Home // 1944 // Agost (Page 3)

11 d’agost de 1944

Divendres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer i el general de la Luftwaffe Adolf Galland es disposaven a tornar a Berlín després d’haver-se reunit amb l’Adolf Hitler el dia anterior en el quarter general de Rastenburg, però, de sobte, varen ser cridats per reunir-se un altre cop amb el dictador en el seu despatx. El dictador alemany continuava emprenyat amb ells perquè havien contradit les seves ordres. Un cop es varen tornar a reunir, en Hitler els va cridar amb males maneres i els va reiterar que no volia que es fabriquessin més avions. Volia renunciar a la construcció dels caces per fabricar artilleria antiaèria en un programa de fabricació. Tant Speer com en Galland estaven consternats, no es podien creure que en Hitler pensés que l’artilleria antiaèria seria més eficaç que els caces per ajudar a protegir les indústries d’armament dels bombardejos Aliats. En Galland va intentar fer-lo entrar en raó, però en Hitler llavors els va fer fora del seu despatx. En sortir de la reunió, en Galland va quedar per primer cop molt decebut amb la figura d’en Hitler. Abans el veia com el salvador del poble alemany i ara el començava a veure com un problema que els portava a la catàstrofe. Speer va tranquil·litzar-lo explicant-li que l’ordre d’en Hitler no es podia posar en pràctica perquè a les indústries on es construïen els caces no es podien fabricar canons antiaeris, a més de que no hi havia suficients explosius.


El OKW, després de rebre una petició urgent del Auswärtiges Amt, va ordenar al Sonderstab Fritz que ordenés a la propaganda alemanya que no continués difonent la idea de que es necessitava més gent que s’allistés a l’exèrcit alemany més enllà de la frontera francesa. També no es volia facilitar el pas de voluntaris espanyols clandestins amb destí a l’exèrcit alemany i les SS.


A París, va començar un període de vagues; la primera va ser la dels treballadors del metro i del personal ferroviari.

En el front oriental:

A Varsòvia, els alemanys varen continuar atacant als rebels polonesos amb foc de trens blindats, morters, granades i canons antitancs que havien rebut com a reforç. La superioritat del foc alemany era enorme i l’Exèrcit Clandestí polonès, que defensava el casc antic de la capital polonesa, no podia fer res més que esperar l’ajuda que estaven demanant en el govern polonès a l’exili. Els alemanys havien llançat un ultimàtum a la població dient-los que sinó es rendien moririen, però els polonesos varen rebutjar l’ultimàtum i varen tornar a lluitar. Llavors, els alemanys varen posar en joc els tancs Goliath plens de dinamita, varen utilitzar projectils carregats de gas asfixiants i varen començar a afusellar els ostatges. Els alemanys cada cop eren més durs i bombardejaven sense discriminació contra hospitals i civils. Sent novament atacats, els varsovians es varen refugiar a les coves i les clavegueres, i els rebels polonesos varen reclamar més armes.

En el front occidental:

A França, els blindats de Walker varen ocupar la ciutat d’Angers, el 8º Cos del 3º Exèrcit del general George Patton va ocupar la ciutat de Nantes, a més de que varen establir un cap de pont a la riba sud del riu Loira. Aquests fets varen obligar a les autoritats navals alemanyes a destruir 26 embarcacions de guerra i 28 mercantils que no podien tornar a Alemanya i ara tenien por que caiguessin en mans aliades. Per la seva part, la 2º Divisió Blindada del general Philippe Leclerc va entrar en acció i va arribar a la ciutat d’Alenço. A la nit, el cap de l’Estat Major de la 30º Divisió nord-americana va declarar que volia que Mortain sigués destruïda i incendiada. Els alemanys sabien que l’ofensiva d’en Hitler a Avrances havia fracassat.


L’Operació Totalize, l’ofensiva del 1º Exèrcit canadenc cap a Falaise, es va suspendre després d’haver avançat 14 quilòmetres però després d’haver fracassar en arribar als seus principals objectius i haver patit moltes baixes entre els seus tancs, molt inferiors als dels alemanys. Els comandants canadencs es varen tenir que defensar de les acusacions d’inexperiència.


Bernard Law Montgomery va decidir que Argentan continuaria sent la línia divisòria entre les seves forces, que procedien del nord, i les nord-americanes, que procedien del sud.

A Itàlia:

Els alemanys varen fugir cap al nord de Florència i en la seva marxa varen destruir el Ponte d’Alle Grazia del riu Arno.

10 d’agost de 1944

Dijous:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer es va reunir amb els col·laboradors de la seva organització d’armament i els va explicar que havien comès l’error de construir un aparell administratiu que provocava que tothom desconfiés de tothom, ja que es controlava a les empreses i als treballadors d’una manera exagerada. Per Speer, la desconfiança que patien els empresaris per part de l’administració era un problema per la producció, ja que no es deixava treballar en les millors condicions i es controlaven amb massa exigència els beneficis de les empreses i, a sobre, les empreses tenien que pagar masses impostos, fet que privava que tinguessin els beneficis que voldrien. Speer va proposar a l’Administració acomiadar a unes 600.000 o 800.000 persones per tal d’obligar-les a treballar en les fàbriques d’armament.

Després, Speer i el general de la Luftwaffe Adolf Galland varen anar al quarter general de Rastenburg per fer canviar d’idea a l’Adolf Hitler en la seva última proposta de destinar 2.000 caces al front occidental per lluitar contra els Aliats. Tant Speer com Galland sabien que aquella flota seria destruïda amb poc temps, ja que les forces aèries aliades eren molt superior. Un cop varen arribar al quarter general es varen reunir de seguida amb en Hitler a soles. Speer va informar-lo de que la situació en la producció d’armament era catastròfica i li va demanar que no destinés aquella flota per anar a lluitar al front occidental perquè creia que era millor que es destinés a la defensa de les indústries d’armament. El dictador es va posar molt nerviós quan va veure que Speer volia rectificar la seva ordre i va cridar-lo de males maneres acusant-lo de que era ell qui s’ocupava de les qüestions militars. Al final, Hitler va marxar de la reunió emprenyat.


A Alemanya va ser jutjat pel Tribunal Popular el germà del coronel Claus von Stauffenberg, Berthold von Stauffenberg, i el seu amic i oficial de la Marina Alfred Kranzfelder. A tots dos se’ls va acusar d’haver participat amb l’oposició al règim nazi i varen ser condemnats a mort i executats el mateix dia a Berlín-Plötzensee. Però els nazis tant sol havien començat i continuaven detenint a tota persona sospitosa d’haver participat en el 20 de juliol de 1944. Durant aquella jornada varen detenir a 43 altes personalitats. Entre els detinguts hi havia prefectes, inspectors de Hisenda, el monsenyor Wilifrid Baumgartner, alts funcionaris del Tresor, generals, coronels i comandants, banquers, advocats i professors.


A París, on la presència de la Wehrmacht ja no es va com una autoritat suprema, es va produir una gran vaga de ferrocarrils, que va interrompre el trànsit entre Alemanya i el front de Normandia.


A Estrasburg, a l’hotel Casa vermella es varen reunir industrials i oficials militars alemanys per planificar els seus futurs econòmics després de la derrota d’Alemanya. Entre els presents a la reunió i havia els representants de firmes alemanyes com Krupp, Messerschmitt, Volkswagen i Rheinmetall, així com enginyers de factories de Polònia i un oficial del Ministeri de la Marina a París. La reunió va ser presidida pel doctor Scheid, que tenia el rang d’Obergruppenführer de les SS. En començar la trobada es va fer un breu discurs sobre l’empitjorament de la situació militar alemanya. A continuació, el doctor Scheid va admetre que els tancs Aliats estaven avançant cap a Berlín, però va afirmar que el Tercer Reich tornaria a néixer com un nou imperi econòmic establert a Suïssa, i que s’estendria per tot el món fins als Estats Units. Aquesta reunió va ser espiada pels britànics que en varen elaborar un informe.

En el front oriental:

A Varsòvia, els soldats alemanys estaven destrossant l’Exèrcit Nacional Clandestí polonès, que havia fet un alçament l’1 d’agost de 1944, i varen llançar octavetes, que portaven firmes falses dels Aliats, on demanaven a la població rendir-se. L’endemà els alemanys varen llançar un ultimàtum a la població amenaçant-los de que si trobaven civils a la ciutat els matarien sense contemplacions. Per la seva part, l’Exèrcit Nacional polonès va enviar telegrames al govern polonès a l’exili criticant-los per no ajudar-los en les seves reclamacions de suport militar i de subministrament d’armes.

En el front occidental:

A França, les tropes aliades varen alliberar la ciutat de Nantes i Angers. Mentrestant, els britànic, a poc a poc, es varen anar aproximant a Falaise.


A la Cota 314, on s’enfrontaven nord-americans i alemanys, a dos quarts de cinc de la tarda una desena de C-47 varen llançar racions de menjar i altres subministraments en paracaigudes de color blau, però la meitat dels paquets varen caure fora del perímetre nord-americà. Per posar més problemes als nord-americans, un missatge descodificat deia que probablement l’endemà començaria un nou atac contra Avranches.

En el Mediterrani:

Les unitats de desembarcament aliades, una flota de 2.000 embarcacions, es varen concentrar al sud d’Itàlia, Sicília, Argèlia i Còrsega per dirigir-se al golf de Gènova per fer creure als alemanys de que volien desembarcar al nord d’Itàlia. En realitat, els Aliats volien desembarcar a Provença, al sud de França, en l‘Operació Yunque.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va lamentar que el president Franklin Delano Roosevelt no s’hagués pogut reunir amb ell a la Gran Bretanya, i va dir amb tristesa que el rei Jordi VI estava molt decebut quan li varen dir. Tot i això, aquell dia, el primer ministre va fer un viatge a Itàlia per visitar les seves tropes i inspeccionar el terreny i les futures operacions.

En el Pacífic:

Les forces nord-americanes varen arribar a l’extrem septentrional de l’illa de Guam, exactament al mont Machanao, i els japonesos varen cessar de tota resistència. D’aquesta manera les Marianes varen ser totalment conquerides, tot i que alguns soldats japonesos esporàdicament varen continuar lluitant durant uns mesos. L’últim soldat japonès es va rendir el 1960.

9 d’agost de 1944

Dimecres:

En el Reich:

Dietrich von Cholitz va ser nombrat governador militar del Gran París.

En el front occidental:

Adolf Hitler va tornar a exigir que el front de la invasió aliada fos revertit amb una nova ofensiva contra la zona d’Avranches duta a terme per una força de xoc al comandament del general Heinrich Eberbach, comandant en cap del 5º Exèrcit Panzer.


El recent format 3º Exèrcit nord-americà del general George Patton va arribar a Le Mans, des d’on va poder dirigir-se sense tants problemes cap a l’est gràcies a la seva geografia més planera que evitava emboscades. Gràcies a aquesta conquesta i l’expansió cap a Bretanya, que van assentar les bases per una gran operació a Falaise, Dwight D. Eisenhower, que volia supervisar de prop les operacions, va traslladar el seu quarter general a França.


En el Turó 314, on els nord-americans lluitaven contra els alemanys, a les 18:20 de la tarda un oficial de les SS va escalar el turó de Montjoie amb una bandera blanca per exigir als nord-americans que es rendissin en el plaç de 90 minuts o els farien volar pels aires. Llavors, després de que els nord-americans cridessin que no acceptaven cap rendició, cinc batallons d’artilleria nord-americana varen frustrar un atac dels alemanys.

En el front oriental:

A Finlàndia, els soviètics varen aturar de manera definitiva l’ofensiva Vyborg-Petrozavodsk.

En els Estats Units:

A Washington, el Pentàgon va arribar a la conclusió de donar suport a l’estratègia del general Douglas MacArthur que consistia en llançar el pes principal de l’ofensiva del Pacífic cap a les Filipines.


El New York Herald Tribune va jutjar d’aquesta manera als autors del cop d’Estat del 20 de juliol de 1944:

Els americans no lamenten que la bomba no hagués matat a en Hitler. Això els permet tornar-se ara contra els seus generals. Els americans no senten simpaties pels aristòcrates en general, i molt menys pels que desfilen al pas d’oca i s’alien amb caporals de baixa extracció, propers a la plebs, quan aquesta els beneficia. Que els generals matin al caporal, o que el caporal mati als general o, millor encara, que es matin tots entre si.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen desembarcar a Timor.

8 d’agost de 1944

Dimarts:

En el Reich:

Els nazis varen executar els primers opositors del règim nazi a la presó de Berlín-Plötzensee acusats el dia anterior d’haver participat en el complot del 20 de juliol de 1944. Entre els executats hi havia l’ex general alemany Erich Hoepner, que va ser penjat a Berlín per ordres de l’Adolf Hitler, l’ex mariscal de camp alemany Erwin von Witzleben i Peter Yorck von Wartenburg després de ser jutjats aquell dia. El comte Von Wartenburg va confessar davant del Volksgerichsthof que havien intentat realitzar negociacions tant amb els anglosaxons com amb els soviètics.

Les primeres execucions varen ser filmades per un equip del Ministeri de Propaganda. El ministre Joseph Goebbels tenia la intenció de distribuir la pel·lícula, titulada Traïdors davant el Tribunal del Poble, però ell mateix no va poder veure tota la pel·lícula perquè li va impactar la crueltat en la que eren assassinat els colpistes. En la majoria de les escenes es pot veure com els condemnats són penjats amb ganxos per penjar carn i moren lentament estrangulats. Al final, només un selecte grup de caps del NSDAP va poder veure la pel·lícula.


Segons un informe del règim nazi, a part d’un petit marge de la població i dels activistes del Partit, ja ningú creia en la victòria. En l’informe s’explicava que la ciutadania deia solament que un miracle podia salvar Alemanya, però s’afirmava que creure en miracles ja era cosa del passat.


El general Hans Kammler va ser elegit encarregat pel desenvolupament i la construcció de noves armes secretes.

En el front occidental:

A França, al migdia, durant un dinar a prop de la carretera de racions K a tocar de Coutances, el comandant Dwight D. Eisenhower, que estava recorrent el camp de batalla de Pickard Clipper amb el seu xofer Kay Summersby, va analitzar la batalla amb l’Omar Bradley. El comandant de Missouri li va proposar reduir la gegantesca operació començada pel general Patton. Volia que el 1º i el 3º Exèrcit posés rumb al nord, girar cap l’esquerra a Le Mans, recorrent prop de 100 quilòmetres fins a Alençon i Sées. Els canadencs, segons el pla de Bradley, havien de continuar avançant uns altres 35 quilòmetres per Falaise i Argentan per reunir-se amb els nord-americans, tancar la bossa i atrapar en ella a més de 20 divisions alemanyes. Sent-li del seu gust aquell pla, Eisenhower va trucar al comandant Bernard Law Montgomery per aconseguir i el seu suport. Montgomery va fer pública una directiva oficial ordenant als canadencs assegurar Falaise. El comandant Bernard Law Montgomery va continuar amb la seva ofensiva contra el seu flanc nord amb el 1º Exèrcit canadenc, sota les ordres del general Crear, que avançava en direcció a Falaise. Però quan se li va comunicar el pla en el general George Patton, aquest es va mostrar més reticent i va defensar per telèfon continuar cap a l’est per atrapar els alemanys entre el riu Sena i París i el riu Loira i Orleans. Davant la insistència d’en Bradley, el general Patton va cedir i va ordenar al seu 15º Cos del 3º Exèrcit que girés cap al nord des de Le Mans. El 15º Cos d’exèrcit del 3º Exèrcit del general George Patton havia arribat aquell dia a Le Mans i La Fleche, conquestes que els permetien realitzar una maniobra que acabés provocant l’enfonsament de tot el 7º Exèrcit alemany, obrint la ruta cap al cor de França, tal i com defensava Patton. Per enfonsar el 7º Exèrcit alemany, la RAF va contenir el contraatac alemany ordenat pel mariscal Günther von Kluge a Mortain. Els canons alemanys varen estar funcionant les 24 hores del dia.


Uns carros de combat Sherman Firefly varen sorprendre a camp obert a diversos tancs Tiger, entre els quals hi havia el del famós as Michael Wittman, que va morir avui juntament amb els seus companys.


En el front oriental:

A Varsòvia, l’artilleria i l’aviació alemanya varen bombardejar els nuclis de la resistència polonesa i, llavors, destacaments alemanys varen atacar als polonesos amb carros de combat i amb llança-flames. Tropes d’enginyers varen començar a destruir sistemàticament totes les cases de la capital polonesa. La Creu Roja polonesa va aconseguir evacuar a milers de civils, però varen deixar a la ciutat 250.000 persones. Els generals Konstantin Rokossovski i Gregori Zhukov varen presentar un pla a en Iosif Stalin per tornar a començar una ofensiva sobre Varsòvia per ajudar als polonesos que s’havien revelat contra els nazis, però el dictador soviètic no tenia cap intenció d’ajudar-los perquè aquests eren afins al govern exiliat.

 

7 d’agost de 1944

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar al general Dietrich von Cholitz que es dirigís d’immediat al quarter general de Rastenburg per rebre noves ordres. Quan es varen reunir, el líder alemany estava nerviós; el seu braç no parava de moure’s i tenia la mirada perduda. En seguit, li va ordenar que defensés París casa per casa, reprimint amb la màxima severitat el terrorisme i la traïció. Quan Von Cholitz es va dirigir a la capital francesa es va trobar amb una ciutat tranquil·la i tot funcionava amb certa normalitat.


