Home // 1943 // Març (Page 3)

9 de març de 1943

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la una del migdia, el ministre de PropagandaJoseph Goebbels, va arribar des de Berlín a l’aeroport de Winnyzia, Ucraïna, i a dos quarts de dues va arribar al quarter general de l’Adolf Hitler. Abans d’entrevistar-se amb Hitler, Goebbels va voler parlar amb el ministre d’Armament, Albert Speer, que des del 5 de març de 1943 estava al quarter general. Speer li va recomanar que no li parlés del ministre de l’Aire, Hermann Göering, ja que Hitler estava molt disgustat amb ell per tal i com portava la Luftwaffe i, sobretot, pels atacs massius que rebien per part de l’aviació aliada.

Mentre Goebbels estava amb Speer, Hitler estava en una conferència amb l’Estat Major i estava molt preocupat perquè tenia por que aquells atacs aeris que patien no acabessin destruint les ciutats alemanys i la moral de la gent. També estava enfadat amb el coronel general Friedrich Fromm perquè no era capaç de mobilitzar a 800.000 persones tal i com demanava. A les dues del migdia, Hitler va sortir de la seva conferència amb l’Estat Major i es va reunir amb Goebbels, que el va informar de l’últim bombardeig a Berlín. Llavors, Hitler va convidar a Goebbels i a Speer a dinar amb ell, però en canvi no va convidar en el seu secretari Martin Bormann. Durant tot el dinar, Hitler va estar irritat amb tots els seus col·laboradors i els seus generals i els va criticar enèrgicament. Després de dinar es va reunir amb Goebbels i Speer en privat en un refugi antiaeri per parlar de qüestions militars. En la reunió, que va durar quatre hores, no va parar de criticar a Göering i la seva gestió com a cap de la Luftwaffe. Els va arribar a dir que volia ordenar que la producció per la Luftwaffe es reduís per la ineficàcia de Göering. En aquell moment Goebbels va decidir no parlar-li de les reunions que havia mantingut amb Göering els últims dies per convertir-se en el sector influent de Hitler, i va decidir parlar sobre les mesures que havien de prendre per castigar els saquejos a les ciutats bombardejades. Continuant cabrejat, Hitler va mostrar la seva irritació cap als italians perquè considerava que no feien absolutament res, però, al cap d’una estona, es va anar calmant fins al punt que en to de broma va explicar algunes històries divertides sobre l’Erich Raeder per la seva fascinació cap al cristianisme. Al final la conversa va ser cordial i amable, i Hitler va acabar dient que l’única preocupació que tenia era la salut. Després es va retirar a descansar durant una hora perquè la nit anterior havia anat a dormir molt tard. Mentre el dictador descansava, Goebbels i Speer es van posar a xerrar dels resultats de l’entrevista i van acordar no parlar més de Göering. Speer li va explicar que també desconfiava dels caps militars i li va parlar de la producció de nous tancs.

A la nit, Hitler, Goebbels i Speer van anar a sopar. Els tres van encendrar la llar de foc i Hitler va demanar que portessin vi per als dos ministres i per ell la seva beguda preferida, la Fachinger. Tornant a pensar en la guerra, el dictador va continuar explicant que estava enfadat amb els seus generals i els va dir que desitjava que acabés la guerra per tornar a vestir amb el seu uniforme per no tenir cap tipus de relació amb ells. Seguidament, va elogiar a les divisions de les SS i va dir que Josef Dietrich tenia tota la seva confiança, tot el contrari dels militars de l’Exèrcit, amb qui va dir que no confiava, com Wilhelm Keitel, però per Hitler aquest de moment no tenia un substitut. Segur d’ell mateix, va dir que a Friedrich Paulus i els seus subordinats els faria comparèixer davant d’un Consell de Guerra per haver-se rendit a Stalingrad, i va comentar que estava convençut que els generals l’odiaven per la seva falta d’educació política.

Més tard, mentre parlaven de teatre, de cinema i dels fills de Goebbels, van rebre la notícia de que la ciutat de Nuremberg havia sigut bombardejada. Immediatament Goebbels va trucar a la ciutat on li van comunicar que no havia sigut molt afectada i que únicament havia cremat Maut Hall. Llavors, Hitler es va tornar a enfadar amb Göering i, disgustat amb la situació, va recordar totes les ordres que havia donat Göering a la Luftwaffe des del començament de la guerra. Desesperat en recordar-les, Hitler va fer treure del llit el general de la brigada Karl Bodenschatz, l’assistent de Hermann Göering, per recriminar-li les poques defenses que tenien i va titllar d’inútil a Göering. Veient que la irritació no li passava, Speer i Goebbels van tornar que tenir que calmar a Hitler i van estar amb ell fins a les tres de la matinada.


A més de Nuremberg, les forces aèries britàniques varen atacar la ciutat de Munic en l’atac més devastador fins llavors a la capital bavaresa. 205 persones varen morir, 435 varen quedar ferides i 9.000 es varen quedar sense casa. Entre els edificis més danyats hi havia la Biblioteca Estatal de Baviera, situada al costat de la Vella i la Noca Pinacoteca.


Gottlob Berger, creient que tenia la màxima confiança del seu cap Heinrich Himmler, va escriure que Himmler l’hi havia demostrat plena confiança explicant-li inclús assumptes molt personals. 

A França: 

Els alemanys varen afusellar a l’hongarès Martunek i els romanesos Copla i Cracium, capturats el 19 d’octubre de 1942, després d’haver-los jutjat en un tribunal militar alemany i i d’haver-los trobats culpables de l’atemptat a París del 5 d’agost de 1942.

En el front oriental:

El 2º Cos blindat de l’Erich von Manstein ja s’apropava a Khàrkiv des de l’oest amb instruccions explícites de no entrar a la ciutat i seguir avançant cap el nord-est, tot i que havien de deixar una força darrere la ciutat.

En el nord de l’Àfrica:

Davant la imminent derrota alemanya, el mariscal de camp Erwin Rommel va abandonar Tunísia i es va dirigir a Alemanya després de la derrota del 6 de març de 1943. Rommel havia demanat insistentment al quarter general d’Ucraïna més reforços, però Hitler si havia negat i l’havia donat de baixa per malaltia perquè no volia que la fama del seu mariscal favorit quedés malmesa per una derrota. Mentre Rommel es dirigia a Alemanya va ser substituït al nord de l’Àfrica pel general Hans-Jürgen von Arnim. Rommel no va tornar mai més a l’Àfrica. De retorn a Alemanya, Rommel es va aturar a Roma per entrevistar-se amb el dictador Benito Mussolini, a qui no li va amagar la gravetat de la situació. Segons el mariscal, era imminent un atac britànic a Tunísia amb resultats molt perjudicials pels seus interessos. El dictador italià li va respondre que tenien que conservar Tunísia com fos, ja que la considerava la fortalesa d’Europa, però Rommel ja no creia possible conservar aquell país del nord d’Àfrica, i quan va sortir de Roma cap a Alemanya va escriure que estava fastiguejat amb l’optimisme del Duce.


A Tunísia, el cap de la Força L, Philippe Leclerc, va ser convocat a una reunió amb el comandant Bernard Law Montgomery, que es trobava a l’altre costat del Djebel, i estava al corrent de que la 9º Panzerdivision els atacaria el dia següent. Montgomery li va suggerir que retrocedís 80 quilòmetres, però Leclerc li va dir que els seus vehicles estaven molt gastats i que corrien el risc de transformar la retirada en un desastre, i li va demanar tenir el suport de la RAF per resistir els atacs alemanys. Montgomery va acceptar la proposta i, a les cinc de la tarda, Leclerc va tornar amb avió cap a on es trobaven les seves tropes, però no les va informar de l’atac dels alemanys per l’endemà perquè volia que conservessin la tranquil·litat.

 

8 de març de 1943

Dijous:

En el Reich:

En el quarter general d’Ucraïna de Vinnitsa, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels, que aquest li volia explicar els plans per l’activació del consell ministerial per la defensa del Reich que havien aprovat el 2 de març de 1943. Però abans de la reunió, Albert Speer el va informar de que Hitler estava molt molest amb el ministre Hermann Göering pels atacs aeris massius dels Aliats. D’immediat, Goebbels va creure que era inoportú parlar-li d’aquell tema i varen parlar durant quatre hores d’altres coses. Després varen anar a sopar junts acompanyats per Speer. Fins la matinada varen estar assentats al costat del foc de la xemeneia relaxats. Goebbels va parlar de cinema, teatre, xafarderies i dels vells temps per tal d’animar a en Hitler. Per la seva part, el dictador li demanava que li parlés dels seus fills i de la seva família, i el va lloar pel seu discurs sobre la guerra total del 18 de febrer de 1943 i li va assegurar que l’admirava. Quan creia que podria parlar-li del consell ministerial, varen rebre la notícia de que la ciutat de Nuremberg estava sent fortament bombardejada. Adolf Hitler, molt enfadat per aquell nou bombardeig, va fer trucar a en Bodenschatz i el va escridassar de males maneres sota la mirada de Joseph Goebbels perquè Hermann Göering estava a Roma en aquell moment. Goebbels el va intentar calmar, però ja va ser impossible.


En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, per tercer dia consecutiu Heinrich Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va tornar a parlar sobre la nova Burgundia, Borgonya. Kersten ara es va interessar sobre què li passaria a la resta de França, i Himmler li va contestar que Hitler estava cansat de temor a França com a veí d’Alemanya i que no permetria la seva existència en la nova Europa. Li va tornar a repetir que els francesos que volguessin anirien a viure al nou Estat lliure de Burgundia i els qui no volguessin haurien de viure a la resta de França, que passaria anomenar-se Gàl·lia, i seria un protectorat.

7 de març de 1943

Dimecres:

En el Reich:

Com el dia 5 de març, a Berlín es varen detenir 690 jueus. 153 homes, 25 reclusos penals i 65 dones varen ser enviades als campaments de treball, i 30 homes i 417 dones i nens varen ser eliminats.


A la matinada, la ciutat d’Essen va continuar sent bombardejada pels Aliats.


En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, prop de Salzburg, Heinrich Himmler, com el dia anterior, va rebre tractament del doctor Felix Kersten i va tornar a parlar del futur de França. Himmler opinava que mentre continués existint França, aquesta actuaria amb hostilitat cap a Alemanya.

6 de març de 1943

Dissabte:

En el Reich:

En el Ministeri de Propaganda varen arribar informes de Renània que indicaven que la població d’algunes ciutats alemanyes començaven a donar mostres de debilitat davant del conflicte. Mentrestant, a la nit, Joseph Goebbels es va reunir amb el ministre Walther Funk i en Robert Ley per parlar del pacte que tenien amb els ministres Hermann Göering i Albert Speer per convertir-se en el grup influent de l’Adolf Hitler i aïllar-lo del secretari Martin Bormann. Els dos  els va agradar la idea, però no veien amb bons ulls que Göering se’n ocupés perquè el consideraven una persona negligent. Al mateix moment de la reunió, la ciutat d’Essen va ser bombardejada pels Aliats.


A Smolensk es varen reunir un grup de persones influents dins l’esfera nazi i militar per preparar els últims detalls de l’Operació Flash, l’assassinat d’en Hitler. Cap a les cinc de la tarda, un vell Junker 52 va aterrar a la pista d’aterratge nevada de Smolensk. De l’avió en varen baixar Wilhelm Canaris, el seu agregat a l’Estat Major, Hans von Donhanyi, i el general Erwin von Lahousen per reunir-se amb els generals Henning von Tresckow i Fabian von Schlabrendorff. A mitjanit, es varen reunir tots els generals en una modesta habitació de l’oficina del redactor del diari de guerra del Grup d’Exèrcits del Centre deixant a Canaris i Günther von Kluge fora de la reunió. Tots varen estar d’acord de que era impossible efectuar l’atemptat mentre Hitler estigués al quarter general de Rastenburg o a Berlín. Llavors, els conjurats varen veure idoni que l’atemptat es produís a Smolensk, i el general Von Tresckow va explicar que com que era amic d’en Rudolf Schmundt el convenceria perquè convencés a en Hitler de que vingués a Smolensk. A partir de llavors varen començar a pensar com havien de fer l’atemptat, i el general Erwin von Lahousen va suggerir col·locar una bomba d’explosió retardada que explotés durant la conferència que tindria lloc en el quarter general. Von Donhanyi es va oposar al pla perquè faria víctimes entre els conjurats, i d’aquesta manera la proposta d’en Von Lahousen va ser desaprovada. Llavors, Von Tresckow va dir que preferia que agafessin a en Hitler viu i l’amaguessin en el bosc de Smolensk. Però Von Donhanyi es va tornar a oposar al pla perquè mai havien sondejat la possibilitat de detenir-lo. A continuació, Von Schabrendorff va dir que la millor opció era col·locar una bomba a l’avió d’en Hitler uns moments abans de la seva sortida de Smolensk, i d’aquesta manera podrien dir que havia sigut un accident d’avió. Von Schabrendorff els va explicar que posarien la bomba en unes botelles de conyac i les pujarien a l’avió amb l’excusa de que Von Tresckow les desitjava enviar als seus amics del quarter general. Tots varen acceptar el pla d’en Von Schabrendorff. Canaris i Von Kluge varen ser informats després dels plans dels seus companys i varen decidir estar callats però no varen participar en l’intent d’assassinat a Hitler del 13 de març de 1943.


En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va confessar que una de les primeres mesures que prendria Hitler després de la guerra seria la creació de l’estat lliure de Burgundia, Borgonya, amb accés tan al Canal de la Mànega com al Mediterrani. També tenia la intenció d’elegir a Reims o Dijon com a capital, i seria un estat bilingüe amb l’alemany i el francès com a llengües administratives. Com a primer Reichsstatthalter, Hitler tenia la intenció de posar-hi a en Leon Degrelle. La resta de França passaria a anomenar-se la Gàl·lia, que seria on anirien tots els francesos que no volguessin viure o treballar a Borgonya, que es convertiria en un protectorat. Preguntant-li per Suïssa, Himmler li va contestar que s’uniria la part francesa a la nova Burgundia, l’alemanya a Alemanya i la italiana a Itàlia.

A Tunísia:

A trenc d’alba, Erwin Rommel va llançar a Medenine, el principal dipòsit del comandant Bernard Law Montgomery, tres divisions blindades contra la línia aliada del 8º Exèrcit, però Bernard Law Montgomery, que sabia que es produiria aquell atac gràcies als missatges que l’Enigma havia interceptat, va fer caure els alemanys en una trampa. Els artillers britànics varen aguantar als alemanys fins que estaven pràcticament a sobre d’ells i, a una distància de 500 metres, els varen disparar sense contemplacions i Rommel es va veure obligat a retirar-se a Medenine. Els alemanys varen perdre 52 tancs en la batalla, en canvi els britànics no en varen perdre cap.

A Suïssa:

Tal i com havia demanat en la reunió del 3 de març, el general Henri Guisan va entregar a en Walter Schellenberg  un document certificat i firmat en el que assegurava la neutralitat suïssa i on s’assegurava que davant de qualsevol invasió els suïssos lluitarien per la seva supervivència.

A Portugal:

El dictador portuguès Antonio Oliveira Salazar va pronunciar un discurs anti bolxevic davant d’un grup de gent important.

5 de març de 1943

Divendres:

En el Reich:

En el Wehrwolf, el quarter general de Vinnitsa, Ucraïna, al migdia es va celebrar una altra conferència on va destacar una referència del diplomàtic Walther Hewel. El diplomàtic va explicar que l’ex ministre Constantin von Neurath li havia dit que quan va tornar el dia anterior de Tunísia havien fet presoners a bastants soldats nord-americans que havien vingut a la guerra només per diners i per veure món, i que no tenien un objectiu polític. Per en Hewel aquest fet era una prova de que els nord-americans no sobreviurien una crisis. Seguidament, l’Adolf Hitler va criticar el paper de la Luftwaffe en la Batalla d’Anglaterra i per no haver fet res davant dels bombardejos Aliats a Alemanya. Volia que la Luftwaffe tornés a atacar la Gran Bretanya.

A la nit, el ministre d’Armament Albert Speer es va dirigir al quarter general d’en Hitler. Speer volia tractar amb en Hitler algunes qüestions d’armament, però el seu objectiu principal era preparar el camí per una aliança entre ell, en Hermann Göering i en Joseph Goebbels per influir a en Hitler. Abans de marxar, Speer es va veure en privat amb en Goebbels, que li va donar instruccions concretes perquè informés a en Hitler sobre la situació interna i en especial sobre la xerrada que havia mantingut amb en Göering feia uns dies. Finalment, Speer va aconseguir que en Hitler volgués rebre a en Goebbels en el seu quarter general per parlar de diverses qüestions.


A Berlín es varen detenir a 1.128 jueus. 389 homes i 96 dones varen ser destinats en campaments de treball, i 151 homes i 492 dones i nens varen ser eliminats. A Breslau es varen detenir un total de 1.405 jueus. 406 homes i 190 dones varen ser destinades als camps de treball, i 125 homes i 684 dones i nens varen ser eliminats.


A Alemanya, a la tarda, es va celebrar el 25º aniversari de la UFA (Universal Film Aktiengesellschaft), la principal productora cinematogràfica alemanya. El director gerent, el doctor Ludwig Klitzsch, va pronunciar un llarg discurs sobre la història de l’empresa i va explicar la lluita que havien mantingut amb la indústria cinematogràfica nord-americana. Després, el ministre Joseph Goebbels va anunciar la concessió per part d’en Hitler d’unes distincions. Entre els guardonats hi havia l’Alfred Hugenberg, que va rebre l’Escut del Àguila.


Els britànics varen començar una ofensiva de quatre mesos contra l’àrea industrial del Ruhr. Una força de 367 bombarders va colpejar les fàbriques Krupp d’Essen en el primer atac, però els britànics varen perdre 14 avions.


A Kiev, l’Erich Koch va expressar clarament en un discurs la seva teoria racial dient que ells pertanyien a una raça superior i que governarien amb fermesa i justícia. També va afirmar que ell explotaria aquell país, Ucraïna, fins al límit. Koch va explicar sense pèls a la llengua, que volia que la població treballés perquè no ho hagués de fer la població alemanya ja que, segons ell, tant en el pla racial com en el biològic la vida d’un alemany tenia mil vegades més valor que qualsevol ucraïnès.

 

 

4 de març de 1943

Dijous:

En el Reich:

A la nit, en el Wehrwolf, el quarter general de Vinnitsa es va celebrar una conferència en la que es va parlar de Tunísia, Itàlia, la guerra aèria i Rússia. Alfred Jodl va informar de que els soviètics s’estaven apropant a la línia de Mareth i que havien de preveure un atac en tota regla per part dels soviètics.


A la presó de Plötzensee, els nazis varen executar a l’opositora al règim Marianne Joachim.

A Suïssa:

Després de reunir-se amb el cap del SD Walter Schellenberg i dos agents alemanys, el cap de la intel·ligència suïssa Roger Masson i el general Henri Guisan varen elaborar una declaració per evidenciar la determinació de Suïssa per fer front a qualsevol incursió protagonitzada per forces estrangeres, redactada sobre paper amb capçalera de l’exèrcit i subscrita pel seu comandant en cap. D’aquesta manera Suïssa reafirmava la seva neutralitat tal i com volien els alemanys. Amb la missió acabada, el propietari de l’hotel on s’allotjaven els alemanys, el Schweizerhof, estava profundament emocionat pels clients que tenia i els va demanar que firmessin el llibre de visites. Per si de cas, cert contacte suïs del RSHA es va encarregar més endavant d’arrencar aquella pàgina.

3 de març de 1943

Dimecres:

En el Reich:

Martin Bormann va anotar en les seves notes el què li deia l’Adolf Hitler sobre com havien de finançar la guerra. El líder alemany li va explicar de que seria bo no apujar els impostos a la població durant el conflicte, però també deixava clar que si al final no hi havia cap més solució per ell seria millor una pujada de l’impost sobre la renda a la gent que ingressés més de 6.000 RM (Reichmarks). Hitler no volia tocar a la classe treballadora i no volia que aquesta financés la guerra. En aquella època la situació econòmica de la població alemanya era bona; la gent pagava els seus deutes i les seves hipoteques.


Joseph Goebbels va tornar a Berlín de la seva estada a Obersalzberg i es va trobar amb la ciutat mig destrossada pel bombardeig Aliat de la nit anterior. Quan va veure que la situació era greu va decidir donar una volta pels carrers de la ciutat per veure les destrosses i va observar les zones més afectades. Per tot Berlín circulava el rumor de que l’atac s’havia efectuat amb motiu del Dia de la Força Aèria. Llavors, Goebbels va decidir destituir a dos caps locals de la part occidental de la ciutat.


A última hora de la tarda, complint el desig de l’Adolf Eichmann, els últims jueus del camp de Hellerberg varen arribar amb un comboi d’uns trenta vagons a Auschwitz-Birkenau. Pràcticament tots varen ser seleccionats només arribar i varen marxar directament de la rampa a la cambra de gas.


En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, prop de Salzburg, Heinrich Himmler es trobava molt malament i varen cridar al doctor Felix Kersten que vingués perquè el tractés. A les dotze del migdia, Kersten va entrar a l’habitació i es va trobar amb un Himmler ben adolorit. El doctor li va preguntar si havia rebut males notícies d’Holanda, i Himmler li va respondre que no, tot i que el dia anterior se l’havia passat parlant dels holandesos perquè volia posar en un lloc segur els tresors artístics holandesos davant un possible desembarcament britànic a les costes holandeses. Kersten li va dir que s’equivocava perquè si transportava aquells tresors cap a l’est es veuria com una senyal de debilitat. Reflexionant-‘hi, el líder de les SS va veure que tenia raó i va decidir que aquells tresors els guardessin els propis holandesos. A la nit va continuar la conferència del dia anterior sobre els tresors artístics, però ara Himmler havia canviat d’opinió i no era partidari de moure’ls. Després de passar-se tot el dia amb reunions i entrevistes, Heinrich Himmler va acabar el dia contemplant les estrelles.

A Suïssa:

El cap del SD Walter Schellenberg va volar amb la companyia Lufthansa a Zuric acompanyat per dos agents de seguretat. Tot i que tenien habitacions reservades en l’Hotel Bellevue, Schellenberg va preferir allotjar-se en el Schweizerhof abans de traslladar-se per carretera a Biglen, a 20 quilòmetres de Berna, per trobar-se amb el cap de la intel·ligència suïssa Roger Masson i el general Henri Guisan en el Baran. Portava ordres explícites del ministre Himmler de pressionar als suïssos perquè accentuessin públicament les seves intencions de mantenir una neutralitat. Masson sabia a través de la Línia Vikinga, una xarxa d’espionatge que operava a Alemanya en col·laboració amb oficials de la Wehrmacht contraris al nazisme, que els alemanys havien discutit una possible invasió de Suïssa. Schellenberg va preguntar si en cas d’un atac Aliat al país utilitzarien les armes suïsses contra les tropes aliades, i Guisan li va contestar que feia poc havia concedit una entrevista en un periodista suec en la que va afirmar que Suïssa es defensaria de qualsevol agressió. Se li va oferir una còpia de l’entrevista, però Schellenberg va exigir un certificat per escrit i firmar pel propi Guisan en el que es declarava la neutralitat suïssa.

A Espanya:

Una formació d’11 avions nord-americans Lockheed P-38 Lightning estava sobrevolant Nador, una localitat pròxima a Melilla, quan el tinent provisional espanyol Miguel Entrena Klett amb un Heinkel He 112B els va perseguir. A un dels aparells nord-americans el va aconseguir atacar i li va inutilitzar un dels seus dos motors provocant que el Lightning hagués de fer un aterratge forçós a les arenoses ribes del riu Mulluya, a la frontera entre Argèlia i Marroc. Tot i la gravetat dels fets no hi varen haver conseqüències ni es varen produir represàlies per part dels nord-americans.

A l’Índia:

Mahatma Gandhi va cessar la seva vaga de fam, símbol de protesta contra la presència britànica a l’Índia.

2 de març de 1943

Dimarts:

En el Reich:

Joseph Goebbels va arribar a Obersalzberg per reunir-se amb els ministres Albert Speer i Hermann Göering a la casa del ministre de l’Aire. Només arribar, Goebbels es va reunir amb Speer per informar-se de la reunió que havia mantingut amb en Göering el dia anterior. A les quatre de la tarda es van dirigir a la residència d’en Göering, que es trobava a dalt a la muntanya, per parlar d’acordar un programa per aïllar al secretari Martin Bormann, en Hans Heinrich Lammers i el general Wilhelm Keitel de l’entorn de l’Adolf Hitler. En entrar a la casa, Göering els va rebre vestit amb un vestit luxós i de manera cordial va convidar al ministre Goebbels a reunir-se amb ell en privat mentre Speer es va esperar a una altra habitació. Un cop assentats van parlar de la situació del conflicte i després del tema pel qual s’havien reunit, per segellar un pacte entre ells per intentar convertir-se en el sector influent d’en Hitler. Després de que Goebbels exposés els seus plans, els dos varen estar d’acord en que era el moment d’actuar. Göering va criticar amb duresa a la gent del quarter general, sobretot als generals i en especial a l’Alfred Jodl, i els va culpar de ser la causa de l’envelliment d’en Hitler. Seguint amb les crítiques va criticar al ministre Joachim von Ribbentrop per la falta de compromís, a l’Alfred Rosenberg per ser inútil i al general Friedrich Paulus per ser un covard. Després de veure les intencions del seu company, Goebbels li va demanar que formés un Consell Ministerial controlat per ell que influís en les decisions d’en Hitler i deixés de banda la comissió tripartit per la mobilització popular. Göering li va respondre que així ho faria i li va dir que es tornarien a reunir a Berlín després d’un viatge que tenia que fer a Itàlia, i després de que Speer hagués parlat amb en Hitler. Després de quatre hores, Göering va fer cridar a Speer per informar-lo de les decisions que havien pres.


A la nit, la ciutat de Berlín va ser bombardejada pels Aliats, que van destruir fàbriques industrials i edificis públics. Les zones més afectades van ser els barris baixos i els suburbis. La catedral de St Hedwig, quatre esglésies, alguns hospitals i algunes residències d’avis varen cremar. La protecció antiaèria va fallar, i molts berlinesos van estar massa temps en els soterranis mentre les seves cases cremaven.


A la nit, sota ordres de l’Adolf Eichmann, el comissari Henry Schmidt va traslladar, sota forta vigilància els jueus que quedaven del camp de jueus de Hellerberg a l’estació de mercaderies de Dresden-Neustadt per fer-los pujar en vagons de bestiar per ser deportats al camp d’Auschwitz.


En el Komanndostelle Bergwald a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va organitzar una conferència per parlar sobre els tresors artístics holandesos. Himmler volia dur-los a les zones de l’est, ja que esperava un desembarcament de les tropes britàniques a les costes holandeses. Però la conferència va acabar sense acord, ja que alguns volien dur els tresors a certs espais subterranis d’Àustria, mentre que d’altres preferien dur-los a Warthegau. La conferència es va posposar per l’endemà.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va acusar als polonesos de voler afavorir el desmembrament de les regions i pobles d’Ucraïna i Rutènia Blanca.

En el Pacífic: 

Aquell dia va començar la Batalla del mar de Bismarck entre els japonesos i els Aliats.

1 de març de 1943

Obersalzberg, a la casa de Hermann Göering, el ministre de l’Aire es va entrevistar amb Albert Speer que des del dia anterior ja es trobava per la zona, ell també tenia una casa a Obersalzberg, per aquella reunió que havia planejat amb Joseph Goebbels per tal d’allunyar a Martin Bormann de l’esfera d’Adolf Hitler. Göering li va explicar que la campanya soviètica havia produït una seriosa crisi de confiança a la Wehrmacht i que ara els generals culpaven a Hitler dels errors. Després va criticar a Friedrich Paulus i va dir que el general no tardaria en parlar per la ràdio per criticar les últimes decisions de no deixar-lo rendir a Stalingrad. Canviant de tema, Göering li va manifestar que estava preocupat per com havia envellit Hitler des de que va començar la guerra. Després de canviar diverses impressions sobre Hitler i el seu estat, varen acordar que el primer que tenien que fer era construir un Consell de Ministres per la Defensa del Reich on Göering tindria que ser el president, i Goebbels i Speer en formarien part d’ell. També varen acordar que tenien que fer tots els possibles per substituir el ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, ja que consideraven que no estava capacitat per aquell càrrec. Un dels objectius de Speer i de Göering, i també de Goebbels, era fer veure a Adolf Hitler que el seu secretari, Martin Bormann, era un inútil que només volia acumular poder i que no era de fiar i, en canvi, ells es volien mostrar com els seus aliats lleials sense cap ambició personal. Speer li va dir que tenien que allunyar a Bormann del poder perquè creia que aquest volia ser un dia el successor de Hitler. En acabar la reunió, Göering en va sortir content i convençut de que els seus plans funcionarien. Speer també en va sortir content perquè tenia ganes d’eliminar a Bormann, però estava una mica enfadat per tal i com li havia informat Göering ja que creia que només li havia donat informació parcial i, finalment, van acordar veure’s el pròxim dilluns per parlar de la construcció del nou Consell de Ministres per la Defensa del Reich. Més tard, Speer va trucar a Joseph Goebbels per informar-lo de com havia anat la reunió.

A continuació, Goebbels es va dirigir cap a la mansió de Göering per reunir-se amb ell i parlar de tots aquests temes que havien acordat. El mariscal del Reich el va rebre, segons va dir Goebbels, de forma barroca i casi ridícula. Un cop reunits varen repesar la situació de la guerra amb desànim. Goebbels va intentar fer-li veure la necessitat d’aconseguir que Alemanya fer un esforç de guerra total. Junts varen criticar a Alfred Rosenberg, a Von Ribbentrop, a Hans Heinrich Lammers, a Bormann i Wilhelm Keitel i els demés generals en el quarter general de Hitler, i varen discutir l’estil de vida poc saludable de Hitler, preocupat i rumiant en el seu búnquer. Goebbels li va demanar que considerés el seu pla principal, reunir a un grup de líders lleials per concentrar-se en guanyar la guerra i expulsar als homes indesitjables i insuficients que posessin traves a Hitler i l’aconsellessin malament. Göering es va entusiasmar i va exclamar que si, i va dir que li agradaria convèncer a Heinrich Himmler d’aquesta idea.

A Berlín, a la nit, l’aviació aliada va atacar la capital alemanya amb molta duresa causant greus danys en els suburbis del sud-oest de la capital, on varen ser destruïdes nombroses fàbriques.

En el front oriental, les tropes de Semion Timoshenko van ocupar la ciutat de Demiansk i alguns punts secundaris.

css.php