3 de gener de 1942
Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador japonès a Alemanya, Hiroshi Oshima, i Joachim von Ribbentrop, i li va confessar a l’ambaixador que estava convençut de que els nord-americans tindrien problemes per reclutar marines per la guerra perquè pensava que si enfonsaven les seves embarcacions aquests tindrien por per allistar-se a la Marina. Per aquest motiu, creia que no tenien que permetre’s consideracions humanes salvant els marines que estaven nàufrags al mar. Segons Hitler, el problema més gran que tenien els nord-americans era la falta de mà d’obra. L’ambaixador japonès va aprovar les mesures de Hitler i li va dir que els japonesos també es veurien obligats a aprovar-les. Tot i pensar que els nord-americans no li causarien problemes, Hitler estava molt enfadat perquè no paraven de retrocedir en el sector central del front oriental i va posar en dubte durant aquell dia la capacitat dels generals alhora de prendre decisions difícils. Franz Halder va escriure aquell dia que de nou hi havia hagut una reunió tensa amb Hitler en la qual havia posat en dubte que els generals tinguessin el valor de prendre decisions difícils.
El comandant Rösler, del 528º Regiment d’Infanteria, va enviar un informe al comandant en cap del 9º Exèrcit, el general Schierwind, per dir-li que a finals de juliol de 1941 havien sentit amb els seus companys uns trets a la ruta cap a Schitomir que els havien impressionats. Quan varen córrer per veure què passava varen veure que eren testimonis d’execucions de civils. El comandant li va explicar que va quedar horroritzat en veure aquells actes d’extrema crueltat on s’assassinava a dones, nens i gent gran sense contemplacions. Segons Schierwind, a un home gran li varen disparar set trets, però encara va quedar viu i quan els hi va demanar en els seus executors que li disparessin el tret de gràcia per no patir no li varen voler donar perquè el volien veure patir fins que morís.
En el gueto de Lódz, Chaim Rumkowski va manifestar en un discurs públic que les persones honrades no tenien res a témer.
En el Pacífic:
Després de la Conferència d’Arcàdia, Archibald Wavell va ser nomenat comandant en cap de les forces aliades del Pacífic i va ser el responsable d’ocupar el sud-oest del Pacífic. Per reforçar encara més aquella zona que estava sent ocupada pels japonesos, Chiang Kai-shek va ser nomenat comandant en cap de les forces aliades de Xina.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1942/01/03/3-de-gener-de-1942/trackback/