Home // diari // 7 de març de 1945

7 de març de 1945

Dimecres:

En el Reich:

Eva Braun va marxar de Munic després d’acomiadar-se de la seva família i dels seus amics per tornar a Berlín en un vehicle militar tot terreny contra la voluntat de l’Adolf Hitler, que, en un principi, volia que se salvés d’un final esperat. El seu objectiu era morir al costat del seu promès. Hitler l’hi havia ordenat que es quedés a Obersalzberg, ja que Berlín estava mig destruïda, però ella, amb el seu temperament, no li va fer cas.


El règim nazi va rebre informes on s’explicava que a Croàcia regnava la confusió entre els guerrillers ustashis i el nou govern del comandant Josip Broz, Tito. A Iugoslàvia, el mariscal Tito va formar un nou govern provisional en el qual admetia representants de l’antic govern monàrquic a l’exili. Aquesta va ser una mesura temporal, ja que més tard va intentar retenir el ple control del govern pel Partit Comunista.


En el camp de concentració de Mauthausen, durant aquella jornada varen arribar-hi gairebé 2.000 dones des de Ravensbrück, que varen ser allotjades en unes pèssimes condicions.


A Weimar va morir l’escriptor nacionalista antisemita Adolf Bartels.

En el front occidental:

Els nord-americans varen trencar el front alemany en direcció a Coblença. Cap al migdia, el tinent Burrows del 7º Cos nord-americà del 1º Exèrcit del comandant Courtney Hodges, amb un petit grup de tancs Pershing de la 9º Divisió blindada i amb uns quants soldats d’infanteria, varen atacar i es varen dirigir al pont Ludendorff en el riu Rin, entre Bonn i Coblença, per dirigir-se després cap a Remagen, un petit poble situat entre Colònia i Coblença. El pont feia més de 300 metres de longitud i era suficientment ample com perquè hi poguessin circular dos trens a la vegada. La calçada del pont s’aguantava a través d’uns arcs simètrics que descansaven sobre quatre pilars de pedra, amb torres pètries proveïdes de troneres en els dos extrems. Però els alemanys tenien ordres de destruir el pont a les quatre de la tarda. Els soldats alemanys estaven tan desesperats en aquells moments que corrien d’una banda a l’altra de la rampa del pont davant de l’arribada dels tancs nord-americans. Quan faltaven deu minuts per les quatre, un batalló comandat pel sergent Drabik es va apropar cap al pont per destruir-lo. Abans tres oficials subalterns varen discutir si l’ordre de demolició havia d’estar per escrit. Després de que els ordenessin a crits que destruïssin el pont, aquests tres homes varen girar la clau de l’interruptor de les càrregues de dinamita que havien col·locat en els pilars del pont, però no va passar res. Ho varen tornar a intentar, però de nou no va passar res. Llavors, un sergent alemany va recórrer a tota velocitat el pont, va encendre el cable principal a mà i va córrer cap al túnel mentre el perseguien les bales nord-americanes. Segons més tard varen explotar les càrregues de 45 quilograms de dinamita. El pont es va aixecar uns quants centímetres, però va tornar a descansar de forma increïble sobre els seus ciments. En aquells moments al·lucinants, el tinent Burrows va contemplar com els soldats alemanys es retiraven deixant el pont intacte tot i les ordres de l’Adolf Hitler de destruir-lo. Ràpidament, el tinent Karl H. Timmermann i els seus homes varen córrer cap al pont tallant cables i llançant la resta de les càrregues de dinamita a l’aigua per evitar que el pont pogués acabar de ser destruït. Quatre tancs Pershing i una dotzena de Shermans alineats a la riba occidental varen atacar la torre oriental fins que els fusellers varen aconseguir eliminar un niu de metralladores. A última hora de la tarda, la Companya A tenia 120 homes que ja havien passat el pont i els enginyers varen consolidar momentàniament l’estabilitat del pont. 20 minuts més tard varen aparèixer del pont uns 200 soldats alemanys amb una bandera blanca i amb les mans enlaire. Es rendien. Tot i les facilitats, els alemanys varen aparèixer des del cel amb 7 o 8 Arados 234, escortats per una trentena de Messerschmitt 262 i uns 40 Focke Wulf 190, però varen ser contrarestats pels avions Aliats. En arribar la nit, un petit contingent de tancs nord-americans ja es trobava a l’altra riba guiats per soldats a peu que portaven botons lluminosos en els cinturons. Deu dies després el pont s’enfonsaria, però ja era massa tard pels interessos alemanys, ja que ja havien passat la majoria dels blindats nord-americans.

Un batalló, al comandament del tinent Grmball, va avançar amb els els tancs cap al riu. En passar per un grup de cases, un dels soldats va veure un home gran cuidant un jardí. El soldat va pensar que era un membre de la Volkssturm i va creure que informaria als seus superiors de que la columna de blindats nord-americans es dirigia cap al pont. D’aquesta manera, el soldats li va disparar tres trets amb el seu fusell, però el presumpte membre de la Volkssturm es va ajupir a temps i va evitar les bales. Com que la columna no podia perdre temps, aquell soldat va deixar estar aquell home. Anys més tard, el tinent Grimball va saber que aquell jardí era el futur canceller de la República Federal d’Alemanya, Konrad Adenauer.

Al mateix dia, soldats del 1º Exèrcit nord-americà del comandant Courtney Hodges varen acabar d’ocupar Colònia i el comandant va informar als seus superiors de la conquesta. Per celebrar-ho, un capellà militar nord-americà va oficialitzar la Santa Missa a la Catedral, que encara estava plena de runes dels bombardejos, mentre la corresponsal de guerra de la revista Life, la Margaret Bourke-White, immortalitzava la imatge del moment.


A Holanda:

A la nit, membres de la Resistència holandesa es varen col·locar en un voral, disfressats amb uniformes alemanys, per segrestar un vehicle a la carretera d’Apeldorrn a Arnhem. El cotxe elegit va ser un BMW en el qual hi viatjava el SS-Obergruppenführer Hans Albin Rauter, al qual varen disparar en veure’l. En l’intercanvi de trets, Rauter va quedar ferit i va fingir que era mort mentre els seus companys eren assassinats. Una patrulla el va dur a un hospital i els assaltants varen escapar. Heinrich Himmler, com a represàlia, va ordenar assassinar a 400 holandesos. Al final en varen afusellar 250. 


El primer ministre Winston Churchill va visitar les seves tropes a Europa i es va reunir amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower i el mariscal Bernard Law Montgomery per intentar solucionar les tensions entre els dos comandants. A la nit, el comandant suprem va convidar a sopar a diversos comandants, entre ells Matthew Ridgway, Gavin i Maxwell Taylor. A mig àpat, el comandant va rebre la trucada del seu amic Omar Bradley, que li va anunciar que havien capturat el pont de Remagen. Tornant al menjador amb un somriure a la boca, Eisenhower va demanar xampany per la taula i va brindar amb els seus companys pel pont.

En el front oriental:

Les tropes alemanyes, dirigides pel comandant Josef Dietrich, varen atacar a Hongria i van destruir 136 tancs soviètics.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: