Home // diari // 11 de març de 1945

11 de març de 1945

Diumenge:

En el Reich:

El règim nazi va començar a enfonsar-se en tots els sentits, i la població alemanya ja no confiava amb els seus líders. Una prova de que la població havia girat l’esquena a l’Adolf Hitler la trobem en una petita ciutat dels Alps bavaresos, on es va celebrar una cerimònia commemorativa en el monument dels caiguts. Quan en el final del discurs commemoratiu, el cap de la unitat de la Wehrmacht va demanar un Sieg Heil per en Hitler ningú li va fer cas, ni els membres presents de la Wehrmacht, ni la Volkssturm, ni la població civil. A més, a Berlín va arribar-hi un informe on s’apuntava que la ciutat podria resistir unes vuit setmanes de bloqueig. Per complicar encara més les coses pels alemanys, els Aliats varen llançar 4.662 tones de bombes sobre la ciutat d’Essen i Suïssa va tancar les seves fronteres amb el Reich.


A Berlín, mentrestant, es va celebrar per últim cop el Dia dels Caiguts, però aquest cop Hitler no va assistir a la cerimònia, sent substituït pel ministre Hermann Göering, que amb el seu bastó i acompanyat per en Karl Döenitz i en Wilhelm Keitel va deixar una corona de flors en el cenotafi de l‘Unter den Linden. Un Hitler desanimat es va reunir amb el seu ministre Joseph Goebbels i li va dir que les seves ambicions tenien que ser un exemple que poguessin seguir les futures generacions posteriors a les crisis i tensions militars, de la mateixa manera que ells havien tingut que mirar cap als antics herois de la història. En la proclama de la Wehrmacht d’aquell dia, el dictador va mencionar aquesta frase i en ella manifestava la seva decisió irrevocable de proporcionar al món futur un exemple que no sigués pitjor que els que l’hi havien deixat en els temps passats, i va concloure la seva frase dient que l’any 1918 no es tornaria a repetir.


El capità Wilfried Seegebarth va rebre l’ordre de traslladar les restes mortals de Paul von Hindenburg i la seva esposa, i les dels emperadors Frederic Guillem i Frederic el Gran, que havien sortir de Potsdam, a una mina de sal de Turíngia amb les insígnies i demés objectes preciosos de Frederic el Gran: instruments musicals, tapissos i la biblioteca Frederic el Gran.


A Hohenlychen, al nord de Berlín, Heinrich Himmler no es trobava bé, havia passat mala nit i tornava a tenir dolors estomacals, i va cridar al doctor Felix Kersten perquè li fes un dels seus massatges. Durant el tractament, Himmler es va queixar del gran número de baixes que havien patit els seus homes de les Waffen-SS i estava molt preocupat pel transcurs dels combats a l’est. El doctor li va dir que el resultat de la guerra semblava clar, però Himmler, que es negava encara a creure en la derrota, li va exclamar que estava per veure perquè esperaven una arma secreta. Llavors, Kersten li va tornar a insistir de que alliberés els presoners dels camps i acabés amb aquell horror, però el ministre no tenia ganes de parlar d’aquell tema i li va dir que en parlarien més endavant.

En el front oriental:

A Hongria, les tropes del comandant Josef Dietrich varen avançar pel país i varen profunditzar la seva zona de control.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: