EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va reunir-se amb el seu ministre de Propaganda Joseph Goebbels per parlar de la situació militar. Després de la conversa, Goebbels va criticar en el seu Diari l’actitud d’en Hitler, ja que pensava que no era conscient de la situació amb la que es trobaven i creia que havia comès errors els últims mesos alhora de jutjar les possibilitats militars alemanyes.

A la nit, després de que l’Eva Braun acceptés la nit anterior marxar de Berlín per seguretat,  ella va organitzar una petita festa d’acomiadament on hi varen ser presents l’Adolf Hitler, en Martin Bormann i en Hermann Fegelin entre altres persones. Després de la festa varen estar fins a altes hores de la matinada amb l’Albert Speer, l’arquitecte Hermann Giesler i en Bormann en els subterranis de la Nova Cancelleria contemplant l’enorme maqueta de la remodelació de la ciutat de Linz. L’endemà, l’Eva marxaria juntament amb la seva germana Gretl cap a Berchtesgaden.

En el front oriental:

Els soldats alemanys intentaven bloquejar el pas soviètic en el riu Òder amb pràcticament tota l’aviació alemanya i, curiosament, varen utilitzar les bateries antiaèries que protegien les ciutats deixant-les indefenses davant dels bombarders Aliats. Però, tot i les mesures de bloqueig, les tropes de l’Ivan Koniev varen travessar el riu per Ateinau, des dels dos caps de ponts situats als dos costats de Breslau. L’objectiu dels soviètics era ocupar la ciutat de Breslau.

A Danzig, les autoritats alemanyes varen calcular que la ciutat acollia a 35.000 o 40.000 refugiats i que s’havia de preparar per rebre’n 400.000. Dos dies més tard varen calcular que la ciutat n’acollia 400.000.

En el front occidental:

Els soldats canadencs varen iniciar l‘Operació Verdader amb l’objectiu d’ocupar Holanda. El 1º Exèrcit canadenc va començar a atacar el sud de Nimega en direcció a Wesel, on va trobar una forta resistència i, al principi, només varen poder avançar lentament enmig de violents combats.

Per altra banda, la 78º Divisió verda, reforçada per un regiment de la 82º Aerotransportada i la veterana 9º Divisió varen capturar la destruïda presa de Schmidt després de que quaranta batallons d’artilleria nord-americans la fessin saltar.

En la Conferència de Ialta:

En una reunió privada, el president Franklin Delano Roosevelt va convèncer a en Iosif Stalin perquè es comprometés a entrar en guerra contra Japó. Durant aquelles reunions els nord-americans varen informar als soviètics de que hi havia programats bombardejos a Dresden. L’atac es produiria la nit del 13 de febrer de 1945.

A les nou de la nit, es va fer un banquet en el Palau Yusupov, una vila d’estil morisc que havia sigut del príncep que havia dissenyat l’assassinat del monge Rasputin, on Stalin va ser l’amfitrió. El líder soviètic aclamava al primer ministre Winston Churchill com la figura governamental més valuosa del món, un home que naixia un cop cada cent anys. Churchill en canvi va qualificar Stalin de poderós líder d’un poderós país. Roosevelt, que abans de sopar s’havia begut dos còctels, va brindar per Stalin com principal forjador dels instruments que havien conduït a la mobilització del món contra en Hitler. Stalin tenia al seu costat a en Lavretny Beria, que li aconsellava què tenia que menjar i què tenia que veure. Quan el president Roosevelt li va preguntar qui era aquell home, el dictador li va contestar que el seu Himmler.

Tweet