Home // diari // 24 de novembre de 1942

24 de novembre de 1942

Dimarts:

En el front oriental:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler negava la realitat del què li passava en el seu 6º Exèrcit a Stalingrad i encara creia que podien ajudar-los i guanyar als soviètics. A les dues de la matinada, segons sembla, el dictador es va deixar convèncer pels seus generals de la necessitat de plantejar una retirada ordenada de Stalingrad, tal i com li havien demanat el dia anterior, sobretot quan va saber que la 94º Divisió d’Infanteria alemanya estava sent aniquilada. Kurt Zeitzler va comunicar-li en el general Maximilien von Weichs que havia convençut a en Hitler de que sortir del cercle era l’única possibilitat per salvar el 6º Exèrcit. Però durant aquell matí el dictador va canviar d’opinió en veure que el pla del general Seydlitz-Kurzbach havia fallat i no li va fer dir en el general Friedrich Paulus, que estava a menys de 30 quilòmetres de la batalla i els podria haver anat a ajudar i junts haguessin pogut intentar escapar. Enlloc de fer això, Hitler es va reunir amb el mariscal Hermann Göering, que el va convèncer de que ell sí que podia ajudar al 6º Exèrcit amb els seus avions, tot i que en realitat no podia. Wolfran von Richtofen i altres comandants de la Luftwaffe varen tornar a advertir de que un pont aeri seria impossible donades les condicions. A les 08:38, Hitler va enviar sota l’encapçalament de Führerbefehl, decret del Führer de màxima prioritat, al general Paulus la negativa de retirar-se i establir unes línies defensives, el que significaria sacrificar més de 200.000 soldats. Molts generals es varen enfadar molt quan varen saber de la negativa d’en Hitler i no varen compartir l’opinió de fer resistir el 6º Exèrcit a Stalingrad. Kurt Zeitzler li va dir a en Hitler que si perdia un quart de milió de soldats a Stalingrad la columna vertebral de tot el front oriental es trencaria, però el dictador confiava molt en la seva idea de resistir i va declarar que el 6º Exèrcit adoptaria una defensa d’eriçó, ja que els fronts del Volga i del nord s’havien de conservar, i va prometre que arribarien subministraments per aire.

Sabent la situació en què es trobaven, l‘Erich von Manstein va arribar en el quarter general del Grup d’Exèrcits B. Allí el varen advertir de que la posició del 6º Exèrcit era molt delicada, però el mariscal va enviar un informe al OKH més optimista dient que no hi havia necessitat de trencar el cercle soviètic. A la una del migdia, Von Manstein va enviar un telegrama en el general Paulus dient-li que el dia 26 de novembre assumiria el comandament i que faria els impossibles per ajudar-los, però el mariscal li demanava que mentrestant havia de conservar el Volga i el front del nord complint les ordres d’en Hitler. A la nit, a la ciutat de Stalingrad, els soldats soviètics varen tenir que tornar a reproduir el tancament del cercle de la ciutat del dia anterior per filmar-lo per la propaganda soviètica per tal de que tots els russos poguessin veure que eren ells qui estaven portant l’ofensiva.

En el Reich:

Com el dia anterior, els alemanys varen continuar deportant jueus del camp jueu de Hellerberg al camp d’Auschwitz. En dos dies en varen deportar 300 i en tres mesos varen liquidar el camp.

En el nord de l’Àfrica:

Les tropes de l’Erwin Rommel es varen replegar a El Agheila, una zona que el mariscal de camp alemany coneixia bé, i va intentar organitzar-hi una línia de defensa.

A l’Àfrica:

L’Àfrica occidental es va adherir al moviment de l’almirall François Darlan d’ajudar als Aliats. Aquella adhesió va significar que una gran reserva d’homes quedava a disposició dels Aliats, juntament amb la base de Dakar amb les seves naus de guerra.

A la Gran Bretanya:

A l’Escola de Bletchley, on s’intentava desxifrar l‘Enigma, es varen rebre els documents que es varen recuperar el 30 d’octubre de 1942 del U-559, que van servir per descobrir una llista d’indicadors com la clau Shark, i una taula de codis i del clima que utilitzaven els alemanys.

En els Estats Units:

El rabí de Nova York Stephan Wise, president de l’Assemblea de Jueus Americans, que tenia informacions sobre el genocidi nazi des del 8 d’agost, va decidir dur l’assumpte a la premsa.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: