EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda l’Adolf Hitler es va reunir en tres sessions amb el mariscal de camp Wilhelm Keitel i amb el coronel Claus von Stauffenberg, que aquest estava decidit a eliminar a en Hitler aquell mateix dia i que anava acompanyat pel seu superior, el tinent general Friedrich Fromm. Però, al final, un altre cop va ajornar el cop d’Estat perquè Hitler se’n va anar abans de que la bomba, amagada en el maletí, pogués ser col·locada. En la segona sessió va trucar a Berlín per consultar si havia de seguir amb el pla en cas de que no hi hagués en Heinrich Himmler. Ell volia actuar encara que no hi fos. Durant la tercera sessió va participar directament en la presentació, fet pel qual li va impedir accionar la bomba.

 A Berlín, el general Friedrich Olbricht, que pensava que Von Stauffenberg havia eliminat a en Hitler, va posar en marxa l’Operació Valquíria entre les set i les vuit del matí i va mobilitzar les seves tropes, però quan va saber que Von Stauffenberg havia ajornat el cop d’Estat va interrompre la seva mobilització sense aixecar sospites. Olbricht va fer passar tota l’operació per un exercici.

Erwin Rommel va exposar en un informe de tres pàgines per en Hitler i l’Alt Comandament la situació en el front occidental. El mariscal de camp li va explicar que la situació en el front de Normandia empitjorava dia a dia produint una greu crisi. El seu escrit acabava dient que els soldats lluitaven heroicament en tots els fronts, però que la desigualtat en la batalla feia que el final fos més a prop.El mariscal de camp Günther von Kluge va donar el vistiplau a l’informe en una nota adjunta enviada a Berlín. L’escrit mai va arribar a mans d’en Hitler, ja que Rommel patiria un greu accident el 17 de juliol en un atac aeri.

A la nit, Rommel es va reunir amb el Obergruppenführer Wilhelm Bittrich i  aquest li va confessar que coneixia perfectament què passava a Normandia i que sabia com havia empitjorat les coses en el front oriental. Bittrich li va dir que el que es feia a l’Est era una bogeria i es va exaltar quan li va explicar que des de dalt es menyspreava el perill perquè no es tenia cap criteri ni se sabia veure amb cordura la situació. El Obergruppenführer li va dir que s’havia proposat desobeir a partir d’ara aquestes ordres sense sentit i obrar segons el que demanés la situació. Rommel va aprofitar una pausa per agafar la paraula i va informar al cap de les SS sobre els seus plans. Rommel li va confessar que ja s’havia parlat amb els Aliats i que esperava evacuar ordenadament la França ocupada fins la Muralla occidental. Bittrich es va adherir a l’oposició contra en Hitler i li va dir que posava a les seves ordres el 2º Cos Blindats de les SS perquè els seus comandants pensaven el mateix.

Himmler va rebre aquell dia tractament del doctor Felix Kersten, que aquest havia sigut informat per en Rudolf Brandt de que el ministre s’havia reunit amb un dels seus homes de confiança del camp de concentració d’Auschwitz a les afores de Cracòvia. Durant la sessió, el doctor li va preguntar de què havien parlat en la reunió. Himmler li va explicar que era un jueu i li va afirmar que els jueus de l’est odiaven als de l’oest perquè eren més rics i tenien més educació. A continuació. el ministre va acusar a tots els jueus de ser avariciosa per naturalesa i de ser anti-nacionals. Tot i això, ara que s’acostava el final, Himmler opinava que hauria sigut millor haver-los deportat a tots a un país.

Benito Mussolini es va dirigir a Alemanya, cap a Görlitz, per després entrevistar-se amb en Hitler a Rastenburg.

Aquell dia es va deixar d’enviar deportats des del gueto de Lódz al camp de concentració de Chelmo. En total, des del 23 de juny, es varen enviar deu transports amb unes 7.000 persones. A l’agost, quan es va reprendre les deportacions de Lódz, els jueus varen ser enviats a Auschwitz.

En el bàndol Aliat:

El US War Refugee Board es va reunir per últim cop per estudiar la possibilitat de llançar armes des de l’aire als interns d’Auschwitz o llançar-hi paracaigudistes per començar un alçament. Al final, els informes no van ser enviats als militars i, per tant, no es va dur a terme cap operació per alliberar el camp.

En el front occidental:

A França, a última hora de la tarda, atacant des del nord i l’est, les puntes de llança de la 29º Divisió es varen col·locar a només tres quilòmetres de Saint-Lo i va començar el combat amb els alemanys.

A la població de Saint-Nizier du Moucherotte, després de que els alemanys haguessin sigut rebutjats pels maquis el 13 de juliol de 1944, varen entrar al poble amb dos batallons per lluitar contra els maquis i, el cap dels maquis, Huet, es va veure obligat a replegar-se, ja que li faltaven metralladores pesades i, sobretot, morters.

A Finlàndia:

La batalla a l’istme de Carèlia va finalitzar amb una victòria defensiva finlandesa. Tres exèrcits soviètics varen aconseguir progressar en un principi, però varen ser incapaços d’aconseguir els seus objectius.

A Itàlia:

Al sud del país varen arribar les primeres infermeres brasileres.

Tweet