EL TERCER REICH

Dilluns

En el Reich:

A Polònia:

El mariscal Walther von Reichenau va agafar el comandament del Grup d’Exèrcits Sud en substitució del mariscal Gerd von Rundstedt, que va ser castigat per l’evacuació de Rostov del 29 de novembre de 1941, a part de que Von Rundstedt havia patit un lleu atac de cor i el dia anterior havia enviat un telegrama dient que no volia complir l’ordre de no retirar-se. A la tarda, Von Reichenau va trucar al quarter general de Rastenburg per informar que els soviètics havien travessat la línia situada en el lloc ordenat per Adolf Hitler i va sol·licitar permís per retirar-se a la línia que havia demanat Von Rundstedt. Hitler hi va accedir.

A la nit, el líder alemany va explicar en els seus convidats que els jueus tenien un caràcter destructiu i els va amenaçar dient que qui destruïa la vida s’exposava a la mort.

A Alemanya:

A Berlín, a la nit, el ministre Joachim von Ribbentrop li va dir a l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima que abans de firmar un pacte entre els dos països, en què es comprometien a lluitar contra els Estats Units si un dels dos països atacava als nord-americans i es prometien a no firmar la pau per separat amb els Estats Units en cap cas, ho havia de consultar amb Hitler.

En una conferència a l’Acadèmia Alemanya davant autoritats de l’Exèrcit, la policia, del NSDAP, del Front del Treball, del món acadèmic u cultural i altres personalitats, Joseph Goebbels va dir que la profecia de Hitler del 30 de gener de 1939 ja s’estava complint i va deixar clar que la compassió o el penediment estaven fora de lloc i va afirmar que els jueus estaven patint un procés gradual d’aniquilació. El ministre va exclamar que ara s’estava duent a terme la pròpia llei dels jueus: Ull per ull i dent per dent. 

El jutge de les SS Reinecke va informar a Heinrich Himmler que l’esposa del governador Hans Frank treia dels magatzems diversos abrics de pell, com a mínim 10, afirmava, fet que sobrepassava la seva capacitat adquisitiva i les seves necessitats. A més, el jutge li explicava que això no era tot perquè s’havia comprovat que en la seva casa Apfelbaum de Varsòvia havia adquirit a més, entre altres coses, una jaqueta de llúdriga, un abric de mesquer, un abric de castor, un abric d’ermini, dos abrics de visó, una jaqueta d’ermini, dues capes de guineu platejada i blava amb altres pells. Reinecke li afegia que segona declarava el Sturmbannführer SS Fassbender, els enviats de l’esposa del governador havien dit que tot el que havia comprat valia la meitat del seu valor real.

En el front oriental:

En el sector central:

En la Batalla per Moscou, el 4º Exèrcit de Günther von Kluge va avançar entre els boscos i terres pantanoses a l’oest de Moscou, mentre els tancs de Heinz Guderian i Erich Hoepner també intentaven avançar. Al sud de Rogachev, el 41º Cos, que provenia de Kalinin, es va situar a l’ala dreta del 3º Exèrcit blindat, que atacava per creuar el canal al nord de Lobnia. Més al sud, al nord-oest de Lobnia, la 2º Divisió blindada del general Veiel amenaçava cap a Moscou pel nord-oest i, arrossegant-se per la neu enmig d’un fred espantós, varen avançar per la carretera minada de Rogachev a Moscou, ocupant Ozererskoie, l’estació terminal d’autobusos de Moscou. Però els soviètics varen rebre procedents d’Àsia tres exèrcits soviètics per reforçar el front de Moscou. Sabent que en breu es produiria una batalla transcendental, els soviètics es varen entrar en el carrer Chistoprudny de Moscou per millor el seu maneig amb les metralladores Maxim.

A França:

A Saint-Florentin es varen reunir Philippe Pétain i Hermann Göering. El ministre alemany va viatjar en tren especial i anava acompanyat per Adolf Galland, a qui li va dir en el camí que en vint minuts hauria acabat amb el vell cavaller. Göering va estar durant tres hores reunit amb Pétain i varen poder parlar gràcies a l’ajut del traductor Paul Schmidt. El ministre va exigir en els francesos que fossin més enèrgics alhora de defensar les seves colònies contra els britànics, però en aquest punt Pétain li va replicar que necessitava més forces i més material bèl·lic. Quan Göering es disposava a marxar de la reunió, Pétain li va posar a la butxaca del mariscal un memoràndum en què es negava a acceptar les exigències alemanyes.

A la Gran Bretanya:

El general britànic sir Alan Brooke va ser nomenat cap de l’Estat Major imperial.

A Japó:

Tot i l’autorització del 5 de novembre de 1941 de l’emperador Hirohito d’atacar Pearl Harbor, aquell dia es va prendre la decisió final d’atacar la base nord-americana després de les reticències d’alguns alts caps militars, que fins llavors no volien una guerra amb els nord-americans perquè creien que posaria en perill totes les conquesta a Xina i Manxuria. En seguit, les forces aèries i navals varen rebre l’ordre d’atacar el 7 de desembre de 1941.

A l’Àsia:

Davant d’un imminent atac japonès, Malàisia i Singapur varen declarar l’estat d’emergència.

Tweet