Home // 1943 // Febrer (Page 3)

8 de febrer de 1943

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebutjar la proposta del cap de les SS Heinrich Himmler de donar autonomia als tres antics estats bàltics. Martin Bormann va aplaudir la decisió del dictador perquè li preocupava un enfortiment de les SS en perjudici del NSDAP.


Des del Feldkommando Hochwald, Heinrich Himmler va enviar ordres a les seves organitzacions de les SS a França, Bèlgica i Holanda de deixar tots els negocis del mercat negre. Durant el sopar d’aquell dia, Himmler estava molt animat i va parlar de les seves SS, de qui va dir que serien les guanyadores d’aquella guerra i va assegurar que les Waffen-SS serien els únics que podrien reclamar recompenses després de la guerra com terres a l’est.


Walter Büttner, secretari d’ambaixada i col·laborador del Birgadeführer SA Martin Luther, va rememorar que Walter Schellenberg havia sol·licitat un cop més la presència dels seus interlocutors i els havia explicar que Himmler estava disposat a gestionar amb en Hitler el relleu del ministre Joachim von Ribbentrop. Tot i això, Büttner aclaria que Himmler necessitava per escrit arguments per aplicar tal relleu. Aquests arguments es basaven en la tesis de que Von Ribbentrop era un malalt mental incapacitat pel treball.


A Munic, a la nit, membres de la Rosa Blanca varen tornar a escriure eslògans antihitlerians a les entrades dels edificis públics, com la Universitat. Els escrits deien Avall Hitler, Llibertat o Massenmörder (Hitler, assassí en sèrie). Molt probablement aquells escrits els va fer Hans Scholl. Aquella acció la varen repetir un cop més.


Durant aquest dia i l’endemà, el Batalló policial 22 va perseguir als jueus de Slutsk per eliminar-los. Entre els dos dies varen matar a més de 3.000 persones.

En el front oriental:

Els soldats soviètics varen reconquerir, Rostov, on la Wehrmacht va enfonsar els ponts abans de que vinguessin els soviètics, el Kursk i Belgorod.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano, que deixava el seu Ministeri d’Afers Exteriors, es va dirigir al Palau de Venècia per acomiadar-se del seu sogre Benito Mussolini. La visita va ser cordial, tot i que Ciano li va augurar que vindrien hores amargues i va acusar als alemanys de traïdors. Mussolini el va escoltar en silenci i es va limitar a dir-li que el visités sovint.

7 de febrer de 1943

Diumenge:

En el Reich:

En el quarter general, Adolf Hitler es va reunir durant dues hores amb els Reichsleiters i gauleiters. Al principi del seu discurs els va dir que creia en la victòria més que mai i després els va descriure la catàstrofe del front oriental. Tot i que va admetre la responsabilitat total del que havia passat a l’hivern, va donar la culpa als seus aliats. Llavors, el dictador els va dir que la crisi que patien era més psicològica que material i va demanar-los prendre mesures radicals com l’austeritat, el sacrifici i acabar amb tots els privilegis. Recordant temps històrics, els va recordar la victòria final del monarca Frederic el Gran.

A Itàlia:

A Roma es va anunciar el nomenament del comte Galeazzo Ciano com a ambaixador italià al Vaticà.

En el front oriental:

Iosif Stalin va anunciar que havien recollit i cremat 146.000 cadàvers a Stalingrad.

Mentrestant, l’exèrcit soviètic va ocupar la ciutat d’Azov.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, les últimes tropes japoneses varen ser evacuades pel mar. En total varen ser retirats 10.652 soldats.

En els Estats Units:

Arthur Rosenberg, historiador i membre del Partit Comunista alemany, va morir a Nova York.

6 de febrer de 1943

Dissabte:

En el Reich:

En el Feldkommando Hochwald, després de parlar els últims dies sobre les conseqüències del sistemàtic saqueig de França, Bèlgica i Holanda, Heinrich Himmler li va dir en el doctor Felix Kersten que parlaria amb l’Adolf Hitler d’aturar el pla perquè havia comprès que podia dur-los a la catàstrofe. Ara estava d’acord amb el seu doctor en que les compres en el mercat negre arruïnarien aquests països.

A Holanda:

Els alemanys varen organitzar batudes per detenir als estudiants que es negaven a donar suport al règim nazi. Els que varen poder escapar varen tenir que passar a la clandestinitat.

5 de febrer de 1943

Divendres:

En el Reich:

El Frankfurter Zeitung va sortir editat amb un informe sobre Stalingrad que deia:

Quan el 9 de gener l’enemic per enèsim cop va intentar arribar a un acord, de les línies davanteres alemanyes varen respondre a cor que no volien negociar, que volien la victòria.

En el front oriental:

Les forces soviètiques varen ocupar la ciutat de Izyum, al sud-est de Khàrkiv.

A Itàlia:

Benito Mussolini va cessar a tot el seu govern, i amb ell el comte Galeazzo Ciano, que va deixar de ser el ministre d’Afers Exteriors. A partir d’aquell moment, Ciano va passar a ser l’ambaixador d’Itàlia al Vaticà.

4 de febrer de 1943

En el front oriental:

Un informe del SD explicava que la població alemanya qüestionava la Batalla de Stalingrad per la magnitud de les baixes i criticaven les decisions que s’havien pres. L’informe apuntava que la majoria de la població pensava que Stalingrad suposava un punt d’inflexió de la guerra, i que alguns ciutadans més bèl·lics creien que havien de mobilitzar definitivament a totes les forces del front i de la rereguarda per aconseguir la victòria. Però l’informe també expressava que una part de la població estava convençuda de que Stalingrad suposava el començament del final. Aquell malestar el va veure en Joseph Goebbels que va anotar en el seu Diari que molt aviat arribaria el moment de dir-li en el poble alemany tota la veritat però estava convençut de que el poble sabia més del que creien.

Mentrestant, en la batalla, les columnes blindades soviètiques varen començar avançar cap al Kursk, Kàrkhiv i Rostov, i les tropes d’assalt varen desembarcar a la costa del Mar Negre. Per altra part, el Grup d’Exèrcits A comandat per ñ’Ewald von Kleist continuaven retirant-se del Càucas i varen travessar el riu Don per Rostov.

A França:

Bombarders britànics i nord-americans varen llançar l’Operació Góndola amb una sèrie d’atacs dirigits a destruir els U-Boots del golf de Vizcaya. Els bombarders varen utilitzar reflectors molt potents per il·luminar als submarins durant els atacs.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, a la nit, l‘exèrcit japonès va continuar sent evacuat pel mar.

3 de febrer de 1943

Dimecres:

En el Reich:

El noticiari del Reich va obrir aquell dia amb els compassos d’obertura de la Cinquena Simfonia de Beethoven per anunciar un comunicat del OKH que donava a conèixer la derrota alemanya a la Batalla de Stalingrad. El comunicat deia:

La lluita de Stalingrad ha arribat al seu final. Lleial al seu jurament fins l’últim alè, el 6º Exèrcit, a les ordres de l’exemplar comandament del general i mariscal de camp Friedrich Paulus, ha sigut eliminat per la força superior de l’enemic i a les desfavorables condicions. Els generals, els oficials, els sotsoficials i els homes han lluitat cos a cos fins l’últim tret. Han mort perquè Alemanya pogués viure.

Però tot l’anunci era una mentida del Ministeri de Propaganda, perquè Paulus i els seus homes no havien mort, s’havien rendit als soviètics, però el règim volia amagar a la població el que suposava un gran deshonor. A Alemanya es va ordenar quatre dies de dol nacional i es varen tancar durant aquests dies els locals de diversió.


En el Feldkommando Hochwald, al matí Heinrich Himmler patia de forts dolors estomacals i malestar general i va tenir que ser tractat pel doctor Felix Kersten, que li va preguntar per què havien anunciat la derrota a Stalingrad en aquell moment. Himmler li va contestar que per raons propagandístiques i li va assegurar que no era una derrota, sinó una de les més grans victòries del poble alemany perquè havien debilitat als russos. Després del tractament, Kersten va anotar en el seu diari:

Les idees que Himmler ha presentat aquest matí resulten molt desconcertants. Com es pot sostenir que la derrota més gran és la victòria més gran?


A Munic, a la nit, membres de la Rosa Blanca varen escriure eslògans antihitlerians en edificis públics, com a l’entrada de la Universitat. Es podia llegir Avall Hitler, Llibertat i Massenmörder (Hitler assassí en sèrie). Es creu que qui va escriure els eslògans va ser Hans Scholl. Aquesta acció es va repetir els següents dies.

2 de febrer de 1943

Dimarts:

La rendició a Stalingrad:

A Stalingrad, un grup de soldats alemanys del 11º Cos del Exèrcit, sota el comandament del general Karl Strecker, i el 4º Exèrcit Panzer encara estaven resistint al nord de la ciutat tot i la rendició del mariscal de camp Friedrich Paulus el 31 de gener de 1943. A les 08:40, Strecker va enviar un últim missatge a l’Adolf Hitler dient-li que l’11º Cos i les seves divisions havien lluitat fins l’últim home contra unes forces molt superior. Però, de bon matí, tota l’artilleria soviètica es va concentrar en aquella àrea on resistien els alemanys i, durant dues hores, els obusos no varen deixar de caure damunt dels supervivents del 6º Exèrcit. Llavors, milers de soldats soviètics es varen dirigir als subterranis mentre les metralladores alemanyes disparaven els seus últims carregadors de municions. No entenent aquella fanàtica resistència sense sentit, els soviètics varen treure els presoners alemanys fora de les tanques perquè els veiessin els seus companys i els varen colpejar violentament amb pales. A les deu del matí varen aparèixer banderes blanques a les finestres dels dos costats dels carrers i davant de les fàbriques, i els últims reductes alemanys del nord de Stalingrad varen entregar les seves armes. Mentre Hans Oettl sortia de l’edifici per orinar, un sergent soviètic li va posar una arma a l’espatlla i li va demanar amb un mal alemany que fes sortir a tots els seus companys del subterrani perquè es rendissin. Oettl si va negar, però els seus companys varen sortir amb les mans sobre el cap per rendir-se. A l’altra banda del carrer principal d’on estava situat el subterrani de l’Oettl, els soviètics es varen dispersar per les sales principals de la fàbrica de tractors Dzerzhinski, on centenars de ferits alemanys malvivien i uns quants s’havien tret la vida penjant-se amb els seus cinturons. Poc abans de que caigués el lloc de comandament del 11º Cos, el general Strecker va enviar un últim missatge a la seva pàtria:

L’11º Cos i les seves divisions han combatut fins l’últim home contra unes forces immensament superiors. Visca Alemanya!. 

A les 12:35 del migdia, el Grup d’Exèrcits del Don, a Taganrog, va enregistrar les últimes paraules del 6º Exèrcit a Stalingrad quan un equip de meteoròlegs va donar el seu informe diari. Al final del dia, els soldats soviètics varen acabar amb la resistència i varen empresonar a uns 90.000 soldats alemanys. El destí de molts d’aquests homes va ser la mort perquè varen ser tractats durament. Només 5.000 dels 90.000 soldats varen tornar a Alemanya després de la guerra, i alguns no ho van fer fins al 1955, com el mateix Paulus. A Moscou de seguida que es va saber la notícia es va celebrar la victòria del seu exèrcit. A continuació, l’exèrcit roig va començar una enorme ofensiva cap a l’oest en direcció al Kursk.


Hiroshi Oshima va informar al seu govern d’aquella desfeta i va assegurar que Stalingrad era el desastre més gran de les tropes alemanyes des que l’emperador Napoleó Bonaparte havia destrossat els prussians a Jena l’any 1806. Oshima continuava el seu missatge dient que des de que els alemanys havien entrat en guerra contra la Unió Soviètica, Hitler i els seus generals discutien constantment sobre la manera de dirigir la guerra. L’ambaixador assegurava que uns quants generals havien caigut en desgràcia i que el mariscal Wilhelm Keitel abandonaria el seu càrrec com a cap de l’Alt Comandament.

En el Reich:

Adolf Hitler  va regalar en el seu ex ministre d’Afers Exteriors i Protector de Bohèmia i Moràvia Constantin von Neurath, que feia 70 anys, 250.000 Reichsmarks lliures d’impostos.


A Alemanya es van tancar més de cent mil restaurants i molts centres d’oci per procurar que tots els homes només s’interessessin per anar a la guerra.


Bergen Belsen, anomenat fins llavors camp de repòs, es va convertir en un camp de concentració.


Davant del malestar que ocasionava el SD en les seves inspeccions a jerarques nazis i alts càrrecs, Martin Bormann va advertir a en Heinrich Himmler que no feia molt que li havia dit que diversos gauleiter tenien la impressió de trobar-se sota la vigilància del SD, com si aquest organisme estigués obligat a supervisar el treball del NSDAP. Bormann li aconsellava que  aclarís aquests extrems als gauleiter a través d’una carta circular.  

En el Mediterrani:

Un submarí britànic va enfonsar un vaixell alemany que transportava 5.000 tones de combustible.

 

1 de febrer de 1943

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, a la matinada, l’Adolf Hitler va saber de la rendició d’en Friedrich Paulus del dia anterior. A les 12:17, Hitler es va reunir amb l’Alfred Jodl, en Wilhelm Keitel i en Kurt Zeitzler entre altres per parlar del desastre de la Batalla de Stalingrad davant d’un mapa de la Unió Soviètica en la sala principal de conferències. Zeitzler encara no es creia que en Paulus s’hagués rendit, però en Hitler l’hi anava cridant de que s’havien rendit i acusava a l’Arthur Schmidt de que ho firmaria tot per mantenir-se en vida. El dictador alemany volia passar pàgina d’aquella batalla que encara continuava i creia que la derrota només seria una anècdota perquè estava convençut de que continuaven sent superiors als soviètics. Enfadat, Hitler va comparar el 6º Exèrcit alemany amb la víctima suïcida d’una violació dient que si una dona després de ser violada repetidament tenia l’orgull suficient per sortir, tancar-se i disparar-se un tret d’immediat, llavors no sentia respecta per un soldat que era incapaç de fer el mateix i preferia ser capturat. Continuant molt enfadat i parlant tota l’estona amb Zeitzler, Hitler li va assegurar que mai més tornaria a nombrar mariscals de camp. El dictador estava molt preocupat perquè pensava que perdria molt de prestigi amb la rendició d’en Paulus.

Després, Hitler va ordenar personalment per ràdio al general Karl Strecker que sostingués la bossa nord de Stalingrad fins l’últim home. Per llavors molts dels seus soldats ja havien sigut obligats a practicar el canibalisme per sobreviure i els soviètics no els deixaven rendir-se quan es quedaven sense munició. Executaven d’immediat als presoners i molts morien a cops de culata.

En el front oriental:

En el sector sud, els soviètics varen començar una ofensiva en el mar d’Azov i Ucraïna.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, a la nit, després de múltiples combats navals, 20 destructors de la 8ª flota de Mikawa, al comandament de l’almirall Hashimoto, varen retirar de Guadalcanal 4.935 soldats japonesos.

css.php