A Berlín, els nazis van celebrar el primer judici contra els opositors al règim nazi. El procés d’aquell dia va ser dirigit contra el mariscal Erwin von Witzleben, el tinent coronel Peter Yorck von Wartenburg, el capità general Erich Hoepner, el tinent general Paul von Hase, el general de divisió Helmuth Stieff, el capità Karl Friedrich Klausing, el tinent Robert Bernardis, i el tinent Albrecht von Hage. Aquell judici va ser una estafa ja que les sentències ja estaven posades abans de celebrar el judici. Cada un dels acusats anava escortat per dos policies en una sala de justícia engalonada amb esvàstiques i amb uns 300 espectadors seleccionats, inclosos els periodistes eren elegits pel ministre Joseph Goebbels. Allí els jutjats varen ser humiliats i insultats pel jutge Roland Freisler, que anava vestit amb una toga vermella i estava assentat sota un bust d’en Hitler. Els acusats tenien marques visibles de tortures patides en la presó. Per humiliar-los encara més, anaven vestits de forma molt simple, sense coll ni corbates, i els varen dur encadenats fins que es varen asseure en el banc dels acusats. Von Witzleben ni tant sols portava cinturó, pel que es tenia que aguantar els pantalons amb una mà. En començar el judici no es va permetre en els acusats ni explicar les seves motivacions, ja que Freisler els interrompia insultant-los a crits, anomenant-los canalles, traïdors i covards assassins. S’havia donat l’ordre de que es filmés el judici amb la intenció de mostrar extractes en els noticiaris i en un documental titulat Traïdors davant del Tribunal del Poble. Freisler cridava tan fort que els reportes de les càmeres el varen tenir que avisar de que estava arruïnant el so de les gravacions. Tots varen ser condemnats a mort. En sentir la sentència, Von Witzleben va exclamar:

Pot entregar-nos al botxí. En tres mesos el poble furiós li demanarà comptes i l’arrossegarà pels carrers. 


En el gueto de Lódz des de mitjans de juliol s’havia interromput la deportació al camp de Chelmo, però aquell dia es va iniciar de nou la deportació ara cap al camp d’Auschwitz amb vagons de bestiar.

En el front occidental:

A l’oest de França, els Aliats varen aconseguir utilitzar per primer cop el port de Cherbourg després de que els alemanys el destruïssin el 27 de juny de 1944.


Poc després de la una de la matinada, a la ciutat de Mortain, a 50 quilòmetres de la costa atlàntica, a la Bretanya, sota una intensa boira, uns piquets nord-americans varen informar de que havien sentit fusells i panzers. Eren les tropes del mariscal de camp Günther von Kluge que, seguint les ordres d’en Hitler, varen llançar un contraatac a l’estret corredor d’Avranches amb sis malmeses divisions blindades que varen tenir que lluitar contra les forces nord-americanes de la 30º Divisió del 3º Exèrcit del general George Patton. Tothom creia que els alemanys es retirarien al Sena, fins i tot el propi Von Kluge creia que s’havia de fer així, però Hitler anava necessitat d’una victòria. En successives ràfegues, els alemanys varen atacar als nord-americans amb 26.000 homes i 120 tancs tripulats per homes vestits amb uniformes negres. Però els nord-americans, gràcies als missatges interceptats de l’Enigma, estaven al corrent de l’ofensiva i van preparar una trampa per als tancs, i l’atac alemany va fracassar aquell mateix dia retirant-se caòticament per evitar un desastre més gran. L’ala dreta ocupada per la 116º Divisió Panzer en prou feines es va moure del seu punt d’inici de la contraofensiva. El 1º Batalló del 117º Regiment d’Infanteria va patir 350 baixes i es va retirar a un vessant d’un turó, a un quilòmetre a l’oest de Saint-Barthelemy. Només a Abbaye Blanche els nord-americans varen destruir 60 vehicles alemanys. Una de les claus del fracàs alemanys va ser que dels 300 caces de la Luftwaffe que s’havien promès pel combat no varen aparèixer.

A més, quan es va aixecar el dia i la boira, quatre divisions blindades alemanyes (de nord a sud, la 116º Panzer, la 2º Panzer i la 1º i 2º SS Panzer) ja eren visibles pels nord-americans. En seguit, els caça-bombarders Typhoon varen atacar als alemanys amb 2.000 coets i bombes de canó de 20 mil·límetres i, darrere d’ells, varen atacar en successives onades els Thunderbolt i els Hurricane. Ràpidament els alemanys varen baixar dels vehicles i varen abandonar la carretera per amagar-se en els camps. Tot i el pànic dels alemanys, només unes desenes de tancs i camions varen ser destruïts des de l’aire. Els alemanys estaven bloquejats, menys la 2º Divisió Panzer, que va aconseguir avançar uns sis quilòmetres pel nord. També la 2º Divisió SS Panzer, Das Reich, havia capturat Mortain. Però els nord-americans atacaven sense descans des del Turó 314 i varen paralitzar la Divisió Das Reich, varen impedir que la 17º Divisió SS-Panzergrenadier escalés el turó i varen frenar l’enfonsament del flanc sud de la 30º Divisió. Les bombes de fòsfor varen obligar als alemanys a sortir a camp obert i després les bombes detonant els va destrossar.

