S’aprova la construcció de la Wehrmacht:
L’Adolf Hitler va promulgar la nova Llei per la Construcció de les Forces Armades per crear les condicions polítiques i militars necessàries per dur a terme la restauració del servei militar obligatori amb una nova llei de reclutament que posaria en marxa la Wehrmacht. A més, es va proclamar la intenció d’establir un exèrcit en temps de pau de 12 cossos, 36 divisions, amb una força numèrica de 550.000 homes i, al mateix temps, les noves forces armades podien desenvolupar i utilitzar armament modern tot i que ho tenien prohibit per la 5ª part del Tractat de Versalles. La nova llei del govern alemany la varen firmar en Hermann Göering, en Constantin von Neurath, en Wilhelm Frick, en Hjalmar Schacht, en Rudolf Hess i en Hans Frank. Amb l’aprovació d’aquesta llei s’obligava legalment a la població alemanya a servir a l’Exèrcit, sinó hi anaven podien córrer el risc de ser acusats de traïdors i de ser exclosos de la societat o podien arribar a ser executats. Un bon exemple va ser el pacifista evangèlic Hermann Stöhr, el secretari del Moviment Internacional per la Reconciliació, que es va negar a servir a l’Exèrcit i va ser condemnat a mort per un tribunal militar i posteriorment executat. També són un bon exemple els 300 objectors de consciència que varen ser condemnats a mort i els 250 testimonis de Jehovà, que ja vivien exclosos de la societat perquè la seva religió era prohibida pel règim nazi des del juny de 1933, que es negaven a servir l’Exèrcit obligatòriament. La majoria varen ser executats a la guillotina.
Després de firmar la llei, en Hitler la va anunciar al poble alemany a través de totes les emissores del Reich i a la tarda, al costat d’en Von Neurath, va informar als ambaixadors estrangers de la mesura que entraria en vigor d’immediat. França i els seus aliats varen protestar davant d’aquella llei pels mitjans diplomàtics tradicionals. En Hitler no pensava en cap moment en les possibles reaccions que podia patir per la restauració del servei militar obligatori ja que Alemanya, però per ell era més important que la població alemanya s’agafés aquella nova obligació com un honor, i va recordar-li en el seu poble que ell havia prestat el servei militar voluntàriament durant la Primera Guerra Mundial. Un cop aprovada i difosa la llei, en Hitler va passar revista a una desfilada militar a l’Unter den Linden.
La premsa alemanya va publicar ràpidament edicions especials per celebrar la nova llei i varen escriure articles en què deien que era el dia més important des del 1919, anunciant que la vergonya de la derrota havia sigut esborrada per sempre i que era la primera de les grans mesures per liquidar el Tractat de Versalles. Una multitud de gent es va congregar a fora de la Cancelleria del Reich per aclamar a en Hitler.
A Munic, l’Eva Braun, que va escoltar la locució d’en Hitler, va anotar que resultava comprensible que en Hitler no tingués ara molt interès en ella per tot el què passava en la política.
