EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

A la presó de Berlín-Plötzensee varen ser assassinats a la forca de la presó l’antic burgmestre de Leipzig Carl Friedrich Goerdeler, el capella jesuïta Alfred Delp i Johannes Popitz per estar implicats en el complot del 20 de juliol de 1944. Pel mateix motiu, Klaus Bonhoeffer va ser condemnat a mort, sentència que s’efectuaria el 23 d’abril de 1945, per president del Tribunal Popular, Roland Freisler. Aquesta va ser l’última condemna que va donar Freisler i el Tribunal perquè els dos desapareixerien en el bombardeig nord-americà de l’endemà.

De les 3:40 a les 4:05 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Com la nit anterior no hi va haver cap atac.

En el front oriental:

Les tropes del mariscal Gregory Zhukov van establir un petit cap de pont a l’altre costat del riu Òder. Com a contrapartida, el 506º Batalló de morters pesats de les SS es va dirigir cap al cap de pont i va llançar 14.000 projectils durant tres dies amb l’ajuda del batalló del regiment Kurmark de Panzer.

En el front occidental:

A Alsàcia, la 28º Divisió havia tret tots els alemanys de Comar i després es va apartar perquè els tancs francesos del 1º Exèrcit francès del general Jean Marie de Lattre de Tassigny alliberessin la zona sota un fred glacial. Els alemanys varen perdre en aquell combat uns 6.000 homes, el triple que els francesos.

A Malta:

A dos quarts de de del matí matí va arribar en el gran port de La Valeta el buc Quincy de l’armada nord-americana escortat pel Savannah amb el president Franklin Delano Roosevelt a bord acompanyat per la seva filla Anna Roosevelt Boettiger. Mitja dotzena de Spitfires varen sobrevolar el port. Un canó d’artilleria del Fort de San Elmo varen detonar una salva lenta de 21 canons, i la bandera a bord de l’embarcació Sirius va tocar l’himne nord-americà per anunciar l’arribada del president nord-americà. Roosevelt es va reunir abans de volar l’endemà cap a Ialta per celebrar la Conferència de Ialta amb el dictador Iosif Stalin i amb el primer ministre Winston Churchill. Churchill i Anthony Eden els preocupava que la Unió Soviètica no respectés la independència de Polònia després de la guerra. El President, en canvi, anava a la cita amb l’objectiu de convèncer als seus homòlegs de que s’havia d’establir una Organització de Nacions Unides.

Poc abans de les deu del matí, abans de l’arribada del primer ministre, el cap de l’Estat Major George Marshall va pujar a bord del Quincy acompanyat per l’almirall Ernest J. King, i es varen trobar el President assentat a prop del canó de babord. El President no gaudia d’una bona salut i tothom era conscient del seu desgast. Durant mitja hora els dos oficials li varen explicar el pla del SHAEF per arribar al Rin, apoderant-se dels caps de pont i avançant per dues vies complementàries cap al Ruhr. Demanant un mapa, el President va recordar haver recorregut la Renània en bicicleta quan era jove. Al cap de poc es va sentir un xiulet que anunciava l’arribada del primer ministre Winston Churchill, acompanyat per la seva filla Sarah Churchill Oliver. El primer ministre va pujar a bord tot seguit per saludar al President. La salut del primer ministre també s’havia deteriorat molt els últims mesos, però durant els últims dies havia recuperat part de la salut. Durant l’hora de dinar, el primer ministre li va manifestar la seva completa devoció als principis enunciats en la Declaració d’Independència redactats pel president Thomas Jefferson el 1776. Parlant de la guerra, el President li va dir que creia que acabaria probablement aquell any, tot i que pensava que la derrota de Japó no arribaria fins l’any 1947. Quan el primer ministre es va aixecar per retirar-se, el President li va confessar que havia dormit deu hores cada nit des de que havia sortit de Washington, però que encara se sentia cansat.

Després de que el seu homòleg britànic marxés, Roosevelt va recórrer 50 quilòmetres en un turisme, escortat pel governador general de l’illa, travessant la destruïda Valleta, Ghajn Tuffieha i la Mdina. A dos quarts de cinc el President ja tornava a ser a bord del Quincy, on Churchill també hi va pujar per prendre uns còctels a la sala d’oficials. Els caps militars varen informar als dos caps d’Estat del seu complet acord amb el pla del comandant suprem Dwight D. Eisenhower per acabar la guerra a Europa. Churchill va demanar apropar les divisions de reserva al llarg del Rin i va proposar també ocupar el màxim territori austríac per mantenir a ratlla als soviètics. Roosevelt els escoltava callats. A les vuit es va servir el sopar.

A Suïssa:

Maurice Bossard va escriure una carta a la seva parent Daura Bassard, que vivia en el 152 de Mansions Lauderdale, Maida Vale, Londres W9, en la que sostenia que durant la Segona Guerra Mundial s’havien rebut a Suïssa centenars de metres quadrats de pell robades d’Alemanya. Fent referència a la fàbrica Bally a Schoenenwerd, Bossard li deia que també havien de tenir muntanyes de material sense adobar emmagatzemades a l’estranger, però a punt per ser servides a qualsevol país en quan els serveis de transport ho permetessin. Els agents dels serveis d’intel·ligència nord-americans establerts a Suïssa varen interceptar la carta.

Tweet