Al vespre, l’ofensiva alemanya s’havia estancat per complet; cinc divisions havien sigut incapaces d’obrir-se pas a través d’una sola divisió nord-americana que tenia menys de 6.000 soldats d’infanteria. D’aquesta manera els nord-americans varen controlar Bretanya. La 83º Divisió d’infanteria nord-americana va entrar aquell dia la ciutat de Breton, on varen combatre contra els alemanys.


Des del seu flanc esquerre, el comandant Bernard Law Montgomery va llançar el 1º Exèrcit canadenc del comandant canadenc Crear en una ofensiva al sud-est cap a Falaise amb una força de xoc afegida que incloïa 1.500 bombarders i 750 tancs. Els alemanys es varen defensar amb els seus canons antitanc de 88 mil·límetres d’aquella ofensiva, i els britànics i els canadencs a més varen tenir que patir la seva pròpia aviació aliada, que va causar 300 baixes a les seves files per error. Molts d’aquestes baixes provenien de la 1º Divisió blindada polonesa.

A Itàlia:

Les tropes alemanyes varen abandonar Florència després de que les tropes aliades ataquessin la Línia Gòtica.

6 d’agost de 1944

Diumenge:

En el Reich:

A tres quarts de dotze del migdia va sonar un altre cop l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Al cap de mitja hora va cessar l’alarma i un cop més la ciutat no va ser atacada.

En el front oriental:

A Varsòvia, com el dia anterior, varen continuar els durs combats entre l’exèrcit alemany i l‘Exèrcit Clandestí polonès, i durant aquelles batalles varen continuar canviant de mans els ponts del Vístula i l’estació central.

A la Gran Bretanya:

A la nit, Bletchley Park va desxifrar una comunicació procedent de la Luftwaffe que revelava les intencions alemanyes d’avançar en bloc, amb casi tot els carros de combat, cap a ponent fins arribar a la platja d’Avranches.

5 d’agost de 1944

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Ion Antonescu per intentar que les tropes romaneses continuessin lluitant en el front oriental.


En el camp de concentració de Ravensbrück varen arribar-hi transports amb presoners, dones i nens, que havien estat detinguts massivament a Varsòvia.

En el front oriental:

En el sector de Donetsk, l’ofensiva del comandant Gregori Zhukov del 3 d’agost va aconseguir a la tarda penetrar les defenses alemanyes i, al vespre, ja es trobaven a 60 quilòmetres al darrere de les tropes alemanyes. Al mateix moment, els soviètics varen ocupar la ciutat de Belgorod.


A Varsòvia, les lluites entre els alemanys i l‘Exèrcit Clandestí polonès varen continuar amb molta violència i els ponts del Vístula i l’estació central varen canviar de mans diversos cops tant avui com el dia següent.

A Itàlia:

A les set del matí, el contraalmirall Don Moon, que el dia anterior havia demanat no tirar endavant l’Operació Dragó, el desembarcament al sud de França, va cridar des de la seva cabina per demanar un suc de taronja. Quinze minuts més tard, un cambrer va entrar a l’habitació, va descórrer les cortines i va trobar al contraalmirall amb calçotets i camisa, assegut en el sofà amb un revòlver del 45 a la mà dreta, els ulls oberts i un raig de sang que li sortia de l’orella. La bala utilitzada va ser trobada a la dutxa. El contraalmirall va deixar una nota que deia:

Estic fora de polleguera… El cap em dóna voltes i sovint passa per períodes lúcids, als que succeeixen altres completament al revés…. Què us estic fent, a tu, meva esposa, i a vosaltres també, fills meus? Estic malalt, molt malalt.

La investigació que es va dur a terme i que va acabar al migdia va concloure que la mort s’havia produït durant un període que havia perdut la raó. No era la primera vegada que el contraalmirall Moon havia patit un atac de depressió aguda; el 6 de juny, el Dia D, va intentar convèncer al comandant Joe Collins de que suspengués els desembarcament a la platja de Utah i el metge de l’embarcació Catoctin el va tractar per un atac de depressió aguda. El contraalmirall va ser enterrat a les cinc de la tarda en el cementiri militar de Nàpols.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre britànic Winston Churchill va demanar uns informes per ser informat sobre la possibilitat de procedir a una guerra química amb gasos verinosos contra Alemanya.

4 d’agost de 1944

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va celebrar una reunió a la sala de projeccions del quarter general de Rastenburg on i varen ser presents els caps regionals i també el ministre d’Armament Albert Speer, que provenien d’una altra reunió celebrada a Poznan el dia anterior. En Hitler els va parlar de les conseqüències que havia tingut el complot del 20 de juliol de 1944, i va atribuir els fracassos que havia patit la Wehrmacht amb els conspiradors i es va mostrar més confiat de cara al futur perquè creia que havia eliminat els obstacles. Però el dictador alemany va sorprendre a tothom quan enmig del seu discurs va destacar la importància i els mèrits del treball de Speer, que fins llavors se’l continuava relacionant amb el complot i la gent desconfiava d’ell. Gràcies a la confiança que li va donar un cop més, Speer va tornar a recuperar el poder i la confiança que havia perdut per part del jerarques nazis.

Per altra banda, segons les ordres d’en Hitler, es va reunir per primer cop el tribunal d’honor de la Wehrmacht sota la presidència d’en Gerd von Rundstedt, en Heinz Guderian, en Wilhelm Keitel i altres dos generals per expulsar de l’exèrcit alemany els resistents detinguts per posar-los sota la jurisdicció del Tribunal del Poble.

A Àmsterdam, per culpa d’una delació, l’Anna Frank i la seva família varen ser descoberts pels nazis holandesos liderats pel policia alemany Karl Silberbauer. Els diaris de l’Anna varen caure al terra i es varen salvar del saqueig de diners i joies.

A Itàlia:

Les tropes aliades occidentals varen avançar d’Ancona a Pesaro per arribar a la Línia Gòtica, i el 2º Cos nord-americà i els cossos britànics números 13º i 10º varen entrar a Florència, que seria abandonada pels alemanys el 7 d’agost.

Preparant l’Operació Dragó, la invasió aliada al sud de França, el contraalmirall Don Moon, que havia estat al comandament de les forces navals a la platja de Utah i que havia de supervisar l’ala dreta dels desembarcaments de la futura operació, va demanar al vice-almirall Henry Kent Hewitt que aplacés la invasió. Durant unes quantes hores va estar discutint la situació i sostenia que les forces nord-americanes havien arribat massa tard a Nàpols per dur a terme els preparatius que necessitaven. L’endemà el contraalmirall se suïcidaria.

En els Estats Bàltics:

Les forces soviètiques varen acabar amb la primera fase de la seva ofensiva que va començar el 10 de juliol de 1944.

A Finlàndia:

En Carl Gustav Emil Mannerheim va substituir a en Rysto Ryti com a cap d’Estat i va iniciar conversacions amb els soviètics per negociar la pau. En Mannerheim va deixar clar als alemanys que no estava lligat a les promeses que en Ryti els hi havia fet.

En el front occidental:

A la platja Utah de Normandia va acabar el desembarcament de La Nueva, la famosa companyia de la Divisió Leclerc, composta casi en la seva totalitat per republicans espanyols. El 24 d’agost de 1944 varen ser els primers en entrar a París. A Bretanya, la 4º Divisió blindada del 3º Exèrcit del general George Patton va alliberar la ciutat de Rennes.

Per altra banda, els britànics varen alliberar Villers-Bocage, localitat convertida en runes, i varen recórrer ràpidament quinze quilòmetres en direcció a Vire, al costat del 5º Cos del 1º Exèrcit nord-americà.

 

3 d’agost de 1944

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va fer una crida al poble a través del cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel per reivindicar la Guerra Total. El dictador va explicar que només seria possible comptar amb líders polítics conscients de les seves responsabilitats i que el gran èxit d’aquesta estratègia havia quedat demostrada a l’est.


Al matí, el doctor Felix Kersten estava a punt per marxar de Hartzwalde, on hi tenia una casa, per viatjar en cotxe a Berlín per quedar amb en Heinrich Himmler. Una estona abans de marxar va arribar un missatger amb motocicleta amb un missatge important per al doctor. La carta estava escrita per en Walter Schellenberg i li deia que l’Ernst Kaltenbrunner havia ordenat posar un lloc de control en una zona boscosa propera a Rupin, en el camí a Berlín i que era la zona per on passava sempre el doctor. S’havien donat instruccions a la Gestapo de parar el cotxe i després matar tant al xofer com al passatge que viatjava en el seient de darrere. Després emetrien un informe que diria que el cotxe no s’havia aturat davant el seu senyal, pel que s’havien vist obligats a disparar. Kaltenbrunner anunciaria amb gran tristesa que la persona morta del seient de darrere era el metge personal d’en Himmler, Felix Kersten. Schellenberg li demanava que destruís aquella carta per acabar, però el doctor la va doblar i se la va guardar. El doctor no les tenia totes, no tenia clar que no fos una maniobra del mateix Schellenberg perquè canviés de camí per assassinar-lo a un altre lloc i li va demanar en el xofer que agafés un tercer camí, més llarg. Quan va arribar a la capital i es va trobar amb el ministre d’Interior li va explicar ràpidament que havia rebut un avís d’en Schellenberg que deia que Kaltenbrunner el volia assassinar. Himmler no s’ho va poder creure, però quan va llegir la carta va trucar a en Rudolf Brandt perquè investigués el cas. Unes hores més tard es va saber que Kaltenbrunner havia planificat assassinar al doctor i Himmler va demanar una reunió amb ell. Quan Kaltenbrunner es va topar amb el doctor li va parlar amb tota normalitat i li va preguntar com estava. Himmler en veure’l el va amenaçar dient-li que si passava alguna cosa en el seu doctor, ell tindria greus problemes de salut i que segurament no sobreviure unes hores més. La resposta d’en Kaltenbrunner va ser un somriure forçat.


El ministre d’Armament Albert Speer va encapçalar una reunió amb els caps regionals de Poznan. Els assistents a la reunió encara estaven impactats pel complot del 20 de juliol de 1944 i es miraven a Speer amb cautela, ja que hi havien rumors de que era un traïdor. Fins i tot el ministre de Propaganda Joseph Goebbels, que estava present a Poznan, tampoc confiava massa en aquells moments amb la lleialtat del ministre d’Armament. Tot i aquell ambient, Speer estava relaxat i va explicar que la producció d’armament anava per bon camí i va demostrar que la Wehrmacht disposava de grans reserves que no eren utilitzades. Quan li va tocar el torn d’en Goebbels, el ministre va parlar de les mesures per aplicar la Guerra Total i va explicar que el 20 de juliol significava el punt més baix de la crisi bèl·lica que patien. Llavors va anunciar que s’ajustarien comptes sense indulgència amb els traïdors. Himmler, en un discurs semblant al ministre de Propaganda, va anunciar que eliminaria sense compassió a qui dubtés de la victòria final. Quan va acabar la reunió tots els presents es varen dirigir cap al quarter general de Rastenburg, on l’endemà celebrarien una altra reunió amb l’Adolf Hitler.

En el front oriental:

Varsòvia es varen produir durs combats entre els alemanys i l’Exèrcit Nacional Clandestí Polonès, que volia alliberar la ciutat aprofitant l’arribada dels soviètics a la zona. Els alemanys varen disparar sense contemplacions als ciutadans i els rebels polonesos.

En el front occidental:

A França, les tropes nord-americanes de la 4º Divisió blindada del 8º Cos del 3º Exèrcit del general George Patton varen entrar a Rennes, ciutat que alliberarien l’endemà. L’operació a la Bretanya semblava tan senzilla que el comandant Bernard Law Montgomery li va demanar a en Patton que alliberés Bretanya amb una força mínima.

A Birmània:

Després d’onze setmanes de combat, els japonesos varen abandonar la ciutat de Myitkyina.

A Espanya:

El ministre d’Afers Exteriors espanyol Francisco Gómez Jordana va morir després de patir un accident de caça el 23 de juliol de 1944.

2 d’agost de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Auschwitz, a la nit, amb l’orde d’eliminar les famílies gitanes, els nazis varen gasejar a 2.800 persones. La resta dels gitanos varen ser traslladats a Buchenwald per ser eliminats.


Turquia va anunciar que trencava relacions amb Alemanya. Des del punt de vista econòmic, això significava pels alemanys perdre els subministraments de crom.

En el front oriental:

A Polònia, a l’est del Vístula, quatre Panzerdivisionen varen començar un contraatac alemany. Per altra banda, a l’ala esquerra del 1º Front Bielorús soviètic, els soviètics varen establir dos caps de pont a través del riu Vístula, al sud de Varsòvia.

En el front occidental:

Per ordres del comandant suprem Dwight D. Eisenhower es va formar el 1º Exèrcit Aerotransportat Aliat.

A França:

A Normandia, tancs British Sherman i armes antitancs 6-PDR de la 11º Divisió blindada varen travessar la vila de St. Charles-de-Percy.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el primer ministre Winston Churchill, menystenint als soviètics, va dir en to burlesc a la Cambra dels Comuns que els russos havien tingut l’ajuda estratègica del caporal Adolf Hitler, i que fins i tot els militars més ignorants veien els seus defectes.

A Itàlia:

El 5º Exèrcit va creuar l’Arno. Per altra banda, Rodolfo Graziani va tornar a Itàlia després de visitar les divisions italianes a Alemanya i va assumir el comandament d’un exèrcit italià i alemany sense abandonar el càrrec de ministre de les forces armades.

A l’Atlàntic:

En el nord, el submarí U-804 va enfonsar l’escorta USS Fiske després de partir-lo per la meitat amb els seus torpedes.

css.php