Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va reunir durant quatre hores a la Cancelleria amb els generals Walther von Brauchitsch i Franz Halder mentre a fora, en els carrers de Berlín, estava nevant intensament. Hitler els va explicar que volia que acceleressin els preparatius per atacar el maig de 1941 a la Unió Soviètica. Halder i Von Brauchitsch varen exposar un esborrany treballat durant setmanes, que dues setmanes més tard seria rebutjat com a pla d’atac. L’esborrany posava èmfasis en que l’objectiu més important havia de ser la destrucció de l’exèrcit soviètic a través de batalles d’embolcall a gran escala en els Estats bàltics, Bielorússia i Ucraïna. Un cop conquerits aquests territoris, el següent objectiu havia de ser la captura de Leningrad i, des d’allí, el grup central havia de posar rumb al nord per cooperar amb la força septentrional.
El dictador, després d’estudiar el pla, va declarar que les ambicions soviètiques en els Balcans suposaven una font potencial de problemes per l’Eix i va afegir que l’hegemonia d’Europa es decidiria en la batalla contra la Unió Soviètica. Estava convençut que els russos eren inferiors i que l’exèrcit soviètic li faltava lideratge, tal i com va afirmar Halder. Llavors, va afegir que quan l’exèrcit soviètic fos destrossat en un sol cop el desastre final seria inevitable. L’objectiu de la campanya, va argumentar, era destruir tot l’exèrcit soviètic amb atacs en els flancs del nord i del sud. El líder alemany va comentar que Moscou no tenia una gran importància. Per Von Brauchitsch, la capital soviètica era el punt central tant de les comunicacions soviètiques com de la fabricació de municions.
Curiosament, el mateix moment que Hitler parlava de l’atac contra la Unió Soviètica, Vladimir Dekanozov, l’ambaixador soviètic a Berlín i oficial veterà d’intel·ligència, va rebre una carta anònima on advertia que la Unió Soviètica es mantingués en alerta, ja que Hitler estava a punt de llançar un atac contra el país. En la carta també s’advertia de que en poc temps ja seria tard i afirmava que la Unió Soviètica s’estava adormint.
Aquell mateix dia, Hitler va enviar una carta al dictador Benito Mussolini en què li explicava que el govern espanyol tenia que prendre una decisió ràpida sobre quan volien entrar a la guerra per tal d’ocupar Gibraltar per tenir una posició favorable al nord de l’Àfrica. Hitler estava molt cansat de la lentitud del dictador Francisco Franco alhora de prendre decisions i va recorre a Mussolini perquè pressionés al dictador espanyol.
Aquell matí, Otto Meissner va trucar a l’explorador Sven Hedin per informar-lo que es presentés a la una menys cinc minuts a la Cancelleria del Reich, concretament a l’entrada de la Vosstrasse número 4. L’explorador hi va anar a l’hora acordada i Meissner el va acompanyar a través del saló circular Kupelhalle i de la galeria fins a la sala de recepcions. Mentre esperaven que Hitler els rebés, Meissner li va comentar que Hitler havia anat a dormir molt tard, a les quatre de la matinada, i que durant aquell matí s’havia reunit amb els seus generals.
Al cap d’una estona els va rebre Hitler i es varen asseure en els còmodes sofàs de la sala. Hedin li va explicar que la situació política en els països nòrdics havia canviat, sobretot perquè havia desaparegut l’amenaça britànica d’envair aquesta zona, i Hitler li va exclamar que n’estava orgullós de tots els canvis i li va assegurar que respectaria la independència de Suècia. A continuació, li va confessar que s’havia reunit amb el ministre Viatxeslav Mólotov feia unes setmanes i que aquest li havia parlat de conquerir més territoris finlandesos i que ell s’hi havia negat. Hedin li va demanar permís per informar al rei sobre aquella notícia, i Hitler li va concedir i després li va assegurar reiteradament que la Unió Soviètica no atacaria Finlàndia. Després de parlar sobre la guerra i sobre el perill que representaria per Suècia si la Gran Bretanya pogués vèncer a Alemanya, Hitler es va aixecar de cop i va donar per finalitzada l’entrevista. Aquesta va ser l’última reunió entre l’explorador i el dictador, però la relació entre ells dos no es va trencar.
En la guerra italiana-grega:
Els grecs varen capturar Delvina, al sud d’Albània. Els soldats grecs varen ser rebuts com alliberadors, ja que la majoria de la població era grega.
A Japó:
En el port de Kobe va arribar-hi el carregador noruec Ole Jacob amb la majoria dels presoners britànics del SS Automedon, una embarcació enfonsada pels alemanys l’11 de novembre, i amb importants documents britànics que explicaven l’estratègia dels britànics a l’Àsia i les defenses de l’Imperi britànic a l’Extrem Orient preparat pels caps de l’Estat Major per al seu govern. Els documents varen ser enviats sota escorta als despatxos de l’ambaixada alemanya a Tòquio, i allí varen ser examinats per l’agregat naval Paul Wenneker, que va avisar Berlín sobre la descoberta. Wenneker va rebre dies més tard ordres perquè informés als japonesos dels documents.
