EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

El cap de la Policia de Seguretat del Reich i del SD va enviar una carta al Reichsführer de les SS explicant-li les noves mesures que havien pres en les últimes reunions per tal i com havien de traslladar els presoners per evitar-ne fugues. Durant aquelles reunions es va determinar que en el curs del trasllat de cinc presoners de guerra s’utilitzarien tres cotxes amb matrícula de la Wehrmacht per evitar-ne la fuga del presoner. La segona mesura que es va prendre va ser la d’instal·lar un aparell que emanaria un gas verinós muntat a la part posterior del cotxe on viatjarien els presoners. També es va estudiar la possibilitat d’enverinar el menjar i el beure dels presoners, però aquesta tècnica va ser rebutjada.

En la batalla de les Ardenes:

Després de l’ocupació nord-americana de Bastogne el 26 de desembre de 1944, el general George Patton, augmentades les seves forces a sis divisions, va atacar cap al nord-est d’aquesta ciutat en direcció a Houffalize. Al mateix temps, el general Hasso von Manteuffel, comandant del 5º Exèrcit Panzer alemany, va començar una operació per tallar el passadís de Bastogne i ocupar la ciutat. La Führerbegleitbrigada i la 3º Divisió Panzergrenadier atacaven des de l’oest i un Kampfgruppe de la 1º Divisió Panzer de les SS, juntament amb el 14º Regiment i la 167º Divisió Volksgrenadier, recent arribada d’Hongria, va atacar per l’est pels voltants de Lutrebois. A Villers-la-Bonne-Eau, un batalló de la 35º Divisió d’Infanteria nord-americana va ser agafat per sorpresa enmig de la boira abans de trenc d’alba. Dues companyies varen ser eliminades, però les forces del general Patton es varen mantenir fermes i varen frustrar l’atac alemany gràcies a l’arribada dels Sherman i els caça-carros de la 4º Divisió Blindada. La Leibstandarte Adolf Hitler va patir greus pèrdues.

Tot i la batalla, el general Patton va entrar aquell dia  a Bastogne i va donar al general de brigada Anthoney McAuliffe i al tinent coronel Steve Chappuis, al comandament del 502º Regiment d’Infanteria Paracaigudista, la Creu al Servei Distingit. Patton també va felicitar als oficials i als seus homes, va regalar medalles a tothom, es va deixar fotografiar en diferents llocs perquè tothom veiés que estava a la ciutat, va examinar els carros de combat alemanys destruïts i va visitar els principals escenaris de combat.

A Versalles, el general Freddie de Guingand va entrar al quarter general del comandant suprem Dwight D. Eisenhower per entregar-li la carta del mariscal Bernard Law Montgomery del dia anterior, on el mariscal britànic li deia que només hi havia d’haver un únic comandant al front de les Ardenes, i per dir-li que finalment no es produiria cap ofensiva des del nord fins com a mínim el 3 de gener, deixant que el general Patton combatés sòl en el sud contra un enemic reforçat. Pensant que l’estaven enganyant, Eisenhower va ordenar en els seus oficials de l’Estat Major que busquessin el missatge que confirmava el compromís del mariscal Bernard Law Montgomery d’atacar l’1 de gener. De Guingand el va avisar de que era inútil buscar-lo perquè el mariscal britànic no es comprometia mai per escrit. Enrabiat, el comandant suprem es va dirigir cap al seu cap de l’Estat Major per dir-li que enviarien un telegrama als caps d’Estat Major Conjunt per explicar que tenien problemes amb el mariscal britànic i que el podien rellevar-lo a ell si volien, però que un dels dos tenia que marxar. De Guingand li va proposar anar al quarter del mariscal Montgomery a Zonhoven, i l’Eisenhower li va demanar que retingués el telegrama fins que tornés.

Per empitjorar encara més les coses., des de Washington el general George Marshall va enviar un telegrama a l’Eisenhower per dir-li que hi havien certs articles apareguts a la premsa britànica que afirmaven que el mariscal britànic havia salvat als nord-americans a les Ardenes i que havia de ser nombrat comandant en cap de totes les forces de terra. Marshall li demanava que no fes cap tipus de concessió. Eisenhower estava disposat a respondre-li de que actuaria amb duresa contra el mariscal britànic, però el general De Guingand li va demanar que no ho fes perquè ell mateix aniria al quarter general d’en Montgomery per advertir-lo. Després de que De Guingand marxés per anar al campament del mariscal britànic, tot i que no es trobava gens bé, l’Eisenhower va dictar un telegrama per en Montgomery en què li deia que no estava d’acord que un comandant de Grup d’Exèrcits fes la seva pròpia batalla i donés ordres a un altre comandant de Grup d’Exèrcits, i va acabar la seva nota dient-li que no podien continuar més amb aquell assumpte i li demanava presentar les diferències que tenien als caps de l’Estat Major Conjunt.

De Guingand va arribar a Zonhoven a mitjanit i li va explicar al mariscal Montgomery que si continuava per aquell camí o ell o l’Eisenhower haurien de marxar i el va advertir que no seria el comandant suprem qui marxaria. Rient-se de la situació, el mariscal li va preguntar amb sarcasme qui el substituiria, però en De Guingand el va avisar de que això ja ho tenien decidit, seria l’Harold Alexander. Canviant-li la cara, el mariscal va quedar totalment abatut i li va preguntar què tenir que fer ara. De Guingand ja havia redactat una disculpa per l’Eisenhower i se la va treure de la seva guerrera i li va dir que firmés aquell paper. Montgomery va fer la seva firma i va cridar a un auxiliar perquè entregués el missatge.

Al mateix temps, una altra decisió de l’Eisenhower portava cua; la de retirar les tropes franceses d’Alsàcia. El general Jacob Devers, que no estava gens d’acord amb aquella ordre, va ordenar en la seva Ordre General número 201 en els subordinats francesos que mantinguessin el front actual sense cedir un sol centímetre de territori alsacià.

En els Estats Units:

El director del Projecte Manhattan, el general Leslie Groves, va informar en el general George Marshall que les dues primeres bombes atòmiques estarien a punt per l’1 d’agost de 1945.

Tweet

Divendres:

En l’ofensiva de les Ardenes:

El mariscal Bernard Law Montgomery continuava enfadat amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower després de la reunió del dia anterior i aquell dia li va enviar una nota en què l’hi deia que havien patit una crisis evident i tornava a insistir en que un comandant hauria de tenir el poder de dirigir i controlar l’operació. El mariscal britànic volia que l’ofensiva de les Ardenes la dirigís un únic comandant. A més, li va adjuntar una proposta d’ordre perquè la fes pública al 12º i al 21º Grup d’Exèrcits, decretant que a partir d’aquell moment tota la direcció operativa, el control i la coordinació d’aquestes operacions les dirigís ell. Justament, aquell dia el general George Marshall l’hi havia enviat a l’Eisenhower un missatge personal en què li deia que certs diaris de Londres insistien en que el mariscal de camp dirigís totes les forces de terra.

A Bastogne, després de perdre el dia anterior el poble de Sibret, al sud-oest, durant les primeres hores d’aquell dia la Führerbegleitbrigade es va concentrar en l’extrem sud dels boscos propers a Chenogne per començar un contraatac sobre Sibret. Però quan les tropes del Oberst Otto Remer varen sortir, els nord-americans els varen rebre amb la seva artilleria col·locada a Villeroux, a l’est. A la nit, la Luftwaffe va atacar Bastonge quan començava a nevar.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen atacar la ciutat de Budapest.

