Dimarts:
En el Reich:
Tal i com s’havia aprovat a la reunió del 6 de desembre, l’Agència d’Aturats del Reich va donar instruccions a les oficines regional de treball per garantir que els jueus que s’haguessin quedat sense feina fossin posats a treballar, alliberant d’aquesta manera a alemanys de treballar en la producció d’armament.
En el Reich:
L’Adolf Hitler va donar instruccions per l’ocupació militar de Txecoslovàquia, la ciutat lliure de Danzig i el territori de Memel. Llavors en Hitler es va reunir amb el dirigent nazi alemany a Memel, l’Ernst Neumann, que l’annexió del seu territori tindria lloc el març o l’abril de l’any següent i que no volia que es produís una crisi a la ciutat abans d’aquell moment.
En el Reich:
El govern alemany va crear la Creu d’honor de les mares alemanyes, la Ehrenkreuz der deutschen Mutter. Aquesta distinció, instaurada en el marc de la política de natalitat, recompensava a les mares de família nombrosa: bronze per 4 o 5 fills, plata per 6 o 7, i or a partir de 8 fills.
Dijous:
En el Reich:
El dia anterior en el camp de Buchenwald es varen trobar a faltar dos presoners i les SS varen aplicar com a càstig que els demés presoners es mantinguessin de peu al patí del camp com a càstig durant 19 hores tot i estar a 15 graus sota zero i la precària indumentària. Al migdia, quan el càstig ja havia acabat, havien mort més de 70 presoners per culpa del fred.
A Romania:
Per decret es va crear el Front per al Renaixement Nacional, el FRN, com a partit únic del règim i tots els demés varen quedar il·legalitzats.
Dimecres:
En el Reich:
El govern va promulgar una llei que deia que el SD havia de ser organitzat per les SS.
En el camp de concentració de Buchenwald, en passar revista a la tarda les SS varen trobar a faltar dos presoners i varen tenir als demés presoners esperant a peu en el patí 19 hores com a càstig, tot i la temperatura de 15 graus sota zero i la precària indumentària. Aquella nit varen morir de fred 25 presoners.
Dijous:
En el Reich:
Heinrich Himmler va ordenar per decret la identificació i el registre dels gitanos, una ordre que s’estava preparant des de feia mesos, i afirmava que el problema gitano havia de tractar-se com una qüestió de raça. El decret, anomenat Combatre la plaga gitana, consolidava mesures ja existents i les centralitzava sota el control de la Kripo a Berlín. Ordenava el registre de tots els gitanos i persones sense domicili fix i que fossin sotmesos a examens biològics i racials. En la targeta d’identitat mostraria si la persona era gitano, gitano mestís o persona sense domicili fix no gitana. El registre es va dur a terme a partir dels arxius policials i amb l’assistència d’un institut especial d’investigació associat el 1936 a l’Oficina de Salut del Reich sota la direcció del doctor Robert Ritter. A partir d’aquell decret també es va prohibir en els gitanos viatjar en grup, s’ordenava l’expulsió dels gitanos estrangers i donava a la policia la facultat de detenir als ambulants classificats com asocials.
A Kiel, la Kriegsmarine va llançar a alta mar el Graf Zeppelin.
A la Gran Bretanya:
La New Review London va afirmar que feia poc que hi havia hagut una conspiració militar contra l’Adolf Hitler en el Berghof i que Himmler havia descobert la conjuració i que hi havia hagut afusellaments.
Dimecres:
En el Reich:
Alemanya va firmar un tracta de col·laboració econòmica amb els eslovacs que donava en els alemanys el control dels recursos minerals de la zona.
A França:
A París, després de firmar un pacte de no agressió amb els francesos, el ministre Joachim von Ribbentrop es va tornar a reunir amb representants del govern francès abans de tornar a Alemanya.
Dimarts:
En el Reich:
Hermann Göering es va reunir amb els gauleiters del Reich per parlar-los de la relació del rearmament i de l’apropiació de les propietats jueves alemanyes. Els negocis, instal·lacions, reserves, mobles o obres d’art dels jueus havien de ser venudes per finançar Alemanya. Göering veia, com a militar que era, que la greu crisi financera que patia Alemanya afectava greument a la compra de matèries primes necessàries pel rearmament que tan desitjava. De la mateixa manera que s’hi va referir Göering, també ho va fer el ministre de l’Interior Wilhelm Frick, que va dir que tot el que pertanyia als jueus a partir d’ara pertanyia al poble alemany. Tot i les ganes de voler enriquir el Reich a traves dels jueus, amagaven les seves pròpies intencions personals d’enriquir-se apropiant-se dels béns dels jueus. En aquesta mateixa reunió es va aprovar que tots els jueus aturats siguessin posats a treballar pel Reich davant la falta de mà d’obra. Segons va relatar Göering, Adolf Hitler havia vetat la proposta de concentrar als jueus en cases específiques i obligar-los a vestir una insígnia groga en públic per por a l’opinió pública internacional.
A part d’arruïnar-los, el govern continuava aïllant-los de la vida pública i a partir d’aquell dia els jueus se’ls va prohibir utilitzar els camps d’esports o d’oci, banys públics i piscines cobertes o descobertes.
A França:
A París es va firmar un pacte entre Alemanya i França de no agressió. El ministre Joachim von Ribbentrop va ser el firmant per part alemanya.
Dissabte:
En el Reich:
El govern va aprovar un segon decret, el Decret sobre l’Utilització del Jueus de la Vida Econòmica Alemanya, que obligava en els jueus a vendre les seves empreses per arianitzar-les, permetent a l’Estat la designació de fiduciaris per completar el treball si era necessari. També es varen aprovar una multitud de petites restriccions per la població jueva com ara se’ls va prohibir utilitzar vagons restaurants, piscines i balnearis públics, i se’ls va allunyar dels apartaments i vivendes àries. A més, aquell dissabte era el dia de la solidaritat alemanya i els jueus varen tenir la prohibició de sortir al carrer entre les dotze del migdia i les vuit del vespre.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
