Home // diari // 27 de gener de 1938

27 de gener de 1938

Dijous:

En la crisi Blomberg-Fritsch:

A les onze del matí, l’ex ministre de Defensa, el general Werner von Blomberg, que es va veure obligat a dimitir del seu càrrec de ministre quan es va saber que la seva nova esposa, la Margarethe Gruhn, que era 35 anys més jove que ell, havia posat el 1931 per unes fotos pornogràfiques preses per un jueu txec i que també havia format part d’un registre de conegudes prostitutes de la policia de Berlín, es va dirigir vestit de paisà a la Cancelleria per reunir-se amb l’Adolf Hitler. Després de tractar-lo amb cortesia i de desitjar-li unes felices vacances a Itàlia, li va preguntar qui havia de ser el seu substitut com a ministre de l’Exèrcit. Von Blomberg li va respondre que hauria de ser el ministre Hermann Göering, però Hitler li va dir que era impossible perquè no tenia la talla per un càrrec tan important. Llavors, Von Blomberg li va dir el nom del general Werner von Fritsch, i Hitler li va respondre que aquest encara menys. A continuació, Von Blomberg li va dir que el millor que podia fer era que l’ocupés ell mateix el càrrec, resposta que ara sí que va satisfer en el dictador. Després, Hitler li va dir que escriuria una carta al dictador Benito Mussolini per demanar-li que el cuidés durant les seves vacances d’un any a Itàlia. Per culpa d’aquella crisi amb el seu ministre i amb el cap de l’Exèrcit, Hitler, que estava pàl·lid i cansat de l’assumpte, no dormia bé des de feia nits, va cancel·lar el seu gran discurs davant del Reichstag de l’aniversari de la pujada al poder i la reunió del gabinet del Reich.  Aquesta va ser l’última vegada que es varen veure el ja ex ministre de Defensa i el dictador.

Davant d’aquella sonada dimissió, Alfred Jodl, cap del departament ministerial de Defensa nacional, va escriure en el seu diari que tenia la impressió d’estar vivint hores transcendentals pel poble alemany i exclamava quanta influència podia exercir una dona, fent referència a l’esposa del ministre Margarethe Grühn, sense que ella mateixa ho sospités, sobre el destí de tot un poble i amb ell de tot el món.


El director ministeri Heinrich Rosenberg, cap de l’Assessoria jurídica militar del Ministeri de Guerra, va fer saber al general Wilhelm Keitel que el Tribunal especial que havia de jutjar al comandant suprem era totalment inadmissible. Qualsevol oficial li corresponia un Consell militar i, segons dictaminava el paràgraf 11 del Codi de Justícia militar, el propi Hitler era qui havia d’assignar el jutge i Consell. Keitel es va sorprendre i li va inquietar que no fessin les coses tal i com deia el codi militar. El ministre de Justícia, Franz Gürtner, també era de la mateixa opinió i li va fer saber a en Hitler, que no va tenir més remei que designar un Tribunal integrat per comandants suprems de la Wehrmacht més dos presidents senatorials en el Consell superior de les Forces Armades i Göering va ser nombrat president del Tribunal.

Al mateix dia, Werner von Fritsch, complint ordres d’en Hitler, es va dirigir al quarter general de la Gestapo a la Prinz-Albrechtstrasse 8 per ser sotmès a un interrogatori. Un cop va arribar-hi si va trobat a tots els col·laboradors de l’Otto Schmidt, qui suposadament li feia xantatge per amagar la seva presumpte homosexualitat, i que havien sigut reunits al quarter per ordres d’en Heinrich Himmler i en Reinhard Heydrich. Abans de començar l’interrogatori per part del Oberführer SS Werner Best en presència del consultor criminalista Franz Josef Huber, els suposats companys de Schmidt no varen obeir les ordres d’en Himmler i en Heydrich, i varen declarar que no coneixien a en Von Fritsch. El comissari de policia, Josef Meisinger, no va tenir més remei que començar l’interrogatori sense el factor sorpresa que esperaven contra l’ex cap de l’Alt Comandament. Schmidt va mantenir les seves acusacions amb fermesa, tot i que va explicar detalls erronis com per exemple que Von Fritsch fumava, cosa que no feia des de 1925, que tenia un abric de pell, abric que no tenia, i es va equivocar de rang militar. Veient els errors que cometia, Von Fritsch va negar amb més fermesa haver tingut cap tipus de relació amb aquell home. Tot i la falta de proves, Von Fritsch va ser declarat indisponible per ser cap de l’Alt Comandament per raons de salut. La seva dimissió no es va fer pública fins al 4 de febrer de 1938.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: