Archive for diari

26 d’abril de 1941

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va marxar de Mönichkirchen per recórrer les regions recentment annexionades del nord de Iugoslàvia i la seva ciutat principal, Maribor, rebatejada amb el nom de Marburg. A la nit va tornar a la ciutat austríaca de Graz. Walther Hewel va escriure que Hitler estava molt feliç en aquell moment.  

A Grècia:

Per ocupar el Peloponès, a les cinc de la matinada, 270 Ju-52 i 80 planadors DFS 230 es varen enlairar des de Larissa amb 52 sapadors paracaigudistes dirigits pel leutnant Häffner i els batallons 1º i 2º. Vuit companyies en total, entre 2.000 i 5.000 homes, a les ordres respectivament del major Hans Kroth i el hauptmann Erich Pietzonka. La seva missió era establir un cap de pont que pogués rebutjar qualsevol contraatac britànic, mentre els sapadors retirarien les càrregues de demolició que haguessin instal·lat els britànics en el pont de l’istme.

Sobre les set del matí, els stukas varen bombardejar i metrallar repetidament la zona del canal per destruir els emplaçaments antiaeris de la 122º Bateria lleugera britànica. Quan ho varen aconseguir, varen donar llum verda als Ju-52, que varen aparèixer al voltant de dos quarts de vuit del matí. Volaven baix, en grups de tres, i varen llançar paracaigudistes multicolors amb contenidors d’armes i provisions. Simultàniament, varen aterrar al voltant del pont de l’istme els planadors que portaven els homes de Häfnner. Però quan tallaven els fusibles, les càrregues varen explotar enfonsant el pont. Mai s’ha aclarit per què varen explotar, tot i que es creu que va ser un error dels alemanys. Tot i això els alemanys es varen establir a la zona.


Davant de les costes gregues, 700 supervivents britànics d’una embarcació pel transport de tropes que havia sigut bombardejada pels bombarders en picat alemanys, varen ser atacats quan anaven a bord dels dos destructors que els havien rescatat. 650 d’ells varen morir. 

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va ordenar en el general Gregory Zhukov que organitzés cinc brigades mòbils d’artilleria anticarro i un cos aerotransportat abans de l’1 de juny. 

A la Gran Bretanya:

El Servei d’Informació britànica va saber de que els alemanys estaven preparant pel 17 de maig de 1941 una ofensiva sobre Creta desembarcant a l’illa amb paracaigudistes.

Published in: diari on 26 abril 1941 at6:49 Comments (0)

25 d’abril de 1941

Divendres:

La Directiva número 28:

Adolf Hitler va emetre la Directiu número 28 que consistia en la conquesta de Creta. El dictador va argumentar la invasió a l’illa de Creta perquè la volia utilitzar com a base operativa per la guerra aèria contra la Gran Bretanya en el Mediterrani oriental.

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va rebre un informe que havien interceptat de Londres a l’agregat militar britànic a Moscou, que deia que s’havia presenciat moviments de trens militars a la línia ferroviària entre Lvóv i Kiev amb carros de combat, equips mecanitzats i tropes.

A Alemanya:

El coronel general Georg von Küchler, el comandant del 18º Exèrcit, els hi va dir en els seus comandants de divisió que Europa només podia aconseguir una pau durant un cert temps si Alemanya era responsable d’un territori que assegurés subministrament d’aliments al seu país.

A França:

Una embarcació mercantil armada britànica, el Fidelity, va desembarcar a la costa mediterrània francesa, a Étang de Canet, a un polonès, Czeslaw Bitner, i a un enginyer civil maltès, Edward Rizzo, Aromàtic de nom clau, que treballarien dins de la França ocupada per Alemanya. També varen desembarcar aquella nit un metge belga, Albert-Marie Guérisse, que, amb el nom i la graduació de capità de corbeta Patrick O’Leary, va posar en marxa una via d’escapament pels presoners de guerra Aliats que s’anomenaria la Línia de Pat.

A Grècia:

Les tropes del 12º Exèrcit del comandant Wilhelm List varen ocupar l’illa de Lemnos. Al mateix temps, tropes britàniques, australianes i neozelandeses que havien estat defensant les Termòpiles perquè l’evacuació fos possible, varen tenir que retrocedir fins als ports de Megara, a l’oest d’Atenes, i de Rafina i Porto Rafti, a l’est de la capital, on també varen embarcar.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va trucar al novel·lista rus d’origen jueu Ilya Ehrenburg per dir-li que la seva novel·la sobre la caiguda de París del juny de 1940, una caiguda que l’autor va presenciar en primera persona, ja es podia publicar. Stalin anteriorment l’havia censurat.

Published in: diari on 25 abril 1941 at14:06 Comments (0)

24 d’abril de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va regalar al cap de la Marina, Erich Raeder, que feia 65 anys, 250.000 Reichsmarks lliures d’impostos per ajudar-lo a cobrir les despeses per la construcció d’una nova casa.

A bord del seu tren Amerika, a Mönichkirchen, Hitler va rebre a l’almirall Miklos Horthy, que el va advertir que la invasió a la Gran Bretanya estava plena de perills i li va aconsellar que ataqués a la Unió Soviètica per les seves riqueses inesgotables.

A Polònia:

Aquell va ser el primer dia que la Luftwaffe es va desplaçar del Canal de la Mànega cap a Polònia per atacar a la Unió Soviètica. Aquells moviments els varen conèixer els britànics gràcies a haver desxifrat la clau Enigma de la Força Aèria alemanya.

A la Gran Bretanya:

Els caps del Estat Major britànic varen demanar començar els preparatius de l‘Operació Puma, que consistia en ocupar una de les Illes Canàries amb una unitat expedicionària composta per 24.000 soldats.

A Grècia:

Les tropes britàniques es començaven a retirar dins l’Operació Dimoni, que es va prolongar durant sis dies. En total varen ser evacuats 50.732 homes de vuit ports  petits. La majoria varen ser transportats a Creta. Per la seva part, els grecs, que ja havien s’havien rendit el dia anterior, varen capitular a Macedònia i a Epir. Però els alemanys continuaven el seu avanç i les tropes paracaigudistes varen ocupar les illes de Lemnos, Tasos i Samotracia, mentre que els búlgars, ansiosos per annexionar-se la costa de Tràcia, varen enviar Grècia des del nord.

En els Estats Units:

Aquell dia es va instaurat un sistema anomenat patrulles de seguretat en el mar. El sistema consistia en escortar amb els bucs de guerra i avions nord-americans als combois britànics fins el 25º de longitud oest, és a dir, fins la meitat de l’Atlàntic, i informar als britànics de la presència eventual de submarins alemanys en aquella zona, però no podien atacar-los.

Published in: diari on 24 abril 1941 at13:39 Comments (0)

23 d’abril de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest li va parlar del paper d’Alemanya com a nou dominador d’Europa. Quan Himmler va deixar de parlar, el doctor li va demanar si podia alliberar a uns seus amics holandesos. El líder de les SS li va dir que li entregués la llista amb els seus noms i li va prometre que ho intentaria. Llavors, Himmler li va ordenar que abandonés la seva residència a Holanda perquè la secció local del NSB considerava altament indesitjable la seva presència allí. Kersten li va dir que oficialment vivia a La Haia, i Himmler li va insistir de que tindria que deixar de viure-hi i que hauria de viure a partir d’aquell moment a Berlín. Uns dies més tard, Rudolf Brandt va trucar al doctor per dir-li que els nou holandesos que havia demanat la seva llibertat havien abandonat la presó i ara estaven lliures.


El ministre d’Educació de Baviera, Adolf Wagner, va publicar un decret on ordenava substituir les oracions a les escoles per càntics nazis, així com retirar de les parets de les escoles els crucifixs i les imatges religioses.   

En l’Operació Marita:

A Grècia, l’exèrcit grec va capitular després de ser superats per les forces alemanyes, però ho varen fer enmig de les protestes del poble grec que no es volia veure’s sotmès als nous invasors. Però la batalla era impossible de guanyar pels grecs. La xifra de presoners ascendia a 218.000 grecs i 12.000 britànics, davant 100 morts i 3.500 ferits o desapareguts en el bàndol alemany.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va ordenar la preparació d’una força expedicionària destinada a ocupar les Illes Açores i Cap Verd si les forces de l’Eix ocupaven la Península Ibèrica.

Published in: diari on 23 abril 1941 at13:54 Comments (0)

22 d’abril de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va especificar el que volia que s’entengués per Arma SS. Fins llavors, l’Arma SS havia rebut ordres de l’Alt Comandament de la Wehrmacht, i ara Himmler es volia fer amb el control de quatre divisions per la futura operació a orient. A través d’una directiva de la Prefectura general, va enumerar 179 unitats i serveis dels Escalons de Protecció designant-los oficialment com a parts integrants de l’Arma SS.

A Polònia:

Otto Wächter, en resposta al seu pare sobre les polítiques antisemites, li va assegurar que les mesures sobre els jueus interessaven a la nació.

A la Unió Soviètica:

A Lituània es va anunciar la formació d’un govern provisional clandestí al voltant del líder Kazys Skirpa.

A Palestina:

El rei Pere II de Iugoslàvia i el govern iugoslau varen arribar a Jerusalem després de fugir del seu país ocupat.

Published in: diari on 22 abril 1941 at18:39 Comments (0)

21 d’abril de 1941

Dilluns:

A la Gran Bretanya: 

Al matí, 700 bombarders de la Luftwaffe varen llançar a la ciutat de Londres milers de bombes incendiàries.


Després de saber per Enigma que Erwin Rommel rebria reforços d’una divisió blindada a Líbia, Winston Churchill i els seus caps dels Estats Majors varen acceptar enviar reforços de carros de combat a Egipte. Era l’Operació Tigre.

En l’Operació Marita:

A Grècia, la majoria de les forces gregues varen capitular davant les tropes alemanyes.

A la Unió Soviètica:

Winston Churchill va transmetre un missatge personal al dictador Iosif Stalin, inspirat pel missatge de l’ambaixador Stafford Cripps del 24 de març i alguns indicis d’Ultra, per avisar-lo d’un atac alemany contra el seu país. Stalin i els seus homes no varen fer cas al missatge del primer ministre.

Published in: diari on 21 abril 1941 at13:03 Comments (0)

20 d’abril de 1941

Diumenge:

L’aniversari de Hitler:

A Àustria:

Adolf Hitler va celebrar el seu 52è aniversari en el seu quarter general improvisat, en el seu tren especial, l’Amerika, que estava estacionat a l’entrada d’un túnel, al peu dels Alps, en un tram de via única de la línia entre Viena i Graz. Allí, Hermann Göering va fer un elogi públic a la figura de Hitler, descrivint-lo com un superhome, un Déu, que havia aixecat Alemanya. Després, el dictador va encaixar la mà a cada un dels caps militars de les forces armades i, a continuació, varen escoltar un concert davant del tren.

A Alemanya:

A causa de la guerra, es va ordenar fer unes celebracions simples, però, tot i aquesta ordre, a la Baixa Baviera i a l’Alt Palatinat es varen reunir una gran multitud de gent en els salons reservats per les grans cerimònies de tal manera que la policia va tenir que tancar aquests espais. Els nens que presentaven jurament a les Deutsches Jungvolk i a les Deutsche Jungmädelschaft tenien que pronunciar un discurs casi religiós:

Tu, führer, ets el nostre cap! En el teu nom ens aixecarem. El Reich és l’objectiu de la nostra lluita. És el principi i el fi. 

Joseph Goebbels va pronunciar un discurs on va assegurar que no necessitaven saber el que Hitler volia fer, ja que creien en ell.

A Espanya:

A Barcelona, el Partit Nazi va fer un acte en honor a Hitler en el Cinema Coliseum.

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va nombrar a l’Alfred Rosenberg el seu delegat pel despatx de tots els problemes relacionats amb les regions del centre d’Europa.

A França:

Un soldat alemany, el caporal Rohland, va rebre un tret i va resultar ferit de mort en una estació de metro de París. En represàlia, el governador Otto von Stülpnagel va ordenar l’execució de 22 ostatges civils. La seva mort es va anunciar en uns cartells vermells especials que es varen penjar per tota la capital francesa.

A Iugoslàvia:

A la ciutat sèrbia de Pancevo, propera a Belgrad, va morir assassinat un soldat de la divisió de les SS Das Reich i un altre va ser greument ferit en una emboscada. Com a venjança es varen arrestar a un centenar d’habitants i varen ser duts en un judici militar que en va condemnar a 36 d’ells a mort. 18 varen ser afusellats per un escamot del regiment d’infanteria Grossdeutschland i els altres 18 varen ser penjats en el cementiri de la ciutat.

A Grècia:

Els britànics no varen poder mantenir més la seva posició a Termópiles, ja que les divisions gregues s’estaven desintegrant. Per altra banda, el OKW va decidir ocupar el Peloponès mitjançant una operació amb el nom clau Hanníbal. La varen dur a terme el 2º Regiment de paracaigudistes, estacionat a Ploydiv, Bulgària, que esperava ocupar l’illa de Lemnos.

En la Batalla d’Anglaterra:

Com el dia anterior, la Luftwaffe va tornar a atacar Londres.

Published in: diari on 20 abril 1941 at15:23 Comments (0)

19 d’abril de 1941

Dissabte:

En el Reich:

Al vespre, Joseph Goebbels va pronunciar un discurs per la ràdio per felicitar a l’Adolf Hitler pel seu aniversari. El ministre, en el discurs, va dir que els britànics sembraven la desconfiança en el seu Exèrcit.

A Grècia:

Les tropes del 12º Exèrcit del mariscal Wilhelm List varen ocupar l’illa de Samotràcia. Els britànics es varen veure obligats a retrocedir fins els ports del sud del país, com Nauplia, Kalamata i Monemvasi per preparar-se per embarcar cap a Creta.

En la batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va tornar a atacar Londres.

A Líbia:

Els alemanys varen rebutjar una força britànica nombrosa que havia desembarcat a Bardiyah per intentar alliberar els soldats canadencs envoltats a Tobruk.

Published in: diari on 19 abril 1941 at17:46 Comments (0)

18 d’abril de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Mönichkirchen, en el tren Amerika, Adolf Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler per parlar sobre la qüestió jueva i els seus propòsits d’exterminar-los abans del final de la guerra. Però Hitler i veia una dificultat, els nord-americans, perquè per ell els Estats Units estaven controlats pels jueus i, tot i que encara no els hi havien declarat la guerra, donaven tot el suport a la Gran Bretanya del primer ministre Winston Churchill. Hitler volia conservar la pau amb els Estats Units, tot i que odiava al seu sistema capitalista i el seu president Franklin D. Roosevelt, però volia arribar a un acord amb els nord-americans i, a canvi, ell només volia l’entrega de tots els jueus que estaven vivint als Estats Units. Hitler sabia que no podia declarar la guerra als Estats Units perquè creia que era impossible guanyar-los per la seva capacitat de reacció i la seva grandesa. Després de l’entrevista amb el cap de les SS, Hitler va emetre un comunicat al poble alemany demanant-los que siguessin solidaris amb la Creu Roja donant donatius als soldats ferits i als malalts que estaven a la guerra.

Després, Hitler va analitzar amb l’arquitecte Albert Speer els terminis per finalitzar la construcció dels nous edificis públics proposats pel centre de Berlín.


El ministre de l’Aire Hermann Göering va ordenar reedificar el principal teatre d’òpera de Berlín, la Staatsoper de l’avinguda Unter den Linden, que havia quedat destruïda pels atacs de l’aviació britànica.


Alemanya i la Unió Soviètica varen firmar un Protocol Econòmic d’Observància de l’Acord entre els dos països del 11 de febrer de 1940.

