Home // diari // 19 de maig de 1944

19 de maig de 1944

Divendres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va viatjar a Obersalzberg per entrevistar-se amb l’Adolf Hitler i el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel. El propòsit de la reunió era avaluar els danys que havien patit les indústries de carburant a Alemanya en l’atac del 12 de maig de 1944. Speer es va mostrar pessimista amb la situació i va ser crític amb l’Estat Major de l’Aire. Estava convençut de que ja no podrien produir més carburant i això significava aturar la producció d’armament i el final de la guerra. Però, en canvi, Keitel es va mostrar més optimista i estava convençut de que superarien aquella situació com altres cops, tot i que no va tenir cap fonament per creure en el que afirmava, ja que només es basava en la fe. Per la seva part, Hitler aquesta vegada no va compartir l’optimisme del mariscal Keitel i va convocar una reunió per dintre de pocs dies amb els industrials del país acompanyat per Speer. A la reunió hi havien de ser present a més dels industrials, el cap del Departament de Planificació i Matèries Primes, el ministre de l’Aire Hermann Göering, el cap de les Forces Armades Keitel i el mariscal de camp Erhard Milch. Quan li varen comunicar a en Göering que havia d’assistir a aquella reunió, el mariscal no volia que hi assistissin els industrials al·legant que els temes d’Estat havien de quedar entre ells. Però el ministre tenia un altre motiu per no veure als industrials a la reunió; no es volia sentir dir que la seva Luftwaffe no feia res per defensar les indústries del país quan eren durament atacades per les forces aèries aliades. Després, Speer va prendre unes mesures per la Central de Planificació per tal de que es preparessin bigues metàl·liques per poder reparar els ponts que poguessin quedar destruïts pels atacs aeris dels Aliats. Speer tenia por de que s’ataqués els ponts del riu Rin.


Els nord-americans varen destinar 888 bombarders i 700 caces per atacar Brunswick i Berlín. En la batalla aèria varen ser destruïts 21 caces i 30 bombarders, a més de que 354 bombarders varen quedar danyats. Al mateix temps, intentant desfer les defenses costeres franceses i les bases de llançament de míssils V, 290 bombarders B-26 varen atacar de dia i la RAF es va encarregar d’enviar 700 bombarders perquè ataquessin de nit els aeroports d’Orleans, Amiens, Le Mans, Mont Couple, Merville, Boulogne i Tours.


Els presoners que s’havien fugat massivament del Stalag Luft III, a prop de Sagan, a Silèsia, varen ser atrapats i 50 d’ells, que eren aviadors Aliats, varen ser afusellats per la Gestapo. Només tres dels presoners fugits, dos noruecs i un holandès, varen arribar a la Gran Bretanya.


Des de França, l’Erwin Rommel li va escriure una carta a la seva esposa Lucie amb el següent comentari sobre un hipotètic desembarcament: L’enemic sabrà del que és bo quan ataqui, i al final fracassarà.

En el front oriental:

Els soldats soviètics varen ocupar la ciutat de Sebastopol. La caiguda de la ciutat li va costar en el Reich prop de 100.000 homes entre morts i capturats.

En el Bàltic:

Per accident es va enfonsar el submarí alemany U-1015.

A Itàlia:

Les forces nord-americanes varen avançar cap a Gaeta, i varen conquerir l’aeròdrom d’Aquino, al sud de Roma.  Els alemanys varen fugir ràpidament perquè tot el seu 10º Exèrcit no es veiés envoltat entre les forces que avançaven des de Montecassino i les tropes del 5º Exèrcit nord-americà, que intentaven trencar el front al nord, des del cap de platja d’Anzio. Per altra banda, l’Alphonse Juin, després de la seva victòria a Cassino, va donar en els seus homes 50 hores de llibertat, que varen aprofitar per saquejar, violar i assassinar a tots els pobles de la zona. Al mateix temps, les forces de la USAAF amb base a Itàlia varen bombardejar amb 500 avions Casarea, Latisana i La Spezia.

En el Mediterrani:

Els Aliats varen enfonsar el U-960.

A Turquia:

A Istanbul varen arribar dos emissaris, en Joel Brand del Comitè de Rescat Sionista hongarès, i l’agent de la Gestapo Brandi Grosz, àlies Andre Gyorgy, que volien canejar les vides de 700.000 jueus hongaresos per 10.000 camions, 2 milions de pastilles de sabó, 800 tones de cafè, 200 tones de cacau i 800 tones de te. Els Aliats no varen tancar el tracte, ja que els semblava que si firmaven aquell acord els soviètics pensarien que els britànics estaven intentant negociar amb els alemanys per atacar-los. Aquestes 700.000 persones varen acabar a Auschwitz.

En el Pacífic:

A les Illes Marianes, els japonesos varen patir bombardejos preparatius pels imminents desembarcaments des del portaavions USS Wasp.

En el Japó:

Hiroshi Oshima va informar a Tòquio de que es podria produir un desembarcament Aliat occidental a Dalmàcia, Noruega o a la França meridional.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: