11 de setembre de 1936
Divendres:
En el Reich:
En el Congrés de Nuremberg, Adolf Hitler va dir en el públic que quan se sentia la veu d’un home i aquesta veu t’arribava al cor i et despertava, tu seguies la veu.
Archive for diari
9 de setembre de 1936
Dimecres:
En el Congrés de Nuremberg:
En l’obertura del Congrés del partit nazi a Nuremberg, Adolf Hitler va anunciar en els delegats del NSDAP el segon pla Quadriennal dirigit pel ministre Hermann Göering. Hitler va criticar el bolxevisme dient que era el perill més gran del món sobre el qual portava temps advertint i els va acusar textualment d’estar dirigits des del quarter general internacional dels jueus revolucionaris de Moscou. Hitler ja preveia una guerra contra la Unió Soviètica i havia confessat de que era inevitable.
Després de consultar-ho amb l’Adolf Hitler a Nuremberg, Joseph Goebbels va fer que s’estrenés a la ciutat bavaresa la pel·lícula de la seva amant, l’actriu Lídia Baarova, El traïdor. D’aquesta manera, Goebbels va trobar una excusar per veure’s amb l’actriu aquella nit de l’estrena.
A la Gran Bretanya:
A Londres es va produir una reunió del Comitè de No Intervenció en la Guerra Civil espanyola. Només Portugal no hi participarà en negar la seva adhesió al Pacte.
8 de setembre de 1936
En el congrés de Nuremberg:
El partit nazi va inaugurar a Nuremberg el 8ª Congrés del Partit que es va conèixer com el Congrés del Honor. En aquest congrés l’Adolf Hitler va proclamar el segon pla quadriennal del Reich. Durant aquell dia en Hitler es va reunir amb en Joseph Goebbels per estudiar i redactar el discurs d’inauguració que pronunciaria l’endemà. El ministre alemany li va apuntar la frase de que el bolxevisme era el perill més gran del món sobre el qual feia temps que ells estaven advertint i va ser el responsable de l’acusació que deixaria anar l’endemà en Hitler de que el bolxevisme estava sota el control del quarter general internacional dels jueus revolucionaris de Moscou.
4 de setembre de 1936
Divendres:
En el Reich:
L’Adolf Hitler es va reunir, acompanyat per l’ambaixador Joachim von Ribbentrop, amb l’ex primer ministre britànic, David Lloyd George, en el Berghof, a Obersalzberg.
Hermann Göering va llegir el memoràndum de l’Adolf Hitler de l’agost en una reunió de ministres que va presidir, que el Nou Pla econòmic del ministre Hjalmar Schacht per aturar el deute exterior havia fracassat i va dir que per ordres de l’Adolf Hitler tenia capacitat absoluta per dur a terme el que es denominaria com a segon Pla Quadriennal. Göering va parlar de la necessitat de convertir la indústria alemanya en autosuficient com si la nació ja estigués en guerra. S’havia de preparar el país per la guerra. Segons el ministre, Alemanya tenia que fer el que ja havia fet la Unió Soviètica, i els va advertir de que algun dia seria inevitable una guerra entre Alemanya i la Unió Soviètica.
En la Guerra Civil espanyola:
A Palma, després de l’ofensiva de l’Arconovaldo Bonacorsi, conegut com el comte Rossi, les tropes republicanes del capità Alberto Bayo varen rebre l’ordre d’evacuar els seus homes de l’illa.
31 d’agost de 1936
El govern francès va proposar la creació d’un Comitè de No Intervenció a la guerra civil espanyola. En el moment de la seva fundació es varen adherir 26 nacions europees, entre elles Alemanya, Itàlia i la Unió Soviètica.
29 d’agost de 1936
En el Reich:
L’assemblea episcopal de Fulda va aprovar la política anticomunista de l’Adolf Hitler.
Julius Streicher va fer un discurs a la ciutat de Dresden. La ciutat portava dies preparant-se per l’arribada del gauleiter de Francònia amb grans cartells, desfilades, cors… Streicher va parlar des d’una torre d’onze metre d’altura fabricada per l’ocasió i il·luminada pels focus.
28 d’agost de 1936
Divendres:
En el Reich:
El govern alemany va aprovar una circular que establia que a partir de l’1 d’octubre de 1936 els serveis de la policia dels lander portarien tots el nom de Geheime Staatspolizei, la Gestapo, i els serveis regionals el nom de Staatspolizei, Stapo.
A la Unió Soviètica:
Iosif Stalin va prohibir l’exportació d’armes i municions a Espanya.
26 d’agost de 1936
En la Guerra Civil espanyola:
Als volts del migdia, va aterrar al port de Palma un hidroavió Cant Z 506 de color vermell procedent d’Òstia, Itàlia, amb la missió de dirigir les tropes franquistes de l’illa per tal d’expulsar les forces republicanes. A dins l’aparell hi viatjaven l’advocat i camisa negra Arconovaldo Bonacorsi, conegut també com el comte Rossi, el també advocat Tomaso Destito i el pilot Leone Gallo. Tots tres varen ser rebuts pel capità del navili Fiume, on acabaven d’aterrar, en Luigi Sansonetti, i pel capità Margottini. Els dos oficials italians de seguida van posar al corrent de tot el què passava a l’illa en els seus companys i els varen dir que la situació de l’illa no era favorable per les tropes nacionals. Després de la conversa, en Bonacorsi se’n va anar a veure el governador militar, que aquest li va assegurar que els republicans les tenien totes per guanyar. Però el comte Rossi es negava a acceptar la situació i va fer que les campanes de les esglésies repiquessin per tota l’illa per tal de convocar a la gent a les places i llegir un manifest que mobilitzés a tots els homes disponibles per lluitar contra l’Exèrcit de la República.
25 d’agost de 1936
A la Unió Soviètica:
A Moscou varen ser executats per ordres d’en Iosif Stalin, dos dels dirigents comunistes més importants del període que va precedir a la revolució russa de 1917, en Lev Kámenev i en Grigori Zinóviev. Aquestes dues morts varen ser claus per l’inici de les purgues polítiques de Stalin. Els dos dirigents varen ser assassinats perquè en el passat l’hi havien disputat en el líder soviètic el lideratge del partit comunista.
24 d’agost de 1936
En el Reich:
En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler va autoritzar que la duració del servei militar passés d’un any a dos. Després, va decidir donar més suport a en Francisco Franco en la Guerra Civil espanyola enviant més material militar.
En els Estats Units:
En declaracions en el The Pittsburgh Press, l’atleta afro-americà Jesse Owens va declara que en Hitler ho tenia tot preparat en els Jocs Olímpics de Berlín controlant el seu temps tan per arribar a l’estadi com per marxar-ne i que havia de marxar abans de l’entrega de les medalles de 100 metres, on ell va guanyar la medalla d’or. Owens també va afirmar en el diari que abans de que ell es dirigís a una transmissió televisiva va passar a prop del dictador alemany i que el va saludar i ell el va correspondre. El final de la seva polèmica declaració que ha quedat bastant esborrada a la Història, l’atleta afro-americà, que no va ser rebut pel president Franklin Delano Roosevelt a la Casa Blanca com els altres atletes nord-americans que varen anar als Jocs, va afirmar textualment: Crec que és de mal gust criticar-lo (referint-se a en Hitler) si no saps el que realment va passar. Per la Història sempre ha quedat que l’atleta Owens va derrotar a en Hitler i que aquest, en veure la derrota alemanya, va marxar enfadat de l’acte sense saludar-lo i sense present en el lliurement de les medalles. Curiosament, el mateix Owens nega en aquesta entrevista que en Hitler no el volgués saludar i si que explica que li va donar la mà.
