19 de febrer de 1937
El matrimoni Goebbels, tot i no passar els millors moments del seu matrimoni, varen tenir el seu quart fill, la nena Holde.
Archive for diari
18 de febrer de 1937
Dijous:
En el Reich:
En un discurs, Heinrich Himmler va admetre que a Alemanya hi havia d’un a dos milions d‘homosexuals, un 7 o un 8% dels homes, i considerava que si les coses no canviaven el poble alemany seria infectat pel que creia que era una malaltia contagiosa. Himmler va explicar que un poble de raça noble que tenia pocs nens posseïa un bitllet per al més enllà i afirmava que l’homosexualitat feia encallar tot el rendiment. Va descriure els homosexuals com homes radicalment malalts en l’aspecte psíquic, febles i tous, i va acabar el seu discurs dient que havien de comprendre que si l’homosexualitat, que la considerava un vici, continuava expandir-se a Alemanya sense combatre-la seria el final d’Alemanya i del món germànic.
El redactor en cap del Das Schwarze Korps, Günther d’Alquen va escriure un article en el seu setmanari, que cada cop era més popular, en que afirmava que el lector havia pogut veure des del principi la seguretat en que ells no només havien volgut ser llegits sinó també que havien volgut escoltar al poble en les seves opinions i experiències.
15 de febrer de 1937
Adolf Hitler va ordenar al ministre d’Afers Eclesiàstics, Hans Kerrl, que preparés unes eleccions dins l’església evangèlica alemanya amb l’esperança d’obtenir una assemblea més manjeable i menys crítica al règim.
11 de febrer de 1937
Ernst Hanfstaengl va continuar fugint del règim nazi per la dura broma que li havien fet el dia anterior. Hanfstaengl es va dirigir primer a Munic i allà va agafar un tren en direcció a Zurich, Suïssa. Aquell dia va abandonar Alemanya on no tornaria fins el cap de deu anys.
10 de febrer de 1937
Ernst Hanfstaengl va començar la missió, que en realitat era una broma a broma d’Adolf Hitler, que li havien donat el dia anterior el gabinet alemany. Hanfstaengl va ser portat amb cotxe cap al camp d’aviació de Staaken on volaria amb un avió militar, el JU 52, un dels avions favorits de Hitler. Quan es dirigia cap al camp anava acompanyat per dos col·laboradors del règim nazi que el gravaven tota l’estona per deixar constància de la broma. Hanfstaengl no entenia en aquells moments perquè l’estaven gravant. Quan varen arribar davant de l’avió li varen explicar que quan arribessin a Espanya s’hauria de tirar amb paracaigudes perquè consideraven que aterrar era perillós per la Guerra Civil. Un cop es varen enlairar el pilot li va explicar que no anirien a Salamanca tal i com estava planejat, sinó que el deixarien caure enmig de les batalles entre Barcelona i Madrid. Llavors, Hanfstaengl va veure que aquella missió tenia alguna cosa estranya i va començar a pensar que el volien eliminar.
Quan portaven mitja hora de vol, un dels motors es va parar i li varen explicar que l’avió tenia problemes i varen fer una parada d’emergència a Waldpolenz, Alemanya. Un cop a terra varen intentar buscar algú perquè reparés l’aparell i en veure que era impossible, es varen dirigir a un bar ( segurament l’aparell no tenia res i tot era un simulació per aterrar i acabar amb la broma ). En el bar, els acompanyants de Hanfstaengl estaven distrets bevent, i Hanfstaengl ho va aprofitar per trucar a la seva oficina de Berlín per parlar amb la seva secretaria que li va explicar que no sabia res del seu viatge. En aquells moments va veure clar que aquell viatge a Espanya no existia i estava convençut que el volien eliminar d’alguna manera. Quan va tornar amb els seus companys els va convidar a una altra ronda i els va explicar que havia rebut una trucada de la Cancelleria i que li havien ordenat que tornés a la ciutat d’Uffing d’immediat. Després de d’acomiadar-se de tots, un dels col·laboradors del muntatge li va explicar que ells no tenien res a veure amb el què havia passat i que només complien ordres. Un cop va deixar al bar va fugir corrents cap a l’estació de trens per agafar un tren en direcció a Leipzing on va passar-hi la nit.
A Berlín, Joseph Goebbels i Hitler varen dinar junts per parlar, a més de la broma de Hanfstaengl, de la situació militar a Espanya. Els dos veien amb preocupació que les tropes de Francisco Franco siguessin frenades en el seu avanç cap a Madrid.
A Varsòvia, Hermann Göering li va dir en el mariscal polonès Edward Smigly-Rydz que el govern alemany estava totalment conforme amb les seves actuals fronteres territorials i que no atacarien Polònia i no tenien la intenció d’apoderar-se del corredor polonès perquè no el desitjaven. Però Göering també li va afirmar que no podia donar proves de tot el què havia dit i que només es tractava de que es creguessin la seva paraula. Göering també li va afirmar que Alemanya desitjava una Polònia forta per aturar un possible atac soviètic i va repetir una vegada i una altra que Hitler tenia intencions pacífiques i amistoses cap a Polònia. Llavors va fer referència a Danzig i li va explicar la seva voluntat de facilitar l’entrada d’Alemanya a Prússia Oriental a través de Polònia.
9 de febrer de 1937
Ernst Hanfstaengl va volar aquell matí cap a Berlín amb un avió de la companyia Lufthansa, tal i com l’hi havien ordenat des de la Cancelleria del Reich el dia anterior. Quan Hanfstaengl va arribar a la capital del Reich, el va rebre l’ajudant d’Adolf Hitler i el seu assessor en política exterior, Fritz Wiedemann, que li va ordenar que tenia la missió de volar a Espanya, que estava en plena Guerra Civil, per col·laborar amb el colpista Francisco Franco per efectuar el cop d’estat contra la República espanyola. Hanfstaengl no va entendre perquè Hitler li donava aquella missió tant estranya i no li va fer cap tipus de gràcia viatjar en un país que estava en mig d’una guerra, però com que era una ordre de Hitler no i va posar resisència. Però el que encara no sabia Hanfstaengl es que aquest viatge no existia en realitat i que només li volien gastar una broma perquè havia sigut crític amb el règim nazi els últims anys.
Aquella nit Hanfstaengl va anar a un sopar on hi havia el ministre de la Luftwaffe, Hermann Göering, que mig rient li va dir que l’informés de tot el que passava a Espanya i li va recomenar enmig de riallades que no tingues relaciones amb les dones espanyoles per no contraure cap malaltia.
8 de febrer de 1937
Ernst Hanfstaengl estava a la seva casa de Munic preparant un discurs pel 205 aniversari de George Washington, quan va rebre aquella tarda una trucada de la Cancelleria del Reich de Berlín. Hanfstaengl va rebre l’ordre de dirigir-se l’endemà a l’aeroport de Munic per viatjar en un vol especial cap a Berlín on se li donaria una missió secreta. En els primers moments Hanfstaengl va queda desconcertat, ja que feia temps que no parlava amb ningú de dins de la Cancelleria ni de l’entorn d’Adolf Hitler, però com que era una ordre de la Cancelleria va pensar que era millor obeir. Però el que no sabia Hanfstaengl es que Hitler i el seu entorn li volien gastar una broma per espantar-lo ja que s’havia mostrat crític amb algunes decisions del règim nazi.
3 de febrer de 1937
A Berlín, Joseph Goebbels va ser informat de que la situació militar a Espanya era molt favorable pel colpista Francisco Franco, i li varen resaltar que els soldats alemanys, sobretot els aviadors, eren uns heroïs i eren molt ben considerats per Franco.
30 de gener de 1937
Dissabte:
En la celebració de l’aniversari de la pujada al poder:
L’Adolf Hitler va fer un discurs al Reichstag per celebrar l’aniversari de la pujada el poder dels nazis. Hitler va explicar que s’havia acabat el temps de les suposades sorpreses i va afirmar que el desig d’Alemanya a partir d’ara i era el d’una manera lleial treballar amb les altres nacions en la mateixa igualtat per superar els problemes que turmentaven a Europa. La majoria dels alemanys varen entendre aquell comentari com una senyal de que a partir de llavors les prioritats serien la consolidació i l’estabilitat. Per justificar les seves anteriors decisions, va dir que havia retirat la firma d’Alemanya de les clàusules del Tractat de Versalles perquè li havien negat la igualtat de drets, i va exigir a la comunitat internacional que li tornessin les colònies que havia perdut Alemanya al final de la Primera Guerra Mundial. Seguidament, va dir que el Partit, l’Estat, l’Exèrcit, l’estructura econòmica i l’administració de justícia eren idees d’importància secundària, només simples mitjans de conservació del poble, i va afirmar que quan aquestes estructures no estaven a l’altura de la seva missió havien de ser reformades, descartades o substituïdes per altres mitjans més adequats. Llavors, va explicar que la part principal del programa nacionalsocialista era el d’abolir el concepte liberal de l’individu i el concepte marxista de la humanitat per dos conceptes: el poble lligat i vincles de la comunitat de sang. Per acabar el discurs, es va referir als beneficis que tindria a la cultura alemanya l’eliminació de la influència jueva.
Continuant amb els actes de celebració, Hitler va admetre dins del Partit als membres del gabinet que no eren companys de partit i els va concedir la insígnia daurada. Quan li va tocar el torn al ministre de Transports i Comunicació, Peter Paul Eltz-Rübenach, aquest va rebutjar l’admissió argumentant que el NSDAP oprimia l’Església i va exigir una explicació. Tots els presents varen quedar petrificats davant d’aquella insubordinació pública. Enfadat, Hitler li va denegar qualsevol discussió i va abandonar la sala. Llavors, Joseph Goebbels va actuar d’immediat i va convocar una ronda ministerial i va exigir la dimissió d’en Rübenach. A la tarda, Goebbels es va esforçar per tranquil·litzar a en Hitler, que continuava estant profundament indignat.
Però l’emprenyada del dictador va durar poc perquè es va posar molt content en veure que l’arquitecte Albert Speer anava agafant força i confiança com a arquitecte principal del Reich, a més de que la seva amistat s’anava consolidant. Per aquest fet, va decidir donar-li oficialment un càrrec que li permetés ser l’arquitecte més gran del Reich, i va ser l’home destinat a complir el gran somni d’en Hitler de reconstruir Berlín, que era vista com una ciutat de segona comparada amb París. Però Hitler es va topar amb un petit problema, ja que li volia donar un càrrec que no existia oficialment i es va passa molt de temps juntament amb Speer per buscar un nom d’aquell nou càrrec. Després de rumiar-ho durant una bona estona, Walther Funk va trobar una solució amb la idea de posar el nom de Inspector General d’Edificació de la Capital del Reich. A partir de que Speer va ser nombrat en aquest nou càrrec li va correspondre el mateix rang que un Secretari d’Estat del Govern del Reich i es podia moure dins l’esfera del Reich amb tots els seus privilegis, a més de que gaudia d’amplis poders que no podien ser contradits en la seva feina ni pel Ministeri de l’Interior, ni per l’alcalde de Berlín ni pel ministre de Propaganda i cap regional, Joseph Goebbels. Speer tampoc va tenir l’obligació d’informar dels seus projectes de la ciutat al partit nazi. A part de tenir més poder, se li va assignar un sou de 1.500 Reichsmarks mensuals, tot i que era un salari insignificant per ell ja que cobrava molt més com a arquitecte privat. Tot i aquell reconeixement, Speer no va voler que el seu càrrec agafés un caràcter oficial i li va voler deixar molt clar a en Hitler que el seu nou departament el volia considerar un gran institut d’investigació independent al govern, ja que no volia perdre la seva qualitat d’arquitecte independent i no volia ser vist com un funcionari, que es veien amb mals ulls per part de la població.
En el Reich:
El govern alemany va crear el Premi Nacional per Arts i Ciències, ja que es va prohibir als alemanys l’acceptació del Premi Nobel.
Ulrich von Hassell li va escriure una carta al ministre Hermann Göering per dir-li que era d’especial importància un marc d’amistat entre Itàlia i Alemanya, i li va aconsellar que qualsevol acció alemanya respecte el problema austríac es consultés prèviament amb els italians.
El pastor Martin Niemöller va pronunciar un sermó en el que va comparar l’empresonament de l’apòstol Pau amb els empresonaments que hi havien a Alemanya, i va resar pels no aris que havien sigut privats dels seus llocs de treball.
27 de gener de 1937
Dimecres:
En el Reich:
La Kripo va sol·licitar una llista de tots els delinqüents domiciliats en cada districte que, a parer de la corresponent Policia judicial, fossin delinqüents comuns o haguessin comès atemptats contra la moral i estiguessin encara en llibertat. Les comissaries de la Kripo tenien a partir de llavors confeccionar llistes i numerar a cada un dels delinqüents fitxats.
