Home // diari // 19 de març de 1945

19 de març de 1945

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar en els gauleiters, Reichkommissars i els comandants d’alt rang la destrucció de totes les infraestructures industrials, les propietats industrials, les vies i línies de comunicació i les centrals de proveïments que poguessin ser útils pels seus enemics. Aquella ordre es va conèixer com lOrdre Neró o el decret de terra cremada. En Hitler va dir que no s’havien de preocupar en absolut per la població a partir d’aquells moments. Era la primera vegada que demanava públicament que s’apliqués la política de terra cremada dins del territori alemany. El ministre d’Armament, l’Albert Speer, que li havia demanat que no apliqués aquella ordre, sense dir-li personalment es va negar a obeir l’ordre perquè sabia que si s’aplicava contra les indústries del Rhur s’hauria acabat la producció alemanya d’acer i de carbó. A més, Speer coneixia i tenia bones amistats amb els empresaris que es veurien afectats per aquella ordre. Però no tothom si va oposar com Speer, el ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, va compartir la visió d’en Hitler i creia que aquella ordre podria frenar l’avanç de les tropes aliades. A més, pel ministre de Propaganda era culpa de la població que Alemanya no hagués pogut conquerir el món i, per tant, creia ara havien d’assumir les conseqüències. Els ministres Hermann Göering i Heinrich Himmler no els va importar aquella ordre i per separat volien arribar a una aliança amb els britànics i els nord-americans per lluitar junts contra als soviètics. Tot i això, els dos ministres sabien que en Hitler no acceptaria mai aquella possible aliança ja que per en Hitler el poble alemany s’havia mostrat massa dèbil i veia el futur en els pobles de l’Est. Més tard, en Hitler va rebre la notícia de que havien destruït el pont de Remagen, dificultant d’aquesta manera el pas de les tropes nord-americanes. Al migdia, en Hitler va trucar a en Goebbels per saber la situació a Berlín i esperava que s’haguessin construït més caces Me-262 per la defensa de la capital. Durant la tarda, en Hitler va sortir del búnquer per condecorar a uns joves soldats i va passejar pels jardins de la Cancelleria del Reich acompanyat per en Heinz Lorenz, l’Arthur Axmann, en Hermann Fegelin, en Julius Schaub, el general Wilhelm Burgdorf i en Heinz Linge.

A la nit, Martin Bormann va tornar a Berlín en un tren nocturn de Salzburg, on segurament va elegir un lloc entre les mines de la zona per amagar el botí nazi i les possessions d’en Hitler.

Per altra banda, en Goebbels va decidir que era millor no mencionar que els soviètics acabaven de conquerir la ciutat de Kolberg.

A Itàlia:

Al nord-est d’Itàlia, els partisans iugoslaus varen començar una ofensiva contra Trieste.

En el Pacífic:

Un kamikaze japonès va llançar dues bombes de 250 quilograms sobre el portaavions nord-americà USS Franklin (CV-13), que es dirigia a l’arxipèlag de les Kyu Shu, provocant-li greus incendi. Durant quatre hores l’embarcació va quedar immòbil, inclinat-se sobre un costat, però gràcies a l’esforç de la tripulació es va aconseguir salvar el portaavions, encara que inutilitzat, i va poder ser remolcat a port després de que el creuer lleuger USS Santa Fe l’anés a salvar del seu enfonsament. Tot i això, 772 persones varen morir. Al mateix temps, el portaavions nord-americà Wasp va ser tocat per una bomba i com a conseqüència varen morir 302 persones.

A Birmània:

A la nit, les forces aliades varen rodejar el fort Dufferin i varen ocupar la ciutat de Mandalay. A partir de llavors els japonesos es varen replegar cap al sud.



Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: