Home // diari // 5 de juny de 1944

5 de juny de 1944

Dilluns:

La preparació del desembarcament de Normandia:

El 5 de juny de 1944 era el dia elegit pels Aliats occidentals per obrir el segon front, però el general Dwight Eisenhower va decidir la nit anterior posposar la invasió a les costes de Normandia pel dia següent després de que l’informessin de fortes pluges i uns vents superiors a 50 quilòmetres per hora. A un quart de sis del matí, l’oficial meteorològic James Stagg va presentar-li a l’Eisenhower un nou informe meteorològic confirmant les previsions inicials de que l’endemà les condicions millorarien considerablement. Durant les primeres hores del matí, l’esperança d’una millora semblava una realitat ja que el seu es va aclarir i el vent a amainar, però a la tarda el temps es va tornar insegur. Poc després de les sis de la tarda, l’Eisenhower va pujar al seu Cadillac amb en Kay Summersby al volant per dirigir-se en direcció nord per estretes carreteres plenes de camions militars fins arribar a l’aeròdrom de Greenham Common, en els Berkshire Downs, a les afores de Newbury, per ser present a un sopar en el menjador del quarter general de la 101º Aerotransportada i a continuació visitar als hangars. Observant als paracaigudistes, que es varen pintar la cara com antics guerres indis per intimidar l’enemic, va definir la invasió i després va fer un discurs a les seves tropes on els va dir que havien d’estar preparats pel dia més important de les seves vides.Al final del dia, l’Eisenhower va prendre la decisió de tirar endavant l’Operació Overlord dient les paraules: Ok, will go. Abans de prendre aquella decisió va redactar una carta on presentava la seva dimissió en cas de derrota.

En l’anomenada Àrea Z, el punt de concentració de tota la flota a l’illa de Wight, al sud de la Gran Bretanya, que de seguida es va conèixer com Picaddily Circus, 21 combois nord-americans i 38 anglo-canadencs amb 6.438 unitats que transportaven a 2.000 mitjans de desembarcament escortats per una formació de 9 cuirassats, 23 creuers i 104 destructors, varen salpar des de diferents ports britànics en el Canal de la Mànega per dirigir-se a les costes franceses de Normandia. Les tropes aliades estaven compostes per 1.700.000 nord-americans, un milió de britànics i canadencs, i casi 300.000 francesos, polonesos, belgues, holandesos, noruecs i txecoslovacs, i portaven dos milions de tones de material i 50.000 vehicles. Un cop varen salpar molts dels soldats ja no pensaven en res més que en desembarcar pels forts marejos que varen patir per les fortes onades. Per davant de la flota es va dur a terme l’operació de neteja de mines més gran de la història naval. Unes 255 embarcacions varen començar a netejar l’Àrea Z. Poc abans de les nou de la nit, una dotzena de dragamines britàniques i canadenques varen aparèixer davant la costa francesa per treure les mines que havien deixat els alemanys. Les dragamines varen passar tranquil·lament per l’horitzó i es varen apropar tant que fins i tot la tripulació va poder observar les cases del litoral. Ningú es va preocupar d’ells i quan varen acabar la seva missió varen donar mitja volta. A mesura que els dragamines complien amb la seva missió, les naus que els seguien anaven col·locant una boia a cada quilòmetre i mig a un i altre costat de cada canal, vermella a estribor i blanca a babor. En aquells moments, els soldats preparaven les seves granades, afilaven els seus ganivets i comprovaven l’estat dels seus fusells. Alguns nord-americans cantaven: Un feliç Dia D, et desitgem estimat Adolf, un feliç Dia D. Els mariners preparaven les banderes de combat, revisaven els ponts per què estiguessin a punt i convertien les taules dels menjadors en teatres operacionals. Per animar als homes, els oficials llegien els missatges enviats per l’Eisenhower i en Bernard Law Montgomery. Per tal de facilitar el desembarcament, els Aliats varen atacar amb els seus bombarders El Havre, Caen i Cherbourg, tot i que també varen atacar el port de Boulogne i la ciutat de Lille,

A quarts d’onze de la nit, en els aeròdroms britànics, varen arribar-hi els camions plens dels paracaigudistes de les tres divisions aerotransportades aliades de la 6º Divisió Aerotransportada britànica que havien de pujar als avions per aterrar a la matinada a França. Mentre els exèrcits aerotransportats varen embarcar en els avions i en els planadors, els avions d’exploració ja estaven volant cap a França. Abans d’anar a dormir, el primer ministre Winston Churchill li va dir a la seva esposa Clementine: Ets conscient de que quan et despertis l’endemà podrien haver mort 20.000 homes?.

A París, en el quarter general de la Luftwaffe, instal·lat en el palau de Luxemburg, el coronel Walter Stöbe, el cap dels serveis meteorològics, va dir en els oficials de l’Estat Major que es podien permetre un descans perquè els avions Aliats no sortirien en tot el dia. Immediatament es va aixecar l’estat d’alarma per les unitats de la D.C.A.. Llavors, Stöbe va trucar al quarter general d’en Gerd von Rundstedt, a Saint-Germain-en-Laye, per informar-lo de la nova situació. Abans d’anar a dinar, el mariscal es va reunir amb el seu cap d’Estat Major, i aquest va aprovar l’apreciació de les intencions aliades i va enviar un informe sobre la situació a la costa francesa al quarter general de l’Adolf Hitler. A la una del migdia, en Von Rundstedt, acompanyat pel seu fill, un jove tinent, va anar a dinar al seu restaurant favorit, el Le Coq Hardi, a Bougival. En general, en totes les categories del comandament alemany hi havia un ambient calmat perquè tothom pensava que els Aliats no actuarien pel mal temps. A Saint-Lo, en el quarter general del 84º Cos, un oficial de servei d’informació, el comandant Friedrich Hayn, preparava una festa íntima en honor del general Erich Marcks, el cap del cos, que feia anys l’endemà. Però, a un quart d’onze de la nit, el tinent coronel Meyer, cap del contraespionatge del 15º Exèrcit alemany, que estava estacionat en el pas de Calais, va captar un missatge dels Aliats en la BBC en què s’informava del desembarcament i, d’aquesta manera, va ser el primer alemany en saber que en breu es produiria la invasió. En Meyer va interrompre el general Von Salmuth, que estava jugant a una partida de bridge, per ensenyar-li el missatge. En Von Salmuth va posar de seguida en alerta al 15º Exèrcit, però ningú va avisar al 7º Exèrcit a Normandia. En el quarter general del Grup d’Exèrcits B, un castell a La Roche-Guyon, varen donar per suposat que era una desinformació perquè creien que els Aliats no anunciarien una invasió per la BBC. A més, els alemanys no tenien el seu mariscal de camp, l’Erwin Rommel, que s’encarregava de supervisar les línies defensives, perquè estava convençut de que els Aliats no atacarien a les costes franceses pel mal temps i va marxar cap a Alemanya per celebrar l’aniversari de la seva esposa, la Lucie.

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler, que estava molt cansat, es va reunir amb en Joseph Goebbels, que acabava d’arribar de Nuremberg, i en Martin Bormann per discutir si convenia permetre executar els aviadors Aliats que havien caigut en territori alemany. Durant la conversa, el ministre alemany va criticar amb duresa a en Hermann Göering, i es va posar molt content quan en Hitler li va dir que estava d’acord, en part, de destituir a en Joachim von Ribbentrop com a ministre d’Afers Exteriors, però tenia el problema de que no trobava cap persona per substituir-lo. Llavors, el líder alemany va parlar dels futurs atacs contra la Gran Bretanya. Va explicar que els plans per les represàlies estaven molt avançats i que estaven preparats per llançar entre 300 i 400 V-1 sobre Londres en pocs dies. A més, a reiterar un cop més la seva confiança de que Alemanya rebutjaria la invasió quan arribés i va dir que l’Erwin Rommel estava tant segur d’ell com ell. Llavors, el ministre alemany va acompanyar el líder alemany fins la Casa de Te per descansar. A la nit, mentre feia una forta tempesta, en Hitler va reunir-se a soles amb en Joseph Goebbels i amb alguns dels seus col·laboradors del noticiari a la sala del te assentats al costat de la xemeneia. Parlaven de cinema i teatre, i l‘Eva Braun va participar en la tertúlia criticant algunes produccions. A les deu de la nit es va saber que s’havien interceptat comunicacions per ràdio que apuntaven la possibilitat duna invasió pel dia següent, però en Hitler no en va fer cas. Aquella mateixa nit varen rebre notícies més concretes de Normandia, però no se’n va informar a en Hitler, que estava ben animat amb els seus convidats parlant del passat. El dictador alemany se’n va anar a dormir a les dues de la matinada. A la tres de la matinada, quan tots varen anar a les seves respectives habitacions, en Goebbels va abandonar la casa.

A França, molt poques persones de la Resistència, potser una dotzena, sabien que l’endemà començaria la invasió aliada. A dos quarts de set de la tarda, la BBC va retransmetre un vers del poema d’en Verlaine, Els daus estan sobre el tapet, que era la senyal per la Resistència per actuar en el pla Vermell, que consistia en destruir les línies telegràfiques i telefòniques. Al cap de pocs minuts, la BBC va retransmetre un segon vers del poema d’en Verlaine, fa calor en el Suez, el pla Verd, que ordenava a la Resistència començar a sabotejar a gran escala les instal·lacions ferroviàries i del material rodant. Llavors, per totes parts, els grups de la Resistència varen saber discretament de la notícia de que en breu començaria el desembarcament Aliat. A cada unitat de la Resistència se li havia fixat una tasca concreta. L’Albert Augé, el cap d’estació de Caen, amb els seus homes havien de destruir els dipòsits d’aigua de l’estació i inutilitzar els injectors de vapor de les locomotores. L’André Farine, el propietari d’un cafè a Lieu-Fontaine, a prop de Isigny, tenia la missió de desarticular les comunicacions de Normandia: els seus 40 homes tallarien el gruixut cable telefònic que sortia de Cherburg. L’Yves Gresselin, el propietari d’una botiga de comestibles en aquesta ciutat, tenia una de les missions més complicades: el seu equip havia de dinamitar les vies ferroviàries entre Cherburg, Saint-Lo i París. Per tota la costa, des de Bretanya a la frontera belga, la Resistència es va començar a preparar per actuar.

En el Reich:

En el camp de concentració d‘Auringy va arribar-hi l’últim comboi carregat de presoners republicans espanyols procedents del camp de Vernet. Just després d’arribar el comboi, els alemanys varen evacuar el camp d’Auringy.

Itàlia:

El rei Victor Manel III va atorgar la lloctinència general d’Itàlia al seu fill Humbert. Per la seva part, les forces nord-americanes, amb el comandant Mark Wayne Clark al capdavant, varen creuar Roma, alliberada el dia anterior, per perseguir al 14º Exèrcit alemany. El general Clark, que no va estar amb els seus soldats el dia anterior en l’entrada a la capital italiana, va fer la seva entrada triomfal a Roma desfilant pels carrers de la ciutat italiana. El 5º Regiment va desfilar davant del Coliseu Romà. Des de Roma, el general Alphonse Juin va enviar en el general Charles de Gaulle un telegrama en què li deia que la població aclamava especialment a les tropes franceses.

En el Mediterrani;

L’aviació italiana sota les ordes del dictador Benito Mussolini va bombardejar per sorpresa davant de Gibraltar a un comboi Aliat i va enfonsar quatre embarcacions mercantils aliades.

A Romania:

Aquell dia va morir el que va ser ministre d’Afers Exteriors polonès dels anys 1932 al 1939, en Joseph Beck.

A l’Àsia:

Des de l’Índia, per primer cop els B-29 varen entrar en acció atacant objectius a Tailàndia.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: