Home // diari // 10 de setembre de 1944

10 de setembre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

A AquisgràHeinrich Himmler va pronunciar un discurs davant d’un búnquer de la ciutat per dir que la Wehrmacht defensaria la ciutat. Himmler va anunciar que cap desertor escaparia del càstig i va amenaçar que tindria conseqüències per als seus familiars.


Els Aliats varen bombardejar amb molta violència les ciutats alemanyes de Gladbach i Rheydt. A dos quarts de dotze de la nit va sonar l’alarma antiaèria petita a la ciutat de Dresden i, al cap de vint minuts, la gran. Aquest cop no va passar res.


En el camp de concentració de Buchenwald, els nazis varen penjar el pilot de cotxes Robert Benoist juntament amb alguns canadencs i belgues. Per altra part, des de Loos-lés-Lille, França, va sortir l’últim comboi alemany de presoners.

En el front occidental:

A Bèlgica:

A primera hora, Miles Dempsey es va dirigir al quarter general del mariscal Bernard Law Montgomery, que acabava d’escriure una carta al mariscal Alan Brooke per queixar-se de la falta de comunicació amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower i, a més, va acusar a Ike de no saber res de la lluita contra els alemanys. En la reunió. Dempsey el va convèncer de que davant la dura resistència alemanya en el front del 2º Exèrcit a la zona Arnhem-Nimega, utilitzarien tres divisions aerotransportades enlloc d’una.  Poc després de la reunió, Dempsey es va convocar al tinent general Frederick Browning al seu lloc de comandament per dissenyar el nou pla, la futura Operació Market Garden.

A la tarda, a un aeròdrom a l’est de Brussel·les, el general Dwight Eisenhower, que encara portava la cama enguixada per un esquinç que s’havia fet al genoll esquerre feia unes setmanes, acompanyat pel mariscal Arthur Tedder, i el mariscal de camp Bernard Montgomery es varen reunir a l’avió del comandant nord-americà per acordar posar en marxa lOperació Market Garden, que consistia en llançar amb paracaigudes soldats Aliats a Holanda per ajudar a l’exèrcit de terra en el seu avanç cap a Alemanya. Montgomery, que continuava molt enfadat amb el comandant suprem, es va negar a que estigués present a la reunió el tinent general Humfrey Gale, responsable de les provisions de totes les tropes aliades. En canvi, va insistir en que hi fos present el general de divisió Miles Graham, el seu propi oficial logístic superior.

Abans d’arribar a un acord per la futura Operació, els dos comandants es varen retreure estratègies de feia dies, ja que Montgomery tornava a defensar el seu pla d’una sola ofensiva i prometia conquerir el Ruhr amb 20 divisions del 2º Exèrcit britànic i del 1º Exèrcit canadenc per obrir camí cap a Berlín. El comandant nord-americà va reconèixer que el Ruhr continuava sent la seva principal prioritat, però afirmava que qualsevol ofensiva a la capital alemanya portava el risc de patir atacs fatal pels dos flancs. Montgomery no hi estava gens d’acord, ell defensava una estratègia al llarg d’un front ampli. Montgomery va insistir a continuació en aturar al general George Patton i en que el 1º Exèrcit nord-americà del comandant Courtney Hodges li cedís dos cossos d’Exèrcit. A més volia tenir prioritat absoluta dels subministraments. Eisenhower va rebutjar la interpretació del terme prioritat i va subratllar que l’objectiu era la conca del Ruhr i no Berlín. No volia aturar a més el general Patton i va recordar-li en el mariscal que ja disposava del 1º Exèrcit Aerotransportat. Després varen parlar de la futura Operació Market Garden, operació que va ser del gust del futur president nord-americà segons Montgomery, tot i que només varen parlar del calendari i del problema de subministraments. Després de posar les bases de la futura operació, Montgomery va marxar de l’aparell i Eisenhower va retornar al seu quarter general.

Quan Montgomery va tornar de l’aeròdrom de Brussel·les al lloc de comandament tàctic del 2º Exèrcit, Dempsey ja havia traçat amb el tinent general Browning les línies de la futura Operació. Browning, que va viatjar a la Gran Bretanya, va convocar a 26 oficials a les sis de la tarda a la sala de reunions de Sunnighill Park per relatar les decisions que havien acordat i va mentir quan va donar entendre que Eisenhower estava d’acord amb el pla.


A Brussel·les, després de que la ciutat fos alliberada feia una setmana, els carrers de la ciutat encara continuaven de celebració i aquell dia es va representar en broma el funeral de l’Adolf Hitler. Una persona disfressada del dictador passejada pels carrers en una carreta fúnebre.


Després de durs combats contra els alemanys, els blindats britànics Sherwood Rangers amb el 6º Batalló d’Infanteria Lleugera, el Durham, varen alliberar la ciutat de Geel després de travessar el Canal Albert. Els alemanys varen intentar durant la nit desafiar als britànics per tornar a conquerir la ciutat, però no varen tenir èxit.

Els alemanys ja preveien que aviat els Aliats occidentals penetrarien per a Alemanya i el propi Hitler ja havia demanat rehabilitar la Línia Sígfrid, però aquell dia el mariscal Gerd von Rundstedt es lamentava de que necessitava unes altres sis setmanes per reconstruir la Línia com era degut.

A Holanda:

Les autoritats alemanyes de Nimega varen proclamar que a partir de llavors tots els homes d’entre 17 i 55 anys quedaven a la seva disposició per excavar defenses i varen anunciar que els que no es presentessin a la citació s’exposarien a la destrucció de la seva casa, la confiscació de les seves propietats i l’arrest de la seva esposa i fills, si els tenia. L’alcalde nombrat pels alemany, un membre del NSB, va citar als professors de la ciutat per demanar-los que a partir de llavors vigilessin als seus alumnes. Alguns mestres no varen acudir a la ciuta.

Al nord de França:

Després d’un potent bombardeig aeri, el 1º Cos britànic va iniciar l’assalt al port de El Havre. Al vespre, els supervivents de la 5º Divisió d’Infanteria del 3º Exèrcit nord-americà, que estaven resistint un contraatac d’una divisió Panzer alemanya des de feia dos dies, varen rebre l’autorització de tornar a creuar el riu Mosela. A part de les més de 360 baixes patides en l’acció, el batalló va enviar a l’hospital a 150 homes més.

Al sud de França:

La 1º Divisió blindada del comandant Jean Marie de Lattre de Tassigny va entrar a Autun.

En el front oriental:

Iosif Stalin va dir-los al president Franklin Delano Roosevelt i al primer ministre Winston Churchill que no podien utilitzar els aeròdroms soviètics per ajudar a l’Exèrcit Clandestí polonès a Varsòvia per dificultats tècniques. Precisament, a Varsòvia, des d’Itàlia va arribar ajuda pels polonesos rebels, que es trobaven des del dia anterior en una situació molt complicada, ja que Stalin no els volia oferir ajuda i eren atacats durament pels alemanys.


A Hongria, el comandant del Grup d’Exèrcits del Sud d’Ucraïna, Friessner, va informar de que la situació era delicada a Budapest. Veient també que el front s’enfonsava, Miklos Horthy va intentar persuadir al gabinet hongarès per sol·licitar un armistici, però no va tenir èxit.

A Itàlia: 

Les tropes del comandant Mark Clark varen començar a avançar cap a Bolonya.

A Grècia:

Els alemanys es varen retirar de l’illa de Quios.

A Bulgària:

Després del cop d’Estat del dia anterior per part del Front Patriòtic, les noves autoritats varen abolir la policia i la varen substituir per milícies partisanes. A més, l’exèrcit búlgar es va unir a l‘exèrcit soviètic i va col·laborar en l’expulsió dels alemanys a Hongria i a Iugoslàvia.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: