Home // diari // 23 de novembre de 1942

23 de novembre de 1942

Dilluns:

En el front oriental:

A Stalingrad, l’exèrcit soviètic, amb uns 1.500.000 homes, va rodejar el 6º Exèrcit alemany i un cos d’exèrcit del 4º Panzer i divuit divisions d’elit, uns 270.000 homes. Acabat d’arribar a Rastenburg, al matí, Kurt Zeitzler estava convençut de que el 6º Exèrcit havia de fugir de Stalingrad i va parlar amb l’Adolf Hitler sobre aquesta possibilitat. El comandant en cap del Grup d’Exèrcits B Maximilien von Weichs pensava igual que Zeitzler. Després de parlar una estona amb el cap de l’Estat Major, Hitler li va respondre que s’ho pensaria, però en realitat no tenia la intenció de deixar marxar el 6º Exèrcit de Stalingrad. A les deu del matí, Hitler va respondre el telegrama del dictador romanès Ion Antonescu del dia anterior i li va assegurar que el 6º Exèrcit resistiria a la ciutat i que tenia nou divisions procedents de l’oest que conjuntament amb el 1º Cos romanès atacarien als soviètics. Però la idea d’en Hitler es va esvair quan el 4º Cos de tancs de l’exèrcit soviètic va tancar el cercle a Stalingrad arribant a la nit a la vila de Sovietski, en el poble de Kalach, i es varen trobar amb unitats del 4º Cos blindat. Els soldats soviètics, per no perdre’s de vista i per confondre les forces alemanyes, varen llançar bengales verdes. D’aquesta manera els soviètics van envoltar a les forces alemanyes i romaneses dins la ciutat de Stalingrad. L’ideòleg d’aquella estratègia va ser el comandant Gregori Zhukov.

A tres quarts de dotze del matí, a dins la ciutat, Friedrich Paulus va recordar en els seus superiors que era impossible el subministrament aeri encara que milloressin les condicions climàtiques i els va explicar que la falta de munició i de combustible podia deixar indefensos als soldats en un futur molt proper. A les nou del vespre, Friedrich Paulus va tornar a telegrafiar a en Hitler per explicar-li que els soviètics havien tancat el cercle i que no tenien ni suficients municions ni combustible per resistir gaire temps més. Desesperat, li va demanar que el deixés retirar amb tots els seus homes de la ciutat per poder atacar des de fora als soviètics, i li va suplicar que li concedís plens poders per decidir el futur del 6º Exèrcit. Paulus es feia el responsable de la gravetat d’aquest comunicat, però li va afirmar que tenia el suport de tots els generals amb comandament. Hitler només va prendre la decisió d’establir un pont aeri pels subministraments del 6º Exèrcit fins que arribessin reforços.

Mentre Paulus demanava permís per retirar-se, un dels seus generals, Seydlitz-Kurszbach, intentava una retirada no autoritzada en el Volga. Va ordenar a la 94º Divisió d’Infanteria que abandonés el seu sector en el racó del nord-est de la bossa. El general pensava que si Paulus el veia l’imitaria amb les altres unitats, cosa que no va fer. A la nit, per protegir-se del fred, la 94º Divisió va tornar a encendre fogueres en els magatzems sabent que aviat marxarien d’aquella zona. Els oficials més veterans es varen treure els seus pantalons amb ratlles vermelles de l’Estat Major per cremar-los. Però aquelles fogueres varen ser contraproduents perquè varen ser vistes pels soviètics, que varen avisar al comandant Vasili Chuikov. Sabent que aviat serien atacats i amb l’ordre del general Seydlitz, la 94º Divisió va retirar-se de la seva posició atrinxerada tement que aquella retirada significaria la pèrdua de com a mínim d’una tercera part dels seus homes. Quan varen abandonar les seves posicions, el 62º Exèrcit soviètic se’ls va tirar a sobre causant enormes baixes, moltes més de les que es pensaven els alemanys.


Des de Moscou, a les 19:40, Iosif Stalin va demanar per telegrama als seus generals que avancessin sense por perquè la situació els era favorable. L’operació era un èxit en tota regla i la Unió Soviètica va llançar un comunicat especial explicant la seva victòria. En veure que la notícia se sabria tard o d’hora, Hitler es va veure obligat a deixar filtrar alguna informació a través d’un comunicat del seu Alt Comandament de l’Exèrcit. En ell no es va mencionar el cercle soviètic a Stalingrad, sinó que es va comunicar que els soviètics havien obert una bretxa al nord-oest i sud del 6º Exèrcit i atribuïa aquell cop a un irresponsable desplegament soviètic d’homes i material.

En el Reich:

En el camp jueu de Hellerberg va començar la deportació dels jueus al camp d’Auschwitz. Entre aquest dia i l’endemà varen deportar a 300 jueus i en tres mesos a tots els ocupants del camp.


El cap SS de Personal, Maximilian von Herff, va explicar-li a en Heinrich Himmler que al voltant d’en Jüttner, de la Prefectura general, s’estava formant un cercle (Gruf, Petri, Brif, Von Jena i Hansen) que s’havia de vigilar, ja que per Von Herff, algun dia podrien ser perillosos perquè tots ells actuaven i pensaven diferent a la normativa de les SS. Va afegir-hi que aquests homes volien ser soldats de guàrdia i que per ells tot el demés era secundari.  

En el nord de l’Àfrica:

L‘Afrikakorps es trobava en el punt de partida de febrer de 1941.

A l’Àfrica:

L’Àfrica Occidental Francesa va trencar relacions amb el govern de Vichy d’en Pierre Laval després de l’ocupació alemanya de França. Aquell va ser l’últim territori que va ser fidel al règim francès.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: