25 de desembre de 1940
El dia de Nadal:
Com que era el dia de Nadal es va suspendre els bombardejos a totes les ciutats.
Archive for diari
23 de desembre de 1940
Dilluns:
En el Reich:
A França:
Adolf Hitler va visitar amb el seu tren Amerika les unitats militars de la costa del Canal de la Mànega. Quan estava a Boulogne-sur-Mer es va tenir que refugiar en un túnel per la presència de bombarders britànics a la zona, que estaven bombardejar les instal·lacions militars alemanyes.
A París, els alemanys varen executar a un enginyer civil, Jacques Bonserhemt. que havia sigut sorprès per causalitat en la manifestació de l’11 de novembre i que havia sigut arrestat pels soldats alemanys. Estava a París per assistir a la boda d’un amic.
A Alemanya:
En una conferència militar on es varen reunir Wilhelm Canaris i els tres caps de les seccions interiors de l’Abwehr, a més del cap de la secció exterior, l’almirall Bürckner, que aquest va explicar que Wilhelm Keitel li havia indicat la conveniència de suprimir al general Maxime Weygand, que es trobava al nord de l’Àfrica. Keitel temia que formés un centre de resistència amb els elements intactes de l’exèrcit francès.
En una altra reunió, el general Wilhelm von Thoma va informar a Franz Halder que el OKH tenia poca informació sobre els tancs soviètics.
21 de desembre de 1940
Dissabte:
En el Reich:
El doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest va atacar durament als bàltics. El doctor va aprofitar un cop més que el líder de les SS se li obria per preguntar-li per què odiava tan als jueus. Himmler li va respondre que els odiava des de que era nen, ja que un amic del seu pare, un professor de Munic, l’havia informat sobre ells i que més tard s’havia topat, per pura casualitat, amb el llibre escrit per Henry Ford, El jueu Internacional, el problema més gran del món. Quan el doctor li va indicar que el magnat industrial havia retirat aquelles acusacions, Himmler li va dir que l’hi havien obligat a fer-ho perquè sinó els jueus haurien arruïnat les seves fàbriques. A continuació, Himmler li va explicar que s’havia llegit Els protocols dels savis de Sió i li va afirmar que s’havia d’eradicar amb tots els jueus. Horroritzat, Kersten li va preguntar si volia matar a tots els jueus, i Himmler li va contestar que no li volia parlar dels detalls, ja que no era ni membre de les SS ni dels NSDAP. Llavors, Kersten el va advertir de que si prenien mesures inhumanes, la reputació d’Alemanya quedaria tocada durant segles, però Himmler li va assegurar que guanyarien la guerra i que després no haurien de contestar davant de ningú. Quan va acabar el tractament, Himmler li va donar cupons per 200 litres de gasolina i el va convidar a dinar. Durant l’àpat, el cap de les SS li va assegurar que si els holandesos no complien amb les noves normes se’ls aplicaria mesures més dures i que pensava detenir a membres de la família reial holandesa, idea que el doctor li va intentar fer treure del cap i que al final va aconseguir que no es fes.
A la nit, bombarders britànics varen bombardejar Berlín. Aquest atac va ser bastant potent, ja que varen morir 45 civils.
A Noruega:
Aquell dia varen dimitir tots els membres del Tribunal Suprem, inclòs el seu president, per no tenir que seguir aplicant la justícia dictada pels alemanys.
A Itàlia:
Benito Mussolini es va veure forçat a demanar més ajuda militar a Alemanya, però aquesta vegada se li va denegar.
20 de desembre de 1940
En el nord de l’Àfrica:
Després de l’èxit de la contraofensiva britànica del 9 de desembre de 1940, els italians es varen veure obligats a retirar-se d’Egipte.
A la Unió Soviètica:
El primer MiG-3 de sèrie va sortir de la línia de producció i ràpidament es varen construir aquests caces a un ritme de deu unitats cada dia.
18 de desembre de 1940
Dimecres:
La Directiva número 21:
A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler va firmar la Directiva de guerra número 21 en què s’ordenava en onze pàgines a les forces armades estar preparades per la campanya contra la Unió Soviètica i va canviar el nom de l’operació Fall Fritz per Operació Barba-roja. El nom de Barba-roja prové de l’emperador medieval del Sacre Imperi Germànic del segle XII Frederic I, anomenat Barba-roja per ser pèl roig. La Directiva començava textualment:
La Wehrmacht té que estar preparada abans del final de la guerra contra la Gran Bretanya, per aixafar a la Unió Soviètica en una campanya ràpida.
