Benito Mussolini va fer enviar una advertència al primer ministre britànic, Neville Chamberlain, on l’amenaçava que si la Gran Bretanya estava decidida a combatre en defensa de Polònia, Itàlia estaria decidida a lluitar amb els alemanys.
A la tarda, l’industrial suec, Birger Dahlerus, va viatjar fins a Alemanya i es va reunir amb Hermann Göering en el Karinhall. Dahlerus va informar a Göering de que els britànics farien tot el possible per evitar la guerra, i li va proposar una reunió amb els britànics a la que assistissin membres del govern alemany. Göering li va contestar que en parlaria amb Adolf Hitler.
Al matí, l’industrial suec Birger Dahlerus es va dirigir a la casa de Hermann Göering, el Karinhall, on hi havien sigut convidades centenars de persones del món del cinema i del teatre. En arribar a la mansió, un oficial va conduir a Dahlerus fins al vestíbul on es va trobar amb Göering que el va saludar i el va portar al seu despatx per parlar. L’industrial suec va quedar perplex davant la magnitud de les ampliacions dels castell de Göering. Un cop varen estar a soles, Dahlerus li va explicar que el 3 de juliol de 1939 estava a la Gran Bretanya i que una sèrie de personalitats li havien explicat que desitjaven intentar per tots els mitjans negociar per no entrar en una guerra. Göering, que també era contrari a la guerra, li va dir que la promesa dels britànics a Polònia no valia res i creia que no passaria res. Llavors, Dahlerus li va insistir que els britànics recorrerien a les armes i li va recomanar que diplomàtics britànics i alemanys es reunissin en un país neutral per negociar. A continuació, Göering es va aixecar, va caminar per la sala i es va tornar a dirigir cap al suec per dir-li que necessitava garanties de que la Gran Bretanya desitjava arribar a un acord i li va prometre que es reuniria amb Adolf Hitler mentre ell consultava amb els seus amics britànics. Finalment es va acordar que la reunió seria secreta i es celebraria en una casa que pertanyia a l’esposa de Dahlerus, una mansió anomenada Sönke Nissen Koog, situada a Schleswig-Holstein, a prop de la frontera danesa. Després Göering se’n va anar a la celebració.
Dimarts:
En el Reich:
El suec Birger Dahlerus va arribar a Berlín amb l’objectiu d’arribar a un acord amb el govern alemany perquè no comencés la guerra. Només arribar a l’Hotel Esplanade es va posar en contacte amb el Ministeri de l’Aire en la Leipziger Strasse per concretar una reunió amb el ministre Hermann Göering.
El govern alemany va ordenar que els jueus alemanys ja no podien ser funcionaris. El govern, també, com el 6 de juny, va promulgar noves regulacions que ordenaven la custòdia en un camp de concentració pels treballadors txecs a Alemanya que haguessin robat, saquejat, s’haguessin implicat en activitats polítiques, haguessin mostrat una actitud hostil cap al règim o no volguessin treballar.
En els Estats Units:
El nebot de l’Adolf Hitler, William Patrick Hitler, va dir en una entrevista a la revista Look que els anys que havia passat a Alemanya no havien sigut una pèrdua de temps, ja que li varen oferir la possibilitat de veure que darrera la imatge difosa a través de la propaganda hi havia la verdadera imatge d’en Hitler i del seu règim. William va acusar al seu oncle de viure rodejat de luxes extravagants.
En el Reich:
A Rechlin, l’Adolf Hitler va assistir a una exhibició de totes les novetats de la Luftwaffe i allí va poder contemplar el canó MK-101 muntat en un caça bimotor ME-110.
A la tarda, el suec Briger Dahlerus va sortir de Londres per dirigir-se a Berlín amb l’objectiu d’arribar a un acord per Polònia i evitar la guerra.
A la tarda, el rei Jordi VI va presenciar una desfilada militar que va posar de manifest la deficiència de l’armament britànic.
Divendres:
En el Reich:
La galeria Fischer de Lucerna va posar a la venta 125 obres d’art d’autors considerats degenerats com Ernst Barlach, Marc Chagall, Otto Dix, Paul Gauguin, Vincent van Gogh, George Grosz, Ernst Ludwig Kirchner, Paul Klee, Max Liebermann, Henri Matisse, Amedeo Modigliani, Pablo Picasso, Maurice Vlaminck, entre altres. La transició va ser una de les més sonades que es varen fer durant aquella època, ja que totes les obres, excepte 31, varen trobar comprador. Part dels beneficis varen anar a parar als museus i galeries d’on s’havien confiscat les obres.
En un informe sobre la població rural del districte bavarès d’Ebermannstadt es deia que el desig de pau era més gran que el desig de guerra i que la majoria de la població només es mostrava a favor de la solució de la qüestió de Danzig si aquesta es resolia sense cap basament de sang, com havia succeït en les anteriors annexions.
A la Gran Bretanya:
El primer Defiant f. Mk I de sèrie va realitzar el seu vol inaugural. Les primeres entregues del que serien l’esquadró 264º varen començar el desembre d’aquest any.
En el Reich:
A Àustria, més de 4.000 dones gitanes varen ser deportades al camp de concentració de Ravensbrück.
A Itàlia:
El govern italià va aprovar normes per a l’exercici de la professió per part dels ciutadans jueva.
A Europa:
La Unió Soviètica, França i la Gran Bretanya varen fracassar en les seves negociacions per arribar a un acord per fer front a Alemanya.
Dilluns:
En el Reich:
Adolf Hitler va ordenar-li a l’historiador d’art i director del Museu de Dresden Hans Posse que fer una col·lecció per un museu amb seu a Linz.
L’expert a la Unió Soviètica del ministre Joachim von Ribbentrop en el departament de comerç del Ministeri d’Afers Exteriors, Karl Schnurre, va senyalar a l’encarregat de negocis soviètic Georgi Astajov, i al representant comercial Evgeny Barbarin que el pacte comercial que havien firmat amb Alemanya podia anar acompanyat d’una entesa política entre els dos països que tingués en compte els seus interessos territorials mutus. La primera resposta va ser evasiva.
El govern va promulgar noves regulacions que ordenaven la custòdia preventiva en un camp de concentració pels treballadors txecs a Alemanya que havien robat, saquejat, s’haguessin implicat en activitats polítiques, haguessin mostrat una actitud hostil cap al règim o no volguessin treballar.
A Suïssa:
El comissari de Danzig Carl J. Burckhardt va escriure en el secretari de la Societat de Nacions que es deia a l’estranger que Joseph Goebbels i Heinrich Himmler estaven apartant a l’Adolf Hitler, però el comissari li va aclarir que això no era així i que des de la tardor passada, especialment després de la Nit dels Vidres Trencats, Himmler s’havia apropat a en Hermann Göering i s’havia enfrontat amb en Goebbels, que tenia uns mètodes de propaganda que semblava que no agradaven al cap de les SS, va afirmar el comissari.
Divendres:
En el Reich.
En la reunió del Consell de Defensa del Reich, presidida pel ministre Hermann Göering, es va aprovar les principals disposicions amb vista a la imminència de la guerra davant dels caps civils i militars, i Heinrich Himmler. Göering va deixar clar que la guerra era imminent i que el propòsit de la conferència era la mobilització total del país per fer front a l’esforç bèl·lic i va afirmar que durant la guerra desplaçarien des de les fàbriques del Protectorat de Bohèmia i Moràvia no lligades a l’economia de guerra a centenars de milers de persones a Alemanya i les posarien a treballar especialment en l’agricultura. Finalment varen aprovar l’Operació Himmler, que consistia en provocar un incident a Polònia fent veure que els polonesos estaven atacant Alemanya per així tenir un motiu per atacar i conquerir Polònia. L’Operació va ser liderada per en Reinhard Heydrich, que va escollir a un home de confiança, l’Alfred Helmut Naujocks, perquè reunís un grup d’homes i dugués a terme aquella missió.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
