15 de març de 1945
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, tot i l’avanç dels Aliats, els berlinesos intentaven sobreviure la guerra i sortien al carrer com un dia normal. Tot i que la ciutat es preparava per l’arribada dels soldats soviètics, encara es conservava el moviment d’una ciutat normal, tot i que molts edificis estaven en runes. Però tot va canviar a la nit quan la ciutat va ser atacada per l’aviació aliada provocant que es cremés la ciutat pels quatre costats.
Eva Braun va arribar al Führerbúnquer per trobar-se amb la seva parella, Adolf Hitler, tot i que li havia demanat que fugís i no el seguís cap a un destí inevitable. Mentrestant, a fora el búnquer, el ministre d’Armament, Albert Speer, va redactar un decret amb el general Heinz Wilhelm Guderian per prohibir a l’Exèrcit les destruccions d’infraestructures que donaven subministrament a la població. Gràcies a aquell decret es varen destruir poques infraestructures i moltes es van deixar perquè es poguessin reconstruir amb facilitat. Però aquell decret va anar circulant per tot l’Exèrcit i quan va arribar a les mans del general Alfred Jodl, aquest li va ensenyar al cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, perquè li donés a Hitler. Quan el dictador va veure aquell decret no li va fer cap gràcia, ja que Speer estava desobeint les seves ordres de terra cremada. Quan Speer va tenir coneixement de que Hitler sabia que ell era qui havia escrit aquell decret, va témer ser jutjat com a traïdor i va informar a Hitler dels seus pensaments enviant-li una carta on li va demanar que no destruís infraestructures importants perquè suposava un retrocés en un futur per la població. Speer també li va exigir que a mesura que els Aliats s’anessin acostant es tenia que distribuir les existències dels magatzems als civils i a la Wehrmacht. Després, Speer es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per manifestar-li la seva oposició a la política de terra cremada i va dir-li que no corresponia al govern tallar en el poble alemany el fil de la vida en l’alimentació i en l’economia.
Per la seva part, Hitler va reiterar que continuessin les evacuacions a l’Oest. Segons Goebbels, Hitler va comentar que Heinrich Himmler carregaria amb la culpa històrica del fet que Pomerània i bona part de la seva població haguessin caigut en mans dels soviètics.
Guderian, després de la reunió amb Speer, es va reunir amb el comandant Gotthard Heinrici, que havia d’agafar el comandament del Grup d’Exèrcits Vístula, i varen estudiar com intentar aixecar el bloqueig soviètic a la ciutat de Küstrin amb cinc divisions.
A Hohenlycehn, Heinrich Himmler es va reunir amb els seus generals per avaluar la situació. Quan va acabar la reunió, el ministre va tenir que necessitar tractament del doctor Felix Kersten, que li va insinuar que s’havia de posar en contacte amb els Aliats per acabar amb la guerra. Himmler li va dir que no ho podia fer perquè seria la derrota i perquè Hitler no ho acceptaria. Llavors el doctor li va dir que hauria d’apartar al dictador, però Himmler li va contestar que no tenia la potestat per fer el què li demanava. Quan varen parlar del genocidi jueu, Himmler li va dir que no era cert que haguessin eliminat cinc milions de jueus i li va donar la xifra de 3,2 milions.
Martin Bormann va viatjar a Salzburg per visitar les mines de la regió durant tres dies. Segurament el propòsit del viatge del secretari de Hitler a aquella zona es va fer amb l’objectiu d’elegir un lloc en el qual amagar el botí nazi i les possessions personals del dictador.
Mentre el Reich s’estava enfonsant i alguns jerarques nazis pensaven en mirar d’aconseguir una pau separada, Joachim von Ribbentrop va fer que el seu conseller de la legació Hesse comencés a sondejar la pau amb les potències occidentals a Estocolm.
A Zossen, el quarter general del OKW va ser bombardejat durant 45 minuts i per culpa d’aquell atac el general Hans Krebs i alguns dels seus col·laboradors varen resultar ferits.
Aquell dia es va executar a un obrer condemnat a mort el 23 de gener per haver robat objectes de persones mortes aprofitant un atac aeri el mes de juny anterior. L’obrer en qüestió ja tenia deu condemnes anteriors i havia robat un rellotge de polsera, una pipa, una llauna de tabac, una brotxa per afaitar, un joc de claus, un tallaungles, dos encenedors i un estoig per tabac.
En el front oriental:
A Polònia:
Ivan Konev, pressionat pel dictador Iosif Stalin, va llançar una ofensiva a la Silèsia meridional.
A Hongria:
L’ofensiva del comandant Josef Dietrich es va veure frenada pels durs combats amb els soldats soviètics, que es varen recuperar de la inesperada ofensiva alemanya. Ara els alemanys del 6º Exèrcit SS Panzer es varen tenir que posar a la defensiva.
En el front occidental:
A Alemanya:
Tancs nord-americans del 3º Exèrcit varen arribar al poble de Rhöndorf.
Aquell dia va començar a operar un cos de l’Exèrcit canadenc.
En els Estats Units:
A la tarda, Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb el secretari de Defensa Henry Lewis Stimson per dir-li que pensava que encara tenia temps per reflexionar si utilitzar la bomba atòmica, i va afirmar que donaria la resposta després de la conferència de San Francisco del 25 d’abril de 1945. Al president Roosevelt li amoïnava els efectes devastadors de la nova arma i volia esperar que les potències de l’Eix es rendissin sense haver-la d’utilitzar.
