EL TERCER REICH

Dissabte:

L’ofensiva de les Ardenes:

El general Walther Model va comunicar al ministre d’Armament Albert Speer que l’ofensiva alemanya de les Ardenes havia fracassat perquè no havien avançat suficient. Però l’Adolf Hitler no pensava igual que al seu general i va ordenar continuar l’ofensiva.

En la batalla, amb els alemanys pràcticament bloquejats, el mal temps que havia acompanyat des del principi l’ofensiva alemanya del 16 de desembre de 1944 i que havia afavorit els interessos alemanys perquè d’aquesta manera els avions nord-americans no varen poder volar i per tant no podien ajudar a les seves tropes, es va acabar amb un atípic anticicló procedent de la Unió Soviètica i durant sis dies seguits va lluir el sol en tota la regió de les Ardenes. Aprofitant el bon temps, els nord-americans varen poder utilitzar els seus avions. L’Estat Major de l’Omar Bradley a Luxemburg, com molts habitants de Luxemburg, varen sortir al carrer per contemplar els bombarders nord-americans, que es dirigien a Tréveris i les seves instal·lacions ferroviàries. Els alemanys no varen voler utilitzar les bateries antiaèries perquè no volien revelar la posició dels seus canons.

Però a Luxemburg no tot varen ser bones notícies. A última hora d’aquell matí es va saber que part de la 2º Divisió Panzer avançava sobre Jemelle, just a l’est de Rochefort, on hi havia l’emplaçament del repetidor de ràdio del Grup d’Exèrcits, i estava protegit per una secció d’infanteria i uns quants caça-carros. Bradley va trucar al quarter general del 1º Exèrcit per demanar reforços, però mentre els estava demanant es va tallar la línia. Aquella nit, la principal columna panzer, al comandant del comandant Ernst von Cochenhausen, va arribar al poble de Chevetogne, a uns 10 quilòmetres al nord-oest de Rochefort. Hitler es va posar molt content quan va saber que els elements del capdavant de la 2º Divisió Panzer estava a només set quilòmetres de Dinant. Va fer arribar la seva felicitació als comandants Von Lüttwitz i Lauchert, el comandant en cap de la divisió.

En el flanc esquerre de la 2º Divisió Panzer, la Panzer Lehr del comandant Bayerlin, havia avançat cap al nord des de Saint-Hubert fins Rochefort, acompanyat pel general Hasso von Manteuffel. La seva artilleria va bombardejar la ciutat aquella tarda. Els alemanys no sabien que en la ciutat s’hi amagava un batalló de la 84º Divisió d’Infanteria i una secció de caça-carros. A la nit els alemanys varen avançar cap a la ciutat per la carretera, però l’avanç va ser frenat de cop per una descàrrega massiva provinent de l’interior de Rochefort. El 902º Regiment Panzergrenadier, que anava al capdavant, va perdre molts homes i un canó d’assalt pesat Jagdpanzer. Tot i l’atac, els nord-americans es varen tenir que replegar i marxar cap al nord per unir-se a la 2º Divisió Blindada.

A Bastogne, on la 101º Divisió aerotransportada estava envoltada a la ciutat per les tropes alemanyes, 241 avions C-47 varen llançar a les nou del matí 1.500 fardells destinats a la 106º Divisió en el Schnee Eifel. El llançament amb paracaigudes es va efectuar amb molta precaució. A les quatre de la tarda, més de 240 avions havien llançat 5.000 projectils d’artilleria, 5.000 càrregues de morter, 2.300 granades, una dotzena de caixes de morfina, 300 unitats de plasma i 1.500 benes. De seguida que va ser llançat el material, camions i jeeps varen desafiar el foc de l’artilleria alemanya per distribuir queviures i municions entre els combatents i d’aquesta manera varen poder tornar a combatre contra els alemanys. Els soldats, fatigats i famolencs, varen recollir el 95% del què els enviaven: al voltant de 150 tones de provisions. A més, les divisions del 3ª Exèrcit es trobaven en bones condicions per dirigir-se al nord. Però, a la nit, els atacs alemanys procedents de l’oest i del sud-oest es varen incrementar i durant tot aquell dia varen continuar atacant pels voltants de Senonchamps i Mande-Saint-Étienne. A més, el 901º Regiment Panzergrenadier va atacar contra Marvie.

L’Adolf Hitler havia rebut informes del comandant Hasso von Manteuffel que deien que no podien ocupar Bastogne amb els homes que tenien. El dictador no s’ho creia i va enviar un oficial per comprovar-ho. L’enviat va ratificar la valoració del comandant del 5º Exèrcit Panzer.

A l’oest de Saint-Vith, puntes de llança de panzer es varen apropar a Marche, uns 30 quilòmetres de Vielsakm i de Dinant, en Mosa.

A La Gleize, els homes del general Joachim Peiper estaven en una situació crítica després de l’ofensiva nord-americana del dia anterior.  A les dues de la tarda, quan els nord-americans pressionaven de més a prop, va arribar el permís per retirar-se en un missatge codificat des del 1º Exèrcit Panzer-Korps SS. Projectils de fòsfor blanc varen destruir l’església del poble, on les tropes alemanyes s’hi havien refugiat sota dels seients del cor. De seguida, la 3º Divisió del 9º Exèrcit del comandant Bill Simpson va atacar les forces del general Peiper.

A primera hora, el 4º Regiment Panzergrenadier de les SS va llançar un atac contra els paracaigudistes de Fraiture, que es varen veure sorpresos mentre esmorzaven. Més tard els alemanys tornarien a atacar.

A la cresta d’Elsenborn, l’artilleria nord-americana va continuar atacant els pobles situats als seus peus amb projectils de fòsfor blanc. Els alemanys varen ordenar en els 600 civils atrapats en el poble de Faymonville es traslladessin a peu a Schoppen, un poble situat més a la rereguarda, per darrere de les línies alemanyes. Per desgràcia pels civils, quan a les onze del matí caminaven a camp obert un pilot els va confondre pels alemanys i en avisar als seus companys l’artilleria nord-americana situada a la cresta d’Elsenborn va obrir foc. Els civils varen córrer en diferents direccions i el cura del poble va tornar a Faymonville per demanar en els alemanys que diguessin als nord-americans que estaven atacant a civils. No li varen fer cas. Vuit persones varen perdre la vida i molts altres varen resultar ferits.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va escriure una carta pel dictador Iosif Stalin per dir-li que enviaria instruccions al comandant suprem Dwight D. Eisenhower perquè enviés a Moscou un oficial de l’Estat Major plenament qualificat per discutir amb ell la situació en el front occidental i la seva relació amb el front oriental. El President li va assegurar que la situació en el front occidental era greu després de l’ofensiva de les Ardenes. Stalin va respondre dos dies més tard i va donar el seu consentiment per rebre l’oficial.

A les Filipines:

Els nord-americans tenien dos camps d’aviació funcionant a Mindoro.

Tweet