A Grècia:

El primer ministre grec Alexandros Korizis no va acceptar la rendició incondicional de Grècia i es va suïcidar després de que el rei Jordi II li negués el permís per renunciar. Korizis no va aguantar més la crítica de la població grega cap a ell per tal i com gestionava la rendició i per la ineficient ajuda britànica. Després de que el rei li negués la renuncia, el primer ministre li va besar la mà i va tornar a la seva, on es va disparar un tret.


Els soldats alemanys ja havien ocupat la ciutat de Larisa, varen travessar les últimes defenses de la línia Aliakmon, defensada per tropes neozelandeses, i només era qüestió de dies que Grècia acabés en mans alemanyes.

A la Unió Soviètica:

Preveient del risc real de ser atacats pels alemanys, els serveis d’intel·ligència soviètics es varen començar a moure. El GRU i el NKVD varen donar l’alerta a totes les seves xarxes a Europa i varen reforçar les seves delegacions a Suïssa i a Berlín. Iosif Stalin va aprovar una altra directriu de l’Estat Major General soviètic, amb la qual incrementava considerablement la quantitat de tropes assignada a la defensa frontera soviètica.

A Iraq:

La 20º Brigada d’infanteria índia va desembarcar a Basora, en el Golf Pèrsic per enfrontar-se al govern del general Rashid Ali.

Published in: diari on 18 abril 1941 at10:06 Comments (0)

17 d’abril de 1941

Dijous:

Acaba l’ofensiva contra Iugoslàvia:

Adolf Hitler va decidir eliminar el que quedava de la resistència iugoslava en un brutal atac i, a les nou del matí, els representants del govern iugoslau varen capitular davant del comandant Maximilen von Weichs a Belgrad i es va firmar oficialment l’armistici. D’immediat, l’exèrcit iugoslau va tirar les armes. La campanya va costar als alemanys només 151 morts, 391 ferits i 15 desapareguts. El territori iugoslau que no es va quedar en mans alemanys es va repartir entre Itàlia, Hongria i Bulgària. El govern i el rei Pere II varen volar cap a Grècia amb avions britànics per exiliar-se i 334.000 soldats iugoslaus varen ser fets presoners pels alemanys i els italians. Tot i això varen sortir d’immediat guerrillers per resistir l’ocupació alemanya.

Quan Hitler va saber que s’havia firmat la rendició va celebrar la seva victòria en els Balcans amb un concert a l’aire lliure en el seu improvisat quarter general en el seu tren, l’Amerika, estacionat en el peu dels Alps, en un tram de via única de la línia entre Viena i Graz, en una zona boscosa propera al poble de Mönichkirchen. Ara que Hitler havia eliminat la resistència iugoslava, ho havia fet amb menys d’una setmana, el seu principal objectiu era eliminar Londres i va ordenar que es preparés un atac contra la capital britànica, cosa que es va fer aquell dia, igual que el dia següent. La ciutat britànica també va ser atacada el 19 i el 20 d’abril de 1941.

Com a conseqüència de la victòria alemanya, es va aprovar un decret que proclamava que tot aquell que s’hagués trobat culpable d’haver ofès l’honor de la nació croata, ja fos en el passat, el present o el futur, hauria comès un delicte d’alta traïció i s’hauria d’aplicar la pena capital. 

En el Reich:

A Alemanya:

El secretari d’Estat Franz Schlegelberger va enviar una carta a Hans Heinrich Lammers per dir-li que la situació especial creada en les regions ocupades de l’est portaven també unes mesures especials contra els jueus i els polonesos. Schlegelberger li va explicar que Rudolf Hess havia elaborat un projecte llei sobre el tracte que havien de tenir els polonesos i els jueus, i li va comentar que en el projecte es deia que havien de ser objecte d’un sever càstig tots els qui ataquessin als interessos alemanys i que s’havien de castigar durament als delinqüents de les zones orientals conquerides. Schlegelberger li va comentar en la carta que estava en desacord amb aquests càstigs, ja que no anaven en consonància amb la cultura alemanya.

Al nord de l’Àfrica:

Un dels millors comandants britànics, Richard O’Connor, va ser capturat al desert quan es va trobar a un grup de soldats alemanys i va ser retingut a Itàlia.

Published in: diari on 17 abril 1941 at11:28 Comments (0)