Home // diari // 10 de febrer de 1937

10 de febrer de 1937

Ernst Hanfstaengl va començar la missió, que en realitat era una broma a broma d’Adolf Hitler, que li havien donat el dia anterior el gabinet alemany. Hanfstaengl va ser portat amb cotxe cap al camp d’aviació de Staaken on volaria amb un avió militar, el JU 52, un dels avions favorits de Hitler. Quan es dirigia cap al camp anava acompanyat per dos col·laboradors del règim nazi que el gravaven tota l’estona per deixar constància de la broma. Hanfstaengl no entenia en aquells moments perquè l’estaven gravant. Quan varen arribar davant de l’avió li varen explicar que quan arribessin a Espanya s’hauria de tirar amb paracaigudes perquè consideraven que aterrar era perillós per la Guerra Civil. Un cop es varen enlairar el pilot li va explicar que no anirien a Salamanca tal i com estava planejat, sinó que el deixarien caure enmig de les batalles entre Barcelona i Madrid. Llavors, Hanfstaengl va veure que aquella missió tenia alguna cosa estranya i va començar a pensar que el volien eliminar.

Quan portaven mitja hora de vol, un dels motors es va parar i li varen explicar que l’avió tenia problemes i varen fer una parada d’emergència a Waldpolenz, Alemanya.  Un cop a terra varen intentar buscar algú perquè reparés l’aparell i en veure que era impossible, es varen dirigir a un bar ( segurament l’aparell no tenia res i tot era un simulació per aterrar i acabar amb la broma ). En el bar, els acompanyants de Hanfstaengl estaven distrets bevent, i Hanfstaengl ho va aprofitar per trucar a la seva oficina de Berlín per parlar amb la seva secretaria que li va explicar que no sabia res del seu viatge. En aquells moments va veure clar que aquell viatge a Espanya no existia i estava convençut que el volien eliminar d’alguna manera. Quan va tornar amb els seus companys els va convidar a una altra ronda i els va explicar que havia rebut una trucada de la Cancelleria i que li havien ordenat que tornés a la ciutat d’Uffing d’immediat. Després de d’acomiadar-se de tots, un dels col·laboradors del muntatge li va explicar que ells no tenien res a veure amb el què havia passat i que només complien ordres. Un cop va deixar al bar va fugir corrents cap a l’estació de trens per agafar un tren en direcció a Leipzing on va passar-hi la nit.

A Berlín, Joseph Goebbels i Hitler varen dinar junts per parlar, a més de la broma de Hanfstaengl, de la situació militar a Espanya. Els dos veien amb preocupació que les tropes de Francisco Franco siguessin frenades en el seu avanç cap a Madrid.

A Varsòvia, Hermann Göering li va dir en el mariscal polonès Edward Smigly-Rydz que el govern alemany estava totalment conforme amb les seves actuals fronteres territorials i que no atacarien Polònia i no tenien la intenció d’apoderar-se del corredor polonès perquè no el desitjaven. Però Göering també li va afirmar que no podia donar proves de tot el què havia dit i que només es tractava de que es creguessin la seva paraula. Göering també li va afirmar que Alemanya desitjava una Polònia forta per aturar un possible atac soviètic i va repetir una vegada i una altra que Hitler tenia intencions pacífiques i amistoses cap a Polònia. Llavors va fer referència a Danzig i li va explicar la seva voluntat de facilitar l’entrada d’Alemanya a Prússia Oriental a través de Polònia.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: