11 de setembre de 1944
Dilluns:
En el front occidental:
L’almirall Bretram Ramsay va volar a Granville, on el comandant suprem Dwight D. Eisenhower havia tornat després de la reunió del dia anterior a Brussel·les. Ike, que li feia molt mal el genoll, estava molt preocupat per l’estratègia del mariscal Bernard Law Montgomery i trobava que el mariscal britànic no l’hi havia sigut lleial. Precisament, Monty li va enviar un missatge a l’Eisenhower aquell dia on li deia que la seva decisió de que l’atac pel nord direcció al Ruhr no tingués prioritat sobre altres operacions tindria sens dubte repercussions de les quals hauria de ser conscient. Montgomery el va avisar de que l’Operació Comet no havia sigut revisada i que no es podia dur a terme abans del 23 de setembre. A continuació, l’informava de que no disposava de suficients provisions. Eisenhower, després de llegir el missatge, va decidir enviar al general Walter Bedell Smith, el seu cap d’Estat Major, a entrevistar-se amb el mariscal britànic.
Al nord de França:
A mitja nit, patrulles de la 4º i la 28º Divisió d’Infanteria del 1º Exèrcit nord-americà dirigit pel comandant Courtney Hodges va arribar a la línia Sigfrid, a l’altura de Aix-la-Chapelle, des del nord-est de Luxemburg i varen posar per primer cop peu en territori alemany quan varen creuar la frontera a prop de Tréveris, la ciutat on va néixer el periodista Karl Marx. Des d’una posició alçada, els nord-americans varen poder veure alguns búnquers de formigó de la Línia alemanya. Els civils varen penjar de les finestres llençols blancs des dels pisos alts de les cases. Preveient que serien aviat atacats, els alemanys varen preparar l’evacuació de la ciutat d’Aquisgrà. Els dirigents del NSDAP, els destacament antiaèries de la Luftwaffe, els funcionaris locals i els soldats varen marxar cap a l’est en direcció a Colònia. La gent marxaria de la ciutat en camions i en trens.
El 1º Exèrcit canadenc va ocupar Le Havre i una patrulla de la 6º Divisió Blindada del 3º Exèrcit del general Georg Patton va divisar a uns dragons francesos de l’exèrcit del general Alexander Patch a Saulieu, a Borgonya.
Al sud de França:
A la nit, elements de reconeixement de la 1º Divisió blindada de l’Exèrcit del comandant Jean Marie de Lattre de Tassigny, que acompanyava al 7º Exèrcit, varen entrar en contacte per primer cop a les a fores de Nod-sur-Seine, 65 quilòmetres a l’oest de Dijon i Belfort, amb els homes de la 2ª Divisió blindada del comandant Philippe Leclerc, integrada en el 15º Cos del general Patton, i varen alliberar la ciutat francesa de Dijon. L’alcalde de la ciutat va córrer a rebre’ls seguit de tots els habitants. Amb aquesta conquesta, els Aliats tenien ara una línia sòlida que anava des del mar del Nord fins a Suïssa.
A la Gran Bretanya:
El tinent general Frederick Browning va tornar a convocar una reunió en el quarter general del 1º Cos d’Exèrcit Aerotransportat britànic que es trobava a les afores de Londres, al nord-oest, a la mansió de Moor Park, per parlar de la futura Operació Market Garden. Varen sortir diferents opinions de com s’havia de dur a terme l’Operació.
En el front oriental:
A Varsòvia, el líder de l‘Exèrcit Clandestí polonès Tadeuz Bór-Komorowsky va demanar al mariscal Konstantin Rokossovsky, que estava molt a prop de la capital polonesa, que els ajudessin a alliberar la ciutat i cooperessin amb les seves forces. En Bór-Komorowsky li va explicar que la població estava patint molt per culpa de l’artillera pesada i dels bombarders en picat dels alemanys, i li va demanar que actuessin contra aquests dos mitjans d’atac amb l’artillera d’aviació. A la nit, forces aèries soviètiques varen sobrevolar la capital polonesa i varen llançar la munició que havia demanat en Bór-Komorowsky. Però aquella munició no va servir ni pels canons, ni per cap altra arma de les que disposaven els polonesos rebels. Els avions soviètics també varen llançar grans quantitats d’aliments, però com no que ho varen tirar amb paracaigudes molts d’aquest aliments es varen fer malbé quan varen caure en picat contra les ruïnes de Varsòvia i es va perdre tot el contingut. Tot i això, gràcies a l’arribada dels avions soviètics la Luftwaffe es va veure obligada a interrompre la destrucció de la ciutat.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1944/09/11/11-de-setembre-de-1944/trackback/