Home // diari // 9 de març de 1945

9 de març de 1945

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va emetre una ordre en la que establia el Fliegende Standgericht, el consell de guerra mòbil de campanya, per jutjar i executar d’immediat a tots els desertors i els membres de la Wehrmacht i les Waffen-SS que no complissin les ordres donades. El consell estava dotat de tres oficials superiors, dos clergues, màquines d’escriure i material d’oficina. El lema era: No hi ha lloc per la justícia de la pietat.


El ministre Joseph Goebbels va arribar amb cotxe a la ciutat de Görlitz per entrevistar-se amb el mariscal de camp Ferdinand Schörner. Junts varen visitar la ciutat de Lauban, que havia sigut desallotjada de les tropes soviètiques l’1 de març de 1945. Passejant per la ciutat, el ministre va poder observar els tancs soviètics destruïts i va saber que alguns alemanys havien matat a uns soldats soviètics a cops de pala. Després, Goebbels va condecorar als membres de les Joventuts Hitlerianes i, a la plaça de la ciutat, ell i el mariscal varen fer una crida a la població perquè continuessin lluitant. Després de la visita d’en Goebbels, Schörner va llançar un atac per conquerir la ciutat de Striegau, a quaranta quilòmetres a l’oest de Breslau, on només varen trobar uns quants supervivents civils que varen explicar les atrocitats que havien comès contra ells els homes de l’Ivan Koniev.


A Hohenlychen, al nord de Berlín, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractaments del doctor Felix Kersten, que li insistia de que acabés d’una vegada per totes amb els camps de concentració.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va avançar amb força per Prússia Oriental i varen arribar a la riba oriental del riu Òder, els dos costats de la recent conquerida ciutat de Stettin.


El NKVD només va aconseguir, a partir dels membres de la Volkssturm capturats en camps de concentració en qualitat de presoners de guerra, reclutar a 68.680 treballadors forçats alemanys. La gran majoria eren dones.


A Hongria, les forces alemanyes varen progressar pel nord del llac Balaton.

En el front occidental:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va aprovar que nou divisions del 1º Exèrcit creuessin el Rin a l’espera de formar un front comú amb el 3º Exèrcit quan el general George Patton hagués travessat el riu per sobre de Coblença. Ràpidament, l’exèrcit nord-americà va creuar el riu Rin i d’aquesta manera varen travessar l’última barrera geogràfica que defensava Alemanya. Cada vegada era més a prop la victòria i, a la matinada, el primer transbordador va creuar el riu i poc després se li unirien més que transportarien gasolina i munició. La Wehrmacht necessitava homes com fos en aquells moments tan complicats, però com que ja no els quedaven efectius per defensar-se varen recórrer a la Volkssturm i varen reduir el número de desertors de 16.000 a 400. En les ciutat de Ban i de Godsberg es lluitava casa per casa. Per altra banda, la ciutat de Dessau va ser bombardejada i parcialment destruïda per l’aviació aliada occidental. Desesperat per la situació, el comandant del front occidental Gerd von Rundstedt va dimitir del seu càrrec.

A Japó:

A dos quarts d’onze de la nit, 300 B-29 nord-americans, procedents de les bases de Saipan, Guam i Tinian, varen bombardejar la ciutat de Tòquio fins l’endemà per ordres del general Curtis Le May. Durant l’atac, de tres hores, es varen llançar 8 tones d’artefactes incendiaris que van destruir una cinquena part de la ciutat, una àrea de 41 quilòmetres quadrats; 267.000 cases, matant a 83.783 persones, ferint-ne 40.918 i 800.000 persones es van quedar sense casa. Dies després, quan es va netejar la zona bombardejada, va augmentar encara més el número de víctimes, arribant a 185.000 persones. Aquell atac es va produir de nit perquè els japonesos tenien pocs caces nocturns i així els avions nord-americans varen poder volar a poca alçada. Una de les causes de per què hi varen haver tants morts, va ser per la utilització de 1.000 tones napalm, termita, fòsfor blanc i altres materials inflamables, que va provocar un incendi tan gran que va cremar els edificis i es va arribar a temperatures de 980 graus a l’epicentre de l’atac. L’aigua dels canals bullia, el metall es desfeia i moltes persones es varen socarrimar per combustió espontània. Al mateix moment que els nord-americans es dirigien a Tòquio, varen llançar una pluja de bombes sobre el port japonès de Kobe.

En el Pacífic: 

A Iwo Jima, una patrulla de marines nord-americana va arribar a la costa nord-est, una zona oposada al punt de desembarcament del 19 de febrer de 1945.


A Indoxina, les tropes japoneses varen atacar a les tropes franceses.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: