Home // 1945 // Març (Page 3)

11 de març de 1945

Diumenge:

En el Reich:

El règim nazi va començar a enfonsar-se en tots els sentits, i la població alemanya ja no confiava amb els seus líders. Una prova de que la població havia girat l’esquena a l’Adolf Hitler la trobem en una petita ciutat dels Alps bavaresos, on es va celebrar una cerimònia commemorativa en el monument dels caiguts. Quan en el final del discurs commemoratiu, el cap de la unitat de la Wehrmacht va demanar un Sieg Heil per en Hitler ningú li va fer cas, ni els membres presents de la Wehrmacht, ni la Volkssturm, ni la població civil. A més, a Berlín va arribar-hi un informe on s’apuntava que la ciutat podria resistir unes vuit setmanes de bloqueig. Per complicar encara més les coses pels alemanys, els Aliats varen llançar 4.662 tones de bombes sobre la ciutat d’Essen i Suïssa va tancar les seves fronteres amb el Reich.


A Berlín, mentrestant, es va celebrar per últim cop el Dia dels Caiguts, però aquest cop Hitler no va assistir a la cerimònia, sent substituït pel ministre Hermann Göering, que amb el seu bastó i acompanyat per en Karl Döenitz i en Wilhelm Keitel va deixar una corona de flors en el cenotafi de l‘Unter den Linden. Un Hitler desanimat es va reunir amb el seu ministre Joseph Goebbels i li va dir que les seves ambicions tenien que ser un exemple que poguessin seguir les futures generacions posteriors a les crisis i tensions militars, de la mateixa manera que ells havien tingut que mirar cap als antics herois de la història. En la proclama de la Wehrmacht d’aquell dia, el dictador va mencionar aquesta frase i en ella manifestava la seva decisió irrevocable de proporcionar al món futur un exemple que no sigués pitjor que els que l’hi havien deixat en els temps passats, i va concloure la seva frase dient que l’any 1918 no es tornaria a repetir.


El capità Wilfried Seegebarth va rebre l’ordre de traslladar les restes mortals de Paul von Hindenburg i la seva esposa, i les dels emperadors Frederic Guillem i Frederic el Gran, que havien sortir de Potsdam, a una mina de sal de Turíngia amb les insígnies i demés objectes preciosos de Frederic el Gran: instruments musicals, tapissos i la biblioteca Frederic el Gran.


A Hohenlychen, al nord de Berlín, Heinrich Himmler no es trobava bé, havia passat mala nit i tornava a tenir dolors estomacals, i va cridar al doctor Felix Kersten perquè li fes un dels seus massatges. Durant el tractament, Himmler es va queixar del gran número de baixes que havien patit els seus homes de les Waffen-SS i estava molt preocupat pel transcurs dels combats a l’est. El doctor li va dir que el resultat de la guerra semblava clar, però Himmler, que es negava encara a creure en la derrota, li va exclamar que estava per veure perquè esperaven una arma secreta. Llavors, Kersten li va tornar a insistir de que alliberés els presoners dels camps i acabés amb aquell horror, però el ministre no tenia ganes de parlar d’aquell tema i li va dir que en parlarien més endavant.

En el front oriental:

A Hongria, les tropes del comandant Josef Dietrich varen avançar pel país i varen profunditzar la seva zona de control.

 

10 de març de 1945

Dissabte:

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler va trucar a l’Albert Kesselring perquè substituís al mariscal Gerd von Rundstedt, que havia dimitit el dia anterior com a comandant del front occidental després de que els nord-americans aconseguissin la ciutat de Colònia. Després, va ordenar que els refugiats que fugien de l’est d’Alemanya siguessin traslladats a Copenhagen. Aquest dia es va elevar la xifra total estimada de refugiats alemanys procedents de les províncies orientals a 11 milions. Per altra banda, es va activar l’ordre Fliegende Standgericht, el consell de guerra mòbil, que havia ordenat en Hitler el dia anterior, i en què es podia executar a qualsevol membre de l’Exèrcit en un judici ràpid. A resulta de la nova ordre, va ser condemnat a mort l’ex general Friedrich Fromm per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.


A Hohenlychen, al nord de la capital, a les onze del matí Heinrich Himmler va tenir que tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten, que aquest li va preguntar si era cert, tal i com l’hi havien dit, de que no defensarien La Haya. Himmler li va contestar que destruirien la ciutat, tal i com Hitler volia.

En el front occidental:

Els soldats nord-americans varen ampliar el seu control cap al nord i al sud d’Alemanya occidental. Per altra banda, el 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery va controlar el seu sector de la riba esquerra del riu Rin. El Grup tenia fins aquell moment 22.934 baixes, tot i que els alemanys, que defensaven la zona just a l’oest del Ruhr, havien patit baixes per un total de 90.000 homes. Tot i les victòries britàniques i nord-americanes, els alemanys mantenien el control de la ciutat de Wesel i el nord de la ciutat de Colònia, tot i que havien reduït la seva zona de control.

A les cinc de la tarda, el primer jeep va creuar el pont de Remagen, que estava sent reparat pels enginyers nord-americans després de que els alemanys l’intentessin destruir amb dinamita. Un segon tram del pont va quedar acabat unes poques hores després.

En el front oriental:

El 1º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic i el 19º Exèrcit varen arribar a Lauenburg. A Hongria, el 6º Exèrcit Blindat del comandant Josef Dietrich va trencar les posicions soviètiques i varen avançar entre el llac Platten i el riu Danubi, i varen seguir atacant pel canal de Malom.

A Japó:

A la nit, 334 B-29 varen enlairar-se amb 1.639 tones de bombes de les pistes de les illes Marianes fins arribar a una altura de 2.000 metres per després dirigir-se fins a Tòquio. Un cop varen arribar a la capital nipona varen deixar caure les bombes destruint 40 quilòmetres quadrats de Tòquio, matant a 83.000 persones, ferint-ne 100.000, i deixant sense vivenda a 1,5 milions de persones. A més, es varen destruir innombrables petits tallers i 16 gegantesques fàbriques. Tot i la impunitat amb què varen atacar, els nord-americans varen perdre 14 bombarders. Aquest és considerat el bombardeig convencional més destructiu de la Història. Unes hores més tard, quan es va efectuar un vol de reconeixement fotogràfic, l’alt comandament nord-americà va poder comprovar l’abast de la destrucció.

9 de març de 1945

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va emetre una ordre en la que establia el Fliegende Standgericht, el consell de guerra mòbil de campanya, per jutjar i executar d’immediat a tots els desertors i els membres de la Wehrmacht i les Waffen-SS que no complissin les ordres donades. El consell estava dotat de tres oficials superiors, dos clergues, màquines d’escriure i material d’oficina. El lema era: No hi ha lloc per la justícia de la pietat.


El ministre Joseph Goebbels va arribar amb cotxe a la ciutat de Görlitz per entrevistar-se amb el mariscal de camp Ferdinand Schörner. Junts varen visitar la ciutat de Lauban, que havia sigut desallotjada de les tropes soviètiques l’1 de març de 1945. Passejant per la ciutat, el ministre va poder observar els tancs soviètics destruïts i va saber que alguns alemanys havien matat a uns soldats soviètics a cops de pala. Després, Goebbels va condecorar als membres de les Joventuts Hitlerianes i, a la plaça de la ciutat, ell i el mariscal varen fer una crida a la població perquè continuessin lluitant. Després de la visita d’en Goebbels, Schörner va llançar un atac per conquerir la ciutat de Striegau, a quaranta quilòmetres a l’oest de Breslau, on només varen trobar uns quants supervivents civils que varen explicar les atrocitats que havien comès contra ells els homes de l’Ivan Koniev.


A Hohenlychen, al nord de Berlín, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractaments del doctor Felix Kersten, que li insistia de que acabés d’una vegada per totes amb els camps de concentració.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va avançar amb força per Prússia Oriental i varen arribar a la riba oriental del riu Òder, els dos costats de la recent conquerida ciutat de Stettin.


El NKVD només va aconseguir, a partir dels membres de la Volkssturm capturats en camps de concentració en qualitat de presoners de guerra, reclutar a 68.680 treballadors forçats alemanys. La gran majoria eren dones.


A Hongria, les forces alemanyes varen progressar pel nord del llac Balaton.

En el front occidental:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va aprovar que nou divisions del 1º Exèrcit creuessin el Rin a l’espera de formar un front comú amb el 3º Exèrcit quan el general George Patton hagués travessat el riu per sobre de Coblença. Ràpidament, l’exèrcit nord-americà va creuar el riu Rin i d’aquesta manera varen travessar l’última barrera geogràfica que defensava Alemanya. Cada vegada era més a prop la victòria i, a la matinada, el primer transbordador va creuar el riu i poc després se li unirien més que transportarien gasolina i munició. La Wehrmacht necessitava homes com fos en aquells moments tan complicats, però com que ja no els quedaven efectius per defensar-se varen recórrer a la Volkssturm i varen reduir el número de desertors de 16.000 a 400. En les ciutat de Ban i de Godsberg es lluitava casa per casa. Per altra banda, la ciutat de Dessau va ser bombardejada i parcialment destruïda per l’aviació aliada occidental. Desesperat per la situació, el comandant del front occidental Gerd von Rundstedt va dimitir del seu càrrec.

A Japó:

A dos quarts d’onze de la nit, 300 B-29 nord-americans, procedents de les bases de Saipan, Guam i Tinian, varen bombardejar la ciutat de Tòquio fins l’endemà per ordres del general Curtis Le May. Durant l’atac, de tres hores, es varen llançar 8 tones d’artefactes incendiaris que van destruir una cinquena part de la ciutat, una àrea de 41 quilòmetres quadrats; 267.000 cases, matant a 83.783 persones, ferint-ne 40.918 i 800.000 persones es van quedar sense casa. Dies després, quan es va netejar la zona bombardejada, va augmentar encara més el número de víctimes, arribant a 185.000 persones. Aquell atac es va produir de nit perquè els japonesos tenien pocs caces nocturns i així els avions nord-americans varen poder volar a poca alçada. Una de les causes de per què hi varen haver tants morts, va ser per la utilització de 1.000 tones napalm, termita, fòsfor blanc i altres materials inflamables, que va provocar un incendi tan gran que va cremar els edificis i es va arribar a temperatures de 980 graus a l’epicentre de l’atac. L’aigua dels canals bullia, el metall es desfeia i moltes persones es varen socarrimar per combustió espontània. Al mateix moment que els nord-americans es dirigien a Tòquio, varen llançar una pluja de bombes sobre el port japonès de Kobe.

En el Pacífic: 

A Iwo Jima, una patrulla de marines nord-americana va arribar a la costa nord-est, una zona oposada al punt de desembarcament del 19 de febrer de 1945.


A Indoxina, les tropes japoneses varen atacar a les tropes franceses.

8 de març de 1945

Dijous:

En el Reich:

A la matinada, a la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Heinrich Himmler fins les cinc del matí i li va donar instruccions personalment perquè un cop ja no poguessin defensar més Holanda, destruïssin la fortalesa de Clingendael, la ciutat de La Haya amb tots els seus edificis importants, així com determinades preses. Els habitants no serien informats abans. Hitler també li va ordenar destruir la ciutat d’Oslo.

De dia, l’Adolf Hitler es va reunir amb l’Alfred Jodl, que aquest va informar-lo de que el dia anterior havien fracassat en la voladura del pont de Remagen. Durant aquella jornada varen passar 8.000 soldats nord-americans per aquell pont i ocupaven un camp de pont de tres quilòmetres d’ample i quilòmetre i mig de profunditat. Al principi, Hitler estava tranquil davant de la notícia, però després va entrar en còlera i va ordenar l’execució de cinc oficials de la Wehrmacht.


El ministre Joseph Goebbels es va posar molt content quan va saber que per ordre del ministre Heinrich Himmler el general Curt von Gottberg va començar una operació per captar soldats en les estacions de ferrocarril. A la tarda, va visitar a en Himmler, que s’estava recuperant a casa seva, a Hohenlychen, d’una angina maligna. Durant la conversa, el ministre de l’Interior li va manifestar que tenia poques esperances de guanyar la guerra i que considerava la possibilitat de pactar amb els Aliats occidentals. Goebbels li va respondre que era millor intentar-ho amb la Unió Soviètica. Un cop acabada la reunió, Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten, que va notar que el ministre estava tens i nerviós.

Després de marxar de casa d’en Himmler, el ministre de Propaganda es va dirigir amb cotxe a Görlitz, a l’Alta Silèsia, on l’1 de març de 1945 els alemanys havien aconseguit una victòria militar, seguit d’un grup de fotògrafs del Ministeri de Propaganda per pronunciar a la plaça del mercat una sèrie de discursos i per presidir una desfilada de tropes regulars, membres de la Volkssturm i les Joventuts Hitlerianes. Abans, el ministre es va reunir amb el cap de la circumscripció Bruno Malitz, que havia dut la defensa de la ciutat de Lauba. A la plaça major de la petita ciutat destruïda de Lauba, després de que el mariscal Ferdinand Schörner elogiés les mesures de la Guerra Total, Goebbels va parlar a les formacions de soldats d’infanteria i auxiliars de les forces aèries, i els va recordar la imatge del monarca Frederic el Gran.


En el front oriental:

Els soldats soviètics es trobaven amb dificultats per avançar per Pomerània, on va fracassar l’atac de les unitats blindades soviètiques al sud de Stettin. L’arribada imminents dels soviètics a  Pomerània va provocar que aquell dia sortissin 34 trens plens de civils direcció a Macklemburg, a l’oest del Òder. Al nord de Stargard, els soviètics varen avançar fins a la ciutat d’Altdamm.


En el Bàltic, els alemanys varen abandonar la fortalesa de Marienburg després de veure’s atacats pel 2º Exèrcit soviètic de xoc del coronel general Fedyuninsky. Per altra part, les tropes soviètiques que estaven avançant en direcció a Danzig varen ocupar la ciutat de Stolp sense trobar resistència.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin va fer tornar el comandant Gregory Zhukov a la capital de la Unió Soviètica. Només aterrar, el comandant soviètic es va dirigir directament en cotxe des de l’aeroport central a la dacha, on Stalin s’estava recuperant de l’esgotament i la tensió del conflicte, i el va informar de la situació militar.


El representant del NKVD en el 1º Front bielorús, Serov, va informar a en Laventry Beria dels suïcidis dels civils alemanys quan veien les tropes soviètiques per la por a les atrocitats que estaven cometent.

En el front occidental: 

El 1º Exèrcit nord-americà del comandant Courtney Hodges ja s’havia apoderat des del dia anterior de la ciutat de Colònia, i els tancs del general George Patton varen arribar al riu Rin, a prop de Colenza. Més al nord, a la nit, 8.000 soldats de les tropes de l’Omar Bradley varen creuar, abans de ser destruït, el pont de Remagen, a prop de Bonn.

A Itàlia:

El Obergruppenführer Karl Wolff va prendre la decisió d’acceptar la capitulació a Itàlia. Però la capitulació no va ser gens vista pels generals alemanys, que setmana rere setmana varen posposar la decisió.

A Birmània:

Les tropes britàniques i les tropes xineses varen reobrir la carretera que anava des de Birmània fins a la Xina.

7 de març de 1945

Dimecres:

En el Reich:

Eva Braun va marxar de Munic després d’acomiadar-se de la seva família i dels seus amics per tornar a Berlín en un vehicle militar tot terreny contra la voluntat de l’Adolf Hitler, que, en un principi, volia que se salvés d’un final esperat. El seu objectiu era morir al costat del seu promès. Hitler l’hi havia ordenat que es quedés a Obersalzberg, ja que Berlín estava mig destruïda, però ella, amb el seu temperament, no li va fer cas.


El règim nazi va rebre informes on s’explicava que a Croàcia regnava la confusió entre els guerrillers ustashis i el nou govern del comandant Josip Broz, Tito. A Iugoslàvia, el mariscal Tito va formar un nou govern provisional en el qual admetia representants de l’antic govern monàrquic a l’exili. Aquesta va ser una mesura temporal, ja que més tard va intentar retenir el ple control del govern pel Partit Comunista.


En el camp de concentració de Mauthausen, durant aquella jornada varen arribar-hi gairebé 2.000 dones des de Ravensbrück, que varen ser allotjades en unes pèssimes condicions.


A Weimar va morir l’escriptor nacionalista antisemita Adolf Bartels.

En el front occidental:

Els nord-americans varen trencar el front alemany en direcció a Coblença. Cap al migdia, el tinent Burrows del 7º Cos nord-americà del 1º Exèrcit del comandant Courtney Hodges, amb un petit grup de tancs Pershing de la 9º Divisió blindada i amb uns quants soldats d’infanteria, varen atacar i es varen dirigir al pont Ludendorff en el riu Rin, entre Bonn i Coblença, per dirigir-se després cap a Remagen, un petit poble situat entre Colònia i Coblença. El pont feia més de 300 metres de longitud i era suficientment ample com perquè hi poguessin circular dos trens a la vegada. La calçada del pont s’aguantava a través d’uns arcs simètrics que descansaven sobre quatre pilars de pedra, amb torres pètries proveïdes de troneres en els dos extrems. Però els alemanys tenien ordres de destruir el pont a les quatre de la tarda. Els soldats alemanys estaven tan desesperats en aquells moments que corrien d’una banda a l’altra de la rampa del pont davant de l’arribada dels tancs nord-americans. Quan faltaven deu minuts per les quatre, un batalló comandat pel sergent Drabik es va apropar cap al pont per destruir-lo. Abans tres oficials subalterns varen discutir si l’ordre de demolició havia d’estar per escrit. Després de que els ordenessin a crits que destruïssin el pont, aquests tres homes varen girar la clau de l’interruptor de les càrregues de dinamita que havien col·locat en els pilars del pont, però no va passar res. Ho varen tornar a intentar, però de nou no va passar res. Llavors, un sergent alemany va recórrer a tota velocitat el pont, va encendre el cable principal a mà i va córrer cap al túnel mentre el perseguien les bales nord-americanes. Segons més tard varen explotar les càrregues de 45 quilograms de dinamita. El pont es va aixecar uns quants centímetres, però va tornar a descansar de forma increïble sobre els seus ciments. En aquells moments al·lucinants, el tinent Burrows va contemplar com els soldats alemanys es retiraven deixant el pont intacte tot i les ordres de l’Adolf Hitler de destruir-lo. Ràpidament, el tinent Karl H. Timmermann i els seus homes varen córrer cap al pont tallant cables i llançant la resta de les càrregues de dinamita a l’aigua per evitar que el pont pogués acabar de ser destruït. Quatre tancs Pershing i una dotzena de Shermans alineats a la riba occidental varen atacar la torre oriental fins que els fusellers varen aconseguir eliminar un niu de metralladores. A última hora de la tarda, la Companya A tenia 120 homes que ja havien passat el pont i els enginyers varen consolidar momentàniament l’estabilitat del pont. 20 minuts més tard varen aparèixer del pont uns 200 soldats alemanys amb una bandera blanca i amb les mans enlaire. Es rendien. Tot i les facilitats, els alemanys varen aparèixer des del cel amb 7 o 8 Arados 234, escortats per una trentena de Messerschmitt 262 i uns 40 Focke Wulf 190, però varen ser contrarestats pels avions Aliats. En arribar la nit, un petit contingent de tancs nord-americans ja es trobava a l’altra riba guiats per soldats a peu que portaven botons lluminosos en els cinturons. Deu dies després el pont s’enfonsaria, però ja era massa tard pels interessos alemanys, ja que ja havien passat la majoria dels blindats nord-americans.

Un batalló, al comandament del tinent Grmball, va avançar amb els els tancs cap al riu. En passar per un grup de cases, un dels soldats va veure un home gran cuidant un jardí. El soldat va pensar que era un membre de la Volkssturm i va creure que informaria als seus superiors de que la columna de blindats nord-americans es dirigia cap al pont. D’aquesta manera, el soldats li va disparar tres trets amb el seu fusell, però el presumpte membre de la Volkssturm es va ajupir a temps i va evitar les bales. Com que la columna no podia perdre temps, aquell soldat va deixar estar aquell home. Anys més tard, el tinent Grimball va saber que aquell jardí era el futur canceller de la República Federal d’Alemanya, Konrad Adenauer.

Al mateix dia, soldats del 1º Exèrcit nord-americà del comandant Courtney Hodges varen acabar d’ocupar Colònia i el comandant va informar als seus superiors de la conquesta. Per celebrar-ho, un capellà militar nord-americà va oficialitzar la Santa Missa a la Catedral, que encara estava plena de runes dels bombardejos, mentre la corresponsal de guerra de la revista Life, la Margaret Bourke-White, immortalitzava la imatge del moment.


A Holanda:

A la nit, membres de la Resistència holandesa es varen col·locar en un voral, disfressats amb uniformes alemanys, per segrestar un vehicle a la carretera d’Apeldorrn a Arnhem. El cotxe elegit va ser un BMW en el qual hi viatjava el SS-Obergruppenführer Hans Albin Rauter, al qual varen disparar en veure’l. En l’intercanvi de trets, Rauter va quedar ferit i va fingir que era mort mentre els seus companys eren assassinats. Una patrulla el va dur a un hospital i els assaltants varen escapar. Heinrich Himmler, com a represàlia, va ordenar assassinar a 400 holandesos. Al final en varen afusellar 250. 


El primer ministre Winston Churchill va visitar les seves tropes a Europa i es va reunir amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower i el mariscal Bernard Law Montgomery per intentar solucionar les tensions entre els dos comandants. A la nit, el comandant suprem va convidar a sopar a diversos comandants, entre ells Matthew Ridgway, Gavin i Maxwell Taylor. A mig àpat, el comandant va rebre la trucada del seu amic Omar Bradley, que li va anunciar que havien capturat el pont de Remagen. Tornant al menjador amb un somriure a la boca, Eisenhower va demanar xampany per la taula i va brindar amb els seus companys pel pont.

En el front oriental:

Les tropes alemanyes, dirigides pel comandant Josef Dietrich, varen atacar a Hongria i van destruir 136 tancs soviètics.

 

6 de març de 1945

Dimarts:

En el Reich:

El ministre Joseph Goebbels va tenir a les seves mans informes del OKW en el què s’explicava que en tots els fronts les coses anaven molt malament i es descrivia com perdien amb facilitat les ciutats i els pobles alemanys. Per exemple, a la ciutat de Rheydt, on va néixer el ministre Goebbels, els nord-americans varen ser rebuts amb banderes blanques, cosa que va indignar al ministre de Propaganda.


Un comboi amb 1.900 presoneres de Ravensbrück va arribar a Mauthausen. Al mateix temps, 621 dones jueves varen arribar a Helmbrechts, un camp satèl·lit de Flossenbürg, des del camp de Grünberg, a uns 400 quilòmetres de distància. Les presoneres varen tenir que fer tota aquella distància durant cinc setmanes a peu en unes condicions terribles i sense pràcticament menjar res. Moltes d’elles patien disenteria i congelacions, i algunes havien contret noma.

En el front oriental:

Els alemanys varen començar l‘Operació Frühlingserwachen, o Despertar de la Primavera, que es considerada l’ultima ofensiva de l’Adolf Hitler. L’objectiu era frenar els soviètics a Hongria, apoderar-se dels jaciments petrolífers de Nagykanizsa, reconquerir Budapest i aconseguir una victòria prestigiosa en el front oriental. El 6º Exèrcit Panzer de les SS, junt amb el 2º Exèrcit Panzer, varen intentar avançar en direcció Lauban a través del sector del llac Balató, però els soldats soviètics, que havien arribat a Stettin i havien conquerit Belgrad, Elbing i Köslin, varen llançar una contra-ofensiva comandada pel mariscal Konstantin Rokossovsky de forma temporal. L’objectiu dels soviètics era arribar des de ponent a la Pomerània oriental i a Danzig, mentre que la formació més forta del comandant Rokossovsky, el 2º Exèrcit de xoc, atacava des del sud seguint una línia paral·lela al Vístula.

En el front occidental:

Les forces nord-americanes del 7º Cos del 1º Exèrcit varen arribar a Colònia. Aquell dia, finalment, va ser tallada l’autovia de Fràncfort, que serviria de carretera principal pels nord-americans cap al centre d’Alemanya.

A la Gran Bretanya:

A la nit, la Luftwaffe va volar per sobre Londres.

A Romania:

Després de ser amenaçat pels soviètics d’una intervenció militar en el seu país, el rei Miquel I va accedir a destituir el primer ministre Nicolae Radescu i a nombrar en el seu lloc a en Petru Groza. En aquest nou govern, els comunistes varen obtenir les carteres d’Interior, Justícia, Propaganda, Comunicacions i Finances, com també varen passar a controlar les forces armades. Els ministres que no eren del Partit Comunista Romanès, el PCR, pertanyien al Partit Socialdemòcrata, controlat aleshores per la facció favorable als comunistes, el Front dels Llauradors.

5 de març de 1945

Dilluns:

En el Reich:

A la nit, el ministre Joseph Goebbels es va reunir amb l’Adolf Hitler per manifestar-li que era partidari de buscar una possible entesa amb la Unió Soviètica per continuar lluitant contra als britànics.  Però en aquells moments el ministre de Propaganda va saber per en Walther Hewel que el ministre Joachim von Ribbentrop estava buscant, sense èxit, trobar la manera de posar-se en contacte amb els països occidentals. El govern nazi era en aquelles dates un absolut descontrol.

A la presó de Berlín-Plötzensee, els nazis varen executar a l’Ernst von Harnack per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va continuar amb el seu avanç per Pomerània i varen penetrar la ciutat de Stargard, a prop de Stettin, en el riu Òder, que s’havia rendit el 3 de març de 1945. A la nit, els tancs soviètics varen atacar als soldats alemanys que encara estaven indefensos en el riu Ihna.

A Hongria, a la nit, els tancs del comandant Sepp Dietrich varen penetrar entre el llac Balató i el llac Velencito.

En el front occidental:

El 7º Cos nord-americà del 1º Exèrcit estava a punt de penetrar Colònia, que estava en ruïnes excepte les torres de la seva catedral. A més, el 3º Exèrcit avançava amb força cap al Rin. Davant d’aquella notícia, el comandant del 1º Exèrcit, el general Courtney Hodges, va ordenar que es servís xampany en el menjador.

En el bàndol Aliat:

En Josip Broz, Tito, va formar govern a Iugoslàvia.

4 de març de 1945

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va visitar al seu 1º Cos d’Exèrcit. Un cop Hitler va tornar al búnquer de Berlín, Joseph Goebbels es va reunir amb ell molt preocupat per l’avanç dels soviètics. Durant la conversa, el dictador va atacar un cop més a l’Estat Major i va aprovar els plans del seu ministre per formar batallons femenins a Berlín i el seu pla d’agrupar als soldats aïllats en nous regiments. A la tarda, Goebbels havia sabut per l’ambaixador Hewel que Joachim von Ribbentrop estava movent tots els fils cap els països occidentals per negociar una pau.


Continuant a la capital alemanya, Heinrich Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten, que el dia anterior havia arribat a Berlín procedent de Suècia, on s’havia reunit amb el govern suec per tal de coordinar l’entrega dels presoners d’Alemanya a Suècia. Kersten li va afirmar que els Aliats declararien nul el govern alemany un cop ocupessin el país i d’aquesta manera les tropes alemanyes perdrien la seva legalitat i la neutralitat sueca ja no serviria. Però Himmler semblava que no l’interessava el tema i li va contestar que si Alemanya s’enfonsava ja es podia enfonsar Europa. Davant la suggerència del doctor de que destruís els camps de concentració, Himmler li va contestar que només ho faria amb tota la gent dins.

En el front oriental:

El 1º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic va arribar al Bàltic, a Köslin i Kolsberg, i el coronel Morgunov, el comandament de la 45º Brigada de blindada de guàrdies, que va ser el primer que va arribar al mar bàltic, va enviar botelles d’aigua salada als comandants Gregory Zhukov i Katukov per demostrar-los que havia complert el seu objectiu. A Pomerània, els soldats soviètics varen avançar amb molta força i facilitat provocant que uns 800.000 ciutadans alemanys fugissin cap a l’oest. Però aquests refugiats es varen trobar amb les carreteres tallades perquè Heinrich Himmler havia ordenat prohibir evacuar-los i no varen tenir més remei que marxar per mar quedant aïllats. Per la seva part, la Wehrmacht ja era un descontrol, milers de soldats alemanys varen desertar utilitzant els trens del front, alguns tenien ordres de marxar i altres no. A la nit, la ràdio alemanya va transmetre un discurs pronunciat pel gauleiter Karl Hanke des de l’assetjada ciutat de Breslau on va demanar a la població que lluités contra les forces aliades fins al final.

A Finlàndia:

Finlàndia va declarar la guerra a Alemanya.

En el Pacífic:

A Iwo Jima, el primer bombarder nord-americà B-29 va aterrar a l’illa.

3 de març de 1945

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va fer el seu últim viatge al front per visitar els comandants destacats al llarg del riu Òder, que esperaven una ordre de retirada cap a Berlín.


El ministre Joseph Goebbels va reunir-se amb el comandant Josef Dietrich. El general va criticar que l’Adolf Hitler controlés extremadament els moviments de les tropes alemanyes. A la tarda, Goebbels va fer retransmetre un discurs a en Karl Hanke per la ràdio del Reich. Al mateix temps, el govern alemany va continuar rebent informes del front que deien que havien augmentat el número de desertors a la Wehrmacht i que per culpa de la guerra s’havien destruït sis milions de vivendes alemanyes.


A Berlín, els nazis varen executar a l’Arthur Nebe, acusat de contactar amb els colpistes de l’atemptat del 20 de juliol de 1944.


Segons uns informes trobats pels soviètics, en un camp d’entrenament militar situat a Ohrdruf, Turíngia, científics alemanys varen llançar una granada atòmica matant a 500 presoners d’un camp de concentració.


Finlàndia va declarar la guerra a Alemanya.

En el front oriental:

Les tropes del comandant Ferdinand Schörner resistien a Silèsia. En un esforç per intentar reconquerir les defenses perdudes del riu Òder, el 4º Exèrcit Panzer alemany va contraatacar des de la zona de Lauban fins a Glogau. Però les fortes posicions atrinxerades dels soviètics varen interrompre l’atac i, a més, aquests varen conquerir la ciutat de Stardgad, que es va rendir després de durs combats.

En el front occidental:

Enmig de la neu i la pluja gelada, el general George Patton va llançar el seu 3º Exèrcit sobre el riu Kyll, cap al Rin, per apoderar-se d’Eiffel. L’atac va ser encapçalat pels 8º i 12º Cossos, els quals varen fer bons els progressos, i els alemanys es varen enfonsar en el primer dia. A part, els nord-americans de la 14º Divisió blindada lluitava a prop d’Obermorden, on els Sherman Calíope disparaven els seus coets contra les posicions alemanyes.


Dins l’Operació Grenade, el 1º Exèrcit canadenc i el 9º Exèrcit nord-americà es varen reunir a Geldern, a l’oest de Duisburg. Junts havien patit 23.000 baixes, capturat a 51.000 alemanys i matat o ferit a altres 38.000. El comandant Courtney Hodges deia en el seu diari del quarter general que no podien està més eufòrics. El seu Exèrcit avançava cap al Rin, entre Colònia i Coblença, amb 13 divisions en tres cossos alineats.


Winston Churchill, acompanyat per un bon número de fotògrafs i corresponsals de guerra, va fer una visita al front sobre un Rolls Royce. Durant el recorregut varen travessar un pont que unia els dos costats d’un petit barranc. En aquest moment, un dels militars que l’acompanyava li va explicar en el primer ministre que estaven just a la frontera entre Alemanya i Holanda. Sense dubtar-ho, Churchill va fer aturar el cotxe per baixar. Volia tocar terra alemanya. Va caminar fins a un punt on hi havien les construccions defensives alemanyes, els anomenats dents de dragó; uns blocs de formigó en forma de piràmide que havien d’aturar els carros de combat. Llavors, Churchill va animar a un grup de generals, entre ells el mariscal Bernard Law Montgomery, a que l’acompanyessin a fer un petit passeig. Un cop varen arribar al lloc en el que el primer ministre es trobava, aquests els va proposar per sorpresa de tots:

Cavallers, orinem tots junts sobre el Gran Mur Occidental d’Alemanya!.

Els fotògrafs es varen posar a punt per tirar les seves fotografies esperant tindre una imatge surrealista i còmica a la vegada, però en veure’ls les intencions el primer ministre, d’excel·lent humor, els va apuntar de forma amenaçadora amb el dit i els va cridar:

Aquesta és una d’aquestes operacions de guerra que no s’han de reproduir fotogràficament. 

En els Estats Units:

A Washington, el president Franklin Delano Roosevelt va demanar per carta al dictador Iosif Stalin permís perquè deu avions de la Creu Roja nord-americana, que portaven presoners nord-americans alliberats per l’exèrcit soviètic, poguessin aterrar a Polònia. Stalin, segons sembla, s’hi va oposar, cosa que va fer enfurismar al President, que li va enviar una carta molt crítica cap a ell.

A Birmània:

La 17º Divisió índia del general David Cowan, junt amb la 255º Brigada Blindada índia, va ocupar el centre de comunicacions de Meitkila després d’una dura batalla.

A les Filipines:

Els nord-americans es varen apoderar de Manila després de molts dies de combat i després de deixar la ciutat en ruïnes.

2 de març de 1945

Divendres:

En el Reich.

Adolf Hitler va criticar la proposta de Gerd von Rundstedt d’enviar soldats al sud del sector oriental ocupat pel 21º Grup d’Exèrcits i va deixar clar que per ell significaria una catàstrofe traslladar d’un lloc a l’altre els seus soldats.


A Berlín, els ciutadans començaven a passa gana. La pèrdua dels territoris orientals va obligar a una nova restricció de racionament d’aliments com la mantega i el pa. Aquests productes van arribar a ser racionats fins al 35 i el 50%. Mentrestant, el govern va començar a rebre les xifres d’enfonsaments per part de la Kriegsmarine: 41 vaixells, 5 destructors i 6 unitats escorta, així com també les xifres dels refugiats evacuats que va pujar fins a 651.000. A més, varen rebre informacions de l’avanç soviètic i de l’actitud dels soldats soviètics, on s’explicava que en alguns pobles i ciutats havien violat a totes les dones de 10 i 70 anys innumerables vegades. Precisament, per evitar els saquejos i les violacions, el mariscal soviètic Ivan Koniev va criticar durament els saquejos produïts pels seus soldats i va demanar als seus oficials que actuessin amb el màxim rigor per fer front a aquest problema.

En el front occidental:

Les tropes nord-americanes que avançaven cap a Colònia havien arribat aquell dia al Rin, al sud de Düsseldorf. Al mateix temps, una columna de vehicles nord-americans de la 8º Divisió Blindada va avançar cap a Merbeck. Els nord-americans també varen ocupar aquell dia la ciutat de Bad Tölz

En els Estats Units:

A dos quarts d’una del migdia, en el Congrés de Washington es va celebrar una sessió parlamentària amb la presència del President. Quan Franklin Delano Roosevelt va entrar a la sala, que feia molt temps que no hi assistia, va rebre una forta ovació per part dels congressistes. El President estava molt cansat i malalt, i per primer cop no va utilitzar l’aparell ortopèdic que el permetia mantenir-se dempeus i poder caminar, i va utilitzar una cadira de rodes que el va portar a la tauleta on hi havien els micròfons. Roosevelt va explicar que mentre va estar a Crimea, en la Conferència de Ialta, no va experimentar la menor molèstia en el seu estat de salut. Després d’una petita pausa, va canviar de to i va dir que s’acostaven temps molt durs i va explicar que havia pactat amb Iosif Stalin i Winston Churchill establir les bases de la pau futura. Però tot i l’emotiu discurs del President on va parlar d’aliances polítiques i de la futura pau, la majoria dels congressistes es varen fixar amb el dèbil estat del President.

A Filipines:

En el Mar de Joló, les forces nord-americanes varen desembarcar a Port Princesa, a l’illa de Palaguan.

css.php