A la Gran Bretanya:

Quatre coets V-2 varen caure a Crydon, Surrey, destruint a 2.000 vivendes.

Al matí, el primer ministre Winston Churchill va arribar a Londres després de passar la nit a Nàpols i està els últims dies a Grècia per donar el seu suport al rei Jordi II de Grècia i el seu govern a l’exili en front dels comunistes,

Tweet

Dijous:

En el Reich:

En el quarter general del Alderhorst, l‘Adolf Hitler va convocar a tots els comandants de divisió per dir-los personalment com es desenvoluparia la nova operació, l’Operació Nordwind, que consistia en atacar Alsàcia. L’Operació començaria el primer dia de 1945.

En l’ofensiva de les Ardenes:

El mariscal Bernard Law Montgomery es va reunir amb els comandants de l’Exèrcit del Nord, Courtney Hodges, Bill Simpson i Miles Dempsey, i el general Harry Crear del 1º Exèrcit canadenc a tres quarts de deu del matí en el seu quarter general a Zonhoven . El seu cap d’intel·ligència, el G-2 del 1º Exèrcit i el general de divisió Strong del SHAEF varen parlar d’un nou atac alemany. Els dos varen proposar deixar que els alemanys atacassin i s’esgotessin ells primer contra la línia nord mentre els caça-bombarders atacarien a la rereguarda.

A primera hora de la tarda, el tren de comandament del comandant suprem Dwight D. Eisenhower es va aturar en una via morta de la ciutat belga de Hasselt, a vuit quilòmetres al sud de Zonhoven. A dos quarts de tres el mariscal britànic Bernard Law Montgomery va pujar al tren per reunir-se amb el comandant nord-americà en el seu estudi per debatre una contra-ofensiva. Montgomery volia que quatre cossos ataquessin des del nord i nord-oest de les Ardenes juntament amb les tropes del general George Patton des del sud. Les dues ales es trobarien segons el pla a Houffalize, a la meitat de les Ardenes. El mariscal no comptava amb el 1º Exèrcit nord-americà perquè pensava que no tenia suficient força per enfrontar-se a un contingent alemany. Eisenhower va estar d’acord amb el pla i li va demanar una data per aquella operació, però el mariscal no li  va voler donar, però sí que va tornar a obrir la seva vella idea d’assignar tot el front del nord a un únic comandament i va criticar a l’Omar Bradley. Veient que volia reobrir aquell debat, Eisenhower va donar per acabada la reunió i Montgomery va tenir que baixar del tren. Tot i aquesta desavinença, el comandant suprem creia que l’hi havia arrencat un compromís d’atacar des del nord en una ofensiva que hauria de començar l’1 de gener. El propi general Omar Bradley l’hi havia escrit un memoràndum per instant-lo a pressionar al mariscal britànic per llançar un fort contraatac. Però el mariscal de camp va tornar al seu campament a Zonhoven i va enviar un cable a l’Alan Brooke per dir-li que Eisenhower estava definitivament en una espècie d’estat mental de submissió i que estaven tenint problemes perquè no acceptava els consells dels britànics i sí els dels generals nord-americans.

Aquella nit, Bradley va sopar amb Leland Stowe i Martha Gellhorn en companyia del general George Patton, que tornava de Bastogne, entre altres.

Davant dels rumors d’una retirada d’Alsàcia, el coronel Charles de Gaulle va enviar el general Alphonse Juin a Versalles per fer indagacions sobre aquells rumors. El general Walter Bedell Smith li va assegurar que no havien pres cap decisió definitiva i que l’acció del SHAEF era simplement l’estudi d’un pla. El general francès no en va quedar gens convençut d’aquelles afirmacions. De fet, Smith havia redactat aquell mateix matí un esborrany sobre l’ordre final d’aquella retirada, i va advertir a en De Gaulle de que estaven tremant alguna cosa.

A Bastogne,  els alemanys varen començar a rebre reforços i la Führerbegleitbrigade va passar a encarregar-se del sector de Sibret pel flanc sud-oest. Però, després d’un intens bombardeig d’artilleria, els nord-americans varen obligar els alemanys a sortir del poble aquella mateixa nit. A l’est, els nord-americans, després d’un intens combat, varen ocupar el poble de Villeroux.

A la Gran Bretanya:

Després de que no haguessin pogut preveure l’ofensiva de les Ardenes tot i les múltiples proves que tenien, el MI6 va difondre un comunicat que justificava l’error. En l’escrit es deia que la màquina Ultra ja els havia advertit d’una contraofensiva, però s’afirmava que ho havia fet amb molt poc marge, just en el moment que es produïa. A més, deia que enlloc es deia a on passaria ni la seva magnitud real i posava en relleu que els alemanys tenien millor coneixement de l’ordre de batalla dels nord-americans a través del seu servei d’intercepció que ells amb els alemanys gràcia a Ultra.

En el front oriental:

A Hongria, les forces soviètiques varen informar de la captura de zones perifèriques addicionals al voltant de Budapest.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general de Bad Neuheim, l’Adolf Hitler va exposar en els seus generals els plans per controlar els territoris d’Alsàcia i Lorena, territoris que Alemanya va perdre en la Primera Guerra Mundial. El líder alemany també els va assegurar que no es rendirien mai.

Bombarders B-24 Liberator del 460º Grup de Bombarders la 15º Força Aèria sortits de l’aeròdrom de Foggia varen atacar la ciutat de Salzburg i varen llançar bombes a les vies de ferrocarril de Klagenfurt.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els nord-americans varen llançar en paracaigudes a soldats a la ciutat de Bastogne, però aquest cop els alemanys estaven més ben preparats. 18 dels 50 planadors varen ser abatuts i molts altres varen ser tocats. A la nit varen arribar 40 camions amb provisions i després varen tornar al sud carregats amb els ferits de menor gravetat, alguns presoners de guerra alemanys i els pilots dels planadors. Llavors varen començar intensos combats en el flanc sud de Bastogne després de que els nord-americans intentessin obrir la seva ruta.

El general Joe Collins va presentar tres plans d’atac per acabar amb els alemanys i els va presentar en el quarter general del 1º Exèrcit. Però el mariscal Bernard Law Montgomery preferia avançar cap a Houffalize enlloc d’avançar cap a Saint Vith, com li agradava al general Collins. Montgomery va presentar el pla d’avançar cap a Houffalize al comandant suprem Dwight D. Eisenhower en una reunió que varen mantenir el dia següent.

En el front occidental:

El comandant Jacob Devers va volar cap a Versalles per argumentar-li al comandant suprem Dwight D. Eisenhower que una retirada del Rin faria empipar als francesos i donaria més força als alemanys, a més de que posaria la bretxa de Saverne a l’abast de l’artilleria alemanya. Eisenhower es va mantenir ferm i li va dir que el 6º Grup d’Exèrcits tenia que retrocedir a la línia dels Vosges i esperar fins que la lluitar a les Ardenes es calmés.

A Habsheim, Alsàcia, va morir en combat l’ex membre del partit comunista i membre de la Resistència, en Georges Pierre Fabien.

En el front oriental:

El 2º Front Ucraïnès va acabar de rodejar la ciutat de Budapest, on si trobaven cinc divisions militars alemanyes.

En el bàndol Aliat:

Iosif Stalin va escriure a en Franklin Delano Roosevelt per queixar-se de que els Aliats occidentals donaven suport als demòcrates polonesos, a qui Stalin definia com una xarxa de terroristes criminals contra els oficials i soldats soviètics.

