EL TERCER REICH

Dijous:

La Directiva número 17:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va firmar la Directriu número 17 en què donava l’ordre d’intensificar la guerra aèria i naval contra la Gran Bretanya, la Verschärfter Luftkrieg. Hitler no confiava amb els anàlisis del ministre Hermann Göering, el comandant en cap de la Luftwaffe, de que la força aèria alemanya seria suficient per derrotar a la Gran Bretanya. Per això, Hitler va firmar unes ordres per tal de que la Kriegsmarine, la seva força naval, entrés en guerra a les costes britàniques. D’aquesta manera, el Blitz, el sostingut bombardeig aeri contra el Regne Unit per part de la Luftwaffe, no es portaria a terme per iniciativa pròpia, tal i com havia fet amb anterioritat, sinó que els atacs anirien coordinats amb la Kriegsmarine i sota les seves ordres. Hitler demanava però que s’acabés com més aviat millor amb l’aviació britànica, la RAF, i ordenava llançar la seva ofensiva principal contra la RAF el 6 d’agost de 1940, o en una data posterior la més pròxima possible, i creia que eliminar-la seria qüestió de 3 o 4 dies.La data en que començaria l’Operació portaria el nom clau del Dia de l’àguila. El Servei Secret britànic va conèixer aquest nom clau, però no sabia el seu significat. En aquesta ordre va ordenar que la Luftwaffe ataqués sobretot els ports que fessin de magatzems d’aliments i de provisions de l’interior del país i, per tant, la costa sud d’Anglaterra havia de ser menys atacada que la del nord perquè els seus ports no eren tan utilitzats com a magatzems. Així mateix, calia atacar les industries del país, tot i que també va demanar de mirar de fer tots els esforços possibles per evitar les pèrdues innecessàries de vides entre la població civil, encara que es reservava explícitament la prerrogativa de prendre personalment les decisions sobre l’ús dels bombarders per atemorir a la població. També va ordenar a la Kriegsmarine que ataqués, a part dels vaixells de guerra, els vaixells mercantils. La Wehrmacht va rebre la informació de que probablement el 15 de setembre de 1940 seria la data de la invasió d’Anglaterra.

Göering els va dir en els seus generals que Hitler l’hi havia ordenat aixafar la Gran Bretanya amb la seva Luftwaffe. Però Göering es va endur una bona sorpresa quan en l’informe d’un pilot alemany aquest afirmava que els Spitfire eren tant bons com els caces alemanys. Göering li va respondre:

Si és així tindré que posar al meu Inspector General de l’Aire davant d’un batalló d’afusellament.

Ernst Udet, l’Inspector General de l’Aire, va somriure amb amabilitat. 

En la Batalla d’Anglaterra:

A la Gran Bretanya, avions alemanys varen sobrevolar el Canal de la Mànega i varen llançar pamflets al sud d’Anglaterra on demanaven la pau. Per la seva part, el Fighter Command britànic va perdre aquell dia 39 pilots. Com a resposta, la RAF va bombardejar les fàbriques d’Essen.

A la Unió Soviètica:

El ministre d’Afers Exteriors soviètic,Viatxeslav Mólotov, va confirmar a Alemanya la neutralitat del seu país en la guerra.

En el Reich:

A Alemanya: 

Els bisbes catòlics varen presentar una queixa davant de Hitler pels assassinats que es produïen en els centres d’internament. L’arquebisbe de Fribug, Konrad Gröber, va escriure-li a Hans-Heinrich Lammers, el cap de la Cancelleria del Reich, que estaven disposats a sufragar totes les despeses que ocasionés a l’Estat les cures dels malalts mentals. Gröber el va advertir de la mala reputació que tindria el país si es sabés a l’exterior aquell assumpte.

Tweet