EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

L’Adolf Hitler estava convençut, dins del seu deliri, que podia tenir alguna possibilitat en la guerra. Creia que enviant uns quants tancs contra l’exèrcit nord-americà els espantaria i fugirien d’Alemanya per pactar amb ell per lluitar contra els soviètics. Per això va ordenar enviar tancs en el front occidental. Aquella ordre va ser aprovada per alguns dels seus generals. Seguidament, va mantenir una reunió amb el seu ministre d’Armament Albert Speer, on va rectificar l’ordre de destruir totes les infraestructures alemanyes, l‘Ordre Neró. Al final de la reunió varen aprovar un decret, escrit per Speer, on es demanava només destruir els ponts d’importància operativa de manera que els soldats Aliats no els poguessin utilitzar, igual que les restes d’infraestructures, indústries i vies de comunicació, que només s’havien de paralitzar durant un temps per tornar a ser utilitzables per la producció alemanya en un futur. Quan aquell decret va arribar a les mans del cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel no va entendre per què en qüestió de pocs dies es va canviar d’opinió sobre la política de terra cremada, ja que tenia l’ordre de destruir totes les infraestructures sense tenir miraments. Aquell decret només va portar confusions dins l’Exèrcit, ja que no sabien si havien de destruir o no les infraestructures.

El cap de la Marina Karl Döentiz va fer un discurs on va dir que estava d’acord en penjar a la forca els desertors.

B-24 de la 67º Companyia del 44º Grup de Bombarders varen bombardejar la ciutat alemanya de Neumünster. A dos quarts d’una, molt probablement per aquell atac, va sonar durant una bona estona l’alarma antiaèria a la ciutat de Pfaffenhofen, a prop de Munic.

En el front oriental:

A la nit, les tropes del comandant Rodion Malinovski varen rodejar Viena i varen trencar el contacte del 6º Exèrcit blindat de les SS amb les tropes alemanyes que lluitaven al nord de la ciutat. Aquell va ser l’últim dia que varen aparèixer diaris a la capital austríaca dins del Tercer Reich. Davant de l’imminent derrota, Josef Dietrich va ordenar evacuar la capital austríaca. Mentre la ciutat començava a ser evacuada, Baldur von Schirach i els seus homes varen ser els primers ciutadans en fugir pel pont de Floridssdorf, l’únic pont que quedava obert sobre el riu Danubi.

En el front occidental:

Les tropes aliades varen ser llançades en paracaigudes a Holanda.

En el bàndol Aliat:

Iosif Stalin va enviar una carta critica al comandant suprem Dwight D. Eisenhower dient-li que coneixia les mediacions que havia fet Alemanya amb els Aliats occidentals a través de l’Allen Dulles a Suïssa. A més, el dirigent soviètic li va explicar que l’exèrcit soviètic s’estava enfrontant a més divisions alemanyes que ells. Després, Stalin va enviar un missatge als seus homòlegs occidentals dient-los que no acceptaria observadors occidentals a Varsòvia.

En el Pacífic:

A prop d’Okinawa, a dos quarts de vuit del matí, el grup de naus japoneses que pertanyien al cuirassat Yamato de l’almirall Seiichi Ito es varen dirigir cap a l’illa en una missió sense retorn amb combustible només suficient per arribar-hi. Però, a mig camí, varen ser detectats per un submarí. De cop, la tripulació del Yamato va veure uns quants avions nord-americans en picat i torpeders llançats per l’almirall Mitscher que volaven lluny d’on eren ells i, quan pensaven que no havien sigut descoberts, al migdia varen rebre un missatge que deia que 250 avions nord-americans es dirigien cap al nord-oest, on eren ells en aquells moments. A les 12:10, el destructor Asahimo, que marxava darrere de la flota perquè haver tingut una avaria en les seves màquines, li va comunicar en el Yamato que estava sent atac pels nord-americans. Al cap de pocs minuts, quan estaven al sud-oest de Kyushu, els avions nord-americans varen atacar directament el Yamato. Després, els caces i els bombarders varen destruir primer els canons antiaeris del cuirassat japonès. Cap a la una del migdia, el cuirassat va ser tocat per dues bombes que varen caure a prop de la torreta de popa. Uns minuts més tard, un torpede va tocar a babord i el cuirassat va començar a enfonsar-se. Mentre s’enfonsava, 150 avions nord-americans el varen continuar bombardejant. A dos quarts de tres, el Yamato estava inclinat sobre una banda i a les 16:23 es va enfonsar. Dels 3.332 homes que componia la seva tripulació només se’n varen salvar 269. El comandant del cuirassat, l’Ariga, es va fer lligar al peu del compàs morint en el seu cuirassat. A més del Yamato, l’aviació nord-americana va enfonsar a cinc embarcacions d’escorta. Els nord-americans només varen perdre en aquella acció a 10 avions i 12 tripulants. Al mateix temps, davant de les costes d’Okinawa, 383 furiosos kamikazes varen enfonsar dos destructors i dos transports de munició nord-americans i varen danyar 24 bucs.

Més de 108 Mustangs P-51 varen sortir d’Iwo Jima per escortar als bombarders B-29 que es dirigien a Japó. Els Mustangs, que varen ser els primers caces nord-americans amb base a terra en arribar a terra ferma japonesa, varen poder comprovar durant el seu vol sobre Japó en ple dia que les pèrdues japoneses en defensa eren més grans que les d’atac.

A Japó:

Davant la crisi política i militar que patien, l’almirall Kanataro Suzuki va formar un govern on Shigenori Togo va tornar a ser nombrat ministre d’Afers Exteriors i Sato va ser nombrat ambaixador del Japó a Moscou.

Tweet