5 d’abril de 1945
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Després de consultar el Diari i els sis quaderns de resums de viatges de l’almirall Wilhelm Canaris, trobats casualment en una caixa forta, Adolf Hitler va decidir executar al seu antic cap de l’Abwehr.
Al migdia va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Munic i en intervals de pocs minuts es donaven les noticies per la ràdio sobre el possible bombardeig. Després de mitja hora es va anunciar que cessaria l’alarma, ja que no hi hauria cap atac a la capital bavaresa.
A Weimar, després d’haver sigut sentenciat a mort per haver volgut entregar la ciutat de Gotha, una petita ciutat de Turíngia, el comandant Josef Ritter von Gadolla va rebre l’extremunció del capellà Leo Schramm. Von Gadolla estava segur d’haver fet el correcte en preservar a la gent d’una mort segura. Al voltant de les set del matí, els soldats varen agafar el comandant, que va cridar:
Moro perquè Gotha pugui viure!.
Poc després va ser afusellat.
En el camp de concentració de Buchenwald, tot i tenir els Aliats occidentals molt a prop, aquell dia va arribar un transport carregat de jueus. Però les SS estaven furioses, ja que el dia anterior els jueus no s’havien presentat a passar revista tal i com els hi havien ordenat, i els varen intimidar i maltractar sense miraments. A més a més, aquell mateix dia es va filtrar la notícia de que s’intentava liquidar als presoners britànics del camp, un total de 20. Alguns companys presoners varen amagar els britànics en un forat de 60 centímetres que havia sigut excavat sota el bloc 56 del camp petit.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
En un sanatori clausurat proper a Königgrätz, que servia de comandament, el comandant Ferdinand Schörner els va dir en els seus homes de la seva comandància que Hitler els havia demanat que resistissin i que no tenien que decebre’l. Schörner estava tan animat aquell dia perquè Hitler l’havia nombrat mariscal de camp. Va ser l’últim oficial nomenat mariscal de camp per Hitler.
En el front occidental:
A Alemanya:
Els nord-americans varen alliberar al camp de concentració d’Ohrdruf, un subcamp de Buchenwald. Els soldats nord-americans varen quedar tan impressionats que el seu oficial al comandament va convidar als generals Georg Patton, Omar Bradley i Dwight D. Eisenhower a visitar-lo. Els generals es varen topar amb un cobert ple de cadàvers. Eisenhower va demanar als seus homes de la zona que visitessin el camp.
Els nord-americans es trobaven a la Selva de Turíngia, i el 9º Exèrcit nord-americà i la 83º Divisió d’infanteria varen arribar al riu Weser mentre avançaven en direcció a Berlín. Al mateix temps, els nord-americans de la 7º Divisió Blandada del 31º Batalló de Tancs lluitaven al nord de Renània contra els alemanya a Oberkrichen. En aquells moment hi havia 125.000 soldats alemanys atrapats a la bossa del Ruhr.
A Holanda:
A l’illa de Texel, que havia sigut fortificada, els alemanys continuaven resistint en aquella petita illa que formava part del mur de l’Atlàntic amb el 882º Batalló d’infanteria Königin Tamara de la Legió Georgiana de l’Exèrcit alemany, que no eren res més que uns 800 georgians que havien sigut obligats a lluitar per Alemanya sinó volien acabar en un camp de concentració, a més de 400 soldats alemanys, que en gran part eren oficials. A mitjanit, els georgians, que ja no volien lluitar més per Alemanya, es varen alçar en armes i, en unes hores, amb el suport de la resistència holandesa, es varen fer amb el control de l’illa, que esperava un desembarcament Aliat si la insurrecció georgiana tenia èxit. Els alemanys varen ser assassinats mentre dormien a les mateixes dependències dels georgians amb ganivets i baionetes, i els que estaven de patrulla o de guàrdia varen ser abatuts a trets.
En el front oriental:
A Àustria:
L‘exèrcit soviètic estava molt a prop de Viena.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
A Kosice, el govern del Front Nacional de txecs i eslovacs va comunicar el seu programa i va anunciar els principis democràtics de la Tercera República Txeca. Afirmant que la seva prioritat era l’alliberació del país, varen instar a la població a començar una àmplia lluita contra els alemanys.
A la Unió Soviètica:
El govern soviètic va denunciar per sorpresa el tractat de neutralitat i de no agressió amb Japó subscrit a Tòquio el 1941.
En els Estats Units:
A Warm Springs, Geòrgia, en la que seria la seva última roda de premsa i acompanyat del president filipí Sergio Osmeña, el president Franklin Delano Roosevelt va prometre que un cop haguessin expulsat les tropes japoneses de Filipines els Estats Units garantirien en els filipins la seva immediata independència.
A Washington, el Ministeri de Guerra va aprovar el nom convencional de Centerboard, Deriva, per la missió d’un bombardeig atòmic sobre Japó. Aquest nom va ser proposat per un oficial que no tenia ni la menor idea de la finalitat de la missió.
En el Pacífic:
A les aigües d’Okinawa, l’almirall Soemu Toyoda, comandant en cap de la Flota Combinada japonesa, va enviar el vicealmirall Seiichi Ito a la badia de Tokuyama amb una petita flota de 10 embarcacions, composta pel cuirassat Yamato, el creuer lleuger Yahagi i 8 destructors en una operació suïcida, ja que només tenien combustible per arribar a les costes d’Okinawa però no el suficient per tornar al Japó i no tenien a més suficient protecció aèria. El 7 d’abril varen ser destruïts per les forces nord-americanes.
A Japó:
El gabinet de Kuniaki Koiso es va enfonsar per la imminent derrota i dos dies després l’almirall Kantaro Suzuki el va substituir.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1945/04/05/5-dabril-de-1945/trackback/
