts més diners, fer fora els jueus de la vida econòmica del Reich. Després d’examinar les llistes, que s’elaboraven en les delegacions d’hisenda i en comissaries de policia locals, Joseph Goebbels va arribar a la conclusió de que hi havia molts rics i multimilionaris entre ells i de que la compassió estaria fora de lloc.


En el Carinhall, Göering es va reunir amb l’ambaixador britànic, Neville Henderson, que aquest va intentar pressionar-lo per alliberar a l’antic canceller Kurt von Schuschnigg i altres dirigents austríacs detinguts durant l’Anschluss. Göering li va dir que els britànics l’estaven fent tornar boig perquè sempre s’interposaven en el camí d’Alemanya. Henderson li va replicar que l’opinió pública estava agitada per Àustria, i Göering li va assegurar que odiava la idea de que dos pobles alemanys lluitessin entre si. Llavors, el ministre alemany li va dir que Alemanya estaria satisfeta amb una solució a la qüestió dels Sudets, i li va parlar de dividir Txecoslovàquia i repartir-la entre Polònia, Hongria i Alemanya.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: