Home // 1942 // Setembre (Page 3)

9 de setembre de 1942

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va prescindir del mariscal Wilhelm List, comandant del Grup d’Exèrcits A que estava envoltant Stalingrad, per criticar la seva estratègia en el front oriental. Bàsicament havia demanat aturar els atacs fins a esperar rebre reforços d’homes i de material. El general Paul von Kleist el va substituir.


Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del seu metge Felix Kersten després de la tensa conversa del dia anterior sobre Finlàndia. Himmler es va excusar dient-li que oblidés tot el que l’hi havia dit i que havia parlat empès per la ira. El doctor va acceptar les disculpes, però li va recalcar que les afirmacions realitzades sota la ira fàcilment podien convertir-se en ordres. Himmler li va assegurar que podia estar tranquil perquè sempre esperava 24 hores abans d’emetre una nova ordre.


El Batalló policial 306 va assassinar a 1.400 jueus a Wysokie.

En el front oriental:

A Stalingrad, els alemanys havien començat a entrar a la ciutat però es varen trobar amb una situació molt precària. A la nit, la 29º Divisió Motoritzada va rebre el primer àpat calent des de feia molts dies.

En el bàndol soviètic, l’Estat Major del quarter general del comandant Nikita Kruschev va creuar el Volga, però abans de marxar Kruschev va trucar al caporal general F. I. Golikov per ordenar-li que es quedés com enllaç amb el general Alexandr Ivonovich Lopatin, el comandant del 62º Exèrcit. Desesperat per haver-se de quedar, Golikov li va suplicar que es quedés perquè Stalingrad estava condemnat, però Kruschev va sortir del búnquer per agafar el transbordador que el portaria a l’altra riba.

En els Estats Units:

A la costa oest nord-americana, el pilot Nobuo Fujita, que estava en un submarí des de feia dies a les costes nord-americanes d’Oregon, esperant el moment per atacar amb el seu hidroavió, va considerar que era el moment d’atacar. Abans de pujar al seu aparell, Fujita va anar a buscar la seva espasa de samurai, que havia passat de generació en generació al llarg de quatre segles. Fujita i el seu company, el navegant Yukio Okoda, varen iniciar el seu vol agafant com a referència el far situat en el cap Blanc. Des d’aquest punt varen anar baixant per la costa fins arribar al petit port de Brookings, on varen virar cap a l’interior per buscar els boscos per tirar-hi dues bombes incendiàries. Quan es varen trobar en el punt previst varen llançar els dos artefactes, dels quals un no va explotar i, ràpidament, varen tornar cap al submarí. Llavors, una patrulla nord-americana va localitzar el submarí i el va atacar des de lluny. Els japonesos varen aconseguir escapar. Però l’atac japonès no va ser de lluny tan fort com havien pensat i el guarda-boscos Howard Garner, des del seu lloc d’observació en el mont Emily, va comunicar en els bombers de que hi havia un petit incendi. El mateix va fer el guarda-boscos Keith Johonson, des del seu lloc d’observació. Els dos varen anar a peu al lloc de l’incendi i varen veure la poca violència del foc, que només havia afectat a uns quants arbres. En veure que l’incendi era provocat per una bomba es va cridar de seguida a l’Exèrcit i al FBI, que varen investigar el cas sota secret d’Estat per no alarmar a la població.

8 de setembre de 1942

Dimarts:

En el Reich:

Al matí, Heinrich Himmler va rebre tractament del seu doctor Felix Kersten i ara li va assegurar, recordant el seu viatge a Finlàndia de finals de juliol, que el president Risto Ryti mai seria una amic per ells i que això el convertia en un enemic. En preguntar-li el per què d’aquell canvi d’opinió sobre els finlandesos, Himmler li va respondre que no els donava el suport esperat i va afirmar que tant Risty com Gustav Mannerheim eren maçons. Llavors, li va explicar que li havia demanat a l’Adolf Hitler que unís les forces alemanyes que encara hi havien a Finlàndia per dur a terme un cop d’Estat que creés un govern nacionalsocialista amb l’ajuda de les SS de Finlàndia. Hitler, segons Himmler, havia aprovat el pla, però havia demanat esperar. Llavors, va exclamar que enviaria al govern finlandès actual a un camp de concentració. Kersten, irritat davant d’aquells comentaris, li va etzibar que ara ja sabia com a finlandès que era quin seria el seu destí i el va amenaçar de que hauria de contractar a altres metges per curar-li els seus dolors estomacals. Somrient, Himmler li va assegurar que no li faria mai res a ell perquè sense els seus tractament no podria viure.


De la ciutat de Dresden va sortir un comboi amb 50 jueus cap al camp de concentració de Theresienstadt, on hi arribarien el dia 11. 39 moririen en aquell camp i la resta varen ser enviats més tard a Auschwitz per ser eliminats. A Bielorússia, el comissari general de la Rutènia Blanca de Minsk va propugnar que s’accelerés l’eliminació dels jueus i la reducció al mínim essencial de la força de treball especialitzada jueva que quedava.


A la ciutat de Waldshut es varen reunir per primer cop els caps dels serveis d’intel·ligència alemany i suïs,  Walther Schellenberg i el coronel suïs Roger Masson, respectivament. Masson va ser dut a la reunió per l’assistent d’en Schellenberg, Hans Eggen, un cap de brigada de les SS que, convenientment, també era representant a Suïssa d’una companya de Berlín amb interessos econòmics a Lausana. El coronel tenia diverses demandes específiques que formular, mentre que Schellenberg li va parlar de la idea d’obrir un canal de comunicació per arribar a una pau per separat amb la Gran Bretanya i els Estats Units que permetés als alemanys concentrar-se en atacar a la Unió Soviètica. Masson, que tenia altres requeriments però que va preferir guardar-los per més endavant, va començar demanant ajuda en dos assumptes sense importància. El primer tenia que veure amb un treballador del consolat de Suïssa a Stuttgart que havia sigut arrestat, acusat d’espionatge i condemnat a mort. Schellenberg li va prometre alliberar-lo. A continuació, Masson li va demanar la seva ajudar per silenciar una agència de premsa dirigida a Viena per dos suïssos pro-nazis que atacaven constantment Suïssa. Schellenberg va prometre ajudar-lo.

A la Gran Bretanya:

Alan Brooke es va queixar de que Winston Churchill pressionés als comandants Harold AlexanderBernard Law Montgomery perquè llancessin un atac al nord de l’Àfrica abans de que estiguessin preparats.

7 de setembre de 1942

En el Reich:

En el quarter general del Home Llop d’Ucraïna, el Wehrwolf, l’Adolf Hitler va perdre la paciència amb els seus generals. A la nit es va reunir amb l’Alfred Jodl, que havia tornat d’un ràpid viatge dels quarters generals del Caucas. El general aprovava la idea d’en Wilhelm List d’aturar tots els atacs en el sector sud del front oriental fins que el Grup d’Exèrcits A rebessin homes i material. A més, li va explicar que veia impossible fer retrocedir els soviètics i que només els quedava una opció per avançar, que era dirigir-se cap al mar Caspi i cap a Grozni. Llavors, en Hitler es va enfadar molt amb en Jodl i el va escridassar de males maneres, però el general aquesta vegada no es va poder contenir i li va recordar les diverses directrius que havia aprovat i que havien conduït a la precària situació en què es trobaven. Quan va acabar la reunió en Hitler es va negar a donar-li la mà i va marxar enfadat.

Augmentant encara més els problemes que tenia en Hitler, l’Erwin Rommel, que estava malalt, va marxar del nord de l’Àfrica per descansar als Alps austríacs, via Berlín, després de deixar-ho tot organitzat per continuar lluitant.

En el front oriental:

A Stalingrad, en Friedrich Paulus va llançar el 6º Exèrcit en una ofensiva en direcció al riu Volga per fer retrocedir els soviètics cap al riu. En aquell atac els alemanys varen avançar 4 milles cap al Volga. Mentrestant, el 4ª Exèrcit Panzer estava a les afores del sud de Stalingrad.

A la Gran Bretanya:

El diari britànic The Times va publicar un article on es mencionaven unes paraules del ministre d’Armament, l’Albert Speer, on deia que si la guerra no es guanyava aviat Alemanya perdria aquella guerra, ja que només podien comptar amb les armes que tenien aquell any i no amb les de l’any següent. Quan Speer va llegir aquell article va quedar molt sorprès i no va entendre d’on havien tret aquelles frases quan només les havia pronunciat davant d’en Friedrich Fromm i l’Erhard Milch. Més endavant, Speer va veure com altres diaris britànics publicaven processos de fabricació alemanys que fins i tot per ell eren desconeguts. Per tant, era molt probable que dins del seu Ministeri tingués alguna o més d’una persona que treballava pels britànics passant informació confidencial.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, el general Kawaguchi va planejar la manera de com aniquilar als marines nord-americans.

6 de setembre de 1942

Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que els soviètics s’equivocaven en concentrar tota la seva força a Stalingrad. A la tarda, Hitler va dir que la guerra amb els britànics tenia que ser ull per ull i dent per dent, i va exposar dues noves tàctiques; matar a tot aviador Aliat que es tirés en paracaigudes i disparar des dels submarins als nàufrags dels vaixells enfonsats. Hitler va comentar que la vida d’un alemany valia la de vint britànics.

En el front oriental, el Heer va ocupar la base naval de Novoroisisk, en el Mar Negre.

A França, a la zona lliure, en totes les esglésies es va poder llegir la carta pastoral del cardenal Gerlier, primat de les Gàl·lies i arquebisbe de Lió, que deia que la deportació dels jueus donava lloc a escenes tant doloroses que tenien que elevar les protestes.

A Nova Guinea, després del contraatac australià a la badia de Milne, les forces japoneses varen ser evacuades de la zona.

5 de setembre de 1942

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va elogiar, en un dels pocs cops que ho va fer, a Espanya i als espanyols. Va dir que era impossible no estimar aquell país i va comentar que tots els caps regionals que tornaven d’Espanya sentien admiració cap als espanyols. Tot i això, va acusar a l’ex ministre espanyol Ramón Serrano Súñer de voler eliminar la Falange, de restaurar la monarquia i de voler crear una Unió Llatina amb França, Espanya i Itàlia per aliar-se amb la Gran Bretanya. A més, es va burlar del dictador Francisco Franco, de qui va dir que quan tornés la monarquia espanyola ell només seria un cavaller petit pel poc poder que creia que tenia. També va criticar als membres de la monarquia espanyola per perdre’s en ella mateixa. Finalment, Hitler va qualificar la premsa espanyola com la millor del món, i va dir que va ser un gran encert l’existència i l’aliança de la Divisió Blava, a qui creia que s’hauria d’equipar quan tornés a Espanya. El dictador va comentar que volia condecorar a l’Augustín Muñoz Grandes, el cap de la Divisió Blava, amb la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Brillants per la seva valentia i per ser un gran líder.


Wilhelm List li va demanar a en Hitler que enviés a l’Alfred Jodl al quarter general del Grup d’Exèrcits A, a Stalino, al nord del mar Azov, per estudiar el següent desplegament del 39º Cos de Muntanya. Hitler va acceptar la demanda del seu mariscal de camp.


Wilhelm Keitel va ordenar que totes les forces laborals jueves fossin substituïdes sense manies per polonesos. 

En el front oriental:

En el sector sud, l’exèrcit alemany va arribar a les afores de Stalingrad. Llavors, tal i com l’hi havia demanat el dictador Iosif Stalin el 3 de setembreGregory Zhukov va llançar assalts contra el flanc esquerre del corredor alemany des del riu Don al riu Volga, però varen ser ràpidament neutralitzats. Al vespre, el corredor alemany continuava intacte. Veient aquell desastre, Zhukov va trucar a Stalin per comunicar-li els resultats. Després de descriure-li una carnisseria, li va mencionar que Friedrich Paulus s’havia vist obligat a traslladar algunes reserves des de les afores de Stalingrad. El dictador soviètic es va alegrar d’aquest fet, però Zhukov anava amb més prudència. En acabar la conversa, Stalin li va ordenar que continués amb els atacs.


Les forces alemanyes varen penetrar el port de Novorossiysk en el Mar Negre i varen renovar l’ofensiva alemanya a Crimea.

4 de setembre de 1942

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va criticar a les dones espanyoles per la seva forma d’entendre la pràctica religiosa, i va dir que encara que algunes sabessin més d’una llengua eren excepcionalment estúpides. Va posar l’exemple de la dona del dictador Francisco Franco, Carmen Polo, perquè anava tots els dies de la seva vida a l’església.


A França, el govern alemany va aprovar una primera llei per enviar a Alemanya els 250.000 obrers francesos que reclamava per treballar en les indústries alemanyes.


Aquell mateix dia, la Resistència va fer esclatar una bomba a l’oficina de col·locació alemanya de Montluçó.


El líder del gueto de Lódz Mordechai Chaim Rumkowski va pronunciar un discurs en el gueto després de que les autoritats alemanyes li demanessin que entregués els nens del gueto. Rumkoswki va afirmar que mai s’havia imaginat que es veuria obligat a dur a terme aquest sacrifici amb les seves pròpies mans i els va suplicar que entreguessin als seus fills i els malalts. Els va suplicar que pensessin amb lògica i es posessin al seu lloc. La gent es va posar a plorar i molts es varen enfadar i indignar pel que els demanava.

Al mateix temps, el Batalló policial 306 va assassinar a 2.800 jueus a Luninets.

En el nord de l’Àfrica:

A Egipte, Erwin Rommel va tenir que replegar l’ala dreta del seu Exèrcit perquè estava sota el foc de l’aviació britànica.

En el front oriental:

En el sector sud, en el Caucas, 1.000 bombarders de la Luftwaffe varen bombardejar sense problemes la ciutat de Stalingrad.

A la Gran Bretanya:

Un nou avió de guerra nord-americà, el Flying Fortresses, tripulat per nou homes, va arribar a la Gran Bretanya. El president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, va prometre construir-ne 60.000 a l’any.

3 de setembre de 1942

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va tornar a comentar el viatge del primer ministre Winston Churchill a Moscou de feia uns dies i va insinuar que els soviètics tractaven al primer ministre com un ninot i estava convençut que en un futur no s’entendrien. Seguidament, va dir que els Estats Units no abandonarien Islàndia. A la tarda, Hitler va lamentar un cop més que Francisco Franco no reconegués l’ajuda alemanya durant la Guerra Civil espanyola i va dir que el dictador espanyol hauria d’aixecar un monument a la glòria del Junker 52, ja que aquest aparell podia volar directament de Stuttgart a Espanya. Pensant un cop més en que podria arribar a pactar amb els britànics, va explicar que convenia insistir en explicar que Alemanya no feia la guerra al poble britànic sinó en els seus governants.


A Polònia, el president del Consell Jueu del gueto de Lódz, Rumkowski, va rebre l’ordre de deportar a 20.000 jueus del gueto per ser eliminats.

Aquell dia es va reobrir de nou després de que s’hagués aturat el 28 de setembre els transports de trens cap al camp d’extermini Treblinka. Els transports es varen tenir que aturar durant aquell temps per la quantitat de cadàvers que hi havia pel terra. Christian Wirth va ser un dels responsables de treure els cadàvers. A partir d’aquell dia varen tornar a enviar-se transports des del gueto de Varsòvia, d’on provenien la majoria de les víctimes del camp.


Per les seves victòries al nord de l’Àfrica, les últimes l’1 de setembre quan va aconseguir destruir 17 aparells, el pilot Hans-Joachim Marseille va ser un dels candidats a rebre els Brillants per la seva Creu de Cavaller.

En el front oriental:

A StalingradWolfran von Richtofen va llançar un atac aeri massiu que va durar 24 hores i que va deixar la ciutat soviètica en flames. A la llarga aquest atac va ser avantatjós pels soviètics perquè es varen poder refugiar en els edificis que havien deixat en runes els alemanys i es varen poder defensar millor de l’entrada del 6º Exèrcit alemany.

Veient que les coses no anaven bé, Iosif Stalin va enviar un telegrama al general Gregory Zhukov a Malaia Ivanovka, a la riba occidental del Volga, a 80 quilòmetres de Stalingrad. El dictador soviètic li deia que la situació s’havia deteriorat, que els alemanys es trobaven a tres quilòmetres de Stalingrad i que ordenava que els comandants de les forces del nord i del nord-oest de la ciutat ataquessin d’immediat als alemanys. Però Zhukov no podia llançar un atac tan ràpid i va trucar al dictador per explicar-li i demanar-li temps. Stalin li va donar temps fins al 5 de setembre.

En el nord de l’Àfrica:

A Egipte, després d’una ràpida incursió britànica amb tota la potència de la seva artilleria, Erwin Rommel va decidir renunciar trencar el front britànic i l’Afrikakorps es va tenir que replegar sobre les seves posicions de defensa. En aquells moments l’Afrikakorps es trobava a només 25 quilòmetres d’Alexandria, però ja no tenia ni combustible ni forces per seguir avançant. Aquell va ser el punt màxim en que va arribar l’Eix en el nord de l’Àfrica durant la Segona Guerra Mundial.

Espanya:

El govern espanyol va fer pública la destitució del ministre Ramón Serrano Súñer com a Ministre d’Afers Exteriors i l’entrada del general Francisco Gómez Jordana en el seu lloc.

2 de setembre de 1942

En el Reich:

En el quarter general de Vínnitsia, el Werwolf, a Ucraïna, l’Adolf Hitler va ordenar en el general Franz Halder que un cop es conquerís la ciutat de Stalingrad s’havia d’eliminar a tota la població masculina i deportar a totes les dones a Alemanya. A la nit, el dictador alemany va tornar a criticar durament al primer ministre britànic, en Winston Churchill, per la seva visita a Moscou. A en Hitler no li va fer gens de gràcia aquell visita d’en Churchill a la Unió Soviètica i es va passar dies renegant d’aquella trobada.

A Varsòvia, les SS varen anar liquidant el gueto. Uns 50.000 jueus varen ser assassinats amb gas verinós o varen ser enviats als camps de concentració.

En el front oriental:

A Stalingrad, després d’haver-li dit repetidament des del 30 d’agost, en Friedrich Paulus va moure les seves tropes cap al sud de les afores de la ciutat, en direcció a les tropes d’en Hermann Hoth, i en poques hores els dos exèrcits varen tancar en un moviment en pinces la ciutat. Però aquests tres dies que en Paulus no es va moure va permetre a les tropes soviètiques de l’estepa escapar cap a Stalingrad, reforçant les defenses de la ciutat.

En el nord de l’Àfrica:

A Egipte, l’Erwin Rommel va llançar un atac sorpresa per conquerir la ciutat del Caire, però els britànics es varen poder defensar perquè varen conèixer els plans d’en Rommel gràcies a la descodificació dels missatges per l’Enigma i, a més, en Rommel va quedar fatalment frenat per la falta de carburant. D’aquesta manera en Rommel va tenir que interrompre la seva ofensiva a El-Alamein, camí cap al Canal de Suez, però va continuar igual d’optimista tant en privat com en públic.

 

 

1 de setembre de 1942

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va criticar davant dels seus convidats el viatge del primer ministre Winston Churchill a Moscou, i va dir que quan el primer ministre va tornar a la Gran Bretanya el varen rebre de forma freda perquè per uns viatjava massa lluny i per altres no viatjava suficientment lluny.


A Wiesbaden, varen ser deportats els últims 450 jueus de la ciutat.

En el nord de l’Àfrica:

A El-Alamein, els blindats britànics de la 10º Divisió, amb superioritat numèrica, i amb el suport de la RAF, varen contenir amb facilitat l’atac del general Erwin Rommel que, decebut, es va tenir que retirar fins al punt de partida. Les forces de l’Eix es varen poder retirar sense problemes gràcies a la prudència del comandant Bernard Law Montgomery, que no volia embarcar-se en un arriscat contraatac.

En el front oriental:

L’exèrcit alemany va arribar al Volga i ja havien rodejat completament la ciutat de Stalingrad.

css.php