L’objectiu era ocupar els territoris russos situats al llarg de la línia A-A, des d’Arjàngels, a l’extrem nord, fins a la localitat del sud d’Astracan, situada a la desembocadura del riu Volga, amb tres milions d’homes. Gran part de les forces armades es dividirien en tres grans grups d’exèrcits; Nord, Centre i Sud. El primer es concentraria a Prússia Oriental i el segon a la regió nord-est de Polònia. Els dos serien els encarregats d’acabar amb els exèrcits soviètics de Bielorússia i els Estats bàltics a través de grans embolcalls i, a continuació, serien els que ocuparien Leningrad per després conquerir Moscou. El Grup d’Exèrcits del Sud es dividiria entre Polònia meridional i la Romania oriental. El seu objectiu seria destruir les forces soviètiques destinades a Ucraïna i capturar les zones industrials i mineres més rellevants. Aquest Grup tindria el suport de les forces romaneses. Hitler ja considerava en la seva Directiva la possibilitat de tenir suport de diferents països. En un dels fragments va dir que en els flancs de les operacions comptarien amb el suport actiu de Romania i Finlàndia. Els finlandesos haurien de cobrir, segons Hitler, l’avanç del grup septentrional de les forces alemanyes, que avançaria des de Noruega amb destacaments del grup 21º, i operaria en conjunció amb ell. A més, el dictador preveia que els finlandesos eliminessin la base soviètica de Hanko.
El dictador pensava que tots els demés territoris russos, com els de Sibèria, serien abandonats i la gent d’aquella zona tindria que viure de forma primitiva sense ajudes. La data per començar aquesta campanya la va posar pel 15 de maig de 1941, i va exigir que es tenia que mantenir en secret. Aquesta directiva de guerra va ser firmada pels generals Wilhelm Keitel i Alfred Jodl, i l’Alt Comandament de la Wehrmacht va ser l’encarregat de publicar les disposicions de la Directiva 21.
Després de que es conegués entre els alts càrrecs militars el contingut de la Directiva, el comandant Engel li va dir en el comandant Walther von Brauchitsch que Hitler no estava segur de com anirien les coses. El dictador desconfiava dels seus propis comandaments militars, ja que no tenia clar de la força dels soviètics i l’hi havia decebut la intransigència dels britànics.
Com a conseqüència de posar en marxar aquella arriscada i ambiciosa Operació, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb Heinrich Himmler. El contingut de l’entrevista no es coneix ja que no es va registrar i cap de les dues parts va transcendir després el què es varen dir, però és molt probable de que parlessin de les missions de les SS durant la futura Operació Barba-roja en la qüestió jueva.
17 de desembre de 1940
Dimarts:
En el Reich:
Adolf Hitler va resumir la seva estratègia contra la Unió Soviètica a l’Alfred Jodl i li va destacar de que tenien que resoldre tots els problemes de l’Europa continental el 1941 perquè, segons ell, els Estats Units estarien en condicions d’intervenir el 1942.
A Itàlia:
El govern italià es va veure obligat a demanar al govern alemany 100.000 tones mensuals més de carbó, 100.000 més de carburant, 5.000 més d’acer i 25.000 més de ferralla.
A Egipte:
Les forces britàniques arribar a la frontera líbia.
16 de desembre de 1940
Dilluns:
En el Reich:
A la nit, els britànics varen atacar sense èxit la ciutat de Mannheim. El resultat va ser decebedor pels britànics; només varen morir 18 dones, 14 homes i 2 nens, i varen perdre 7 dels 200 bombarders.
El doctor Felix Kersten va tornar a Berlín després d’estar unes setmanes a Itàlia convidat pel ministre Galeazzo Ciano. El doctor va continuar amb els seus tractaments de massatges a Heinrich Himmler.
A la Gran Bretanya:
Un informe secret del govern recomanava que, en el futur, el Comandament de Caces donés prioritat als objectius petrolífers alemanys.
A la Unió Soviètica:
El mariscal Kliment Vorochilov va donar ordres de preparar la defensa terrestre a la base naval de Sebastopol.
15 de desembre de 1940
Diumenge:
En el Reich:
A París, en el Museu de l’Home, joves etnòlegs varen difondre el primer número d’un diari imprès en multicopista anomenat la Resistència.
Continuant a la capital francesa, a petició de l’Adolf Hitler va arribar a l’estació d’Austerlitz des de Viena les restes mortals del fill d’en Napoleó Bonaparte, en Napoleó II, mort l’any 1832. El seu taüt va ser muntat sobre una carro de canó i va ser transportat fins als Invàlids escortat amb la guàrdia d’honor del Heer més un seguici de gent que portava torxes. Un cop a l’entrada del mausoleu d’en Napoleó I, l’escorta del Heer li va rendir els honors corresponents a en Napoleó II. El taüt va ser posat al costat del fèretre del seu pare. El mariscal Philippe Pétain va representar la cerimònia en el lloc de l’almirall francès François Darlan. Curiosament, aquell mateix dia però de 1840 les restes d’en Napoleó I varen arribar al port de Le Havre procedents de l’illa de Santa Elena i desenes de milers de francesos varen rebre el seu emperador.
A Holanda es va produir per primer cop una acció antisemita en un establiment públic quan un membre del NSDAP holandès va entrar uniformat en el Cafè Savoy, en el Leidseplin d’Amsterdam, on ja estaven esperant-li uns 40 nacionalsocialistes per exigir que els jueus abandonessin el local en un plaç de 10 minuts, passats als quals serien expulsats a cops de pal.
