EL TERCER REICH

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels i el governador Hans Frank per parlar del viatge del ministre a Polònia. El dictador el va escoltar amb atenció i va compartir la seva opinió de que els jueus i els polonesos havien de ser eradicats.

El govern va sancionar amb la pena de mort la utilització de les armes de foc en els crims violents.

A Itàlia:

El Reichsleiter Robert Ley va viatjar a Roma per entrevistar-se amb el comte Galeazzo Ciano. Durant la reunió, Ley va insinuar que Alemanya estava preparant un atac als Països Baixos i que preveia que al cap d’uns anys atacarien a la Unió Soviètica perquè Adolf Hitler desitjava continuar amb la guerra.

A França:

Preveient que serien atacats pels alemanys, el general francès Alphonse George va advertir que una ofensiva francesa a Bèlgica i Holanda hauria de dirigir-se amb la precaució per no deixar de banda la zona central, entre el Meuse i el Mosela, perquè si els alemanys ataquessin també per aquella zona no tindrien els mitjans necessaris per un contraatac.

Tweet

En la guerra soviètica-finlandesa:

El 8º Exèrcit soviètic va aconseguir un petit èxit al voltant de Suoyaravi després de fer retrocedir una mica els finlandesos d’aquest sector. A més, el 9º Exèrcit va rebre reforços a prop de Kuhmo.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Davant les queixes presentades davant del Ministeri de Justícia perquè dos cirurgians de les SS, el doctor Karl Genzken i el doctor Edwin Jung, havien dut a terme amb èxit experiments per esterilitzar criminals a Sachsenhausen, el cap del sistema de camps de concentració, Richard Glücks, va dirigir una carta al general de les SS Karl Wolff per senyalar-li que els experiments estaven justificats i que el Ministeri de Justícia no podia interrogar a cap dels dos metges perquè els dos havien sigut transferits a la Divisió Totenkops i en aquell moment es trobaven al front.

En el conflicte finlandès:

La Unió Soviètica va anunciar, a través de l’agència soviètica de notícies Tass, la formació d’un Govern Popular a Finlàndia presidit per Otto Kuusinen, membre del Komitern. Per la seva part, la Lliga de Nacions va ser requerida per Finlàndia per intervenir en el seu conflicte amb la Unió Soviètica. La Lliga va accedir finalment, però els soviètics es varen oposar a la seva intervenció i seran expulsats de l’organització el 14 de desembre de 1939. L’ofensiva soviètica va ser molt mal vista pels països europeus i, fins i tot, Itàlia va criticar la decisió de la Unió Soviètica d’atacar Finlàndia.

A l’Atlàntic: 

El comodor Henry Harwood va salpar en el Ajax amb l’objectiu de rellevar el Cumberland, que estava davant a la desembocadura del Riu Plata i necessitava amb urgència abastiment.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

El govern alemany va ordenar a tots els jueus del Govern General, Polònia, que portessin l’estrella groga.

La càtedra de Física i Teoria de la Universitat de Munic no va ser ocupada tal i com esperava pel científic Werner Heisenberg, que patia una campanya contra la seva persona, sinó per en Wilhelm Müller, que no era físic sinó un expert aerodinàmic que el seu principal mèrit havia sigut publicar el 1936 un petit llibre amb el títol Jueus i ciència en la que atacava la relativitat com una mentida jueva.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Aquell dia es va escriure un informe sobre els successos ocasionats a la ciutat de Turck, Polònia, que deia que s’havia conduït a un gran número de jueus a la sinagoga, on els varen obligar a caminar de quatre potes cantant per sota dels bancs, des d’on els agents de les SS els colpejaven a l’esquena. Després, segons l’informe, se’ls obligava a abaixar-se els pantalons per colpejar-los el cul. Un que es va defecar en els pantalons del terror que sentia va ser obligat a fregar els excrements per les cares dels seus companys.

El conflicte de Finlàndia:

La Unió Soviètica, després de trencar les relacions diplomàtiques amb Finlàndia el dia anterior, va envair a les vuit del matí la zona frontera meridional de Finlàndia amb 800.000 soldats i 1.000 avions per ordre del dictador Iosif Stalin. Els soviètics tenien el suport del recentment proclamat Govern del Poble Finlandès d’Otto Kusinen. Per la seva part, els finlandesos només disposaven de 150.000 soldats, uns 150 avions i milers d’unitats d’una bomba artesana que es coneixeria en el futur com el còctel Mólotov. Els soviètics van bombardejar a la tarda Helsinki, on varen morir 61 finlandesos i centenars de ferits, i varen atacar a l’est i al nord de Finlàndia, mentre el mariscal de camp Karl von Mannerheim va organitzar la defensa de la nació amb una força formada en la seva majoria per reservistes.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el Gabinet de Guerra va preguntar al Comitè Conjunt d’Informació Secreta a què es devien tants vols de reconeixement aeri alemanys sobre la Gran Bretanya. El Comitè va respondre que era impossible fer una altra cosa que limitar-se a suposar el seu significat.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va firmar la seva Directriu Número 9 on va donar més instruccions per la guerra. El dictador començava dient que la Gran Bretanya era el gran objectiu per obtenir la victòria i demanava paralitzar l’economia britànica en punts decisius. Un cop l’Exèrcit hagués derrotat als exèrcits occidentals i tingués en el seu poder un sector de la costa, Hitler demanava que la Kriegsmarine i la Luftwaffe duguessin la guerra a la indústria britànica a través d’un bloqueig naval, minant els mars i amb el bombardeig aeri dels centres industrials i ports.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va trencar les relacions diplomàtiques amb Finlàndia amb el propòsit d’atacar-la.

A Dinamarca:

A Copenhaguen va morir l’ex líder del SPD, Philipp Scheidemann.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

Reinhard Heydrich va ordenar un pla a curt plaç inicial per deportar del Warhegau al Govern General 80.000 jueus i polonesos entre l’1 i el 16 de desembre de 1939, a un ritme de 5.000 diaris, amb la intenció de deixar espai a 40.000 alemanys bàltics. Aquestes expulsions varen començar d’immediat. Al mateix temps, els alemanys creaven l’autoritat que havia de regir els guetos, un Judenrat o Consell Jueu, format per un número de membres proporcional a la quantitat de persones que estiguessin concentrades en el mateix. Els dirigents jueus varen ser seleccionats entre aquelles persones que tenien algun tipus d’autoritat tradicions en la comunitat. Normalment solien ser rabins o encarregats d’hospitals o orfenats.

A la Gran Bretanya:

En represàlia pel minat de les aigües costeres britàniques, el govern britànic va establir un bloqueig naval en el Mar del Nord contra totes les exportacions alemanyes.

A la Unió Soviètica:

La Unió Soviètica va trencar el pacte de no agressió de 1932 amb Finlàndia.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Ludwig Beck, Carl Goerdeler, Wilhelm  Leuschner i Jacob Kaiser, tots quatre opositors del règim, es varen reunir per analitzar la situació i per veure quines accions podien dur a terme.

Albert Forster li va explicar a en Bydgoszcz que Adolf Hitler l’havia nombrat supervisor de la causa alemanya a Polònia amb l’ordre expressa de germanitzar. Forster li va dir que com a conseqüència d’aquesta ordre tenia que evitar tota manifestació de polonització en els següents anys, fos quina fos.

Tweet

Diumenge:

A la Unió Soviètica:

A la frontera de Carèlia, per ordres del ministre Viatxeslav Mólotov, els soviètics varen disparar la seva artilleria contra la petita ciutat de Mainila, a 40 quilòmetres al nord de Leningrad. Aquest incident va servir de pretext per la Unió Soviètica per denunciar que s’havia infringit el pacte de no agressió amb Finlàndia del 1932, i el matí del 30 de novembre de 1939 varen envair el país. Els soviètics varen culpar Finlàndia de l’atac que havia produït la mort de 7 soldats i d’uns quants civils, i varen exigir al primer ministre finlandès, Ryti, que retirés les seves tropes a 25 quilòmetres de la frontera. Ryti, que va negar tenir res a veure amb l’incident, va accedir a retirar les seves tropes si el Kremlin ordenava fer el mateix.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Un informe del Reichsleitung del Rassepolitisches Amt de Berlín escrit per Eberhard Wetzel i Gerhard Hecht enviat als líders nazis, establia les directrius pel tractament de la població conquerida des d’un punt de vista racial-polític, i comentava que els jueus a Polònia representaven un problema menys perillós que els polonesos. Inclús deia l’informe que als jueus podrien donar-los més llibertat d’acció que als polonesos perquè no tenien una força política real, mentre que els polonesos tenien la ideologia polonesa. En l’informe també hi varen escriure que l’atenció mèdica per la part alemanya havia de limitar-se a prevenir la difusió d’epidèmies al territori del Reich i que s’havien de tolerar o promoure totes les mesures que servissin per limitar la taxa de natalitat polonesa. Sobre els jueus, l’informe deixava clar que tant els feia el seu destí higiènic.

Heinrich Himmler va dir parlant dels jueus:

No perdrem molt temps amb els jueus. És bo que per fi ens ocupem de la raça jueva. Quants més morin, millor; un cop conra ells suposa una victòria pel nostre Reich. Els jueus han de sentir que ha arribat la nostra hora. 

Tweet