Tweet

Dimarts:

En l’ofensiva de les Ardenes:

En el quarter general del Niu de l’Àguila, l’Adolf Hitler va observar que les seves tropes no arribarien mai a Anvers, l’objectiu de l’ofensiva de les Ardenes. L’esperança que tenien era aconseguir fer virar els exèrcits panzer 5º i 6º perquè creuessin el Mosa a l’oest de Lieja i arribessin a Aquisgrà, però era una operació molt complicada perquè sortís amb èxit. Per culpa de l’ofensiva de les Ardenes els alemanys varen perdre a 100.000 soldats, més de 1.000 avions i uns 800 tancs. Aquell era l’últim material bèl·lic eficaç que disposaven, i va quedar obert l’accés anglosaxó al Rin.

Després de parlar per telèfon amb el comandant Hasso von Manteuffel, el general Alfred Jodl es va dirigir al quarter general per parlar amb en Hitler. Jodl li va dir que no podien creuar el Mosa. Aquella mateixa nit va arribar a Ziegenberg el mariscal Hermann Göering que va anunciar que la guerra estava perduda i va suggerir una treva. Irritat, Hitler el va advertir de que no intentés negociar a les seves espatlles. A última hora, en el búnquer de Ziegenberg, Hitler va parlar amb el seu assistent de la Luftwaffe, el Oberst Nicolaus von Below, de treure’s la vida. Culpava a la Luftwaffe i a l’Exèrcit de les seves derrotes, i va reconèixer que sabia que la guerra estava perduda i li va afirmar que la superioritat dels Aliats era massa gran. Hitler ressaltava que havia sigut traït per gent que havia mimat i condecorat. Enfadat, va cridar que mai capitularia i que si s’enfonsava ho faria amb el món per davant.

En la batalla, les tropes alemanyes es varen quedar sense combustible i no varen poder utilitzar els avions, provocant veure’s forçats a retirar-se. Llavors, els exèrcits nord-americans 1º i 3º varen llançar contraatacs en el nord i el sud dels exèrcits alemanys. A prop de Dinant i del riu Mosa, el general Hasso von Manteuffel va autoritzar als supervivents de la 2º Divisió Panzer que fugissin a peu, abandonant l’equipament de sis batallons.

A Bastogne, on hi havia envoltat la 101º Divisió aerotransportada, els alemanys varen intentar per quatre cop ocupar la ciutat amb un assalt. Però en el moment que atacaven pel nord-oest, a la tarda el 37º Batalló de Tancs de la 4º Divisió blindada nord-americana del 3ª Exèrcit va coronar una cresta de cinc quilòmetres al sud-oest del perímetre de la ciutat.

A les dues del migdia, George Patton va rebre una trucada del comandant en cap del 3º Grup d’Exèrcits que li va proposar atacar Assenois, en direcció a Bastogne, enlloc de Sibret. De seguida varen atacar el poble agrícola d’Assenois, on hi havien Volksgrenadiers, que varen sortir dels seus subterranis on estaven refugiats en ser atacats per l’artilleria de bombardeig i els caça-bombarders. Mentre marxaven, els alemanys varen deixar unes quantes mines Teller a la carretera. Després de passar el poblet, els nord-americans es varen dirigir cap a Bastogne. Quan el general Kokott va saber per l’oficial al comandament dels Grenadiere del 39º Regiment que els carros nord-americans havien entrat a Assenois, va saber de seguida que tot estava perdut. Va ordenar que es bloquegés la carretera, però ja era massa tard.A les cinc de la tarda aquest Batalló va trencar el cercle alemany en diagonal i va entrar a la ciutat de Bastogne.

A l’oest de Hotton, tots els intents duts a terme per la 116º Divisió Panzer de socórrer al seu Kampfgruppe que havia sigut rodejat varen ser aixafats per la potència de foc de l’artilleria nord-americana. Durant els combats, la Führerbegleitbrigade havia rebut ordres i dirigir-se a Bastogne per tancar el passadís per on volia passar el 3º Exèrcit. El Oberst Otto Remer va protestar dues vegades per les baixes que portaria aquella operació, però les dues queixes no varen ser escoltades. A l’est de Hotton, la 3º Divisió Blindada del general Rose va fer front als atacs de la 560º Divisió Volksgrenadier, formada només per quatre o cinc carros de combat.

En els voltants de Celles i Conneux varen continuar els combats, però com que els Panther i els Mark IV s’havien quedat sense combustible i sense projectils el combat va ser desigual. Els nord-americans varen capturar diversos alemanys de la 2º Divisió Panzer vestits amb uniformes nord-americans i varen ser afusellats a l’acte. Portaven aquests uniformes després de robar-los a uns soldats morts per cobrir-se de l’intens fred. A més, el Kampfgruppe del general Holtmeyer va dirigir-se cap a Rochefort per intentar ajudar als seus companys de Celles i Conneux, però varen quedar bloquejats a Grande Trussogne, a pocs quilòmetres del seu objectiu. Allí varen patir l’atac d’un batalló d’infanteria de la 2º Divisió Blindada, amb el suport de carros de combat Sherman. Al final, el comandant del 5º Exèrcit Panzer Hasso von Manteuffel va ordenar al Kampfgruppe que es retirés al cap de pont conquerit a Rochefort, que defensava la Divisió Panzer Lehr.

Al matí, el 3º Regiment Panzergrenadier Deutschland de la Divisió Das Reich va atacar un altre cop per l’oest des de Grandménil. Però l’artilleria nord-americana, que va obrir foc, es va veure reforçada després per una força operativa de la 3º Divisió Blindada i varen assaltar el poble. El 2º Batalló alemany va quedar atrapat a Granménil i la resta del regiment es va tenir que retirar cap a Manhay.

A Saint-Vith, per la tarda varen arribar prop de 300 bombarders Lancaster i Halifax de la RAF i varen llançar 1.400 tones de bombes detonants i incendiàries. Es calcula que varen morir unes 250 persones. Aquella mateixa nit i la següent, els bombarders mitjans de la 9º Força Aèria nord-americana varen atacar La Roche-en-Ardene.

Un oficial de l’Estat Major del SHAEF va dur al comandant Jacob Devers un mapa dibuixat personalment per comandant suprem Dwight D. Eisenhower, que deixava clar que els exèrcits francès i nord-americà havien de retirar-se al llarg dels Vosges, abandonant Estrasburg i la planura alsaciana. El comandant Devers no hi va estar d’acord, tenia informes del servei d’intel·ligència del 7º Exèrcit que deien que els alemanys podien atacar al nord d’Alsàcia durant els primers dies de gener, i l’endemà es va dirigir a Versalles per parlar-ne personalment amb el comandant suprem.

En el front oriental:

A Hongria, l‘exèrcit soviètic va envoltar Budapest.

A les Filipines:

Els nord-americans varen alliberar el golf de Leyte i ja consideraven acabada la campanya de Leyte-Samar, tot i alguns petits grups japonesos aïllats de resistència.

Tweet

Dilluns:

En l’ofensiva de les Ardenes:

Aquell va ser l’últim dia de la segona ofensiva alemanya començada el 21 de desembre de 1944. Els alemanys no van aconseguir l’objectiu de reconquerir les ciutats belgues de Malmédy, Hotton, Marche i Dinant, tot i que la 2º Divisió Panzer es trobava a només vuit quilòmetres de Dinant, apropant-se suficientment al Mosa com per obrir foc sobre els tancs britànics, i els soldats nord-americans varen poder contrarestar l’ofensiva alemanya. La 2ª Divisió blindada nord-americana del 1º Exèrcit del comandant Collins va atacar i fer retrocedir a la 2ª Divisió de Panzers, que havia havia aconseguit arribar a menys de 6 quilòmetres del riu Mosa. Amb el suport dels caça-bombarders, els nord-americans varen destruir les puntes de llança alemanyes a només tres quilòmetres del riu. Al vespre, el general George Patton, que havia traslladat el seu quarter general a l’Escola Industrial de Luxemburg, va qualificar el dia com:

Un Nadal fred i aclarit, un temps perfecte per matar alemanys.

L’última gran ofensiva de l’Adolf Hitler va ser un altre fracàs. A la nit, el mariscal Gerd von Rundstedt li va comunicar a en Hitler que l’ofensiva havia fracassat i li va recomanar dur a terme una retirada abans de que el gruix del Grup d’Exèrcits B quedés atrapat. Hitler va rebutjar el consell i va insistir en dur més atacs a Bastogne. Lluny de rendir-se, Hitler tenia en ment una altra operació que consistia en atacar Alsàcia i durant aquell dia de Nadal va posar nom a l’operació, Nordwind.

A Bastogne, on la 101º Divisió aerotransportada nord-americana resistia a dins la ciutat mentre els alemanys tenien envoltada la ciutat, a primeres hores de la matinada la Luftwaffe va bombardejar, amb poc èxit, les posicions nord-americanes. El quarter general del comandant McAuliffe va ser tocat, però tot i el caos no es varen lamentar baixes. A les tres de la matinada, els alemanys varen carregar els Panzers i la infanteria, i a trenc d’alba varen perforar el dispositiu de defensa del nord-oest de Bastogne. 18 tancs acompanyats de centenars de soldats d’infanteria es varen precipitar per l’estreta obertura. Estava previst que els alemanys entressin en cinc hores a la ciutat, però el general McAuliffe, que havia previst l’eix de l’atac alemany, va col·locar tancs destructors en els punts estratègics per defensar-se de l’ofensiva. A més, amb uns 20 Sherman, el 37º Batalló de tancs va liderar un atac al nord sota el comandament del tinent coronel Creighton W. Abrams Jr. A les onze del matí, els 18 Panzers havien sigut destruïts i tots els soldats d’infanteria havien mort o havien siguts fets presoners.

A les afores de la ciutat, en els voltants de Champs, Rolley i Hemroulle el foc dels carros Shermann, dels caça-carros Hellcat i dels canons va causar grans pèrdues als alemanys. Al migdia, l’anell defensiu ja estava novament tancat. A la tarda, la 15º Divisió Panzergrenadier va comunicar que no li quedava cap carro de combat per combatre. Al vespre, els alemanys varen tornar a atacar a la desesperada amb el suport dels caça-carros Jagdpanzer, però els equips d’artilleria del 502º Regiment d’Infanteria Paracaigudista els varen atacar i varen deixar fora de combat la meitat d’ells.

Durant els combats per Hemroulle, els generals Walther Model i Hasso von Manteuffel varen visitar el quarter general del 67º Cos del general Lüttwitz en el Chateau de Roumont, a prop de la carretera de Marche. Lüttwitz insistia en salvar a la 2º Divisió Panzer amb una retirada, però no estaven autoritzats per aprovar una retirada. L’ordre només podia venir d’en Hitler, que no estava disposat a retirar-se.

Pel sud-est, el grup d’assalt dels Panzergrenadiere del 901º Regiment de la Divisió Panzer Lehr va quedar aïllat i aniquilat. En el regiment ja no li quedaven reforços. El general Kokott va suspendre tots els demés atacs previstos. La 15º Divisió Panzergrenadier havia quedat també pràcticament aniquilada i la seva pròpia unitat havia patit més de 800 baixes. A més, la 5º Divisió Fallschirmjäger no podia resistir els atacs cada cop més freqüents dels homes de la 4º Divisió Blindada del 3º Exèrcit del general Patton, que arribaven pel sud, entre la carretera d’Arlon i la de Neufchateau. El 3º Exèrcit es trobava en els voltants de Lutrebois, a només sis quilòmetres al sud del centre de Bastogne.

A primera hora, l’artilleria que acompanyava a la 29º Brigada Blindada va començar a bombardejar el batalló de reconeixement del general alemany Von Böhm a Foy-Notre-Dame. Les bateries nord-americanes varen ocupar posicions en els camps dels voltants de les localitats de Haid i Chevetogne. A més, els Sherman del 3º Regiment Reial Blindat, amb el suport del 82º Batalló de Reconeixement nord-americà i acompanyats de caces P-38 Lightning varen sobrevolar la zona i varen avançar des de Sorinnes cap a Foy-Notre-Dame. La localitat va ser ocupada de nou, i amb ell varen ser capturat el Major Von Böhm i 148 dels seus homes.

Al mateix temps, l’Agrupació de Combat B de la 2º Divisió Blindada també va entrar a Celles aquesta tarda. Les tropes panzer, que estaven exhaustes i sense munició, no varen poder resistir. Uns 2.500 homes varen resultar morts o ferits i altres 1.200 varen ser fets presoners. A més, varen ser capturats o destruïts 82 vehicles de combat blindats i 82 peces d’artilleria. El Major Cochenhausen, amb uns 600 homes, va aconseguir escapar a peu. Molts desitjaven rendir-se. Alguns alemanys amagats demanaven als civils que busquessin als nord-americans per dir-los que estaven disposats a entregar-se.

Els homes de les SS del general Joachim Peiper, que s’havien retirat del poble de La Gleize, varen arribar a primera hora a la línia alemanya a Wanne, uns pocs quilòmetres al sud-est de La Gleize. Dels 5.800 homes amb els que va marxar, només en quedaven 770.

El comandant Omar Bradley, per invitació del mariscal Bernard Law Montgomery, va volar a Saint Trond, a prop del quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a Zonhoven, acompanyat d’una escorta de caces. Bradley volia que el mariscal llancés d’immediat un contraatac. Però Montgomery, que només li va oferir una poma per dinar, es va mostrar arrogant cap al comandant de Missouri i li va dir que el problema que tenien era que no s’havia seguit la seva estratègia.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El general Heinz Guderian va sortir de Zossen amb el seu Mercedes per arribar en el quarter general occidental de l’Adolf Hitler, el Niu de l’Àguila, amb un maletí que contenia els informes del general Reinhard Gehlen, el director del Fremde Heere Ost, el departament d’informació del front oriental. Els informes que portava el mariscal calculaven que l’exèrcit soviètic llançaria al voltant del 12 de gener de 1945 un atac massiu des de la línia del riu Vístula, amb una superioritat d’11 a 1 en infanteria, 7 a 1 en tancs, 20 a 1 en artilleria i 20 a 1 en avions. De seguida, Guderian va entrar a la sala de reunions del Adlerhorst per reunir-se amb Hitler i el seu Estat Major, entre ells hi havia Heinrich Himmler, i sense perdre ni un minut els va parlar d’aquesta possible ofensiva soviètica a l’est i els va aconsellar traslladar el màxim de divisions del front occidental al front del Vístula. En sentir parlar d’una retirada de la seva ofensiva de les Ardenes, Hitler el va fer callar i el va acusar d’exagerat i mentider. Llavors, Guderian es va limitar a defensar les xifres de Gehlen, però Alfred Jodl va aconsellar de mantenir l’ofensiva en el front occidental. Al vespre, Adolf Hitler va celebrar amb els seus col·laboradors i convidats la nit de Nadal amb un bon sopar. Durant el sopar, Wilhelm Keitel va pronunciar un discurs i seguidament hi va haver una tertúlia entre els convidats. Himmler va parlar orgullós del seu nou càrrec de dirigent militar, i li va assegurar a Guderian que els soviètics no llançarien cap atac. Després del sopar, Guderian va tornar al quarter general del OKH a Zossen.

A Berlín, la família Goebbels es preparava tranquil·lament per celebrar la nit de Nadal. Al migdia varen rebre la visita del tinent coronel Hans Ulrich Rudel per parlar de les seves gestes i de com veia la situació en el front. El ministre Joseph Goebbels el va escoltar amb interès i admiració. A la nit, Magda li va assegurar a la seva secretària que el següent any segurament hi hauria pau.

L’ofensiva de les Ardenes:

L’Estat Major de la Wehrmacht va comprendre que tot hi haver aconseguit alguns èxits no podien aconseguir el seu principal objectiu, Anvers, de manera que es va prendre la decisió de marxar cap a Dinant, a la riba esquerra del Mosa, i envestir els Aliats al nord d’Aquisgrà. Però aquell dia els núvols del cel varen obrir-se deixant pas a les clarianes, fet que va exposar les tropes alemanyes als incessants atacs aeris d’uns 5.000 avions Aliats.

A Bastogne, la 101º Divisió aerotransportada, que estava envoltada dins la ciutat, esperava un nou atac alemany i estaven disposats a lluitar tot i saber que tenien poques possibilitats. Al vespre, una bomba alemanya va caure en un lloc de socors, a prop de la carretera de Neufchateau, deixant sepultats a una vintena de soldats i matant a una infermera civil. A la nit, per celebrar la nit de Nadal, els ferits de menor gravetat varen rebre racions de conyac i varen escoltar la cançó Nadals blancs. Al nord-oest de Bastogne, a Foy, els soldats alemanys es varen acomodar a cases i granges per escalfar-se.

Mentrestant, el 3º Exèrcit del general George Patton juntament amb la 4º Divisió Blindada avançava cap a Bastogne des del sud trobant-se una resistència més dura de l’esperada. La 5º Divisió Fallschirmjäger, que defensava el flanc sud del 5º Exèrcit Panzer del comandant Hasso von Manteuffel i que estava composta bàsicament per nois adolescents, reclamava més Panzerfäust i més canons anti-carro per lluitar contra la 4º Divisió Blindada. A trenc d’alba, el 53º Batalló d’Infanteria Mecanitzada i el 37º Batalló Blindat nord-americà varen atacar el poble de Bigonville, a més de 20 quilòmetres al sud del lloc de comandament del general alemany Kokott. En menys de tres hores es varen fer amb el poble, però varen ser necessaris uns quants combats més per expulsar els alemanys. Les forces del general Kokott patien escassetat de munició, especialment de granades de morter. A la tarda, els nord-americans es varen adonar que els alemanys no utilitzaven els canons.

A La Gleize, després de rebre el dia anterior l’ordre de retirada, a les dues de la matinada els homes de les SS del general Joachim Peiper varen sortir del poble en direcció sud en fila índia conduïts per dos guies belgues. Els alemanys només varen deixar en el poble a més de 300 alemanys ferits i 130 presoners nord-americans. A les tres de la matinada, el grup principal format per uns 800 homes va creuar el riu Amblève i va marxar a través dels espesos boscos del flanc sud cap a la línia de la cresta. Peiper, que anava just darrere del primer destacament, va dur els seus homes cap al sud en paral·lel al riu Salm. En fer-se de dia i en veure avions de reconeixement, el general berlinès va amagar els seus homes sota les branques dels arbres i va repartir provisions.

Al vespre, quan els caça-bombarders Thunderbolt i Lightning varen marxar, els carros de combat i els semi-erugues de la divisió de les SS Das Reich varen sortir dels boscos on estaven amagats i es varen dirigir cap al nord, a Manhay. Els alemanys varen utilitzar un Sherman per confondre i, per aquest fet, els nord-americans varen deixar de disparar pensant que es tractava d’una força operacional de la 3º Divisió Blindada. A les nou de la nit, els alemanys varen atacar i, a mitjanit, varen ocupar Manhay. L’agrupació de combat de la 7º Divisió Blindada va perdre 19 carros de combat.

L’artilleria britànica va començar a bombardejar les posicions de la 2º Divisió Panzer als voltats de Celles. La 2º Divisió Panzer necessitava urgentment municions i combustible, però el problema que tenien no era la manca de provisions sinó els atacs que varen efectuar les forces nord-americanes en els terrenys elevats situats al sud-oest de Marche. En el poble de Bande, a uns deu quilòmetres al sud-est de Marche, homes del SD varen assassinar a sang freda i de manera brutal als joves del poble que tenien entre 17 i 31 anys.

A la Ciutat de Luxemburg s’hi trobava el general George Patton, que va assistir aquella nit de Nadal a un servei de comunió a la llum de les veles a l’església episcopal juntament amb el comandant Omar Bradley. El general californià va murmurar amb el seu llenguatge obscè:

Nadal, Nadal, quina nit per donar-los canya als nazis!.

En el front occidental:

A Cluny, els nazis varen iniciar una batuda en busca de jueus i persones contràries al règim per detenir-los. Mentrestant, els alemanys varen fer la primera operació de bombardeig a reacció quan els bombarders bimotors Arado 234B varen atacar una fàbrica i platges de classificació a Bèlgica. L’atac va ser dirigit pel capità Dieter Lukesch.

En el front oriental:

A Hongria:

A Budapest, l’exèrcit soviètic va rodejar la ciutat. Abans de que rodegessin la ciutat, Adolf Eichmann va aconseguir sortir de la capital hongaresa i va viatjar a Berlín per destruir tota la documentació que l’incriminava en l’Holocaust.

A les Filipines:

A Mindoro, els enginyers nord-americans varen aconseguir construir un aeròdrom. Més endavant en construirien més.

Tweet

Dissabte:

L’ofensiva de les Ardenes:

El general Walther Model va comunicar al ministre d’Armament Albert Speer que l’ofensiva alemanya de les Ardenes havia fracassat perquè no havien avançat suficient. Però l’Adolf Hitler no pensava igual que al seu general i va ordenar continuar l’ofensiva.

En la batalla, amb els alemanys pràcticament bloquejats, el mal temps que havia acompanyat des del principi l’ofensiva alemanya del 16 de desembre de 1944 i que havia afavorit els interessos alemanys perquè d’aquesta manera els avions nord-americans no varen poder volar i per tant no podien ajudar a les seves tropes, es va acabar amb un atípic anticicló procedent de la Unió Soviètica i durant sis dies seguits va lluir el sol en tota la regió de les Ardenes. Aprofitant el bon temps, els nord-americans varen poder utilitzar els seus avions. L’Estat Major de l’Omar Bradley a Luxemburg, com molts habitants de Luxemburg, varen sortir al carrer per contemplar els bombarders nord-americans, que es dirigien a Tréveris i les seves instal·lacions ferroviàries. Els alemanys no varen voler utilitzar les bateries antiaèries perquè no volien revelar la posició dels seus canons.

Però a Luxemburg no tot varen ser bones notícies. A última hora d’aquell matí es va saber que part de la 2º Divisió Panzer avançava sobre Jemelle, just a l’est de Rochefort, on hi havia l’emplaçament del repetidor de ràdio del Grup d’Exèrcits, i estava protegit per una secció d’infanteria i uns quants caça-carros. Bradley va trucar al quarter general del 1º Exèrcit per demanar reforços, però mentre els estava demanant es va tallar la línia. Aquella nit, la principal columna panzer, al comandant del comandant Ernst von Cochenhausen, va arribar al poble de Chevetogne, a uns 10 quilòmetres al nord-oest de Rochefort. Hitler es va posar molt content quan va saber que els elements del capdavant de la 2º Divisió Panzer estava a només set quilòmetres de Dinant. Va fer arribar la seva felicitació als comandants Von Lüttwitz i Lauchert, el comandant en cap de la divisió.

En el flanc esquerre de la 2º Divisió Panzer, la Panzer Lehr del comandant Bayerlin, havia avançat cap al nord des de Saint-Hubert fins Rochefort, acompanyat pel general Hasso von Manteuffel. La seva artilleria va bombardejar la ciutat aquella tarda. Els alemanys no sabien que en la ciutat s’hi amagava un batalló de la 84º Divisió d’Infanteria i una secció de caça-carros. A la nit els alemanys varen avançar cap a la ciutat per la carretera, però l’avanç va ser frenat de cop per una descàrrega massiva provinent de l’interior de Rochefort. El 902º Regiment Panzergrenadier, que anava al capdavant, va perdre molts homes i un canó d’assalt pesat Jagdpanzer. Tot i l’atac, els nord-americans es varen tenir que replegar i marxar cap al nord per unir-se a la 2º Divisió Blindada.

A Bastogne, on la 101º Divisió aerotransportada estava envoltada a la ciutat per les tropes alemanyes, 241 avions C-47 varen llançar a les nou del matí 1.500 fardells destinats a la 106º Divisió en el Schnee Eifel. El llançament amb paracaigudes es va efectuar amb molta precaució. A les quatre de la tarda, més de 240 avions havien llançat 5.000 projectils d’artilleria, 5.000 càrregues de morter, 2.300 granades, una dotzena de caixes de morfina, 300 unitats de plasma i 1.500 benes. De seguida que va ser llançat el material, camions i jeeps varen desafiar el foc de l’artilleria alemanya per distribuir queviures i municions entre els combatents i d’aquesta manera varen poder tornar a combatre contra els alemanys. Els soldats, fatigats i famolencs, varen recollir el 95% del què els enviaven: al voltant de 150 tones de provisions. A més, les divisions del 3ª Exèrcit es trobaven en bones condicions per dirigir-se al nord. Però, a la nit, els atacs alemanys procedents de l’oest i del sud-oest es varen incrementar i durant tot aquell dia varen continuar atacant pels voltants de Senonchamps i Mande-Saint-Étienne. A més, el 901º Regiment Panzergrenadier va atacar contra Marvie.

L’Adolf Hitler havia rebut informes del comandant Hasso von Manteuffel que deien que no podien ocupar Bastogne amb els homes que tenien. El dictador no s’ho creia i va enviar un oficial per comprovar-ho. L’enviat va ratificar la valoració del comandant del 5º Exèrcit Panzer.

A l’oest de Saint-Vith, puntes de llança de panzer es varen apropar a Marche, uns 30 quilòmetres de Vielsakm i de Dinant, en Mosa.

A La Gleize, els homes del general Joachim Peiper estaven en una situació crítica després de l’ofensiva nord-americana del dia anterior.  A les dues de la tarda, quan els nord-americans pressionaven de més a prop, va arribar el permís per retirar-se en un missatge codificat des del 1º Exèrcit Panzer-Korps SS. Projectils de fòsfor blanc varen destruir l’església del poble, on les tropes alemanyes s’hi havien refugiat sota dels seients del cor. De seguida, la 3º Divisió del 9º Exèrcit del comandant Bill Simpson va atacar les forces del general Peiper.

A primera hora, el 4º Regiment Panzergrenadier de les SS va llançar un atac contra els paracaigudistes de Fraiture, que es varen veure sorpresos mentre esmorzaven. Més tard els alemanys tornarien a atacar.

A la cresta d’Elsenborn, l’artilleria nord-americana va continuar atacant els pobles situats als seus peus amb projectils de fòsfor blanc. Els alemanys varen ordenar en els 600 civils atrapats en el poble de Faymonville es traslladessin a peu a Schoppen, un poble situat més a la rereguarda, per darrere de les línies alemanyes. Per desgràcia pels civils, quan a les onze del matí caminaven a camp obert un pilot els va confondre pels alemanys i en avisar als seus companys l’artilleria nord-americana situada a la cresta d’Elsenborn va obrir foc. Els civils varen córrer en diferents direccions i el cura del poble va tornar a Faymonville per demanar en els alemanys que diguessin als nord-americans que estaven atacant a civils. No li varen fer cas. Vuit persones varen perdre la vida i molts altres varen resultar ferits.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va escriure una carta pel dictador Iosif Stalin per dir-li que enviaria instruccions al comandant suprem Dwight D. Eisenhower perquè enviés a Moscou un oficial de l’Estat Major plenament qualificat per discutir amb ell la situació en el front occidental i la seva relació amb el front oriental. El President li va assegurar que la situació en el front occidental era greu després de l’ofensiva de les Ardenes. Stalin va respondre dos dies més tard i va donar el seu consentiment per rebre l’oficial.

A les Filipines:

Els nord-americans tenien dos camps d’aviació funcionant a Mindoro.

Tweet

Divendres:

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els alemanyes varen fer la primera temptativa per arribar al riu Mosa, mentre que els nord-americans varen abandonar la regió de Saint-Vith a primera hora d’aquell dia. La 106º Divisió d’infanteria nord-americana estava pràcticament destruïda. Li mancaven comandaments i havia perdut més del 70% dels seus efectius. Tot i escapar, els carros de combat varen atreure el foc dels alemanys quan varen arribar a la carretera de Vielsalm. A Neubrück, cinc quilòmetres al sud de Saint -Vith, un batalló sencer nord-americà havia mort o havia sigut capturat. A més, a primera hora d’aquell matí, la Führerbegleitbrigade de l’Otto Remer va llançar un atac contra la petita localitat de Rodt, situada a uns quatre quilòmetres a l’oest de Saint-Vith, que estava defensada per les tropes auxiliars nord-americanes. A última hora del matí, la força del comandant Remer havia netejat la zona. Però, per sort dels nord-americans, l’estampida dels alemanys cap a Saint-Vith havia provocat una gran congestió a les carreteres, fet que va fer enfadar molt al general Walther Model, que ell mateix es va veure atrapat pel dens trànsit i va tenir que dirigir-se a peu cap a la ciutat.

A mitja tarda, el general Matthew Ridgway va ordenar de mala gana en el comandant Hasbrouck que retirés totes les forces nord-americanes al voltant del riu Salm. La foscor de la nit i una onada de fred varen permetre la retirada. Ridgway va calcular que 15.000 homes i 100 tancs havien aconseguit escapar. A última hora de la tarda, la infanteria i els carros de combat alemanys varen llançar un atac al llarg de la línia ferroviària de Crombach. En uns 20 minuts, una companyia va disparar 600 projectils amb els seus morters de 81 mil·límetres.

Pel costat sud dels monts d’Elsenborn, la 12º Divisió Panzer de les SS Hitlerjugend va intentar obrir-se pas de nou a Bütgenbacht amb l’ajuda dels carros de combat. Els defensors nord-americans varen reunir als habitants del poble, els hi varen donar aliments i els varen amagar en els subterranis d’un convent per posar-los a cobert. Després, els caça-bombarders nord-americans varen atacar el poble. La 12º Divisió va rebre ordres de replegar-se i reorganitzar-se abans de ser enviada més al sud per unir-se al 5º Exèrcit Panzer del comandant Hasso von Manteuffel.

El Kampfgruppe de la 2º Divisió Panzer va avançar en direcció a Marche sense trobar resistència fins que es va creuar amb un destacament del 335º Regiment d’Infanteria del comandant Bolling en una intersecció de carreteres que hi havia a uns dos quilòmetres al sud de Marche, enmig d’una zona de camps i boscos. En veure’s superats, els elements que anaven al capdavant de la 2º Divisió Panzer varen girar cap a l’oest, en direcció a Dinant, per fugir. Amb poc temps varen arribar a uns 25 quilòmetres del pont sobre el Mosa al seu pas per Dinant, però els atacs constants dels homes del comandant Bolling varen obligar al contingent alemany a defensar-se. A la mateixa zona, una ofensiva llançada aquell matí des de Marche per part de la infanteria nord-americana va acabar amb fracàs, però un segon intent a la tarda amb el suport dels carros de combat va suposar recuperar el territori elevat situat al sud-oest de la localitat. A la nit, les tropes Panzergrenadier varen aconseguir reconquerir part dels turons, deixant oberta la carretera que conduïa cap a l’oest.

En un altre punt a prop del Mosa, a última hora del dia les metralladores nord-americanes, els tancs, els destructors de tancs i l’artilleria havien destrossat de tal manera les forces alemanyes del general Joachim Peiper a La Gleize, que les tropes de les SS varen anomenar aquesta zona der Kessel (La caldera). Amb una pistola semi-automàtica a la mà, el general berlinès va recórrer per damunt les runes animant als seus a lluitar mentre el seu assistent cremava els papers secrets en un subterrani. A les deu de la nit, avions de transport de la Luftwaffe varen llançar gasolina i munició als seus, però els nord-americans es varen apoderar de gran part dels subministraments excepte d’uns quants paquets amb cigarretes i d’una caixa de pistoles Luger. La Luftwaffe es va negar després a la petició del 6º Exèrcit Panzer del comandant Josef Dietrich d’efectuar més missions semblants.

A Bastogne, al matí la situació semblava desesperada pels nord-americans. Les tropes envoltades, a les ordres del general Anthony McAuliffe, segon cap de la 101º Divisió aerotransportada, es mantenien fermes. Tot i això, els morts i ferits eren nombrosos, i com que la situació no estava clara, la moral va començar a caure. A dos quarts de dotze del migdia, els alemanys varen suspendre el foc d’artilleria, i quatre alemanys amb una bandera blanca es varen presentar a la carretera de Remoifosse. Varen ser rebuts per tres nord-americans que, després de tapar-los els ulls, els varen conduir cap al comandament de la companyia en un subterrani al sud-oest de la ciutat. Els quatre alemanys portaven un missatge del general Heinrich von Lüttwitz, cap del 47º Cos blindat, en què els prometia una capitulació honrosa si entregaven la ciutat. El general McAuliffe els va entregar un missatge per escrit que deia Nuts!, nassos, que va tirar al terra. Quan els alemanys ho varen llegir no varen entendre si es rendien o no. En preguntar el significat d’aquella expressió, McAuliffe va demanar consell as seus col·laboradors per donar la resposta més adequada i va ser el tinent coronel Harry Kinnard el que va suggerir escriure una noita que deia;

To the Germann Commander: Nuts.

Abans de marxar, els alemanys varen demanar una breu explicació sobre el significat de l’expressió, en desconèixer completament l’argot nord-americà. Llavors, el coronel Harper els va dir que volia dir: Go to hell. Aquesta frase si que la varen entendre els emissaris alemanys.

A la nit, la situació va empitjorar pels nord-americans envoltats a la ciutat. Els tres grups d’artilleria disposaven de menys de deu bales per peça. El general McAuliffe els va ordenar que només disparessin quan els alemanys avancessin en massa per així estalviar munició. A més, esperaven per les deu de la nit un aprovisionament aeri, que finalment va ser anul·lat a causa del mal temps. Havia nevat molt durant aquell mes. Aprofitant que els avions Aliats no volarien per sobre de Bastogne, la Luftwaffe va aparèixer per primer cop en massa després de molts mesos d’inactivitat. Les bombes varen caure sobre la 101º Divisió, que no podia fugir, matant a diversos oficials mentre descansaven en els seus sacs de dormir. La situació era cada cop més precària pels nord-americans i semblava impossible que poguessin resistir gaire més. Però, aquell dia va millorar una mica el temps i l’aviació aliada, tot i que no va volar sobre de Bastogne, va poder bombardejar i metrallar el front i la rereguarda alemanya. La 26º Divisió Volksgrenadiere va perdre al voltant de 400 homes només aquell dia i se li varen tenir que enviar més soldats.

A les afores de Bastogne, el comandant Kokott va llançar un atac concèntric enmig d’una gran nevada. El seu 39º Regiment va avançar cap a l’oest, en direcció a Mande-Saint-Étienne, mentre el seu batalló de reconeixement, el Kampfgruppe del comandant Kunkel, combatia als voltants de Senonchamps i Villeroux, localitats situades al sud-oest de Bastogne.

Tres divisions del 3º Exèrcit del general George Patton es varen dirigir cap a les Ardenes per ajudar als seus companys tal i com havia promès feia uns dies a Verdun. El general californià li va dir en el seu personal que no tenien que agafar a cap presoner viu de les SS.

El comandant alemany Von der Heydte, que havia fracassat en intentar col·locar el seu Kampfgruppe dins les files nord-americanes, estava molt malalt i totalment exhaust. Tot sol es va dirigir a Monshau i es va amagar en una casa. Quan va ser descobert per un civil es va sentir molt alleugerit quan va sentir que li va aconsellar que no tenia cap més remei que entregar-se a les autoritats militars nord-americanes. Així ho va fer. Després de passar una temporada en un hospital, Von der Heydte va ser traslladat a un camp de presoners a la Gran Bretanya, on les seves conversacions amb els seus companys d’armes varen ser gravades sense que ho sabessin per tal de treure’n informació.

A Luxemburg, Omar Bradley sabia que els habitants de la ciutat estaven molt inquiets per l’ofensiva alemanya i per animar-los va decidir donar una volta per la ciutat en automòbil acompanyat pel príncep Joan, el fill de la duquessa Carlota. L’Estat Major del general Bradley estaven molt enfadats per Ràdio Luxemburg, el transmissor més potent d’Europa, perquè havia deixat de transmetre quan el seu personal va fugir amb gran part de l’equipament tècnic.

A Versalles, Dwight D. Eisenhower va dictar una ordre del dia per totes les formacions on deia que els alemanys estaven jugant fort en la seva última ofensiva, utilitzant tot tipus de trampes i trucs, però va assegurar que la valentia aliada seria decisiva per frustrar els plans alemanys.

A la Gran Bretanya:

Després d’algunes crítiques per no haver desxifrat gaires missatges japonesos, Bletchley Park va admetre les dificultats amb què s’estaven trobant amb les transmissions radiofòniques.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va concebre la idea d’una nova operació, l’Operació Nordwind, que consistia en atacar Alsàcia.

Gottlob Berger, en veure que perillava la situació del seu cap Heinrich Himmler com a comandant suprem de l’Alt Rin, criticat per alguns ja que pensaven que no es mereixia tal càrrec, li va escriure en el seu cap que abreviés el màxim possible les seves activitats com a comandant suprem de l’Alt Rin i tornés al quarter general d’en Hitler. Berger li va confessar que aquesta súplica no obeïa als rumors escampats per parts interessades, sinó que ho feia perquè pressentia que si ell no estava present en el quarter general el treball polític que duien a terme patiria un revés irreversible.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els soldats alemanys que havien aconseguit penetrar per Bèlgica varen començar una segona ofensiva per fer retirar les tropes nord-americanes. A Saint Vith, el 5º Exèrcit Panzer del mariscal Hasso-Eccard von Manteuffel va capturar la ciutat després de lluitar amb la 7º Divisió blindada nord-americana, però aquell dia va ser el principi del fracàs alemany a les Ardenes. Els alemanys varen aconseguir destruir les trinxeres nord-americanes amb la seva artilleria mentre la infanteria sorgia dels boscos i els Panther disparaven bengales de trajectòria baixa per encegar a les tripulacions dels Sherman. A un quart de quatre els combats es varen acabar. Mitja hora després, les bateries de Nebelwerfer varen tornar a obrir foc. A les vuit del vespre la línia del general Clarke estava destrossada per tres llocs. A les deu de la nit va demanar en els seus homes que es retiressin a terreny seguir a un quilòmetre a l’oest de la ciutat i, d’aquesta manera, els carros alemanys varen obrir pas fins al centre de la línia disparant sense cessar i entraven ja a Saint-Vith. El 38º Batalló d’Infanteria Mecanitzada va quedar aïllat a l’extrem sud-est del poble després de cinc dies de combat.

Els carrers de Saint Vith estaven plens de runes i vidres trencats, i gran part de la població estava refugiada en el monestir de Sakt-Josef, que tenia uns subterranis sòlids. Llavors, els alemanys de la 18º i de la 62º Divisions Volksgrenadiere varen entrar violentament al poble, buscant desesperadament refugi i comestibles.

A última hora, la 116º Divisió Panzer va atacar Hotton amb el 156º Regiment Panzergrenadiere amb suport de carros de combat, però l’ofensiva va ser rebutjada per un batalló del 325º Regiment d’Infanteria de Planadors de la 82º Divisió Aerotransportada, una secció de caça-carros i diversos carros de combat de la 3º Divisió Blindada del general Maurice Rose, que acabava d’arribar a la zona. Els alemanys varen perdre diversos carrors de combat.

Mentrestant, la 2º Divisió Panzer havia arribat a Champlon, a uns 18 quilòmetres al sud de Hotton, però no podia avançar més en ser aturada en un encreuament de carreteres al sud-est de Tennevulle per la companyia del 327º Regiment d’Infanteria de Planadors.

Més al sud, els alemanys varen envoltar Bastogne, quedant allí uns 18.000 soldats nord-americans davant tres divisions alemanyes d’uns 45.000 homes. A primera hora, una columna alemanya va tallar l’última carretera oberta al sud, i Bastogne va quedar efectivament aïllada. A dins la ciutat de Bastogne, l’artilleria alemanya va començar a concentrar-se en la pròpia localitat. Un batalló de reconeixement al comandament del comandant Kunkel i el 39º Regiment de Fusellers de la 26º Divisió Volksgrenadiere del comandant Kokott ja havien ocupat les poblacions situades al llarg del perímetre meridional de Bastogne. Però les tropes del general George Patton ja s’estaven apropant a la ciutat, tot i que el comandant californià hagués preferit dirigir-se a Saint Vith.  El general Cota, al comandament de la 28º Divisió nord-americana, va intentar a uns 7 quilòmetres al sud-oest de Bastogne organitzar la seva defensa amb unes forces improvisades. La defensa va fracassar davant dels atacs alemanys i el general Cota amb els seus homes es varen tenir que replegar.

Poc després, el Kampfgruppe del comandant Kunkel va atacar cap al nord de la ciutat. Els nord-americans varen fugir corrents en veure els alemanys més ben preparats. Les tropes alemanyes varen ocupar les granges i els pobles i els varen saquejar. Varen matar porcs i vaques, i varen requisar les provisions que guardaven les families. Més al sud, la 5º Divisió Fallschirmjäger va arribar a la carretera que anava a Bastogne a Arlons, amb la missió de frenar l’avanç del general Patton. Però aquella nit va començar a nevar i la neu, que va formar una espesa capa de gel, va ajudar a les forces nord-americanes.

La 150º Brigada Panzer va atacar pel nord en direcció a Malmédy en mig d’una boira gèlida obligant a retrocedir a un regiment de la 30º Divisió d’Infanteria alemanya, que va quedar sota el punt de mira de l’artilleria nord-americana. Sense pensar-s’ho, els nord-americans els varen atacar amb unes noves bombes. Més de 100 homes varen morir i 350 varen resultar ferits, entre ells el propi Otto Skorseny, que va rebre greus ferides de metralla a la cara i va estar a punt de perdre un ull. La 150º Brigada Panzer va ser retirada de l’ofensiva després d’aquest greu error.

A la tarda, el mariscal Bernard Law Montgomery va ordenar a la 2º Divisió blindada nord-americana del general Harmon que abandonés les seves posicions pròximes a Aquisgrà i es dirigissin a un punt proper d’Havelange, a 105 quilòmetres al sud-oest, a l’eix de la penetració alemanya més vigorosa. Un cop allí, en Harmon va advertir que la presència de la 2º Divisió nord-americana no era un secret pels alemanys.

De bon matí, el Kampfgruppe del general Joachim Peiper es trobava en una situació desesperada, ja no podien retenir Stoumont i Chenaeux, i les tropes de socors no havien pogut contactar amb ells. Al vespre, amb el risc de ser envoltats, el general Joachim Peiper va ordenar als seus homes que es retiressin sis quilòmetres de Stoumont a La Gleize, un poble de trenta cases a prop dels turons i que estava sent bombardejat per l’artilleria de la 30º Divisió. Allí es varen atrinxerar els seus 1.500 homes i les dues dotzenes de tancs que els hi quedaven amb més de cent presoners nord-americans.

A Luxemburg, el comandant Omar Bradley va sortir de la porta de l’hotel Alfa amb els membres de l’Estat Major per contemplar les columnes de vehicles de la 5º Divisió d’Infanteria. Bradley, que estava sent criticat pels britànics per no haver previst l’ofensiva alemanya, va rebre aquell dia el suport del comandant suprem Dwight D. Eisenhower quan el va recomanar perquè fos ascendit al grau més elevat del generalat. A més, va escriure en el general George Marshall per dir-li que el comandant del 12º Grup d’Exèrcits havia sabut mantenir la calma i que no hi havia res que se’l pogués culpar.

En el front oriental:

En el marc de la guerra de Lapònia entre Finlàndia i Alemanya, els alemanys, liderats per en Lothar Rendulic, varen començar la política de terra cremada a Finlàndia, mentre els primers contingents de soldats alemanys varen avançar cap a la frontera Noruega per escapar de Finlàndia.

A Hongria:

A Debrecen, la segona ciutat del país, va tenir lloc una assemblea amb participació de representants del Partit dels Petits Propietaris, dels social-demòcrates, del Partit Pagès, del Partit Ciutadà i del Partit Comunista Hongarès, el MKP, per elegir un govern provisional dirigit per en Béla Miklós, un alt comandant militar.

Tweet