En el nord de l’Àfrica:
Tropes britàniques varen arribar a Líbia per atacar als italians.
13 de desembre de 1940
Divendres:
La Directiva número 20:
Adolf Hitler va firmar la Directriu de guerra número 20, l’Operació Aktion Marita, per preparar l’obertura d’un front balcànic tant aviat com les condicions meteorològiques ho permetessin. D’aquesta manera, Hitler, que ja havia ordenat en la Directiva número 18 del 12 de novembre de 1940 l’ordre d’ocupar la costa septentrional de l’Egeu, ara va donar l’ordre d’ajudar a les forces italianes en conquerir tot Grècia per treure’s de sobre a un aliat britànic. S’havia d’enviar més tropes a Romania per poder ocupar el nord de Grècia. L’Operació també havia de servir per apoderar-se de les bases britàniques a les illes gregues. En concloure l’Operació Marita, Hitler va informar als seus comandants que es retirarien les forces que hi haguessin intervingut i se’ls donaria un altre destí.
A Hitler no li va agradar gens ni mica que els italians no l’informessin de la invasió italiana a Grècia el 28 d’octubre de 1940, però no tenia cap més remei que ajudar al seu aliat perquè sabia que era una oportunitat per tornar a debilitar els britànics, ja que havien enviat les seves tropes a Grècia.
En el Reich;
Franz Halder va informar en una reunió amb els caps militars dels plans contra la Unió Soviètica d’en Hitler exposats el 5 de desembre de 1940. Halder va assegurar que la campanya implicaria l’utilització d’entre 130 i 140 divisions contra la Unió Soviètica a la primavera de 1941.
A França:
A Vichy, Philippe Pétain va destituir del govern a Pierre Laval per la seva postura tant clarament a favor d‘Alemanya i el va substituir per Pierre-Etienne Flandin. En el Consell de Ministres, Pétain li va dir a Laval que ja no gaudia de la seva confiança i, a la tarda, l’ex ministre francès va ser detingut. Llavors, l’ambaixador d’Alemanya a França, Otto Abetz, va viatjar fins a Vichy per fer alliberar a Laval.
A la Gran Bretanya:
A Manor Park, a l’est de Londres, dos experts en desactivació de bombes, el capità M. F. Blaney i el tinent James, varen morir quan els va explotar que bomba que estaven desactivant. L’explosió va ser tan forta que també va matar a un sergent primer, un caporal interí, cinc sapadors i un comissari de policia, que observaven l’operació des de l’altra banda del carrer. Pel seu valor, el capità Blaney va rebre a títol pòstum la Creu de Sant Jordi.
12 de desembre de 1940
Dijous:
En el Reich:
Heinrich Himmler va crear un registre racial on s’hi havien d’inscriure tots els alemanys de raça ària que haguessin tingut alguna activitat política en un organisme nazi, els alemanys de raça ària encara que no haguessin tingut activitat política, els descendents d’alemanys de raça ària o persones casades amb alemanys de raça ària i els descendents d’alemanys absorbits per la nació polonesa.
Alfred Jodl va llegir per primer cop el nom de l’esborrany de la futura Directiva número 21, aprovada el 18 de desembre de 1940 i on s’ordenava preparar-se per atacar a la Unió Soviètica. La Directiva portava aquells moments el nom de Fritz.
En la Batalla d’Anglaterra:
Els alemanys varen bombardejar la ciutat de Sheffield, important pel seu acer.
A Itàlia:
Els italians varen retre homenatge en un sopar al metge Felix Kersten, que portava unes setmanes al país convidat pel ministre Galeazzo Ciano, amb qui es va fer amic. Durant el sopar, el ministre li va entregar la Creu de Comendador de Sant Maurici i Sant Làzaro.
A la Gran Bretanya:
A Londres, en una reunió del Gabinet de Guerra es va decidir, després de diversos debats, que s’havia d’atacar per aire la moral d’una sola ciutat alemanya mitjana. La ciutat elegida va ser Mannheim, que va ser atacada el 16 de desembre de 1940.
Al nord de l’Àfrica:
A Egipte, les tropes de l’Archibald Wavell, amb el suport dels tancs, regiments australians, indis i neozelandesos, varen recuperar Sidi Barrani capturant a 20.000 soldats italians.
A Japó:
A Tòquio, l’agregat naval alemany de l’ambaixada alemanya Paul Wenneker va entregar en persona als oficials de l’Estat Major naval japonès els documents britànics capturats l’11 de novembre de l’embarcació SS Automedon traduïts al japonès. En els documents s’explicava l’estratègia britànica a l’Àsia i les defenses que tenien els britànics a l’Extrem Orient. El vicealmirall Nobutake Kondo va quedar molt sorprès i agraït a la vegada per aquelles informacions i va convidar a l’agregat naval a un bon sopar a la capital japonesa.
