EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, a les dues de la matinada, els guàrdies jueus varen advertir als guerrillers de l’aproximació dels alemanys. Al cap d’un quart d’hora els grups de combat estaven al seu lloc i es va informar a la població del perill que s’acostava. La majoria es va refugiar als refugis o en els subterranis. A les quatre del matinada, per grups de tres, quatre o cinc, els alemanys es varen introduir en el barri del mig, on es varen formar en batallons i companyies. A les sis del matí, 3.000 soldats de les Waffen SS i altres divisions sota el comandament del general de divisió, Jürgen Stroop, amb el suport dels tancs alemanys, varen començar a destruir casa per casa el gueto de Varsòvia per eliminar a tots els jueus que encara no havien sigut deportats en els camps de concentració, sobretot eren conduïts al camp d’extermini de Treblinka. L’objectiu era eliminar tot el que quedava de la comunitat jueva en el gueto.

Abans d’atacar, els alemanys varen oferir un ultimàtum: la rendició incondicional a canvi de la clemència alemanya, però els jueus, que estaven informats de quin seria el seu destí acceptessin o no, varen respondre disparant. A continuació, els alemanys varen avançar pels carrers Umschalgplats i després varen continuar fins Trawniki i Poniatów. De seguida, la Zydowska Organizacja Bojowa ( ZOB ), l’organització de combat jueva, va prendre posicions al voltant del gueto, tot i que molts no tenien armes de foc, i varen lluitar amb el què varen trobar o amb les seves pròpies mans. L’alçament jueu va ser tota una sorpresa pels alemanys, que pensaven que seria una operació senzilla ja que no preveien que tindrien armes de foc. Els alemanys varen intentar replegar-se, però tenien tallada la retirada. Els supervivents varen buscar refugi en els comerços o les cases buides. Llavors, els alemanys, davant la impossibilitat d’avançar, varen demanar l’ajut dels tancs. Només el primer dia van morir 12 alemanys quan la ZOB va llançar granades i còctels mólotov, que van acabar incendiant un tanc. El conflicte va durar fins el 16 de maig de 1943 amb victòria alemanya.

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va rebre l’informe actualitzat del 31 de març on s’informava que prop de dos milions de jueus havien sigut deportats als camps de l’Est.

A la nit, Hitler i els seus convidats es varen acomodar al voltant de la xemeneia com era de costum. Després d’estar tots assentat, Hitler va començar a parlar de la seva gossa, la Blondi, i es va posar a jugar amb ella fins a fer-la bordar.

A Berlín, a les sis de la tarda, en el Saló Filharmònic va tenir lloc una reunió en honor a Hitler pel seu aniversari. Joseph Goebbels es va encarregar de pronunciar un discurs que va commoure als presents.

A la Unió Soviètica:

El diari Pravda va sortir publicat amb un article que deia que el govern polonès a l’exili s’havia deixat enganyar pels alemanys per la descoberta de les vuit fosses comunes de Katin, i els va acusar de cooperar amb els alemanys per la seva crida a la Creu Roja Internacional perquè investigués què havia passat.

A Tunísia:

De nou el principal atac Aliat es va dirigir contra les posicions italianes d’Enfidaville que, aquest cop, varen resistir i varen aturar l’ofensiva de Bernard Law Montgomery.

Tweet